Ferrocarrils Catalans

Ooooooh!! Quina il·lusiò tornar a veure les cotxeres de Sant Boi!!! Ja quasi ni les recordava. Ara hi ha una platja de víes nomès.

Bon dia,
Perdoneu la meva ignorància però de tot aquest material, què s'ha n'ha fet? On ha anat a parar o on és guardat?
Salut i feina,
Albert

No defenso ni acuso a ningú. Tota gestió és pot discutir i millorar o fer-se molt pitjor.

No soc ferroviari, ni tinc coneixements tècnics, però em sembla que amb l’actual nivell d’ocupació de la xarxa actual FGC Llobregat-Anoia, no és possible la convivència de les circulacions del tren real, (metropolità, suburbà, mercaderies), amb les circulacions del material històric preservat.

També penso que amb les restriccions pressupostàries dels darrers anys i que potser encara perdurin uns anys més, amb els efectes colaterals de la COVID19, una empresa pública ha de retallar despeses i en aquesta tessitura, és normal que el gestor comenci pel manteniment / explotació de material històric.

Caldria una infraestructura independent de la del tren real o una que el tren real deixi d’utilitzar, cosa que avui no existeix, o recuperar trams abandonats que eren els que circulaven per la carretera, (no factible) o estan sota l’aigua de la Baells, (imposible).

I evidentment una font de finançament mixt públic, privat, associacionisme que asseguri una minin de manteniment i explotació, en cas d’una nova crisi financera sobtada.

Però, com sempre, és més fàcil escriure que fer, malgrat hi ha exemples a casa nostra que sembla que van fen i se’n surten, Mora la Nova.

Es dificil expresar el que voldria , pero ja que es esmentat Mora la Nova serveix per entendre el que realment pasa a FCG. Jo com poder ja saps, estic molt implicat en el projecte que estem asolin  a Mora.alla com que tots desitjem que tiri endavant  , primer fem la feina i despres la paperassa. quan es fa al reves  no s arriba mai a assoli l objectiu. Les oficines de les companyies estan plenes de gent que nomes posen peges a tot .
Es cert tot el que exposes pero t aseguro que amb voluntad i ganes totes poden ser superades , tenim exemples a tot Europa de companyies amb serveis saturats que troben foradets per fer circular els seus trens historics .
No se si se m ha entes be, ......

Que consti , que respecto la teva opinio Eduard

Alexandre

Bona tarda a tots,

En primer lloc contesto en Betulo237, Eduard.
La Patxanga es a Martorell, la Olot fa un temps era també a Martorell, però en aquets moments no ho sé. La Garrat 106, la Berga 31,més tot de vagons de mercaderies, un silo de ciment de 2 eixos, el Naval, vagons de mercaderies de 2 eixos son tots a una nau metàl·lica a l'estació de Manresa-Alta, aixó si sense una agulla a la via principal per que el material no es pugui moure, cosa feta amb bastanta malicia.
Cada cop que hi ha un moviment de material hi han d'anar unes grues, per treure i posar. Els cotxes Martorells, el Trompetero el furgó F-13 i un altre vagó tancat amb garita estaven a Martorell, que després van fer el tren turistic, per anar fins Montserrat amb els Martorells convertits en restaurants, per cert va ser un desastre i no sé si s'han tornat a deixar tal com estaven.
 Fa un temps en Ricard Font de F.G.C., va dir que farien una ampliació de l'antic taller de material mòbil a Martorell per convertir-lo en museu, però de moment res de res.
  Et poso unes fotos de quan es van pujar a Manresa i una foto a dins de la nau.






Foto del material a dins de la nau, la foto es de A.R.M.F.


