Ferrocarrils Catalans

Cotxes sèrie 2000 com a cotxes intermitjos, l'última foto es d'un cotxe reconvertit en furgó correus

les versions de cotxe cabina, primer cotxe cabina 6202 i el 6007 i dos cotxes sèrie 2000 pintats en els colors verds de regionals. Aquets ja estaven preparats per intercalar-los en les composicions dels automotors Navals

Unes fotografies històriques, antics Tallers de Martorell Central. Construcció dels cotxes sèrie 2000. En primer lloc el bastidor d'un cotxe Martorell ja sense caixa de fusta preparat per rebre la caixa metal·litzada.
  La segona foto construcció de la caixa metal·litzada i per últim foto  dels seients originals que es van dotar aquets cotxes, posteriorment es van canviar per uns altres no tant cómodes.

Fotografia d'una composició alsthom i cotxes sèrie 2000 fent un Martorell Barcelona, aprop d'entrar al baixador de Molí Nou.

Interessantíssimes fotos i explicacions. Moltíssimes gràcies una vetada més.

Olot escrigué:

Interessantíssimes fotos i explicacions. Moltíssimes gràcies una vegada més.

Repeteixo el mateix.

ho podríem acompanyar amb aquesta foto.

No hi ha com tenir la maquina del temps i tornar a temps passats amb una camera a color!!!

mallet73

Aquesta construcció que s´endevina darrera el primer vagó s´assembla a la que ens va ensenyar
fa pocs dies l Amadeu. (spanish styl)
El teulat ,les totxanes,la mamposteria,la finestra rodona de les golfes són tal com toca.Ja vaig seguir
el procés de construcció.Bon model i bona imatge.Felicitats !
                                                                                        Salut !

Bona Nit a tots,

Històries Carriletaires, aquesta composició que mostro en aquesta foto, Naval motor, dos cotxes de fusta tipus Martorells i Naval motor, aquestes composicions s'hen van fer varies a finals de 1960, quan hi havia força demanda a les rodalies de Barcelona. Es feien abans de transformar i acoblar els cotxes metal·litzats sèrie 2000 a les composicions Navals com a cotxes intermitjos. Funcionaven de la següent manera, als cotxes de fusta feien passar per sota unes mangueres corrogades de color vermell, amb les connexions elèctriques i sempre corrent de baixa, 130 volts, que es la que feia funcionar els contactors i les controles de les dues unitats Navals, que es el que dona l'impuls elèctric al funcionament als motors dels 1.500 volts de la catenària. Llavors l'únic que tenien que portar els dos Navals motors era un pantògraf aixecat cadasqun per tenir els 1.500 volts. Bé aquesta composició que veieu li deien " LA TRUITA", tenia la seva explicació, aquesta composició en concret en un pas a nivell sense barreres, no guardat, es va trobar de front un camió ple d'ous, i se'l va emportar pel davant, es veu que la topada va ser de nassos i part de la càrrega d'ous va anar a parar a dins d'un dels Navals, total que als tallers la feina que van tenir per treure la olor d'ou, que va durar uns dos mesos i d'aquí li va venir l'agnom de la TRUITA, i quan sortia a fer servei li deien els ferroviaris, " mira ja surt la truita ..."

Molt interessant aquesta història que expliques.

Aquesta foto també te una altra cosa curiosa, ja que aquests automotors devien circular poc temps pintats de blau i mantenint el quart fanal, el vermell.

Adaptar cotxes de fusta als automotors moderns s’havia fet en molts altres casos. Sense anar més lluny, el propi tren d’Olot ho havia fet:


Foto Valero

És clar que no era el mateix, perquè en aquest cas no hi havia mangueres amb connexions de comandament múltiple pel mig, ja que només hi havia un sol automotor, ni tampoc hi havia cap cabina de conducció al remolc.  La maniobra era obligada al final del trajecte. El tren d’Olot, que tenia una economia una mica mes precària, mai varen arribar a metalitzar aquests vagions que, com es veu a la foto, acabaren pintats del color dels Ferrostaal. Si que, en canvi, requeria una certa adaptació del vagó, que havia de rebre enganxall Schaffenberg, per el que els dos vagons adaptats ja no podien ser utilitzats amb cap altre material.

