Ferrocarrils Catalans

Alexandre,

Totalment d'acord amb la teva opinió. En el Centenari del Metro de Madrid al mes de febrer de 2019 van fer a Chamartin una exposició dels 10 cotxes restaurats i tot d'objectes històrics del metro. Actualment han restaurat dos cotxes més i han fet una restauració sensacional. Per cert a les antigues cotxeres de Cuatro Caminos, tenien la idea de fer el museu del metro. No sé com està el tema.
Als anys noranta, per feina vaig estar visquen a Madrid el servei del metro de Madrid era molt bó i arribaves a tot arreu, vagons nets, estacions cuidades i molt ben indicat.
El metro de Barcelona, per mi sempre ha sigut una mica de nyigo nyago i l'empresa TMB i l'ajuntament de Barcelona no te cap interés en preservar o restaurar material antic, només cal veure com ha acabat el tramvia Blau. Igual que la direcció de F.G.C.

Salut

Ramon Pont

Abans de seguir amb la venda dels MAN a altres companyies voldria expossar un resum dels MAN restaurats. Encara que sigui una mica rotllo.

    Els treballs de reconstrucció no van ser molt amplis, ja que dels antics automotors es van aprofitar el bastidos, la caixa, els bogis i els equips mecànics originals, llevat dels equips elèctrics. Cada cotxe pesava 23.750 kg. en buit i 31.750 kg. en servei. El primer tren modernitzat (M-3014 R-4001 M-3015) va arribar als tallers de Martorell-Enllaç el 4 d'agost de 1986. Després de les proves en línia va ser autoritzat a circular el 26 de setembre 1986. El segón tren (M-3008 R-3002 M-3011) fou rebut el 7 d'abril de 1987 i va ser autoritzat a circular el 13 d'abril de 1987. El tercer tren (M-3012 R-3003 M-3013) va arribar a Martorell el 9 de setembre 1987 i va ser autoritzat a circular el 21 setembre de 1987. El quart tren (M-3005 R-3001 M-3006) va arribar a Martorell en dues tandes, el 17 de març de 1988 els dos cotxes 3005 i 3001 i el motor 3006 no fou lliurat fins el 8 de juny 1988. Els dos primers automotors foren autoritzats a circular el 25 març 1988 i el motor 3006 va ser autoritzat a circular el 14 de juny de 1998. El cinqué i darrer tren (M-3007 R-3004 M-3010), també fou enviat en dues parts, el remolc 3004 va ser rebut el 13 de desembre 1986 i fou autoritzat a circular el 23 de desembre de 1986. Els altres dos cotxes el M-3007 i M-3010 aribaren a Martorell el 8 d'agost de 1988 i foren autoritzats a circular oficialment el 12 d'agost 1988.
    Les composicions no foren estables, ja que per diversos motius es modificà. Això passà amb el descarrilament del tren format pels cotxes (M-3014 R-4001 M-3008), els cotxes van ser enviats a MACOSA el 12 novembre de 1986 el M-3014 i el R-4001 i el 14 d'octubre de 1987 el M-3008, per fer unes lleugueres modificacions. Retornarien a Martorellel M-3014 el 13 de desembre 1986, el R-4001 el 8 d'agost de 1988 i el M-3014 el dia 2 de desembre 1987, tornant a fer servei comercial als pocs dies.

    Fotos del MAN 3006 abans de la reforma i foto després de la reforma

A l'any 2009 FEVE va adquirir les dues unitats MAN que restaven a F.G.C. La causa de Feve per comprar aquestes dues unitats fa riure per no dir que fa plorar, això només passa a Spain.
    Degut a la falta de material de passatgers, a Feve degut a una errònia política de gestió de material, ja que per aquell any Feve es va dedicar a vendre unitat de passatgers a l'estranger i es van trobar sense unitats per poder fer servei i també que tenien previst posar en servei les unitats noves sèrie 2700 i 2900, però que van donar tants problemes que es va retrassar la seva posada en marxa uns quants mesos.
Les dues unitats MAN venudes a FEVE van ser (M-3005 R-4001 M-3006) i (M-3010 R-3003 M-3011). Van arribar a Pravia l'any 2009. Van anar a l'empres CECAVISO S.L. per fer una posta a punt i el repintat amb els colors de Feve, blanc, amb franjes blaves i grogues i el canvi dels enganxalls frontals BSI pels Scharfenberg habituals a Feve. Les dues composicions es van renumerar:
                                 F. G.C.                                             FEVE
                   M-3010 R-3003 M-3011                          M-2351 R-5351 M-2352
                   M-3005 R-4001 M-3006                          M-2353 R-5353 M-2354

