Ferrocarrils Catalans

Els Potasseros també descarrilent. En prmer lloc descarrilament de les tolves a Bogies al Ramal de Manresa a Súria. Va ser degut al mal estat de la via.





Descarrilment a l'antic ramal entre Manresa i Sallent va ser abans d'obrir el nova variant de Santpedor a Sallent.





I per acabar un descarrilament a sobre de l'antic pont metàl·lic  d'Olesa va ser el 17 de febrer de 1983. Va ser degut a al trencament d'un eix en un vagó potassero. Com podreu veure amb la força de l'Alsthom va arrencar el topall del primer vagó de potassa. Li va passar a un maquinista molt amic meu, per això no poso el seu nom, ja que prou en va tenir amb el descarrilament, i per avui ja ho deixo. Salut.

Deu n'hi do,quies destrosses!



_____________________________________________

cordialment

Francesc

Bona Nit a tots,
A continuació us poso unes fotos del material històric, quan baixavem la composició dels cotxes Martorells i el furgo F-13 a Barcelona plaça Espanya o es guardava algun vagó a les cotxeres de Sant Boi. Quan es baixa material ferroviari buit sense passatge en argot ferroviari s'en diu "Pasos de Material". També amb les locomotores Patxanga i Berga. I quan es feien alguna proba de tracció desprès d'alguna reparació de les locomotores. Aquets pasos de material els feiem normalment en dijous a la tarda o en dissabte al matí, ja que la malla ó xarxa de circulacions anava més buida, no hi havia tants serveis de passatgers o menys trens de mercaderies. Aquets serveis hi anavem en Ignasi ratera, Xavier Tomas i jo, Si baixava de Santander en Enric Vives de Santander de vacances, també venia.

Les tres primeres fotos son la patxanga a Martorell  baixant cap a Barcelona, la primera a Martorell fent maniobres per possar-se davant la composició. La segona a martorell a punt ja de marxa i la tercera a Pallejà esperant fer un creuament amb un curt, que es com s'anomenaven els navals fent servei de passatgers. Totes aquestes fotos son fetes per mi mateix i en Enric Vives.

Una foto a L'Hospitalet La Bordeta-Formació un dissabte al matí, pujant la Patxanga arrossegant la Berga



A Sant Boi esperant via lliure per sortir cap a Martorell






A Sant Boi maniobrant per agafar la via principal per sortir cap a Martorell

A les cotxeres de Sant Boi fent maniobres per col·locarels trompeteros que es guardaven com a material històric encara pendents de restaurar-los, així mateix aquí s'hi guarvaven els vagons de mercaderies de dos eixos que es guardaven per preservar-los.



Un dissabte al mati pujant tota la composició i un naval cap a Martorell.




Un dissabte a la tarda esperant via lliure a Riera Blanca Bifurcació per entrar a Plaça Espanya.



Un dissabte al matí a punt de sortir cap a Olesa per probar  la Berga desprès d'ajustar la distribució acoblant la Patxanga com a remolc. En una de les fotos es veuen l'equip mèdic habitual que feia que aquest material funcionés.
Varem aprofitar de pujar a Olesa deixar les dues locomotores a la tercera via i anar a dinar al costat mateix de la via que hi havia un restaurant a la bencinera d'Olesa. I que s'hi menjava molt bé.
La segona foto es a Abrera esperant fer un creuament, d'un Manresa Barcelona.

Moltes gràcies !!

Ramon , aixo no te preu !!!!  aquesta colleccio de fotos es una maravella , avui començo be el dia !!

Gracies !!!

Alexandre

Avui començo be el dia

Pere

Jo he de dir que el dia no l’he pas començat bé, pero si que aquestes fotos me l’han alegrat.

Més d'una podria anra a "bella foto"

Genial aquest fil.gràcies Ramon.

