Transformació locomotora cremallera LGB

Es perfecte.

Després d'uns dies de vacances, últims detalls de la E3.

La part més delicada, el vernís, on es pot perdre tota la feina feta per un vernís mal aplicat o incompatible amb tot el de sota... per sort, ha quedat bé.

Un cop sec, instal·lació dels vidres. Calia fer-los nous per la diferència de mida de les finestres, així que he fet com amb el Stadler, caixa de CD, que és prim, rígid i transparent.

Quan han estat posats, per a que no és vegin les tripes, l'he fet translúcid amb pintura transparent gris, que li dóna un bon aspecte.





Si no oblido res, només li falta muntar les portes i acabar els vidres dels fanals.

Mitjans escrigué:

...
La part més delicada, el vernís, on es pot perdre tota la feina feta per un vernís mal aplicat o incompatible amb tot el de sota... per sort, ha quedat bé. ...

No, segur que no ha sigut per sort. Ni tampoc per casualitat.

Bé, això de la sort, encara en tinc dubtes, perquè no he trobat un vernís que em convenci al 100%. Aquesta ha quedat bé, però voldria trobar-ne un amb el que no m'hagi de preocupar de res.

I avui, per fi, la dono per acabada!





Pensava que quedarien les fotos bé amb la càmera bona... veig que caldrà fer-les amb llum de dia... ja les faré, ja...

Mitjans escrigué:

.... Aquesta ha quedat bé, però voldria trobar-ne un amb el que no m'hagi de preocupar de res.
...

Existeix això?


Bé, en qualsevol cas, felicitats per la feina.

Pere

Quan tinguis aquest vernís que dius fes-ho saber, pels mortals.

En hora bona per la feina feta.

Fins aviat, Ignasi.

Un que no n'ha donat massa problema és el vernís de Tamiya, tant brillant com setinat, però el pot és petit i car. Un detall que desconec és la durabilitat a la intempèrie, ja que jo no acostumo a deixar el material fora.

El que he fet servir ara és aquest



En ser d'automoció, aguantarà bé sol, pluja i vent, però pel meu gust, fa una capa massa gruixuda. Si li faig una capa prima, queda un petit gra que el deixa setinat, però allà on s'hi ha insistit, queda més brillant i es nota la diferència, per tant, cal fer-ho brillant.

El que vull trobar ha de ser més líquid i que aguanti la intempèrie sense problemes.

Altres vernissos que he utilitzat amb les maquetes de cotxes, amb el temps s'han quartejat...

T'ha quedat de co ons!!!

Gràcies, Joan.

Fins aviat, Ignasi.

Un cop muntada, calia provar que tot funcionés correctament, i en el sentit de circulació adequat.
Tot correcte. Ja està a punt per lliurar a seu propietari

Ha quedat molt bé, quina feinada tant ben feta!

Felicitats!

Felicitats per el resultat.

Aquest maquinista.. .Si no fos perque no porta ulleres,hem recorda En Ignasi   

I trobo que hi queda bé!!

Està de fàbrica Joan, et felicito. No sé qui és l'afortunat però l'envejo.

Després d'acabar aquesta màquina, sembla que ha agradat i he rebut un altre encàrrec.

Aquest cop, però, buscarem el màxim de precisió en la transformació, fent que sigui tan similar a la real com sigui possible.

Per començar, aquest cop no he utilitzat l'enformador (perillós, per cert...) sinó que he posat una mola esfèrica a la dremel. Amb això, és més barroer l'acabat, però com que igualment cal posar massilla, faig més via.







Per fer les finestres a mida, he imprès les vistes de les cares frontals de la E3 que tinc feta sobre plànol i els he enganxat sobre la carrosseria. És sorprenent com coincideixen les mides de les cabines...
Amb les vistes fent de plantilla, he començat a retallar les noves obertures.







Una de les coses que he trobat és que no només les finestres són de mida diferent, sinó que estan en posicions diferents, cosa que fa que a més de retallar, he d'afegir material en alguns llocs.







També he provat una forma de tapar els forats que no es fan servir. Agafo un tros de filament de plàstic i per una punta faig amb el soldador una mena de cabota. La forma queda com si fos un clau. El poso dins el forat per la part exterior (al que prèviament li he fet un avellanat) i per dins, amb el soldador, fonc el sortint, de forma que queda com els reblons metàl·lics que s'utilitzaven antigament.
El plàstic de la part de fora es llima i es deixa totalment enrasat, a punt per a massilla.





De moment, aquest és el resultat actual.





Acabo de caure en el fet que tapant forats, he tapat els que vaig fer per marcar el centre dels fanals...
Els hauré de tornar a obrir.

Hauràs de ajuntar els encàrrecs per fer la producció en serie.



Fins aviat, Ignasi.

Vas a preu fet!!. Llàstima que em vaig vendre la que jo tenia....

Vaja... hauries pogut fer aquesta transformació, tu tens bones mans per a fer-la...

Per cert, no m'oblido del sostre del vagó, no tinc temps, però hi vaig pensant. Cada cop que preparo massilla, la que sobra la poso al sostre, algun dia estarà a punt per passar-hi la màquina i allisar-lo.

De quin vagó?

Del de passatgers, el que es va fer malbé amb el sol a Ardèche. Com que vull fer un motlle per a fer els sostres dels meus, em vaig oferir a fer-ne un per reparar-lo.

Avui he acabat la primera fase de massilla. Aquest cop he afinat tot el conjunt abans de detallar, per facilitar les dures sessions de paper de vidre.

Molt bona idea aquesta manera d tapar els forats amb un tros e plàstic fonent-lo com un rebló.

Planxa i pintura, taller Joan, peritatge per a assegurances de trens

Pere