Els Ferrocarrils de la Terrassa-V [Olot]

Hola Amadeu,

Has encertat!

Amicalment,

Christophe

I quan posaban en marxa els dièsel per a Igualada, a més de lúgubre, asfixian i amb boirina, (merda en suspensió).

Pere

Encara em queden les últimes fotos d'aquell dia...

Per si les voleu veure:

La petita Baldwin, abandonada des de fa temps, sembla presidir l'entrada als dipòsits de Carbonelles.



És gairebé de nit. El dipòsit ofereix un aspecte fantasmagòric... El silenci en el moment de fer la fotografia era absolut.



Una altre vista des de dins dels dipòsits nous, a on encara no hi ha hagut mai instal·lada cap via.



Ja en tornant descobreixo una escletxa entre la porta i la paret, suficientment gran com per a poder-hi entrar... veniu, o què?



Fent mil equilibris i un esforç notable de concentració, aconsegueixo entrar-hi, sense prendre mal!

Voleu saber què hi ha?  

Doncs això:



En arribant al triangle, ja feia una estona que era negre nit, i tot d'una, veig que hi ha llum a l'interior d'una de les cotxeres...



Ens hi acostem?



Si, si!! aquí hi ha algú que està treballant! se senten clarament uns cops de martell... quina "ilu" que fa, veure-hi una mica de vida!

Marxem, val més no destorbar!!

Arribem ara a l'estació de Font-Alba... aquí el material sembla estar molt ben guardat!





Això xoca amb la capa de pols que hi ha a sobre de l'andana, i que fa pensar en un lloc abandonat, mentre que en aquest cas no és així... Però de a on redimoni deu haver vingut tanta pols??

Aquest circuit ja té molt bona ambientació i això que no està acabat!.
Tinc ganes de veure els propers avenços.

Les fotos subterrànies són extraordinàries! És com estar al metro de París!

Sisu escrigué:

Aquest circuit ja té molt bona ambientació i això que no està acabat!.
Tinc ganes de veure els propers avenços.

I jo Narcís, i jo!

RailwayManiac escrigué:

Les fotos subterrànies són extraordinàries!          És com estar al metro de París!

O al de Barcelona, Christophe!

Que de fet és el que jo vaig conèixer de petit. El metro de Paris el vaig conèixer de gran i ja era bastant "modernitzat", mentre que el de Barcelona el vaig conèixer en la seva pròpia essència.
Però en qualsevol cas, si t'has sentit al metro de Barcelona o de París, és igual: l'important és que t'hagi transmès el record del metro que tu has conegut.

Això és el que jo pretenia. Gràcies per dir-ho!!



Amics, tinc més fotos per a mostrar-vos, però ja no són pas dels trens. Tots ells han estat ben rescatats i ara mateix són tots a les vitrines. El rescat va durar tres dies. En tinc alguna foto, per si a algú de vosaltres interessés...

Vaig saber que el famós enrajolat (rajola facetada) del metro de París havia estat dissenyat per multiplicar (gràcies a les famoses facetes) la llum que aportaven les dèbils bombetes elèctriques de l'època.

Salutacions,

Christophe

Olot escrigué:

...
Amics, tinc més fotos per a mostrar-vos, però ja no són pas dels trens. Tots ells han estat ben rescatats i ara mateix són tots a les vitrines. El rescat va durar tres dies. En tinc alguna foto, per si a algú de vosaltres interessés...

A la frase m'he menjat algunes paraules. Es veu que tenia gana!! Disculpeu-me.

La frase en qüestió havia de dir:
"Amics, tinc més fotos per a mostrar-vos, però ja no són pas dels trens dormint en els túnels.

Espero, ara si, que les fotografies us interessaran!

RailwayManiac escrigué:

Vaig saber que el famós enrajolat (rajola facetada) del metro de París havia estat dissenyat per multiplicar (gràcies a les famoses facetes) la llum que aportaven les dèbils bombetes elèctriques de l'època.

És bo saber-ho Christophe. Així devia ser també a on s'havia utilitzat igualment aquest tipus de rajola. A Barcelona n'hi havia dos cassos: el metro i FC de Catalunya i Sarrià. Jo no ho sabia, tot i que ara em sembla lògic.

Olot escrigué:

...

Espero, ara si, que les fotografies us interessaran!