En contestació en Fve, Eduard, crec que t'he la puc contestar per que jo estava a dins amb l'explotació d'aquest material

Els trens històrics tant amb la Berga, la Olot la 209 i la Patxanga, marxaven sols, estava tot controlat i a més donaven cèntims. Durant uns anys es va fer amb la conselleria de cultura de la Generalitat un conveni pel qual tots els divendres al matí es portaven col·legits de tot Catalunya per anar de Martorell a Monistrol i tornada i anava perfecte. Quan van apareixe els problemes? amb un canvi de direcció al 2010, va entrar un personatge, que tot aixó li sobra i li molesta i per cert encara hi es.
A partir de 2010 es van fer alguns viatges amb l'Alsthom 1003 i els cotxes de fusta, en dos viatges l'Alsthom es va averiar. No es que s'averies, es que el maquinista que van asignar no hi tenia cap interés i no en sabia més.
 A més els maquinistes que tenien un interés, alguns es van jubilar i la propia companyia els hi va fer firmar un document pel qual no podien conduir el material històric. Els pocs que quedaven els van apartar dels trens històrics. No cal que et digui res més.
 Per arreglar-ho van fer i presentar a "bombo i platillo" el 3 de juny de 2017 el gran "Montserrat Clàssic Express". Segons F.G.C. era per un turisme d'élit, a un preu de 130 € viatge i dinar, que va pasar? que va ser un fracàs rotund.
En aquest pais nostre les coses s'han de fer de mica en mica i no voler fer volar coloms.
 En referència a fer circular un tren històric, encara que la malla de circulacions sigui intensa un tren els pots posar perfectament, si hi ha interés de la companyia.
Per altra banda anar a buscar una infraestructura independent només son problemes, el primer que necessites per explotar un tren històric i a vapor es uns molt bons tallers per fer reparacions i el manteniment de la via es horrorós el que val, mantindra una via en condicions. Per això quan vam possar la Berga en marxa l'assumpte va funcionar molt bé, en plan pobre però va funcionar.
En referència en Alexandre Sasplugues ho ha explicat perfectament primer la feina i desprès la paperassa. Per mi el millor de Mora es que han construit les naus, reparacions, manteniment, i desprès ja tot vindrà rodat.
 Bé, desitjo que les meves paraules no molestin a ningú, però parlo per l'experiencia

Ramon Pont escrigué:

 Bé, desitjo que les meves paraules no molestin a ningú,

No molesta una informmació tant interessant..

Ramon i Alexandre,

Gràcies per les vostres explicacions i perdoneu la meva ignorància sobre el tema.

Entenc el tema dels tallers i el manteniment de la via, però això fa que tot plegat quedi lligat a la empresa pública i als gustos del seu gestor, dels polítics que l’anomenen i que poden canviar cada quatre anys i això fa que tinguin tot el poder de fer i desfer com en Ramon ha explicat amb el tema dels maquinistes i fer-s’ho venir be per arribar a la trista situació actual.

Tot plegat és prou difícil i evidenment em falten molts coneixements, però ara encara més, penso que sense una certa independència de FGC tinc el presentiment de que la situació no canviarà. Preferiría dependre del MNANTEC o que aquest museu condicionés la gestió de FGC.

De moment només desitjo que no es perdi i no es malmeti més el material que ens ha arribat.

Hola Eduard,
No hem de perdonar pas la teva ignorancia, jo també ho sòc molt d'ignorant. En aquest tema pasa que hi he invertit moltes hores de la meva vida i alguna coseta sé.

Respecte a fer funcionar el material històric, jo ja m'agraderia poder tenir un tram per exemple entre Guardiola i Figols i poder explotar, o de la Colònia Rosal a Olvàn fins a prop de La Baells, seria magnigic, però en aquest pais, si això es volgués fer, veuries els de la bicicleta i la via verda com es posarien i no dic res dels pobles, que segurament no els hi semblaria molt bé.

Per cert el que si et puc dir es que si es fa tant el museu de Rubí com el de Martorell, el més segur es que ho exploti el Museu de la Ciencia i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

Salutacions,

Ramon Pont

Bona nit,
Moltes gràcies Ramon per la resposta, m'ha quedat ben clar. Pel que veig a totes banda couen faves, es a dir el cas de Manresa-Alta, amb FGC sense agulla, és el mateix que a Castejón de Ebro, amb RENFE, i el Platanito.
Salut i feina,
Albert

Bona Nit,

Segueixo amb la possada en marxa de la Berga 31  Ex-41.

