Del Zillertal als Ferrocarrils Catalans

Amics,

Fa molts anys que tinc aquest vagó del Zillertal:



Avui li ha tocat ser la base d'una idea que tenia també des de feia molts anys: catalanitzar-lo. Això vol que avui l'he transformat perquè s'assembli una mica als vagons de potassa de bogis que corrien per els Ferrocarrils Catalans.

Per començar l'he desmuntat, cosa que m'ha ajudat a estudiar-lo i veure més clar com s'havia de fer.





La cabina de guardafrens ha sigut despresa d'aquesta barana tant horrible que portava.



Al mig del vagó hi ha una paret per a donar consistència, però a mi sempre m'ha fet mal de ventre.



Fora, dons.





A continuació he mirat de rebaixar l'alçada de les vores, que a mi em sembla que són massa altes.



Som-hi, dons



Ja tenim tot un costat



I de seguida, l'altre també



A continuació cal arrodonir els testers. Per això cal trobar la circumferència que passa per els extrems i la part més alta del tester, i el seu centre.



Feta la plantilla, l'he encolada a la part interior del tester



I a la lijadora de seguida



Ja està





A que ja te un altre aspecte!  





Però la feina no s'ha acabat encara



Cal allargar-lo per eliminar la plataforma a on anava la cabina del guarda de frens.



Això implica fer nous forats per a collar la caixa al bastidor



De mica en mica va prenent forma



Cal suprimir els graons d'accés a la plataforma suprimida



I per avui ja està be. Un altre dia continuarà.

El tester que tenia la cabina de guarda-frens era llisa. Avui li he posat el ferratge de manera que s'assembli a l'altre. També he tapat el forat del cargol que collava la cabina, i he fet l'angle del muntant metàl·lic (fletxes vermelles):



Vista per sota del mateix tester, a on vaig anular els graons. També es veuen els forats de fixar la caixa al bastidor



He arreglat els desperfectes sobre el fals llistonatge del pis, fets al suprimir la paret del mig del vagó.



Per a sota he fresat per obtenir espai per a unes tires de plàstic amb que encolaré les dues parts de la caixa.



Vet-ho aquí:





Després he fet una peça imitant el fals llistonatge, per a omplir el buit provocat per l'allargament del vagó.







Això m'ha permès de completar els buits que encara quedaven per sota



A continuació el forro interior que posaré a tot el vagó (no m'agrada veure les parets interiors llises: fa joguina)



Amb les peces sobrants he fet les peces necessàries per a forrar per fora la part allargada



Aquest és el nou aspecte...

Che lavorone Olot!!!
Saluti. Al.

Gràcies, Alberto.

Grazie, Alberto.

Volia que s'assemblés a aquest que va córrer per la Compañia General de los Ferrocarriles Catalanes:


(Foto extreta del llibre Els Ferrocarrils Catalans III, d'en Carles Salmeron)

Aquest és l'aspecte que té ara, de moment:

Caram quina exposició més dicàctica i guapa

Segur que s'ha fet en dos dies?

Si; és ben bé una dèria de dissabte a la tarda, i rematada el diumenge, malgrat feia molts anys que ho tenia al cap.

Amadeu... a mi em sembla un treball molt guapo... Una gran feina, sí senyor... Molt bé



Fantàstic... Com ja sap (ho has vist en primera persona) jo he transformat el vagons de LGB similars a aquests pero de eixos en els "X" de FEVE amb el colors que portaven als anys 80.

Ja posaré alguna foto dels models modificats amb la seva comparació del X reals de FEVE.

Bona nit amics!!!

Álvaro.

Déu n'hi do la feina que porta la transformació i encara queden coses a fer..... Són d'aquelles coses que de vegades no es valoren prou des de fora.

Be, no n'hi ha pas tanta. Tot és posar-s'hi. Retallar una mica per aquí i per allà, enganxar per allà i per aquí, i ja està. Potser el que més cal és imaginació. Lo demés es fa gairebé sol.

alvarop escrigué:

Amadeu... a mi em sembla un treball molt guapo... Una gran feina, sí senyor... Molt bé...

Gràcies, Àlvaro.

alvarop escrigué:

... Com ja sap (ho has vist en primera persona) jo he transformat el vagons de LGB similars a aquests pero de eixos en els "X" de FEVE amb el colors que portaven als anys 80.
Ja posaré alguna foto dels models modificats amb la seva comparació del X reals de FEVE.

Si, estan molt be aquells vagons. Mereixen efectivament un fil amb moltes fotos.