    Un cop adaptats es van possar en servei a la línia de Aller entre Baiña i Collanzo, amb base de manteniment a Figaredo. Van començar a fer servei el dia 5 d'octubre de 2009, fins a mitjans de 2011 i fent altres serveis.
   A l'any 2012 van ser definitivament retirats de servei abandonats en una via morta de Figaredo, on van ser vandalitzats i grafitejats.

Fotos dels MAN fent servei a FEVE, primer l'interior, cabina de conducció i l'interior seients passatgers. Fixeu-vos en el quadre de comandament de conducció que a F.G.C. estava en català, les varen tapar amb un adhesiu amb castellà.



Fotos dels MAN fent servei

Última destinació dels MAN.
    Al gener de 2013 les dues UT MAN, Feve les va vendre a la empresa Peruana Inca Rail, desprès de ser reformades a Asturies. Ja que al estar vandalitzades es van repintar amb els colors blanc i vermell amb l'anagrama Inca Rail.

Fotos de la posta a punt abans de ser enviades al Perú




    Al mes de juliol de 2014, ja a Perú, van ser presentades per prestar servei al tren turístic "Machu Picchu Train". Sent renumerades les dues unitats com a M-951 R-951 M-954 i l'altre unitat M-952 R-946 M-953, ja sent pintades en els colors de Inca Rail.

Fotos de la presentació a Perú


Fotografies dels MAN en servei al Machu Picchu Train





Per acabar i amb això ja es el summum, per que jo al veure la fotografia, he caigut de cul, però de lo bé que ho han fet
els Peruans, es increible quan es volen fer les coses bé com de bé queden. Encara que no ho sembli així han deixat al Perú els dos MAN Ex-FGC. s'han modificat les finestres, amb finestres panoràmiques a la volta del sostre i han sigut pintats amb els colors unificats de les composicions amb màquina i cotxes. Encara que costi de creure aixì han quedat els MAN.
  Del que es dedueix, que aquestes unitats actualment portent una vida activa de més de 50 anys, es nota que les van dissenyar els Alemanys. Aquesta es la última reforma soferta d'aquets automotors. I amb això tanco el tema dels MAN.

Jo gaudeixo molt amb les explicacions i crec que no sóc l'unic....no es cap rotllo..!!

moltes gràcies

mallet73

No ets l'únic, no. Jo també en gaudeixo molt!

I jo!

Pero no ho dic tan per no repetir-me.

Respecte als MAN, l'últim quadre per saber el seu esta actual.

He trobat la foto de la felicitació dels empleats de Manresa Alta, amb millor qualitat i el següent peu de foto:

Operaris de l'estació de Manresa Alta, l’any 1920. Al centre de la fotografia en Josep Lliró Bové. (Cedida per Montserrat Fontanet Fontanet).

A començaments de 1970 per part d'uns quants ferroviaris del carrilet, van començar a concienciar-se de poder guardar unes quantes peçes històriques de Catalans. I també per sort dels aficionats s'han pogut salvar del desballestament. Aquets ferroviaris van ser, i crec modestament que es de justicia dir qui van ser. Alguns d'ells per desgracia ja no son entre nosaltres.
                                         Ignasi Ratera Mercader  (Maquinista)
                               Joan Gimènez Sabater, conegut pel Gitanet (Cap de Maquinistes)
                    Antoni Ramirez conegut per Ramirosky ó Inspector closeau (Inspector de circulció)
                          Enric Vives Castillo  conegut pel descabellat dels coloms(Maquinista)
                           Francesc Castells Joan conegut pel Cap de Pera  (Cap de Maquinistes)