    La locomotora de vapor tipus Berga 31, va estar asignada en els seus ultims serveis a la línia de Manresa - Olvan - Guardiola. Al ser apartada de servei a l'any 1961 va ser guardada conjuntament amb les locomotorestipus Garrat 105, 106 i 108, al dipòsit taller de Sallent. A l'any 1973 les locomotores Garrat 105 i 108 van ser desballestades a Sallent. A l'any 1977 l'Associació d'Amics del ferrocarril de Barcelona va començar a fer gestions per comprar-la i poder posar en servei la locomotora. La locomotora un cop comprada a pes de xatarra, va ser baixada fins a Martorell.

  Abans de seguir he de aclarir que la màquina original Berga 31, en una gran reparació que es va fer va ser renumerada de nou amb el número 41. Més endavant explico el perqué del canvi de numeració de la 41 a la 31.

Una foto de la Berga 31 original


Foto de la Berga 41 original


    A l'any 1924 totes les locomotores Berga s'hi va substituir l'enganxall original per l'unificat de C.G.F.C. topall i ganxo de cargol. S'instal·là el fré d'aire comprimit sistema Westinghouse, que consistia en un compressor i un parell de dipòsits d'aire comprimit situats al sostre de la cabina. La locomotora Nº 31 s'hi col·locarien tres dipòsits d'aire comprimit més grans. Quan la locomotora portava el Nº 41 portava el nom de BALSARENY i amb el canvi al número 31 era la SERCHS.

    El dia 7 de març de 1978, la Berga un cop revisada i greixada va ser arrossegada de Martorell-Enllaç fins a l'estació de la Bordeta Classificació a l'Hospitalet. Va ser carregada per dues grues a un camió plataforma remolc i portada al Bon Pastor a la factoria de la Maquinista, on va ser construida 76 anys enrera.
    A la Maquinista la Berga hi va estar entre el 7 de març 1978 fins el mes de gener de 1981, on un cop restaurada la caldera i pintada fou portada a l'exposició TRENS i ESTACIONS al Born de Barcelona durant el mes de febrer de 1981.

Foto a l'exposició Trens i Estacions


    El 12 de març de 1981 fou traslladada als tallers de Martorell-Enllaç per posar-la en funcionament. El 23 de març va ser encesa per primer cop i va fer els seus primers metres per les vies del taller.
    En aquestes dates al començar a remenar la màquina per la seva posada en marxa s'adonaren que les bieles i demés accessoris estaven marcats com a Berga 31, per la qual cosa es va prendre la decisió de canviar el número 41 per la 31, que era el número original. Havent d'agraïr al senyor Morral d'Esparraguera, propietari de la Berga, amb la placa 31 i les bieles marcades com a 41, les facilitats donades per a l'intercanvi de la placa Nº 31. El dia 19 de març de 1981 es va fer el canvi de numero, les gestions amb el xatarrer de Esparraguera les va fer en Josep Maria Sasplugas.
    En l'encesa del dia 23 de març ja es varen detectar varis problemes un i de principal eren els dos tubs secs que porten el vapor als cilindres i es troben dins de la caixa de fums, estaven reventats i altres petits problemes, com pèrdues de vapor i juntes, degut a no funcionar durant molts anys.

    A part d'això la gent dels tallers de Martorell que van posar en marxa la Berga, van veure que tot això era molt complicat i s'hi van desentendra bastant. També s'ha de dir que M.T.M. (La Maquinista, va desmuntar la caldera per portar-la a refer a Caldelsa (Santa Perpetua de la Mogoda), però no van fer una reparació a fons, com hagués calgut, ja que la majoria de mecanismes no es van ni desmuntar. hem de tenir en compte que la M.T.M. en aquella época tenia molts problemes, primer econòmics i moltes vagues. En aquesta época estaven fent els apolos per feve i començaven a fer els copitos d'ample internacional per als Sarrià i Catalunyes, que van tenir molts problemes en la posta en servei.

