Els Ferrocarrils de la Terrassa-V [Olot]

D'acord, ja té més sentit per mi que sóc una mica capquadrat.......

Feia molt que no entrava al fòrum i per possar-me al dia dels treballs dels FT i m'he reservat aquesta tarda.
Ha estat com assistir-hi a un bon i gran espectacle ! ...tot el procés de les tasques en capítuls, un darrera l'altre i cada cop més emocionant !!! i finalment el goig de LES PRIMERES CIRCULACIONS !!!

Quina gran feina! i a més a més, axecutades dins del terme establert !


Xavi KTK

Amics, aquests dies de canícula estic fent tasques que són bastant emprenyadores... tot i que... a sota terra la calor sembla no arribar-hi!



Bromes a part:

Ja he posat les vies seguint el traçat, ara faltava anivellar-les. Fa uns dies estava treballant a Puig-Oriol. Les vies ja comencen a tenir el seu nivell, tot i que encara falta molta tasca perquè quedin be... i és molt emprenyador de fer-ho sense ulleres!!

(les tinc a reparar i estaré encara una setmana sense. Creia tenir un recanvi, però estava equivocat)

Tot i així, a veure què us sembla:

Advertència: les fotos que us mostro tot seguit no són pas fotos fetes mirant de que tot quedi molt bonic i ben posat, ans al contrari, són "fotos policia" per a treballar, fetes per a que mostrin clarament els defectes. És la millor manera que tinc per a comprovar els anivellats.
Totes aquestes fotos han estat fetes a ran de via i amb "teleobjectiu". O sigui que no us espanteu pas!

Les dues estacions subterrànies ja mostren la seva diferència de nivell entre elles. Obviament la més alta és la que puja cap al pont, i la més baixa la que baixa cap a Sot del Bac:



Aquesta és una de les vies de l'estació Alta...



Aquesta és l'entrada cap a l'estació baixa, just el punt a on s'inicia el ramal de Sot del Bac, origen de la Bifurcació:



I aquestes són les vies d'entrada cap a l'estació alta, en una pendent de 20 mil·lèsimes. La via de la dreta està gairebé llesta, mentre que la de l'esquerra encara donarà una mica de guerra.



Aquesta vista ens mostra l'estació baixa, mirant cap a sot del Bac



Aquesta, encara amb més detall, ens mostra la pendent cap a Sot del Bac que començarà just a on acaba l'estació:



I aquesta vista correspon al costat sortint cap al pont llevadís. Aquí, tot i que encara hi queda molt a fer, ja es veu clarament la forma de cada pendent i a on comença l'horitzontal de l'estació:



Però el que ha estat dur de veritat ha estat la millora de nivell del túnel que va a Sot del Bac. Com recordareu, en aquest túnel hi ha un tram de via fixada amb cargols, a les lloses que descansen a sobre del cautxú que poso com anti-vibracions per als veïns de sota, i també es troba encolada amb grava... Dons sembla que oferia un petit error d'anivellat que augmentava lleugerament la pendent, fent que algunes de les màquines, en passar a poc a poc amb un tren pesat, patinessin fins al punt d'haver de recular fins a l'horitzontal de Sot del Bac per a poder prendre embranzida. Dons tot el cap de setmana he mirat de solucionar-ho, i fins aquest migdia no he acabat.
Així, dons, aquest és l'estat en que es trobava la boca del túnel.





Segons com es miri, no us recorda una mica quan aneu al dentista i treballa a dins la vostra boca?

Dons justament la tasca a fer consistia en això: des de la boca arreglar l'interior del túnel.

I perquè això? dons perquè la via encolada en la llossa que serveix de terra, i la llossa pròpiament dita, no es poden treure, i encara menys, quan hi ha parts del sostre enganxades de per vida amb ciment cola!

O sigui que he mirat d'introduir uns pals a dins de la boca, i com si el dentista li aixequés al seu pacient la llengua cap al paladar, jo no he parat fins a aixecar tot el conjunt de vies, grava, i llossa, cap al sostre del túnel...