Bona nit a tots,

Avui continuo amb el material històric a Can F.G.C. en la época explendorosa. La posada en servei de la locomotora 1-3-1 del antic carrilet Girona Olot Nº 22.
    La possibilitat de tenir una segona locomotora de vapor per fer els trens histórics , se'n va començar a parlar dins del grup que portavem l'explotació d'aquest material a l'ant 1982. Peró no fou fins l'any 1985 i principaqlment degut a la quantitat de viatges que feiem amb la Berga i La Patxanga, ja que a part dels viatges ue es feien amb els membres de l'Associació de Barcelona i familiars, hi havia cada cop més demanda d'entitats i empreses per llogar el tren complert. Tingueu en compte que hi havien mesos que el tren de vapor funcionava cada setmana i en dissabte i diumenge.
    Amb tot això varem començar a parlar seriosament de poder comptar amb una segona locomotora de vapor. Per les seves condicions i també no ser una locomotora molt complicada de restaurar, es va pensar definitivament en la locomotora 1-3-1 tender Nº 22 del F.C. Girona-Olot
    Aquesta locomotora era propietat de l'ajuntament d'Olot i es conservaba al parc de bombers d'Olot en un racó. Es trobava a resguard de les inclemencies del temps i practicament estava sencera, no faltant-li cap peça important per a la seva restauració.
    Per poder portar a terme la restauració F.G.C. va asumir tota la despessa de transport des d'Olot i de la seva restauració integral.

    El dia 29 de juliol de 1986, l'alcalde d'Olot, el director general de F.G.C. i el president de la soci de Barcelona, van signar un conveni, en virtud del qual es va cedir per part de l'ajuntament d'Olot a F.G.C. i a la soci de Barcelona per a ús i explotació la locomotora Nº 22, amb el compromís de que si un dia a Olot s'aconseguís una explotació ferroviaria adient per tal de poder-la fer funcionar, la locomotora Olot tornaria al seu lloc d'origen.

    Es preveia en properes dates el seu trasllat i arranjament, desprès d'una inactivitat de 17 anys, als tallers CONDEL S.L. a Santa Perpetua de Mogoda per la reparació de la caldera i de la locomotora.
    F.G.C. va assumir el cost del trasllat i la part més important que era la reparació.
    L'explotació es duria a terme conjuntament entre F.G.C. i L' A.A.F.C.B. en les mateixes condicions que la resta del nostre material ferroviari històric. També es va acordar amb l'ajuntament d'Olot que la màquina seria batejada amb el nom de la ciutat d'Olot, tot colocant-hi les plaques corresponents.

    La locomotora va arribar als tallers de CONDEL S.L. el dia 6 d'agost de 1986, començant tot seguit la reconstrucció de la caldera i tots els mecanismes.
   Al mes d'abril de 1987 als tallers de CONDEL S.L. es va realitzar la proba de timbrat de la caldera. Al mes de maig, es van portar als tallers de Martorell, tots els eixos motors i els dos bissells per a la rectificació de les llantes i les pestanyes, segons les normes de rodament de F.G.C. Es van fer de nou tots els coixinets de fricció dels eixos motrius i també els dels caps de les bieles. Així mateix es van fondre els cercles dels cilindres, ja que els de la màquina estaven trencats. Amb tot aixó es va començar el muntatge de la locomotora a CONDEL S.L.  , les rodes al bastidor, la caldera i seguidament tots els accessoris. Al mes d'agost de 1987 es va acabar la reparació i el muntatge de la Olot Nº 22.
    Al mes de setembre la Olot Nº 22 es va portar a Martorell, per començar a fer les proves de tracció, adaptant-li el topall i els ganxos de tracció de Catalans.
    Al mes de febrer de 1988 es van fer les proves oficials de tracció i l'ajust de la distribució. Dites proves van consistir, al igual que varem fer amb la Berga Nº 31, a arrossegar entre Martorell-Central i Martorell-Enllaç una composició Naval amb un per de 97 tones, ja que era el tram amb la pendent més forta de la línia. Al mes d'abril es van fer els últims ajustatges de la locomotora per al seu servei comercial.