Pere

Tornant a mirar les fotos veig que en un principi talles uns angles sobrants de la garita del fre, però després optes per allargar la caixa ..., canvi de pensament?.
No m'hi puc posar fort, perquè tinc els meus dubtes, però jo diria que havia vist vagons de quatre eixos amb garita, no aquesta, que sembla més Renfe, però si amb la garita que vam fer amb en Carles, apart de la serie que van ser transformats en furgó que ha fet en Carles fa pocs dies.

Aquests vagons porten pes a sota?, quin pes fan?

Fins aviat, Ignasi.

Això ha estat un pim pam..! Si el que volies és que s'assemblés, ho has ben aconseguit, el canvi és notable.

Jo també he gaudit molt amb aquests talla - enganxa - pinta... són feines divertides i sense massa complicacions.

Ignasi,

El vagó en el seu estat original pesava uns 750 gr, i no portava cap llast. Un cop modificat perdrà alguns grams, ja que he suprimit material. Per altra banda hi he afegit una mica de plàstic, però menys del que he suprimit. La cabina pesava uns 60 grams.

Tot i que com tu dius hi havia vagons d’aquests amb cabina, la meva idea inicial, i única, era de fer-lo sense cabina. La cabina serà instal·lada en un altre vagó que modificaré després. La barana que vas veure que vaig tallar, va ser per dos motius; un perquè no m’agradava i em va fer molt feliç treure-la de seguida que vaig tenir el vagó desmuntat ja que em feia com una mena d’alergia, i dos perquè fa de molt més ben guardar en una petita caixeta desproveïda de la dichosa barana que mai més farà servei, instal·li la cabina a on l’instali.

Molt observador de veure aquest petit detall a les fotos i a les explicacions.  

Mitjans escrigué:

Això ha estat un pim pam..! Si el que volies és que s'assemblés, ho has ben aconseguit, el canvi és notable.
Jo també he gaudit molt amb aquests talla - enganxa - pinta... són feines divertides i sense massa complicacions.

Espera’t perquè encara falten les portes, i suposo que això serà el que més feina em donarà, perquè igual com he retallat les parets, ara he de retallar les portes. I no si val a fer la trampa de posar-ni de cap altre vagó de vores, perquè son de mida diferent tant d’altura com d’amplada.

Efectivament, les portes són el més entretingut i demanen precisió.

He hagut de menester gairebé tres hores per fer la primera. Ha estat laboriós, però era un repte. Ara, fet el camí, espero que per fer les altres 7 que queden ja no trigaré tant.

Us ho explico pas a pas:

La porta intacte, tal com la vaig desmuntar. Després de rebaixar la vora (la paret) ara em sobren uns 18,5 mm de porta.



A demés la porta és "metàl·lica", cosa que no li va be al meu model. Si us heu fixat en la foto que vaig posar, les portes són de llistó de fusta, igual que la caixa, i no em sona pas que aquests en portessin de metàl·liques. I encara que n'haguessin portat, m'agraden més de fusta. O sigui que caldrà fer feina.

He marcat per darrera un tros de 18.5 mm que sobra. Ho he fet pensant en treure el tros de ben al mig de la porta. Cal tallar minuciosament per a on he ratllat:



Ja està. Tallat el tros que sobra. Al fer el primer tall i en quedar la porta partida, la tira de plàstic amb les frontisses s'ha separat de la porta. Millor, perquè així serà més fàcil de manipular. Naturalment també caldrà treure-li un tros de 18.5 mm. Ah! per a tallar la porta he utilitzat una serra de joieria.



Prova: ajuntant les dues peces que formaran la nova porta, ha de fer 47 mm, i sembla que després d'ajustar una mica amb paper de vidre molt fi, ho he aconseguit:



Us haureu fixat que les parets no són planes per el costat exterior, sinó que són abombades una mica amb forma piramidal (es veu en moltes de les fotos anteriors). Aquesta forma no facilita que pugui enganxar plàstic ratllat a sobre o tampoc que pugui ratllar-les.

Així dons, he buidat la part de dintre de la porta (també amb la serra de joier), deixant el marc i una petita part de les parets interiors de la part propera al marc "metàl·lic".



Ha quedat així:



Tot i que aquesta part que he deixat és la part més prima de la forma piramidal, te una inclinació que no em va be, per tant la he aplanat amb uns llimatons plans i quadrats. Necessito que sigui pla per a poder enganxar un plàstic ratllat de Evergreen.



Feta una peça a mida amb un plàstic ratllat Evergreen d'una mida semblant al ratllat del vagó...