Be, ja em perdonaran els professionals de les dents i del paladar per aquesta burda comparativa, però aquesta és l'explicació més clara que se'm ha acudit per a que tothom comprengui la tasca... Tots els meus respectes per a ells!



Bé, i amb a quin fi aixecar tot aquest pesat conjunt, per al que he hagut d'utilitzar tres pas d'escombra, entre altres eines improvisades? Simplement per a afegir una altra capa de cautxú, de 7mm de gruix per a aixecar el nivell de la via de la part baixa de la pendent i fins a la meitat d'aquesta.

Veiem-ho per dins:

Negre com la gola del llop!
I a demés... maleïts cables!!




Però sort en tenim dels mòbils!!



I vist des de dalt de tot de la pujada, per a on abans es veia la baixada que duia cap a Sot del Bac, obtenim una estranya sensació perquè la via que abans baixava... ara puja!!



Malauradament, aquest matí, mentre revisava les tasques fetes el cap de setmana, me'n he adonat d'un desastre!!

Possiblement la capa de cautxú no va arribar al final, i va quedar una mica doblegada a la punta, perquè enlloc de trobar les vies millor anivellades que abans... ara hi havia un garrot!!



Aquí una foto del defecte. El veieu?



No es veu gaire clar... és cert. A veure si ara... ara si que el veureu



Encara no??? de veritat no el veieu???

dons no sigueu pas tant indulgents, que hi és. I tant que hi és.

Va que en aquesta foto es veu més clar. Ara no podeu pas dir que no es veu:



En contrapartida, la sortida costat Sot del Bac es presenta impecable.



Em sembla que la tumbona que m'havia preparat per avui estarà tot el matí buida, perquè se m'ha girat feina, nois!

Apa, vinga, que això s'ha d'arreglar.

Una tasca molt laboriosa però excel·lent.

Gràcies Ignasi.



Dons avui finalment he resolt el problema, o al menys mig resolt. Ara us ho explico, però primer deixeu-me us explicar-vos una cosa que m'ha passat avui a la Terrassa:



En obrir la reixa de la terrassa, en començar el dia, no eren ni les 6 del matí, he vist una parella d'ocells que estaven justament a sobre del dipòsit gran del triangle. Realment feien molt de xibarri, piulant com desesperats.

Naturalment quan han vist que anava a sortir, han fet una volada fins a sobre de la casa de fusta. M'he pensat que potser volien aigua, donat que molts ocells venen a la meva terrassa justament perquè saben que allà hi poden reposar aquest líquid tan apreciat en aquests dies de canícula. Així que he pres la mànega i ho he ruixat tot.

"Mira, ho he encertat..." he pensat quan, un moment més tard tornaven a ser al triangle. Piulant de nou com desesperats... tant que semblava que fins i tot fossin tres. En veure'm de nou una volada fins al terrat de dalt! Però continuava sentint com si n'hi hagués un tercer... i venia del triangle!

He anat a mirar, però res... cap ocell era allà. La parella em mirava insistentment des de la teulada...

Al cap d'un moment, altre cop el mateix! I llavors n'estava segur: n'hi havia algun al triangle. Però a on?

Finalment m'he posat a cercar-lo entre les parets d'un dipòsit... res, allà no hi havia res. A dins de l'altre... i tampoc, allà tampoc hi havia res. Mentrestant, és clar, els pius-pius havien cessat. No semblava pas haver-hi res ni ningú... fins que... se m'ha acudit que potser podria posar el mòbil per allà entre una escletxa... i vet aquí el que hi havia:





Heu vist, quina cosa més tendre??

Si no hagués estat per el mòbil, mai l'hagues pas arribat a veure!

De seguida vaig comprendre que l'animal havia quedat atrapat allà, a sota del dipòsit llarg del triangle.
Era molt jovenet, suficient com, encara, estar sota la protecció dels pares, que encara estaven allà, visiblement neguitosos, mirant tot el que feia! L'ocellet estava atemorit. Hi havia de fer alguna cosa...