   Posteriorment hi van haver més persones implicades, però crec que aquets companys van ser qui es van mullar més pel tema. Alguns d'ells eren de la Soci de Barcelona i es quan la Soci de Barcelona es va implicar i es va fer a l'any 1972 una subscripció popular per comprar la Garrat 106 i es va comprar la màquina a l'any 1973 a preu de ferralla per 100.000 ptes. La Patxanga fou comprada a l'any 1980 per 351.000 ptes. La Locomotora Berga es va comprar a l'any 1977 amb un prestem bancari en molt bones condicions degut a que en aquelles dates la soci va ser declarada d'utilitat pública per l'estat Espanyol. Els cotxes de viatgers i el furgó F-13 van ser donats per F.G.C. a la Soci en el mateix lot de la Berga.

  Aquestes fotos que us poso a continuació es veuen els primers trasllats del material històric per preservar-lo o millor dit per amagar-lo per que no el desballestessin. Aquest material es va guardar a l'antiga cotxera de Sant Boi i a les dues vies de cul de sac a Plaça Espanya.

    Ferroviariament parlant aquests tipus de circulacions de material buit s'en diu "Pasos de material"

Primera foto l'inspector de circulació en Antoni Ramirez a Martorell Enllaç


Foto en Francesc castells maniobrant per preparar la composició per baixar a Sant Boi. Martorell-Enllaç


Foto en Enric Vives maniobrant la composició a Martorell-Enllaç


Maniobres per prepara la composició amb els "trompeteros" i la Garrat 106 per baixar cap a Sant Boi




Maniobrant la Garrat 106 per acoblar a la composició dels Trompeteros.






La composició camí de Sant Boi sobre el pont de la Resclosa entre martorell i Sant Andreu de la Barca

M'he deixat la foto amb la composició ja preparada per marxar cap a Sant Boi i la senyal reglamentaria de final de tren col·locada sobre el topall.

Un altre dia es va baixar la 209 a Sant Boi, posteriorment aquesta màquina es va portar a Plaça Espanya

Aqui les maniobres per preparar la composició, veureu que es va arrossegar amb un Naval blau, una curiositat.




Fotos del viatge cap a Sant Boi



Fotos al arrivar a Sant Boi i maniobrant per entrar a les cotxeres.

Fotos fetes a mitjans dels anys vuitanta. Es va pujar la Garrat de Barcelona P.E. a Martorell als tallers per fer-li una revisió i  per fer un informe del estat de la caldera i els mecanismes i es va aprofitar en un viatge de la Patxanga i La Berga a Monistrol per que els socis de l'Associació de Barcelona la poguessin veure, així mateix es va pujar la 209 i el "Trompetero" que posteriorment es va restaurar. Dels tres "Trompeteros" que es conservaven es va decidir d'arrenjar aquest per que era el que estava en millors condicions ja que abans de retirar-lo de servei es va reformar interiorment amb planxes de poliester i els seients eren els que estava en millor estat.




La 209 i el "Trompetero"

La teva aportacio al Foro es impagable ,quins records. !!!! D altra banda penso que sense gent com la que es esmentat tot aixo es imposible .Avui els FCG. no son ni una ombra sentimentalment parlan d el que varen ser en aquells anys.

Alexandre.

alejandro sasplugas escrigué:

La teva aportacio al Foro es impagable ,quins records. !!!! D altra banda penso que sense gent com la que es esmentat tot aixo es imposible .Avui els FCG. no son ni una ombra sentimentalment parlan d el que varen ser en aquells anys...

Comparteixo plenament.

Aquestes fotos, Ramon, són un document únic. Moltes gràcies, una vegada més!

Llàstima de com varen acabar alguns d’aquests vagons, un més d’agost que no vull recordar. Llàstima també de deixar perdre el material preservat en estar de marxa, després de tant d’esforç i de tanta i lusió posada en la preservació i en la restauració d’aquest material. Jo no trobo un adjectiu per a qualificar a les persones responsables de deixar que això passés 

Moltes gràcies un cop més Ramon, per aquests fil tan enriquidor!!!