Al mes de juliol de 1981, desprès de no sortirsen en la posta a punt amb la Berga, en Josep Maria Sasplugues i el director de F.G.C. en Enric Roig, van determinar per posar fil a l'agulla i poder solucionar tots els problemes que tenia la Berga. Es van posar en contacte amb mi i l'Enric Alfaro, que teniem nocions de mecànica i de vapor i varem acordar de les vacances del mes d'agost, ja que nosaltres treballavem en altres empreses, d'estar al mes d'agost treballant tres setmanes i poder arreglar-ho definitivament. Per sort ens en varem sortir. També ens va ajudar en David Martorell.
  Es varen fer de nou els dos tubs secs. També vam ampliar els dipòsits d'aigua laterals, disminuint la la capacitat de carbó i vam col·locar a sota el fogar un cendrer força ampli per que no caiguessin les escòries del carbó enceses a la via i no fessim malbé les travesses de fusta i els aparells dels circuits de via.
   També vam canviar els cons interiors dels injectors, ja que portaven força problemes. En aquesta feina jo mateix i l'Enric Alfaro, vam anar al ferrocarril de Ponferrada a Villablino on l'enginyer de dit ferrocarril el senyor Galván, ens va donar tot tipus de facilitats per que als tallers ens fessin els cons nous, i ens varen ensenyar com fer el manteniment dels injectors per que funcionessin perfectament. Això ho vam aconseguir per que en Xavier Tomas i jo haviem anat en les nostre vacances a fer de fogoners al P.V. i portar les màquines de vapor i ja ens coneixien.
   A finals d'agost un cop acabades aquestes reparacions als tallers de Martorell, la Berga ja estava a punt per fer les proves de línia. A partir d'aquí l'equip de la Berga s'hi va afegir en Xavier Tomás, ja que tenia força coneixements del vapor. Hi vam estar fins l'any 1987.

Us poso les primeres fotos de la Berga quan vaig arribar a Martorell, que vaig fer abans de començar a treballar-hi.



Continuarà ..............................................................


                       

[u]PROVES DE TRACCIÓ EN LÍNIA DE LA BERGA

Un cop solventats els problemes de la Berga i havent fet les proves  preliminars de funcionament, el 22 de setembre de 1981, reunits als tallers de Martorell els senyors Marià Sanz i Montero i Francesc Alday Turriaga i Hermida, ambdós afectes a la inspecció de Ferrocarrils de la Generalitat, Joan Comabella i Aguiló i Inocenci Carrera i Modrego, cap de línia i cap de tallers i instal·lacions elèctriques de Ferrocarrils catalans i els senyors Ramon Pont i Sayas i Joan Batllevell i Campmany en representació de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, es van realitzar les proves de marxa per fer l'acta de reconeixement de la locomotora Berga. Les proves realitzades van consistir en arrossegar una composició elèctrica, formada per les unitats 6004, 2014 i 5004, amb un pes total de 97 tones. Comptant el pes de la locomotora en el tram de via comprès entre les estacions de Martorell Enllaç a Martorell Central i viceversa, amb una pendent màxima de 25 mil·lèsimes, responent favorablement tant en el arrastra com en el frenat. Considerant que el pes màxim que tenia que arrastrar, inclosa la màquina, seria de 60 tones i que el tram de via en el qual es van realitzar les proves, sent un dels més desfavorables de la línia de Catalans, les citades proves es van considerar satisfactòries. Es van firmar els documents oficials de l'acta i es va donar autorització perqué la locomotora Berga 31 pogués circular per tota la línia de Ferrocarrils Catalans. També es va autoritzar a circular el Furgó F-13 i els cotxes tipus Martorell C-31, C-103 i el C-117.

Fotografies del dia de la prova a primera hora del matí 22 de setembre 1981



Continuarà..............................................................................

Fotografia oficial de la prova de la Berga.