Anant una mica més lluny, al país basc un altre exemple semblant:


Foto Wisseman

Bonissim tot el que expliqueu.em recorda una epoca on tot anabe aixi .erem els reis de la improvisacio pero en sortiem de gairebe tot ....
Gracies altre cop per recordar ho

Alexandre

Sempre s'ha aprèn alguna cosa que no en tenies ni idea. Moltes gràcies.

Ramon Pont escrigué:

Bona Nit a tots,

Observant aquesta foto, per a mi hi ha una altra curiositat, el NAVAL ja llueix la decoració de blaus, però encara conserva el fanal vermell.

Bona Nit. Un altre xoc de trens. Aquest va passar a l'estació de Martorell-Enllaç, es va produí als anys cinquanta. Hi havia un mercaderies estacionat a l'estació, esperant fer el creuament per seguir cap a Manresa. Mestrestant baixava un mercaderies des de Manresa, per creuar i també baixava un mercaderies de la línia d'Igualada. Total el cap d'estació va donar via lliure d'entrada a l'estació, per error, tant al tren que baixava de Manresa com el d'Igualada. La castanya va ser força important com es pot apreciar a les fotografies. En aquesta época al carrilet com a protecció només hi havien les senyals mecàniques d'entrada a l'estació i els enclavaments no eren molt bons. Per sort només hi van haver ferits. Poso dos fotos aquí i altres dues a continuació.

Les altres dues fotos del xoc

No sé si algú del forum us poden ser útils aquestes dues fotos que tinc fetes als tallers Martorell-Enllaç a l'any 1982, primer d'un bogie de cotxe Martorell i la segona d'un remolc de Naval sense motoritzà. On s'aprecia les suspensions primaries i la biga balladora central.

Per acabar amb els descarrilaments i xocs, aquest descarrilament a l'estació de Olesa de Montserrat, ocorreguda a principis del vuitanta, el tren va descarrilar al entrar a l'agulla i va deixar ben bé la via.

Ramon Pont escrigué:

No sé si algú del forum us poden ser útils aquestes dues fotos que tinc fetes als tallers Martorell-Enllaç a l'any 1982, primer d'un bogie de cotxe Martorell i la segona d'un remolc de Naval sense motoritzà. On s'aprecia les suspensions primaries i la biga balladora central...

I tant que són útils!! Moltíssimes gràcies!!!

Seguint amb el Carrilet, començo per mostrar-vos andròmines i trastos amb rodes construits als tallers de Martorell i alguns comprats a fàbriques de trsctors. Us els mostro principalment per als modelistes del grup que us agraden les coses rares.
 Tractors de maniobres números 811 i 812, construïts a Barcelona per M.S.M. (Metalúrgica de San Martín).  Primerament aquesta empresa va cedir en caràcter de péstec un exemplar d'aquest tractor entre els dies 14 al 20 de maig de 1966 a l'estació de Magòria. Per a fer maniobres amb els vagons i cotxes de passatgers, donant molt bon resultat, eren molt practics, ja que fins a la data es feien les maniobres amb màquines de vapor.. la comanda per part de C.G.F.Catalans es va signar el 6 d'abril de 1967 i van ser autoritzats a circular, després de realitzar les proves oficials el 21 de novembre de 1967.Ambdós tractors tenien algunes diferencies estructurals, la carrosseria un era reblada i l'altre era soldada, un tractor tenia el sostre pla i l'altre curvat. Equipats amb motor diesel i transmissió mecànica amb tres marxes. Pesaven 4.200 kg. en buit i 4.700 en servei, desenvolupaven 1.468 kg. d'esforç de tracció i una velocitat màxima de 12 km/h. Sempre han estat destacats als tallers de Martorell-Enllaç. A mitjans dels anys vuitanta se'ls va sotmetre a una gran reparació, substituint el motor. Aquí podreu veure els diferents esquemes de pintura. Les diferències entre ambdòs eren degudes que un ja feia temps que era construït, era un model de mostra i va costar el 811 un 15% menys que l'altre, al Carrilet sempre estalviaven !!!!! . Portaven un motor Aries de 4 temps model P-41 fabricat per E.N.M.A.S.A de 4 cilindres en línia una cilindrada de 2.925 litres i una potència màxima de  44H.P. a 2.400 r.p.m.