Alguna vegada has trobat algú en aquest fòrum que no estigui interessat en les teves fotos?      

Però és clar que ens interessa!        

Gràcies i felicitats tant pels teus èxits ferroviaris com fotogràfics

Gràcies Thierry!

Dons a continuació, algunes fotos del rescat.




La primera idea era de formar un primer tren "de vagons" que anés des de Puig-Oriol directe a Font-Alba, per el túnel nº3, després per al nº2, i entrar directament a les vies interiors de Font-Alba.

El tren, amb tracció a mà, perquè, de moment no hi ha cap tipus de corrent a la via, de moment.

Així ho vaig fer.  

Calia anar amb molta prudència perquè al túnel nº2 hi havia algun vagó que no havia pogut treure al rescatar el tractor de mercaderies que allà hi havia. I així va ser, només entrar al túnel ja vaig notar com s'enganxava a un, o diversos vagons.
El problema va començar quan en reprendre la marxa, semblava que hi havia algun obstacle que impedia avançar al meu tren de vagons... alguna peça descarrilada?  
De seguida ho esbrinaria. En primer lloc vaig tenir de fer recular el meu pesat tren. Amb això va sortir el vagó enganxat.




Va resultar ser un dels dos FEVE...



Aquí veiem com recula el tren, molt lentament, des del pont del Gat, per tal de deixar espai per a poder fer una inspecció ocular.

Aquesta es va fer per mitjà d'una foto de mòbil, donat lo incomode que resulta ficar al cap davant del túnel.



Aquesta és la foto. Com que era a ple sol, no es veia res a la foto, i per tant em va semblar que no hi havia res...

(continuarà...)

Home!!! Ara ens deixes així????

No podia pas ser!
El tren xocava amb un obstacle que no hi era!

A ple sol, a la imatge no es veia res que obstaculitzés el seu pas...

Ho tenia de veure be. Així doncs que vaig ficar el cap dins del túnel des de l'altra banda.
Llavors si, que hi vaig veure això:
 



Era la plataforma lliscant que utilitzo per a desplaçar-me per a sobre de la via quan és oberta per al manteniment.

Allò era alguna cosa més seria que un simple obstacle: per a retirar-la necessitava obrir el túnel. Per tant s'imposava un canvi de plans: el tren aniria cap a Font-Alba des de Puig-Oriol via pont llevadís i via triangle, un traçat que al principi vaig desestimar per la seva complicació per a una circulació com aquesta, un llarguíssim tren de vagons que, a demés, es movia tracció a mà...

Així, dons amb la grua el tren dièsel va ser encarrilat de nou a Puig-Oriol, encarat en sentit contrari.



Va recular fins a enganxar el tren de vagons perdut, i aviat tot va tornar a ser a Puig-Oriol.


Però atenció que ara la cosa és diferent: en pujada d'un 43 per mil i amb dues corbes de 90º contraposades entre elles, valdria la pena que el material més pesat anés just darrera de la tracció...



Així dons, arribant en aquest punt es va desenganxar tot el tren de la rama tractora, per a intercalar-hi els vagons de la via contigua.





Després d'enganxar els vagons pesats, només calia recular i venir a buscar la resta del tren de vagons... l un cop fet això tirar cap al pont per arribar al triangle i encarar cap a Font-Alba. Fàcil, oi?



Doncs així ho vaig fer.

Tot anava molt be, fins que de cop i volta, quan ja gairebé tenia el pont assolit, mentre pujava a marxa més que lenta, vaig sentir una petita estrebada, i que alguna cosa s'havia desenganxat, a mig túnel. Automàticament, la part de tren desenganxada va anar reculant fins a quedar de nou, pràcticament en el punt de sortida...



Vaig recular per a tornar a enganxar... però no hi havia manera.

Vet aquí el nou problema: un descarrilo en ple túnel!  



La veritat és que a la foto només es veu la punta del iceberg, perquè darrera seu hi havia una cisterna bolcada i ben creuada, que em va donar força feina de treure-la.

Com diu la llei d'en Murfi, els problemes esdevindran sempre a la zona més inaccessible!

Per fi solucionat el problema, el primer tren de vagons arriba a Font-Alba. Ja és mitja tarda, però, això vol dir que ha estat un intens dia de treball portar aquest tren a bon terme...  ara, a demés, caldrà anar situant tot el tren a la vitrina -quina cosa suposa encara unes hores més de feina- per a fer espai a les vies per a rebre encara més material.