Ramon Pont escrigué:

Fotos fetes a mitjans dels anys vuitanta. Es va pujar la Garrat de Barcelona P.E. a Martorell als tallers per fer-li una revisió i  per fer un informe del estat de la caldera i els mecanismes i es va aprofitar en un viatge de la Patxanga i La Berga a Monistrol per que els socis de l'Associació de Barcelona la poguessin veure, així mateix es va pujar la 209 i el "Trompetero" que posteriorment es va restaurar. Dels tres "Trompeteros" que es conservaven es va decidir d'arrenjar aquest per que era el que estava en millors condicions ja que abans de retirar-lo de servei es va reformar interiorment amb planxes de poliester i els seients eren els que estava en millor estat.




La 209 i el "Trompetero"

Bona tarda,
He volgut enviar-te un correu privat però no he sabut fer-ho així és que intentaré posar aquí aquestes extraordinàries fotografies una mica recuperades de color. No sé si t'agradarà que ho hagi fet. Ja em diràs alguna cosa.
Salut i feina,
Albert

Hola Betulo237, Albert, lo de millorar les fotos cap problema. Aquestes fotos les vaig fer jo mateix i les copies de color amb els anys perden una barbaritat. Al escanejar-les van sortir així.
Jo mateix moltes fotos que posso aquí també les passo pel photoshop, per millorar-les.

Les copies de color amb els anys perden una barbaritat. Al escanejar-les van sortir així.
Aquests tons rosats en oxidar-se les sals de la gelatina,són típics de Kodak .Agfa blaveja i Fuji verdeja.
Amb les diapositives és més accentuat.També depén del laboratori i la freqüència que renovaven els banys de revelat.
Calia anar a una franquícia de confiança,si treballaven poc tenien aquest defecte.

Unes imatges i explicacions dignes de ser publicades.Felicitats !
Gràcies pel regalo que ens fas,un ciber tió per animar aquestes diades !!!
Salut !

Seguin amb el tema de moviments del material històric, primer posso dues fotos des del mateix indret primer de la Garrat i els "Trompeteros" cap a Sant Boi i l'altre foto del Naval i la 209.

Encara que les fotos no son molt bones, en aquella época no hi havia el digital, i la meva tècnica amb el flash era horrorosa, es el material estacionat al cul de sac de plaça Espanya. Això era un mes de gener, matinada de dissabte a diumenge. Varem sortir de plaça Espanya a les 24.00 hores i varem arribar a Martorell a les 4.00 hores. Al no haver-hi circulació de trens vam anar fent, parant i anar greixant les bieles, varem pujar la Berga, la 209 i la Garrat. Feia molt de fred i a sobre a partir de Sant Boi es va possar a nevar. veureu la garrat que treu fum i va ser del foc que vam fer per escalfant-se. El material es va pujar per tenir-lo expossat a Martorell  en un viatge que hi havia amb la Berga.

Unes fotografies del material quan es guardava a la cotxera de Sant Boi.





Quan la Soci al 1980 es va comprar la "Patxanga" també es va guardar a Sant Boi abans de començar a fer viatges amn els "Martorells".  La foto mostra tal com estav la màquina en aquella época.



Per últim una foto de la Garrat a Sant Boi i l'altre a Martorell Enllaç a l'any 1974.

Ramon, si tu creus que no dominaves el flash, ningú ho diria, perquè fotografiar les màquines negres en mig de la foscor, i que es vegin perfectament, com a les teves fotos, té merit.

La desavantatge més gran de la foto analògica era que fins que no havies revelat les fotos, després d’uns dies de portar els rodets als laboratoris, no les vèies, i no sabies si t havien “sortit” bé o no. Si eren fotos mal tirades, o havies comes algun error, o simplement s’havia velat el rodet, les fotos eren irrepetibles.

Algú se’n recorda? Avui estem acostumats a una altra cosa, oi? I no parlem del cost de les fotos, que solia costar més el revelat i les copies amb paper, que no pas el viatge que havies fet!

Com han canviat les coses en pocs anys!

Ramon Pont escrigué:

...

El cotxe també és històric

Pere