Ferrocarrils Catalans

ESTAT ACTUAL DE LES LOCOMOTORES DIESEL ALSTHOM QUE RESTEN DEL CARRILET.

Alsthom 701, numero original del MOP era la 1004 va ser asignada a C.G.F.C. va ser construïda a l'any 1955 i posada en servei el 6 d'octubre de 1956. a F.G.C. tenia la numeració 251.01. A l'any 2012 va ser venuda a COMSA. Posteriorment COMSA la ha revent a l'empresa Argentina ZONIS al mes d'octubre de 2020 i actualment està a la Pampa us poso dues fotos una de la màquina amb els nous colors i l'interior de la cabina tal com està avui en dia.

Alsthom número 702, número original MOP 1005, asignada a C.G.F.C. aquesta màquina va ser construïda a Euskalduna/GEE a l'any 1958. Posada en servei el 5 de novembre de 1958. Numeració a F.G.C. 251.02. A l'any 2002 va ser venuda a COMSA i renumerada a COMSA com 51 LOA 4967. La reforma amb l'anagrama comsa es va fer als mateixos tallers de Martorell.

Alsthom número 703, número original MOP 1006, asignada a C.G.F.C., construïda a l'any 1958 per Euskalduna/GEE i posada en servei el 12 de novembre de 1958. Numeració FGC  251.03.
A l'any 1999 va ser venuda a VIAS Y CONSTRUCCIONES. Com podreu observar els canvis de color també ho van fer als tallers de Martorell de FGC.

Alsthom número 704. Número original MOP 1007. Asignada a C.G.F.C. Construïda a l'any 1958 per B&W/GEE (Babcock & Wilcox de Sestao-Bilbo). Posada en servei el 12 de juliol de 1959. Numeració FGC 251.04. A l'any 2001 va ser venuda a COMSA i renumerada a comsa com a 51 LOA 4947. Els canvis de color i la posta a punt en la venda també es va fer als tallers de Martorell de FGC.

L' Alsthom 705 va ser asignada a C.G.F.C. construïda a l'any 1965 per Alsthom France, posada en servei el mes de gener de 1966. Numeració FGC 251.05. A l'any 2019 va ser desballestada

Alsthom 706 va ser asignada a C.G.F.C. Construïda per Alsthom France a l'any 1965. Posada en servei al mes de gener de 1966. Numeració FGC 251.06. A l'any 2018 va ser desballestada

Us poso una foto de cadasquna d'elles per tenir un record. Com a curiositat les trompetes de l'Alsthom 705 el cap de tallers de Martorell m'he les va donar i de quan en quan amb aire comprimit les faig sonar a casa i foten molt soroll.

Alsthom 1001. Numeració original MOP 1001. Asignada al M.O. (Manresa Olván) Fabricada per Alsthom France a l'any 1955. Posada en servei al mes de setembre de 1955. Numeració FGC 251.65 . A l'any 2001 va ser venuda a TECSA. Com podreu observar es va vendre a Tecsa tal com funcionaven al carrilet, a la segona foto posteriorment als tallers de Martorell se li va treure el "Palco" que portaven al davant i darrera i se li va modificar les llums, el focus principal i es va repintar de nou. I un detall hi van col·locar una escala lateral, com portaven totes les Alsthom que estaven asignades a FEVE. Es va deixar com estaven en estat original excepte l'enganxall automàtic.




La Alsthom 1002. Numeració original MOP 1002, asignada al M.O. (Manresa Olván. Construïda per Alsthom france a l'any 1955. Posada en servei al setembre de 1956. Numeració FGC 251.66. A l'any 1998 fou venuda a Guinovart. De fotos com està a Guinovart no en tinc cap, però us poso una foto al ramal de Sallent en doble tracció de fa uns anys.



Alsthom 1003. Numeració original MOP 1003, asignada al M.O.(Manresa Olván). Construïda per Alsthom france a l'any 1955 i posada en servei al mes de setembre de 1956. Numeració FGC 251.67. Aquesta locomotora està preservada com a locomotora històrica. Us poso una foto. Aquesta màquina en data 28 de juliol de 2020, FGC ha anunciat una licitació per fer-li una reparació amb un pressupost de 411.400'00 €, per fer una revisió general dels components de la locomotora, substituir el motor diesel i guardar el motor actual com a recanvi. Renovació de tota la instal·lació elèctrica i substitució d'alguns components. Substitució de tot l'enllumenament amb tecnología LED i modificació dels fars principals per recuperar l'aspecte original. Rehabilitació del bastidor, planxes metàl·liques i repintat de la locomotora. Desitjem que ho portin a terme.