Queden al menys dos trens més, o sia que calculeu!  

Hola Amadeu,

És una bogeria: a l'última foto del teu penúltim missatge, no veia l'obstacle! Ara que ho has explicat tot... ho veig! És màgia!

Coneixes la llei de Murphy? El meu avi em parlava sovint d'això quan era petit!

Fa temps, a la revista La Vie du Rail, cada setmana es feia una petita competició amb un tren que s'havia de maniobrar en un plànol de via que presentava una dificultat. Crec que hauries estat campiona cada setmana!

Amicalment,

Christophe

Gràcies Christophe!  Celebro que t'hagi agradat el meu post.



També us puc mostrar imatges de les locomotores a vapor apartades en una via morta, tal com varen ser rescatades.























A mi, al veure-les així, apartades, plenes de pols... em recorda tantes que n'he vist al llarg de la meva vida, sobre tot en els anys en que era més jove, esperant ser desballestades... a vosaltres no?

Però no us amoïneu, que aquestes tornaran a circular.

RailwayManiac escrigué:

Hola Amadeu,

És una bogeria: a l'última foto del teu penúltim missatge, no veia l'obstacle! Ara que ho has explicat tot... ho veig! És màgia! ...

Et refereixes a aquesta, oi?

Si exactament !

Encara una vista amb una il·luminació diferent...

Encara no entenc on guardaràs tot aquest material. Jo recordo aquell quartet ple de caixes amb material guardat. Suposo que encara el tens perquè si no et passaràs la vida movent el material amunt i avall de les vies.....

Sisu escrigué:

Encara no entenc on guardaràs tot aquest material. Jo recordo aquell quartet ple de caixes amb material guardat. Suposo que encara el tens perquè si no et passaràs la vida movent el material amunt i avall de les vies.....

     

Dons no, Narcís, ja no tinc les caixes que tu recordes, però és que el quartet tampoc !!

 

De fet no hi ha cap misteri, donat que el material torna al lloc a on era abans de les obres: la vitrina. Si en el moment de començar les obres hagués tingut encara el material a les caixes tot hagués sigut molt més fàcil: transportant totes les caixes fora de casa, per exemple, al traster, o encara mes fàcil; s'hagues pogut quedar tot a dins de es caixes, perquè allà el material era més o menys protegit.

Ara bé, en els darrers temps vaig posar tot el meu material en unes vitrines -en tinc dues- fetes a mida per al meu material. I vaig preferir treure'l d'allà i escampar-lo per el meu circuit, per a evitar que la pols o altres incidències de les obres poguessin afectar-lo.

Ara, Narcís, tot el material només torna a allà a on era...

Fa molt de temps que no vens a visitar-me, i és clar, no estàs al cas...

Per a posar-te al dia, podries mirar aquests fils. Segurament te'n faràs una idea de com són les meves vitrines:

https://trenscat.forosactivos.net/t3882-incursio-nocturna-a-la-vitrina-dels-trens

https://trenscat.forosactivos.net/t3452-l-hora-maqica-del-sol

https://trenscat.forosactivos.net/t3037p25-caixes-de-cartro-per-emmagatzemar-i-transportar-els-nostres-trens-tutorial#128254

Fins i tot el fil a on vaig vendre les caixes:

https://trenscat.forosactivos.net/t3719-a-vendre-caixes-vermelles-de-lgb

Comprenc que et costi d'entendre, Narcís, perquè jo era un acèrrim de les caixes vermelles, i això va implicar un canvi radical de filosofia: fart del malson que suposava entrebancar-me a cada moment amb les caixes vermelles, i de buscar i rebuscar una peça determinada, que podria ser tant difícil de trobar com laboriosa la seva cerca si era a la caixa equivocada, com de trobar-me material que ja ni recordava haver comprat... tot d'una, vaig arribar a la conclusió de que allà el material no es veia, i la primera manera de disfrutar-lo és veient-lo.

I la veritat, tant de bo hi hagués arribat abans!



Dit això acabo amb la recuperació de material, perquè us tinc d'explicar que avui ha estat un dia amb final feliç.



Però una cosa després de l'altra...