PRIMER VIATGE DE LA BERGA AMB EL FURGO I ELS COTXES MARTORELLS

    El dissabte a la tarda del 24 d'octubre de 1981 vam fer el primer viatge en linia entre Martorell i Monistrol de Montserrat i retorn per veure el comportament de la locomotora en línia, amb els tres cotxes de viatgers i el furgó. Tant a l'anada com a la tornada va funcionar tot perfectament sent una alegria per tots els que hi vam posar el cor perqué això funciones.
    En aquestes dates la locomotora Patxanga estava al taller de pintura per canviar de colors. Aquest canvi va venir donat no per caprici, com les tonteries que jo he sentit i escoltat, sino perque en aquestes dates F.G.C. va començar a empredre una renovació i modernització total de la línia i els trens. El director de F.G.C. senyor Enric Roig, ens va demanar de canviar els colors originals de la Patxanga. Això es va decidir un matí als tallers de Martorell entre l'Enric Roig i en Josep Maria Sasplugas president de l'A.A.F.C.B., aquest últim amb una carta de colors a la mà va decidir de pintar de marró tabac i crema la locomotora, tal com estaven pintats els cotxes de 2 eixos als anys 1930 que arrossegava la Patxanga, entre Barcelona P.E. i Sant Boi. Crec personalment que fou una molt bona decisió.
   El 22 de novembre de 1981 va ser el primer viatge oficial de la Patxanga amb els nous colors.

Primer viatge de la Berga, preparació a Martorell de la composició.




La composició a punt de sortir cap a Monistrol.


La composició a l'estació d'Abrera


El tren a l'estació de Olesa



La composició camí de Monistrol


El tren ja a Monistrol.

Bona tarda,
Carai, has escrit una lliçó de història de FGC amb majúscules. val la pena guardar-la.
Moltes gràcies.
Salut i feina,
Albert

Són unes imatges uniques!! gràcies

mallet73

Ramon Pont escrigué:

Fotografia oficial de la prova de la Berga.

Ooooooh!

Quant que ha plogut des de llavors!!!

Aquesta foto, les de la Berga, i les coses que expliques, em fan reviure un temps en que a la Soci es vivia molta illusió.

PRIMERS VIATGES A.A.F.C.B. AMB LA PATXANGA
Els primers viatges amb la Patxanga 304 després d’ésser adquirida per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, va circular els dies 4, 11 i 18 de gener de 1981 fent el servei Barcelona P.E. a Martorell Enllaç i tornada a Barcelona P.E. fent dos serveis d’anada i tornada cada diumenge, fent en total 6 serveis. Els bitllets per als socis van ser gratuïts.
                                                         
La composició era la Patxanga i dos cotxes Martorells, sortint de Martorell en direcció a barcelona



Quan arribava de Barcelona P.E. seguidament es feia la maniobra per retornar.





Un dels diumenges va nevar i tot, amb molt de  fred.



  En plena via direcció a Barcelona i la segona foto passant directe per Sant Boi


                                                       
Esperant per fer el creuament. El maquinista en Ignasi Ratera i el cap de circulacio Antoni Torres amb gorra

Els primers viatges de la Berga per als socis de la A.A.F.C.B. foren els dies 22 i 29 de novembre i 6 de desembre de 1981. El trajecte entre Barcelona P.E. i Martorell es feia amb la Patxanga i de Martorell a Monistrol es feia amb la Berga. El tren estava format per la Berga Nº 31, el furgó F-13 i els cotxes tipus Martorell C-31, C-103 i el C-117. El preu per als socis era de 100 ptes.

L'horari era:

              Barcelona P.E.       8.45 h.                      
arribada Martorell-Enllaç      9.34 h.            
 sortida Martorell-Enllaç     10.10 h.            
        arribada Monistrol     10.58 h.              

           sortida Monistrol    12.20 h.
arribada Martorell-Enllaç    13.02 h.
 sortida Martorell-Enllaç     13.30 h.
  arribada Barcelona P.E.    14.17 h.