Alsthom 1009, asignada al M.O. (Manresa Olvàn) Construïda a l'any 1965 per Alsthom France. Va entrar en servei al gener de 1966. numeració FGC 251.53. Aquesta màquina actualment està en servei a FGC.



Per últim l'Alsthom 1008, numeració original MOP 1008, asignada al M.O. (Manresa Olván). Construïda per Babcock & Wilcox de Sestao Bilbo a l'any 1958 i posada en servei al mes de març de 1960. A l'any 1962, com ja he esmentat anteriorment fou traslladada al ferrocarril Santander Bilbao. Poso una foto que vaig fer a Santander. Com podeu comprobar ja te l'enganxall de balda i les connexions típiques de FEVE.

M'oblidava una cosa, l'Alsthom número 702, COMSA la va portar al Ecuador per treballar en la renovació de via de la secció entre Ambato i Riobamba, en la línia del ferrocarril Transandino. Va patir un greu accident restant molt malmesa. El que no he pogut averiguar si ha estat desguasada o s'ha arreglat.

Per acabar us poso una foto que encara està calenta, per que es de fa poques hores. A can FGC ha arribat la locomotora 1603 de FEVE, per fer serveis de via i obres. Actualment des de que Renfe va absorbir FEVE, practicament no fa mercaderies i te en venda moltes locomotores diesel, aquesta ha vingut a catalunya. Van ser construïdes per MTM (La maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona), amb llicencia Alsthom France, sent 14 unitats sèrie 1601 a 1614 de FEVE, a l'any 1981. Tenien 1.600 CV, aquestes màquines foren les primeres en adaptar l'enganxall automàtic denominat Alliance Full Size, fré d'aire comprimit i de buit, comandament múltiple. Destinades exclusivament per mercaderies. La foto està feta al apartador del ramal de Sant Boi al port de barcelona. Al costat una composició de la diesel 254.01 amb una composició porta cotxes.



Aquesta fotografia m'he la va passar en Xavier Tomás.

Ramon Pont escrigué:

... Com a curiositat les trompetes de l'Alsthom 705 el cap de tallers de Martorell m'he les va donar i de quan en quan amb aire comprimit les faig sonar a casa i foten molt soroll.

Et demanaria que, si és possible, m’avissessis per la propera vegada que ho facis... no m’ho voldria perdre pas.

I tinc una pregunta: qui és Guinovart?

A part d’aixo, moltes gràcies una vegada més per les fotos i explicacions. No has pensat escriure 7n llibre amb tota la informació que tens?

He acabat els adjectius per valorar aquesta impagable serie de fotos .amb les Alsthom. m has arrivat al cor.  
Gracies. Un altre vegada.  !!!!

Alexandre.

Un reportatge excel·lent, molt il·lustrador, una vegada més mil gràcies Ramon.

Guinovart també era o és una empresa de infraestructures ferroviàries, potser de les primeres que hi va haver, ROCO va fer una màquina de vies i obres amb l'esquema de pintura de Guinovart

Bon dia,
Amadeu, Guinovart va començant a ser una filial de COMSA ara fa uns 30 anys. Actualment s'anomena Agrupación Guinovart Obras Y Servicios Hispania S.A. Te la seu a Madrid, paseo de la Castellana (torre Espacio) 259-D, 7ª planta - 28046 Madrid. Construeix autopistes, carreteres, camps d'aviació, vies ferrees i poliesportius. Te una filial  anomenada Guinovart Rail S.A. que s'ocupa dels transport ferroviari de mercaderies, té varies locomotores diesel i fa també manteniment de vies del tren convencional a renfe i també de via estreta.  