Vaig mirar de treure la malesa que hi havia tot al voltant del sòtano del dipòsit... Vaig enretirar també una grua d'aigua... mentrestant el pobre ocell, tant atemorit com estava, va arribar a pujar al pis de l'edifici, i tot tremolós va anar reculant fins a sortir d'esquenes per la porta, sense veure que allà es ficava pràcticament a la gola del llop.



Vaig acabar de treure tot allò que podria dificultar-li la sortida, i a demés, ara que era a la nau principal, per a obrir-li la porta, i obrir-li així una camí ben clar per a escapar-se. Però, de tanta por com tenia, ell no veia res. Era pitjor que jo, quan no porto les meves ulleres, com ara mateix...



Em vaig imaginar que l'ocell, estant d'excursió amb els pares, es va ficar a dins del dipòsit per aquest forat del sostre...:



Després no devia pas trobar la sortida, fins que, tot d'una devia caure cap a sota del dipòsit, a on va quedar atrapat, malgrat les piulades dels pares...

Amb això fet, m'he enretirat, a fer les meves feines. Els pares han tornat de seguida. Però el petit encara ha estat una bona estona més, fins que, tot d'una me'n he adonat de que allà ja no hi havia cap més ocell.
L'animal havia reprès el seu vol, que possiblement devia ser el primer.

Així dons, al final he pogut continuar amb la meva tasca, que us explicaré en un nou post, perquè ara, per fi, ja em ve la son.

Bona nit i fins demà.

Està bé tot el que acaba bé!
La cria d'ocell es salva i l'Amadeu descansa!

amb aquesta calorada ja pots treballar..!!??
Molt bona feina!! espero que en unes setmanes poder fer una visita al teu circuit...

SAlutacions

mallet73

Quina llàstima que l'ocellet no s'adonés de la sort que tenia de poder explorar el petit món d'Amadeu des de dins! De vegades, ens agradaria poder ser reduïts a 1:22,5!

Tonton escrigué:

Està bé tot el que acaba bé!
La cria d'ocell es salva i l'Amadeu descansa!

+1

Una feina poc agraïda lo d'anivellar vies, però després queda molt realista. I lo de l'ocell, m ha agradat la història.

ignasibaga escrigué:

Tonton escrigué:

Està bé tot el que acaba bé!
La cria d'ocell es salva i l'Amadeu descansa!

+1

Però que dieu?!?!?!

Descansar????

Aquesta expressió no existeix en el meu idioma (català de la meva terrassa).

La resta del dia no vaig parar! ni un moment!

Jo no sé pas conjugar aquest verb... ja descasaré quan em mori!!

MALLET73 escrigué:

 amb aquesta calorada ja pots treballar..!!??
Molt bona feina!! espero que en unes setmanes poder fer una visita al teu circuit...

SAlutacions

mallet73

Serà un plaer de rebre't, Carles!

És clar que treballo amb aquesta calor! Quina altra cosa podria fer?

RailwayManiac escrigué:

Quina llàstima que l'ocellet no s'adonés de la sort que tenia de poder explorar el petit món d'Amadeu des de dins! De vegades, ens agradaria poder ser reduïts a 1:22,5!

Home, això és fàcil!

Et fas un escaneig i t'imprimeixes a escala 1/22'5

Amadeu, ets massa fort!

Olot escrigué:

...La resta del dia no vaig parar! ni un moment!
...

Vet aquí la prova: els treballs fets.

Primer de tot, mans a l'obra en l'intent d'arreglar el Garrot.

Per això vaig pensar que potser si feia la mateixa operació per l'altra banda del túnel, podria arribar a la planxa de cautxú mal posada i estirar-la, acabant de posar-la be.

Així, dons, després d'alguna sessió més de dentista, em va semblar que havia arribat al tocar la planxa de cautxú.



I si no hi vaig arribar, ja la deixo per impossible. Però, si que alguna cosa vaig arribar a millorar.



Si bé el garrot no va pas arribar a desaparèixer del tot, si que, al menys, es presenta ara menys pronunciat.



Possiblement les eclises varen quedar tocades per haver-les forçat en el moment de la operació anterior... potser no vaig arribar a moure la planxa de cautxú suficientment? No ho sé, perquè algunes màquines continuen patinat com abans, tot i que significativament menys (les proves de circulació han comportat també moltes hores de feina esgotadora!)