Així dons, amics, el segon dia de rescats va passar tan ràpid com el primer, i a demés sense incidents greus.







Els vagons anaven entrant tots i cada un d'ells cap a Font-Alba.

Finalment, aquest va ser l'ultim tren de material a recuperar: al tercer dia. En ser l'ultim m'hi vaig abonar una mica més en fer les fotografies... com sempre, espero que us agradin.

El darrer tren de vagons puja tant lentament com ho han fet els altres. El brogir dels seus motors ensordeix...



Aquí el podem veure començant el pas per el pont llevadís.



La peculiaritat d'aquesta foto són els dos o tres vagons que, segurament us deuen haver passat desapercebuts. Em refereixo, a uns de petitons, en la llunyania, a l'altura del viaducte de pedra que hi ha a l'altra banda del terrat, i que en la foto es veuen per sota del pont llevadis... els heu localitzat? són els darrers vagons d'aquesta super-composició.



En les properes imatges hi podrem veure la rama apropant-se molt lentament a través del pont llevadis... i  endintrant-se en el triangle.











Encarant els darrers metres per a arribar a destinació

Arriba l'hora de desfer-se'n d'això:





Ja no hi ha lloc per a aquesta andròmina, que ha quedat obsoleta per la creació del nou CTC.





A demés, amb l'ocasió de que he tingut d'obrir el túnel nº 2 per a recuperar la meva plataforma lliscant, he aprofitat per a fer-hi tot el manteniment.



1


Fixeu-vos-hi be perquè aquesta maniobra no es fa normalment en dies de visita...  



Ben pocs són els privilegiats que han pogut veure en directe aquests llocs ocults, i tot aquest ritual...




Perquè és ben bé com un ritual en el que hi ha un ordre estricte a seguir....



... i en el que hi ha un lloc per a cada peça...
... i en el que si es perd l'odre a seguir o no es respecten els llocs, d'alguna manera s'acaba pagant.



Abans...



... i després (espero que s'hi noti!!   )



I ara, tornem a cobrir-ho tot. Que no es noti res...!        

Impressionants fotos.
Així, tens en vitrina fins i tot el material comercial....
L'Arosa que has comprat suposo que el vols transformar en alguna cosa.....
Explica'ns una mica el control de trànsit nou que estàs muntant. A quines zones afecta? Com funciona?

Em sap greu si em faig pesat

No, Narcís, de pesat res!

Al contrari: gràcies per preguntar!!



Efectivament, Narcís, a la vitrina ho tinc TOT, fins i tot el material comercial. Ja coneixes la meva filosofia: el material ha de ser més original que en el seu estat original, per tant tot acabarà estant putinejat per a mi.



L'Arosa no el vaig pas comprar, sinó que es deu al regal d'un amic, que tu coneixes: en Marc Walter. Si, penso potinejar-lo també -naturalment!-. En aquest cas no estic encara segur de si es convertirà en automotor dièsel, com figurava aquests dies, o si es convertirà únicament en vagó entremig+vagó amb cabina (tal com és realment) per a completar una rama vaig-i-vinc amb el Bernina. Però en qualsevol cas això va per llarg, perquè primer hi ha una llarga llista de material que eternament vull fer, de material molt més d'aquí. Espero, vull i desitjo que ja m'ha arribat el moment. Això si que li donarà personalitat al meu circuit!



Dons mira, en principi el CTC és per a controlar-ho tot i hauria de cobrir totes les zones del circuit.

És a dir que la idea és poder fer anar un tren, des de que surt fins a que torni, des d'aquí. Només els racons invisibles des de l'interior, no seran pas accessibles des del CTC -les vies del dipòsit de Carbonelles, per a citar un exemple- i s'haurà d'anar a Carbonelles per a fer-ho.

Funcionarà analògicament, amb relés electromagnètics (o sento de veritat per els amants del digital, però això és el que jo sé fer). És a dir polsadors i palanquetes, com tota la via s'ha fet.

La idea és poder fer anar els trens per a tot arreu des de dins, però a cada una de les tres estacions de fora hi haurà el seu quadre de comandament, perquè hi haurà funcions que només es podran fer des de fora. Tu ja saps Narcís, que a mi m'agrada maniobrar, i jugar a trens de veritat. Per tant el circuit donarà joc per a tres persones, que s'enviaran els trens des d'una estació a l'altra.