    Finalment es va decidir pel dia 5 de juny de 1988 la inauguració oficial de la Olot Nº 22. L'espera fou llarga, desprès de la important reparació de la caldera, va seguir la seva posta a punt, superant forces problemes als tallers de Martorell, per acabar amb les proves d'inspecció per poder circular i les de rendiment i tracció de la màquina.
    El viatge del dia 5 de juny de 1988 va consistir en anar i tornar entre Barcelona P.E. i Martorell amb la Patxanga i la Olot Nº 22 entre Martorell i l'aeri de Montserrat.
    En la inauguració a part de les autoritats de F.G.C., de la Soci i Ajuntament d'Olot es va invitar molt especialment al enginyer en cap del Carrilet Olot Girona i Girona Sant Feliu de Guixols, el senyor Martí Piera i Escofet, que va ajudar molt en les característiques de la locomotora en la seva restauració. Per cert una de les averies  que va portar més problemes en la reparació, va ser que aquestes locomotores, degut al mal estat de la via de la linia que va prestar servei, totes les locomotores  tenien el bastidor esquerdat, el qual es va tenir que desmuntar i soldar de nou per que quedés perfecte. En la reparació de la Olot vaig tenir l'honor de tractar personalment amb el senyor Martí Piera i Escofet, anant a casa seva a sentir les seves savies paraules i coneixements sobre el vapor. Per mi era un gran ferroviari i millor persona. També vaig poder gaudir de la magnifica maqueta que tenia a les golfes de casa seva a escala I, en 3 carrils, un lloc meravellós i molt ferroviari. La via les locomotores de la maqueta les feia ell mateix, era un manetes.

Tot seguit us poso unes fotos de tot el que us acabo d'explivar. En primer lloc arribada a Santa Perpetua de Mogoda de la Olot el dia 6 d'agost de 1986.









Una foto com sempre del equip metge habitual, tots estavem molt joves



Unes fotos, no se si algú de vosaltres heu estat a casa del Senyor Martí Piera i Escofet, amb la seva maqueta.

Seguim, arribada d la Olot Nº 22 a Martorell un cop restaurada als tallers CONDEL S.L. aixó va succeir el mes de setembre de 1987. Aquestes fotos son de l'arxiu d'en Enric Vives




Amb una grua va ser descarregada sobre les vies.




Fotos de la prova de tracció entre Martorell-Central i martorell-Enllaç, efectuades al mes de gener de 1988

Com sempre unes imatges uniques i fantastiques!!

Gràcies per compartir-les...

salutacions

mallet73

Historia d'uns moments viscuts amb molta il·lusió, però que al final acaba en l'abandó. Com que ara diria coses molt grosses, deixem-ho en una sola frase: som l'únic país que conec que no sols s'ha deixat perdre el material antic, sinó que també s'ha deixat perdre el material històric.

No em cansare de donarte les gracies per permetre reviure moments historics dels nostres ferrocarrils , Poder aquestos documents serviran un dia per posar en evidencia tal com diu l Amadeu a gent que ha permes la degradacio i casi desaparicio de un patrimoni historic irrepetible .

Alexandre

Ara us esmento dues coses que estaven preservades i per desidia i falta de cultura ferroviaria es van llançar per la finestre. No es gaire conegut.

    En primer lloc, la composició del Naval i del cotxe pilot, que en un primer moment es va decidir preservar-lo i també el cotxe pilot, que encara que era un cotxe Martorell amb recarrossat metàl·lic i amb cabina de conducció, sent cotxe pilot. Doncs bé, quan es va decidir preser-var aquesta composició, es va fer una posta a punt als tallers de Martorell i funcionava perfectament, podent fer-lo servir. Encara que alguns deien que el cotxe pilot potser no calia conservar-lo, aquest cotxe numerat 6201 es va construir als tallers de Martorell i en certa manera, per mi era la història del nostre estimat "Carrilet". Doncs bé, posteriorment alguna inteligencia d'aquestes que tenim, va considerar que aixó no es tenia que guardar i com alguns ja sabeu es va donar o intercanviar a l'associació del carrilet de les terres del Ebre. El que si van fer es desmuntar d'aquest cotxe pilot tot l'aparellatge elèctric per si es restaurava el cotxe motor Naval poder  muntar la segona cabina, tal com anaven en origen.
    Total tal com vaig expossar en pagines anteriors de Ferrocarrils Catalans, el motor Naval es va portar a A.R.M.F. a Lleida per restaurar-lo i la meva opinió personal hagués sigut millor no tocar res. Actualment el cotxe motor Naval es al cobert metàl·lic de Manresa, tot desmuntat i es la millor manera per acabar perdent-se tot. Ja veurem com acabarà el tema.

Una foto que li vaig fer a la composició a Martorell quan estava perfecte, la segona foto es del cotxe pilot a Amposta, per cert desconec actualment el seu estat, però el de la foto, molt futur no li veig. Aquesta foto es baixada d'internet.