Comprovat que s'ajusta perfectament, l'enganxo a la part de dins de la porta. Aquest costat de la porta és pla i encolar-hi el plàstic ja donarà una certa consistència a la porta.



Els mes observadors haureu notat que he ratllat una mica el plàstic Evergreen, perquè originalment és massa llis per a imitar la fusta. Així que m'he servit d'un raspall metàl·lica per a ratllar imitant una mica les vetes de la fusta o, si més no, el ratllat de la "fusta" del vagó LGB.

Immediatament també n'enganxo una altra per la part del davant de la porta.



Queda dons, un espai buit entre les dues planxes Evergreen. La porta pren un agradable gruix i una bona consistència.

Vista per darrera:



Com podeu veure a les dues fotos anteriors, el tall del marc de la porta es nota bastant, però això no és important. Ja ho arreglarem.

Ara toca fer el mateix amb la barra de les frontises, és a dir, treure els 18.5 mm que sobren:



A continuació fer un forat al lloc oportú, per a poder encastar el plançó superior que la barra de les frontises porta per darrera (oh, ara veig que no n'he fet cap fotografia!)  



El de baix no cal fer-lo perquè només s'ha perdut el superior en tallar les vores.



I per fi la porta ja és enganxada al seu lloc. Com podeu veure he arreglat els talls del marc de la porta i de la barra de la frontissa amb el gloriós PUTY de Tamiya, que per això és.  

Un cop pintat no es notarà res.



La porta per el costat de dins



I finalment una comprovació amb la parella de la porta, per a assegurar-me de que tot està ben ajustat.



Demà més.  

Aquestes feines són feixugues, de vegades poc vistoses però tu sempre te'n surts molt bé. Impecable.

Un gran treball, Amadeu, molt , molt fi.



Fins aviat, Ignasi.

Bona feina!

SET FELICITA
un treball genial
això es molt bon senyal

salutacions
PEP

Pere

Avui he fet la parella de la porta d'ahir. No us cansaré pas amb fotografies del procés de cada una de les 8 portes que he de fer, però aquesta de la porta esquerra si que us les ensenyo perquè hi ha alguna diferència amb la porta que vaig fer ahir.

Per començar avui si que he fet la foto per darrera de la barra de les frontisses, i ara podeu veure els plançons que porten, per a ser encastats als forats que hi ha per això, i del que en tinc de fer el superior per haver desaparegut al rebaixar les vores.



Aquí veiem una porta que ja està tallada i suprimeixo el tros del mig. Com podeu veure aquí no he pogut tallar per el centre de la porta, perquè hi ha la nansa de la que aprofitaré la base per fer-ne una de nova, que aquestes són horribles.



A la següent foto podem veure el perfil de la porta en el tall fet. Podeu veure que la forma piramidal comença ben arran, motiu per el qual vaig haver de passar-hi la llima per aplanar-lo abans d'enganxar-hi el Evergreen.



Aquesta és la nansa. Jo la trobo horrible. La faré desaparèixer per a substituir-la per una de més autèntica.



Així. Fora.



La porta ja està preparada per a rebre el plàstic Evergreen



Una opció seria aprofitar aquestes nanses que servien per a pujar a la plataforma de la garita, que va ser anulada i per tant aquí ja no hi fan res. Però només n'hi ha dues, i hi ha quatre portes que les necessiten.



Per una de les que em falta la nansa, simplement en faig una amb fil de llautó.





Amb l'Evergreen del fons encolat la porta ja torna a ser d'una sola peça



Encolem la del davant...



I ja tenim la primera porta completa.





Una última fotografia d'avui per a veure la diferència entre el plàstic Evergreen tal com ve (a la dreta) i com queda un cop ratllada per a imitar fusta (al mig i a l'esquerra)



Per a fer això he utilitzat una llima o un punxó i diversos raspalls metàl·lics.

Continuarà ...

Així ja et ve amb els taulons marcats? Això estalvia molta feina! Jo ho feia amb plàstic llis...

Efectivament. Evergreen ofereix una diversitat de planxes amb dibuix, entre les que n’hi ha de ratlles paral·leles de diferents mides. Jo utilitzo la Ref 4250, que és la mida més semblant al ratllat del vagó que estic modificant, si bé mai arriba a ser igual perquè ells prenen les mides en polzades, mentre que els de LGB ho fan en mm. Aquesta referència que jo utilitzo és de 6,3 mm.

FENOMENAL!!!!

SALUTACIONS

mallet73