Per als modelistes del Forum, especialment en Ignasi, en Carles i en Amadeu us poso el model de les noves locomotores que està construïnt Stadler per al carrilet en via mètrica a la fàbrica de Valencia. Seran duals motor diesel i elèctric per poder funcionar en via general amb  pantògraf i als ramals en diesel. s'estan construïnt cinc unitats amb un preu unitari de 6 milions € cadasquna

ignasibaga escrigué:

 ?..Guinovart també era o és una empresa de infraestructures ferroviàries, potser de les primeres que hi va haver, ROCO va fer una màquina de vies i obres amb l'esquema de pintura de Guinovart

Ramon Pont escrigué:

Bon dia,
Amadeu, Guinovart va començant a ser una filial de COMSA ara fa uns 30 anys. Actualment s'anomena Agrupación Guinovart Obras Y Servicios Hispania S.A. Te la seu a Madrid, paseo de la Castellana (torre Espacio) 259-D, 7ª planta - 28046 Madrid. Construeix autopistes, carreteres, camps d'aviació, vies ferrees i poliesportius. Te una filial  anomenada Guinovart Rail S.A. que s'ocupa dels transport ferroviari de mercaderies, té varies locomotores diesel i fa també manteniment de vies del tren convencional a renfe i també de via estreta.  
...

moltes gràcies!

Ramon Pont escrigué:

... Per als modelistes del Forum, especialment en Ignasi, en Carles i en Amadeu us poso el model de les noves locomotores que està construïnt Stadler per al carrilet en via mètrica a la fàbrica de Valencia. Seran duals motor diesel i elèctric per poder funcionar en via general amb  pantògraf i als ramals en diesel. s'estan construïnt cinc unitats amb un preu unitari de 6 milions € cadasquna

Gràcies, és tot un detall.

La línies i estètica de la màquina no son pas lletges. Una mica massa moderna per a sentir-me entussiasmat per ella... ara, sigui com sigui, està clar que ja no hi ha carrilet.

Té una semblança a les Voslok de via ample.
Moltes gràcies Ramon pel detall, sabíem pel Joan de la licitació d'aquestes màquines, però el resultat de la mateixa i menys encara que ja estan en construcció, serà una fera com la 254
Veig que serà la serie 256, no és la numeració que van posar a la màquina destinada al tren d'obres i serveis, igual a la de Núria?

Bon dia,
Avui en dia les locomotores i les unitats quasi son totes iguals, o un mateix estil. Aquesta màquina crec que serà una bestia, encara més grossa que les 254.
Ignasi lo de la numeració ja ho vaig veure es la mateixa, que el tractor groc que van rebre de via i obres. Dedueixo que la numeració o serà correlativa o nova.

He aclarit lo de la numeració; el meu contacte a FGC m'ha fet saber:

"La locomotora hibrida pel Cremallera de Montserrat i les 5 noves CC per Catalans es van contractar amb “poca” diferència de temps.
Quan es van obrir els dos processos per comprar, que per cert els guanya els dos Stadler, una locomotora es numera com HM-7 i les altres com 256.01 a 256.05, i s’entreguen els primers papers amb aquesta denominació.
En un moment donat, i com la feina de la hibrida és al 50% del Cremallera (o potser 49% o menys) i 50% a la xarxa de Catalans, també per coses internes d’FGC, es decideix matricular-la a Catalans i no al Cremallera.
Es fa un canvi i la hibrida passa de HM7 a 256.01, i les 256 passen a dir-se 257."

Queda clar? Ha estat una qüestió de paperassa!




Salutacions
_____________________________________________

Francesc

"Oido cocina", assabentat .

Moltes gràcies pel aclariment.

Algú sap a on es pot aconseguir el manual de la 256? i si hi ha alguna fitxa de la 257?

Sempre que puc poso fotos i documents del meu arxiu, però ara us voldria demanar, si per casualitat algú de vosaltres tindria alguna foto o document de les següents estacions i baixadors del tram de línia Sallent a Guardiola, doncs no he pogut trobar cap fotografia amb els anys que porto buscant i remenant documentació d'aquest tram de linia. Ja que en aquets moments estic classificant tot el que tinc de la linia Manresa a Olvan i Guardiola

sent els següents:

VILAFRUNS  CARREGADOR
BAIXADOR  DE VILAFRUNS
BAIXADOR DE RABEIA
BAIXADOR DE PUIGREIG
BAIXADOR DE CAL PRAT
BAIXADOR CASA FA

Dono les gràcies per avançat.

                             

Em sap molt de greu que, amb tota la informació que has compartit amb nosaltres, ara jo no et pugui ajudar. No disposo de cap informació sobre aquestes estacions, que jo sàpiga. Tot i així me’n asseguraré.