Així dons, donada la dificultat de portar a terme la millora al cent per cent, així es queda.



Per tant, vaig tornar a muntar les vies de Sot del Bac...



Amb un canvi important: les agulles de R1 de LGB han estat substituïdes per agulles de R2 de Train Line, que són molt més obertes, i que aniran millor estèticament i també funcionalment.



I encara un guany molt gran: per fi m'ha quadrat l'estació de Sot del Bac.

Recordareu la corba de la que en vaig canviar el radi per qüestió de l'agulla "de palmera" que estic fent... dons he trobat una agulla amb el radi adequat. Explicaré detingudament els detalls i el perquè de tot això oportunament en el fil corresponent. De moment queda aquí com una tasca més feta:  



I per acabar d'explicar-vos les tasques que he fet, sempre sota del Sol del més de juliol, i amb tanta calor com us pugueu imaginar... una última cosa, feta ahir mateix: la superfície plana de Carbonelles ja està llesta per a poder rebre les vies.



És natural, jo no puc pas treballar només una única estació... i com que Sot del Bac pràcticament queda resolta i no ofereix més dificultat, ara, mentre encara estic treballant Puig-Oriol, ara ja començo amb Carbonelles.

Com en la realitat en cas de deformació menor de la via, caldrà limitar la velocitat al túnel.

No oblideu els rètols que indiquen el límit de velocitat a cada entrada del túnel

Bona observació, ben pròpia d'un bon ferroviari, que tindré en compte!

Moltes gràcies, Thierry!

Qué noves i diferents de color aquests desviaments !!!!
Estic intrigat per veure com faràs que les vies de l'estació de Carbonelles permetin d'aie¡xecar la coberta per accedir a l'estació de sota. Ja ho tens resolt?

Si, es clar; es ben senzill: es farà igual que el pont llevadis.

Olot escrigué:

...

RailwayManiac escrigué:

... De vegades, ens agradaria poder ser reduïts a 1:22,5!

Home, això és fàcil!

Et fas un escaneig i t'imprimeixes a escala 1/22'5  

RailwayManiac escrigué:

Amadeu, ets massa fort!

De fet, en Carles ja ho proposava fa temps en aquest fil:

https://trenscat.forosactivos.net/t2491-la-teva-figura-en-un-modul

Amics, estic arribant al final...

I sabeu què m'ha sorprès molt?

La gran quantitat de via excedent que tindré.

No ho entenc, perquè em pensava que tenia la via justa. Però és clar que he anat comprant vies des de que vaig començar la modificació... o abans, perquè tenia previst ampliar... be, fa uns 30 anys que compro via...



Bé això només serveix com a disculpa, però el cas és que tindré molta via excedent. Potser va ser per què en vaig comprar per la vitrina, i finalment n'hi he posat de PECO...

També tinc vies rebudes "en herència..." d'algun amic que ens va deixar...

Bé, sigui com sigui tindré un excedent important de via. En el seu moment us diré que em sobra ben bé, però ja puc apuntar que hi ha diverses vies i desviaments R1, que només he fet servir puntualment en alguna trobada... alguna R2... bastantes rectes de 60 cms, i petits trossets que sobren de fer canvis de la geometria habitual...

Bé, encara no la ofereixo pas, només pensava en veu alta, sorprès com estic, de que em sobri tanta via.

Els teus excedents de via poden provocaran una baixa de preu als mercats......fes ofertes parcials per evitar ho. Tambe podries ampliar el teu circuit fins al menjador amb ramal al dormitori, pasan evidentment per el lavabo........

Si que podria, si ... Al menys tinc prou via per a fer-ho. I a sobre, com que el meu espai no és compartit amb ningú ...

Amb els rails R1 del vostre estoc, m'imagino una rampa helicoïdal per baixar un pis.

Si al final les poses en venda potser és una bona oportunitat pel que algun dia pensem en tenir algo però sense seguretat de que sigui així potser seria una bestiesa comprar res......

Dons si les arribo a posar en venda, naturalment, ho sabràs.