Ferrocarrils Catalans

Interessantíssimes fotos. Gràcies!

Ramon Pont escrigué:

Fotografia de la Bifurcació de Riera Blanca P.K. 0'870de la via provinent de l'estacio de Magòria P.K. 0'000 es la via de l'esquerra que va en pujada fins a Magòria. La via del mig, en pendent es la via subterrànea de plaça Espanya. La via de la dreta era la via que anava al port de Barcelona. Entre Riera Blanca Bifurcació i l'eatació de plaça d'espanya hi havia una distancia de 1'525 km. A partir de Riera Blanca el traçat era de doble via a excepció del tram abans del Pont metàl·lic de Sant Boi, que era de via única, que no ho va ser fins a principis dels anys 1970 quan es va fer el nou pont de formigó.

Aquest és un punt molt interessant, que va anar variant amb el temps. Malauradament jo no recordo com es refundia la via doble passant a via única i com es conjugava amb la via cap al port. Tampoc vaig conèixer el primitiu ramal cap a Magoria.

En tens algun esquema?

Hola Amadeu,
Et paso dues fotos per veure una mica millor la bifurcació. En aquestes fotos falta l'enllaç que venia i anava a Magòria, per fer-te una idea, el tram intermig que es de via única, quan hi havia l'enllaç de Magòria era més llarg i enllaçava al mig, d'aquesta manera amb aquest tram de via única i dues agulles,
una al principi i altre al final de dit tram podien bifurcà a Magòria, a plaça Espanya i al port, sense fer creuament de vies, si hagués sigut tot el tram de doble via. O sia solucions cassolanes carrilataires.

O sigui que la via doble passava a ser via única i des d'aquella via única es bifurcava (trifurcava) a Magòria, PE i Port? És això?

És que ni veient la foto me'n puc en-recordar.

Molt interessant i documentat amb fotografies, algú te un dibuix esquemàtic d’aquesta zona i els canvis en els anys. Seria fabulós!!.

De totes maneres, moltes gràcies per les fotografies i explicacions

Exactament Amadeu, la via doble que venia des de Sant Boi entrava a via única i d'aqui es bifurcava segons on anès el tren.

Gràcies.

Seria interessant veure'n un planell, tal com deia l'Eduard.

Be, mentrestant, com que ara ja has parlat d'aquest punt i vols anar fent trams de línia, m'anticipo una mica amb aquesta foto que he posat al fil de la foto misteriosa, i que... no ha durat ni 30 minuts!!:

ulises escrigué:

Olot escrigué:

Podeu dir el punt exacte des de on va ser presa aquesta foto?
I si voleu anar per nota, digueu que hi havia d'especial en aquest punt.

Podria ser des de la línia de RENFE a les proximitats de Bellvitge? Si és així crec que en el pas sota les vies, per falta de gàlib, la via doble de catalans es imbricaba i formava una estranya via de quatre carrils en el pas inferior.

Hola Amadeu la foto que has penjat era l'explanada de l'antiga estació de Bordeta-Formació punt quilomètric 2'100. Al fons es el carrer de L'Hospitalet de Amadeu Torner i es on actualment hi ha l'associació d'Amics del Ferrocarril de L'Hospitalet. El lloc on està feta la foto la doble via anava estoigada l'una dins de l'altre ja que era un pas estret. Els ferroviaris l'anomenaven el "Pas de la Vergonya". Cap al 1980 es va examplar i es va col·locar doble via.

Amadeu et posso el plànol de vies de Bifurcació de Riera Blanca, per que captis be com anaven les vies. La via de més avall es la de Magòria com veuras es transformava en doble via per sortir els trens i entrar. La via del mig es la que anava a plaça Espanya i la de més amunt del plànol on hi ha l'agulla numero 3 es la via que anava al port ja que aqui començava el ramal del port.
Espero que amb el plànol s'esvaexin els dubtes, i que jo m'hagi explicat bé.

MOLTISSIMES GRÀCIES !!!!



Ara si, això ja em sona més! Tot i que jo no recordo les vies cap a Magòria, però si la resta. Quan jo ho vaig conèixer segurament el creuament doble ja devia haver-se convertit en una agulla normal.

Tot i així hi ha coses que no entenc d'aquesta imatge, perquè la via que va cap al port sembla entrar dins del túnel, que en realitat tenia l'amplada per una sola via i la del port girava a la dreta, fent una corba que em sembla que començava abans de la boca del túnel.