Ara que, si el rei dels experts de Catalans no ho té, vols dir que algú altre ho pot tenir?

El baixador casa Far no existia com a tal, és el punt de càrrega del carbó de la mina d'El Far que ha reproduït l'Alfons en el seu tren miner





hi havia la via principal de línia i una via morta pel carregador, jo ja no la vaig veure en funcionament, donada la distància que hi ha amb l'estació de Fígols, que era la més propera, el tren parés per la gent que treballava a la mina o vivia al indret o a Malanyeu.

En el llibre d'en Salmerón segur que hi ha alguna foto més.

Em sembla que alguna foto d'aquestes ja les vas posar tu, no estic segur, però aquesta és del baixador de Puig-reig, ja no té la via però encara conserva l'endana, l'altra dia en buscava una que tenia vista en la que s'hi veia un tren, però no vaig estar capaç de localitzar-la.
Vilafruns carregador em sona haver-ne vist alguna amb un tren de potassa de les que vas passar ????
El carregador de Rabeia no sé a on era.
Estaré atent

Bona nit,

Poso unes fotos que vaig fer al mes de juny de 1985. Actualment en aquest túnel avui en dia hi passa la cerretera de Guardiola. El túnel es troba abans de sortir a l'antic carregador del Collet, a la boca nord.
Això potser en Ignasi ens podria dir com es diu el túnel aquest o la zona. A l'altre cantó de la carretera hi vaig fotografiar aquest edifici, que dedueixo podria ser l'antic Baixador de Casa Fa.
L'edifici fa tota la pinta de ser ferroviari. Gràcies.

Recordo haber creuat a peu aquest tunel per aquestes dates .tinc com a record a la meva coleccio d objectes ferroviaris uns ailladors trets d aquest tunel. !!!

Alexandre.

Aquestes fotos corresponen totes al mateix lloc, les dues primeres son de la entrada sud del túnel de Guardiola, després de desmuntar les vies, jo diria que uns anys, ara actualment hi passa la carretera, a la dreta hi queda la antiga carretera que dona la volta al penya-segat que salva el túnel, a sobre del mateix hi ha les restes de un castell medieval que dona el nom al túnel.
La prolongació del tren en el tram de Olvan-Guardiola tenia com a destí el indret que hi ha un cop passat el túnel que coneixem com a Collet d'Eina, on arribava el carbó procedent de Vallcebre i Saldes, en aquelles dates 1900-1904 era municipi de Sant Julià de Cerdanyola i el seu alcalde va ser qui va pressionar perquè el tren es prolongués més al nord amb la intensió de creuar la serra del Cadí per sortir a Bellver de Cerdanya i arribar fins a La Tour de Carol per enllaçar amb el trens francesos, el projecte va acabar en el indret conegut com La Farga pertanyent a Brocà, diuen que va ser així perquè els de Bagà no van autoritzar el seu pas, aquesta estació final de línia va rebre el nom de Guardiola-Bagà perquè quedava entre els dos indrets, a partir d'aquí s'hi van començar a fer construccions, la carretera encara no havia arribat, al 1930 en la dictadura de Primo de Ribera es van unificar els dos municipis (Sant Julià de Cerdanyola i Brocà) prenent el nom de Guardiola de Berga.
La caseta de la foto és uns 20 metres més al sud del túnel, queda a mà dreta en sentit nord, encara hi és , hi vivia un peó de manteniment de la carretera i la caseta pertanyia a la carretera.
El baixador d'El Far no tenia cap edifici i és uns quilometres més avall, on hi ha la cruïlla de Malanyeu, més aprop de Fígols que del túnel de Guardiola, jo penso que El Far no va constar mai com a baixador, podria ser que els trens en alguna temporada hi fessin parada com també s'havia fet a Sant Salvador, podria ser una permissió de la administració de la companyia en un moment determinat, quan jo vaig anar a viure a Fígols (tenia 10 anys) i no recordo mai que el tren parés ni a Sant salvador ni a El Far,
Sant Salvador tenia 800 habitants, el tren passava pel vel mig, hi havia dos passos a nivell, un d'ells amb guarda, i el tren no parava, la gent tenia que anar fins a l'estació de Fígols a més de 1 km, per contra si que parva a La Baells, Cercs o la d'El Collet que gaire-bé mai pujava o baixava ningú.

Ignasi,gràcies per la informació, molt interessant.