La primera versió apreciareu que la carrosseria es de color verdós



L'altre era color blau com les Alsthom i la darrera versió era groc amb ratlles marrons.

Seguint amb les andròmines,
Dresina T-5, utilitzada per al manteniment de la catenària, prové de la reconstrucció d'un dels tractors de maniobres  construïts a l'any 1926, T1-T5 amb motor Fordson. tenia un motor de 4 cilindres i una potència de 20 H.P. a 1.000 r.p.m. , transmissió mecànica i canvi amb 4 marxes, els dos eixos motors estaven unita per cadena i tenia un seient de tractor agrícola, o sigui era molt incòmode. El vehicle no disposava de cap tipus de suspensió. El tractor T-5 fou reconvertit a finals dels setanta en dresina. Estigué en servei fins al 1986, en que va ser enviada al cremallera de Núria fent-la servir com a dresina de manteniment de catenària.

Seguim:
Pe substituïr a la dresina de manteniment de catenària, a l'any 1984 els tallers de Martorell van construïr una nova dresina de la línia aèrea. Vehicle de dos eixos tipus B-DH i equipada amb un motor Perkins tipus 6-354-3 de sis cilindres. El seu interior disposava de tot el necessari per al manteniment de la catenària. Al sostre tenia una plataforma accionada hidràulicament per assolir l'alçada de la catenària.Aquesta dresina tenia una particularitat, el rodament de dos eixos el van fer tallant per la meitat un bogie de remolc de M-A.N. i allargant-lo a la mida necessaria. Tenia la numeració 274.01,  vaig tenir la sort de poder fotografiar la seva construcció, les dues fotos son fetes al dia 5 de juny de 1985 i s'aprecia perfectament el bogie de M.A.N. tallat i allargat

Seguim:
Ara toca a les dresines d'inspecció de línia. Es van construir entre els anys 1958 a 1960 i servien també per al manteniment del servei elèctric. Es van construïr 10 unitats tenien la numeració DM-1-10 i eren de tres models fiferents. La DM-1 tenia un motor citroën de 8 H.P., la dresina DM-2 disposava d'un motor S.A.V.A. de 4 H.P. les dresines DM 3 a 10, portaven unes motor Williers de 7 H.P. i dues  un motor de moto. Amb tot s'en va fer alguna a pedals, que va ser motoritzada degut a l'esgotament del personal, el Carrilet encara que no ho sembli te algunes rampes que déu ni dó.






Les dues últimes fotos una d'elles era la de pedals , però enseguida s'hi possà un motor de moto. La foto es feta al 8 de març de 1980. Per cert una anècdota, als tallers em varen dir que aquestes dues dresines si les volia les podia endurme-les. El problema era que no tenia transport per agafar-les i amb 23 anys la part econòmica tampoc era gaire bona. Per desgracia dies desprès van ser desballestades.

Ramon ets una font d informaçio increible , no saps lo be que ho paso amb l informaçio que ens estas pasan. Veig que no hi havia gairebe secrets per tu , No paris d enviar coses ......   aquestes dresines a pedals !!!!! m han arribat al cor . Gracies !!!!!

Alexandre

Disfruto moltísim amb aquests reportàtges Ramon!!!

alejandro sasplugas escrigué:

Ramon ets una font d informaçio increible , no saps lo be que ho paso amb l informaçio que ens estas pasan...

+1

Tu deus tenir les fotos més interessants i curioses que mai s’han fet de Catalans. Gràcies per compartirles amb nosaltres!!