    La segona cosa que us explico, per mi més greu. Als terrenys dels antics tallers de Martorell-Central, hi havia una nau pertanyent al servei de instal·lacions fixes de via i obres. Quan la van deixar d'utilitzar i amb bon parer, es va netejar, arreglar i pintar i la varem aprofitar per possar tot el material històric que es volia guardar. Va anar molt bé ja que el material estava desperdigat a Sant Boi, Plaça Espanya i Martorell Enllaç. Doncs bé es va possar tot el material a dins. La nau era molt segura i el material es guardava perfectament, hi havia els trompeteros, vagons de mercaderies de 2 eixos.
A més les persianes metàl·liques eren elèctriques i disposava d'alarma. Dons bé, amb el projecte de fer la nova estació de Martorell amb correspondència amb renfe, va ser l'excusa ideal, per fotreu tot a terra. F.G.C. va explicar que el museu es faria a Martorell-Enllaç, doncs com ja haureu llegit, ara s'està construint el museu de material històric, al mateixos terrenys on estava aquesta nau, veureu la mira de futur que van tenir. Part del material que es guardava en aquesta nau es va trinxar en aquell fatidic estiu, on es van desballestar els trompeteros, martorells i un vagó de bogies Lambert de mercaderies tancat de 1898. També si guardava la Garrat Nº 106.
    Bé us poso una foto de la nau exterior i una altre amb el material preservat.




Bé companys no dic res més, a vegades penso si va valdre la pena els mils d'hores que alguns varem perdre, en la preservació i funcionament d'aquest material

Per acabar per avui, unes fotos de la Olot Nº 22 en servei.
Les dues primeres a Martorell Enllaç




Les altres dues fotos la primera baixador del Aeri i la segona a Monistrol-Central

Ramon Pont escrigué:

Bé companys no dic res més, a vegades penso si va valdre la pena els mils d'hores que alguns varem perdre, en la preservació i funcionament d'aquest material

Pots ser ho pots pensar..però mira-ho com ho veig jo..mai hi ha un temps perdut..si no haguessis fet, no tindries aquest magnific arxiu fotografic..que ara ens mostres...tot seria perdut..no quedaria nomès que un record que amb el temps es perdria, encanvi les fotografies perduren....i jo estic molt conten de veure-les i de segur molts altres també...!!

Gràcies Ramon!

salutacions

mallet73

El problema de fons es que ens hem burocratitsat al extrem de que un funcionari amb un paper a la ma es capas de destruir un patrimoni historic irrepetible .Ademes s ha posat al fron de departaments de gran responsabilitat gent ben preparada academicament , pero sense cap coneixement ferroviari i el que es pitxor sense cap sentiment ,i defugin la complicada feina que representa la preservacio de material historic . I os aseguro que se de que parlo .......

Enfi , agraim la labor que varen fer gent abnegada com el Ramon , i aquest recull formidable de fotos


Alexandre

Gràcies Ramon ! És la manera de fer país : documentar,divulgar,anunciar i denunciar males pràctiques.En aquest cas la preservació del patrimoni.
Ja ho diu J L Berlanga a la pel·licula Patrimonio Nacional  .Hi ha diners per allò que els interessa,encara que que facin tufs emèrits.
Salut !

Bona tarda a tots,
Seguim amb les desgracies de Can F.G.C.

Fa dos dies han tingut aquest accident. A sigut al ramal del port, al lloc on fan els creuaments dels trens de mercaderies. A la nit la contracta va estar treballant amb la batonadora a la via i al mati la van deixar a la via de sobrepàs, però fora de piquets. Al baixar el primer tren de mercaderies li va fotre una castanya a la batonadora que déu n'hi do. La diesel es la 254.03 la batonadora també va quedar bona donant-li en tot el costat. La foto l'ha passat un antic maquinista ja jubilat del carrilet.
Segú que el maquinista es va despertar de cop. Cada dia en saben més.

No es molt important , chapa i pintura , pero ara mentre reparen sols tenen dos maquines per fer el servei , veurem com s ho fan .  Tambe a Sarria i va haver soroll , una unitat de la linea 6 al fer la maniobra a la estacio va descarrilar un eix del remolc quedan estrabat al arribar a la andana . Un periodista d aquets que patim ara va escriure que el convoi habia "cabalgat" sobre la via ........

Alexandre

Ni en temps dels cavalls de ferro cap tren havia descavalgat mai!!!