En qualsevol cas, una instal·lació interessant com per a posar-la en uns mòduls, en un circuit d'interior o en un tren de jardí.  

Fantastiques fotos , documents historics. gracies per compartir .

Alexandre

Mentre esperem la pròxima “entrega” d’en Ramon Pont, us poso una fotografia que també us pot agradar:



Peu de foto: Una diésel Alsthom 700/1000 con un tren descendente compuesto por un automotor eléctrico Naval azul y otro verde y el correo de Olván (CGFC), Castellbell i el Vilar Semana Santa de 1972.
Autor: Richard Ricard.

Un tren sense complexos. Si en el tauler d'una associació algun aficionat forma un tren així provocaria rialles malicioses ...

Deixa’ls que riguin tant com vulguin, pobrets. Ells que saben de trens?  

Vinga, una altra foto d’un tren una mica més “normal”, que acabo de trobar ara mateix:



Peu de foto: La diésel Alsthom 704 de CGFC a cargo del tren correo en la estación de Olván, año 1971.
Autor: Eduard Pujals.

La Patxanga  arrosegava tot el que se l'hi possava al darrera.

La "Patxanga" amb els cotxes metal·litzats sèrie 2000 de tecnologia casolana

Vaig fer el S.M. a Sant Boi els anys 59 i 60 . cada dia agafava el tren per baixar a Barna , i recordo exactament la composicio, ere la Patxanga i 5 cotxes de dos eixos . No habia vist mai mes la foto , Gracies per poder ho veure altre cop !!!!!

Alexandre

Veure aquestes fotografies em fa reviure moments que ja no tornaran. Bé, els vagons de dos eixos no els vaig aconseguir, però lo altre, si.

El carrilet que tant enyoro torna per moments en aquestes fotos.

Moltes gràcies, Ramon!!!!

Ostres, us en recordeu d’aquell soroll, que venia a ser com un tro, de quan un tren entrava a Plaça Espanya?

I de la olor de fusta i vernís de dins dels vagons?

I de la llum dels vagons, que semblava un mica com la llum d’una espelma?

Ara unes fotos curioses de la Patxanga que mai han sortit a la llum. Al mes de gener de 1984, l'Ignasi Ratera, en Xavier Tomas i jo mateix, varem pujar de plaça d'Espanya, on guardavem el material històric al hivern, a Martorell. Perque teniem la propera setmana un viatge especial. Al arribar a Sant Boi hi havia un Naval que es va espatllar a l'entrada d'agulles de Sant Boi, bloquejant el servei. En no haver-hi cap locomotora ni unitat per poder treure'l del mig, "ni cortos ni perezosos", varem agafar la Patxanga, varem fer les maniobres per retirar-lo del mig i es pogués fer el servei normal i el varem enganxar a la Berga el furgó F-13 i els tres cotxes tipus Martorell. Vam comunicar al C.T.C. de Martorell que pujavem el Naval averiat i ens van dir que d'acord. Total portavem unes 225 tones i tito au cap a Martorell. Teniu en compte que la Patxanga te 400 cavalls de potència. El tram de linia entre Sant Boi i Martorell no es plana i te unes rampes que déu n'hi dó. Mai aviem sentit rugir tant fort els motors de la locomotora i de l'amperatge ja ni us en parlo. però amb 40 minuts ens varem presentar a Martorell. En aquells moments el cap d'explotació era en Miquel Llevat. Quan el dilluns es va enterar de l'odisea ens volia matar i ens va dir que erem uns inconsients. Li varem dir, primer es


van estalviar de baixar una alsthom per remolcar el tren i que quan nosaltres portavem la patxanga ni s'espatllava ni ens deixava tirats. Total ens va felicitar.

Una anècdota ben divertida.

A sobre de que els hi vàreu solucionar la papereta!!

Una altra foto, d’una Alsthom a Manresa-Alta. (Foto de Werner Hardmeier).

Fixeu-vos que porta lmblema del Ferrocarril Cantàbric.

M'encanten aquestes històries..!

Aqui veig que la Patxanga ja va pintada amb els colors que la va pintar la "Soci" que per a mi son els mes encertats que ha lluit fins avui
Alexandre

Començo amb els plànols de les estacions i les fotografies, també faig una petita explicació de cadasquna.
El primer plànol es la primera estació a Barcelona de Magòria, algunes veureu que al ser el plànol original força llarg l'he escanejat i el poso en dues parts, ja que si el redueixo  quasi no es veurà.

Us torno a possar el plànol de Bifurcació Riera Blanca complert