El primer tren amb la Berga 31,  del dia 22  de novembre, la sortida de Martorell-Enllaç la va donar el president de l' A.A.F.C.B.   en Josep Maria Sasplugas. Aqui us poso la foto.

Per acabar amb el material històric unes fotos del "Equip mèdic habitual" en les Circulacions.

Manteniment de la Berga

[/url







Estació de Monistrol  d'esquerra a dreta:
Ramon Pont,  senyores, Xavier Tomàs, Ignasi ratera, Enric Figueras i Amadeu Mestre


I fins aquí l'epoca daurada de la posta en servei del material Històric a catalans.

És cert que era una època daurada. (que ja no tornarà)



En els primers viatges em sembla recordar que les rodes dels Martorells semblaven quadrades de tants planos que tenien!

Pero el que més m’agradava del material en aquella època, es que corria amb el mateix aspecte (colors) amb el que corria quan encara no era material històric. Per a mi era molt més autèntic que no pas amb els vagons emvernitzats, o la Patxanga amb uns colors que, tot i que eren molt ben trobats, no deixaven de ser inventats.

Si puc fer un parèntesi a la teva intervenció, sé que ara no estem parlant d’això, però ho acabo de trobar i si no ho poso ara, el mes probable es que després no hi pensi mes.

És una explicació que em sembla molt encertada de perquè la catenària no passava de Monistrol durant molts anys, motiu per el que els Naval tenien de ser remolcats per una Alsthom fins a Manresa. El text ha estat escrit per Jordi Escudé a la web de Facebook de Transports col·lectius ferroviaris i troleibusos:

Jordi Escudé escrigué:

Imatge Vintage de Manresa-Baixador els darrers anys d'explotació del que avui és FGC per part de la companyia privada "Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC)" El concepte d'anar amb una sabata i una espardenya queda condensat en aquesta fotografia. Una composició elèctrica Naval remolcada per una locomotora Diesel Elèctrica Alsthom. Les causes eren múltiples, com que la subcentral de Martorell va "fer el llamp" i no hi va haver més remei que aturar l'electrificació a Monistrol, etc., tot i així els voltímetres de les cabines dels Naval solien marcar 900 V enlloc dels 1500 nominals arribant a l'Aeri. El fet es podia resumir en que era necessària una inversió més forta del que podia assumir la companyia per posar al dia una línia decrèpita que podia ser rendible i força com va quedar ben palès anys més tard.
Manresa 30 de Juliol del 1974. Negatiu Negrapan 21 Museu Basc del Ferrocarril.

(El text s’acompanya d’aquesta fotografia:)

Caram ramon quin reportatge! Molt Guapes les Fotos.

Sembla que això és bastant recent:

https://www.fgc.cat/wp-content/uploads/2020/12/20201224_cessio_locomotora_svcastellet.pdf?fbclid=IwAR1U2KOSUJFwCOvkY4FJjqEYWkjcABsJBM84Zk3hU0GpEI1_v_1dl5ajf0w

Olot escrigué:

Sembla que això és bastant recent:

https://www.fgc.cat/wp-content/uploads/2020/12/20201224_cessio_locomotora_svcastellet.pdf?fbclid=IwAR1U2KOSUJFwCOvkY4FJjqEYWkjcABsJBM84Zk3hU0GpEI1_v_1dl5ajf0w

Bona tarda,
Una verdadera llàstima ja que segurament quedarà a l'intempèrie grafitejada pels quatre costats i al cap de un temps rovellada i feta malbé.
Crec que aquest material hauria d'estar sota cobert, ben guardat i conservat.
És només una opinió, la meva, que no té perquè ser ni la bona ni l'única, però és el que penso.
Salut i feina,
Albert

betulo237 escrigué:

...,
Una verdadera llàstima ja que segurament quedarà a l'intempèrie grafitejada pels quatre costats i al cap de un temps rovellada i feta malbé.
...

I això si no passa com a Mollerussa, que van organitzar un trial de bicicross i el circuit passava per a sobre de la màquina de vapor que hi ha exposada com a monument. (!!!!)