Avui he anat a Ribes en companyia d'en Francesc i en Josep Bancells, a veure la descàrrega del material rebut de Suïssa. A continuació veureu les fotos que he fet.
- Mitjans escrigué:
- Aquests vagons, espero que els pintin d'acord als colors del cremallera... sinó, faran un poti-poti de l'estil dels Sportwagen...
Per cert, pensava que eren els Sportwagen els que acompanyarien la nova locomotora...
Segons ens han dit allà, els vagons rebuts avui seran pintats de blau, amb el format de colors habitual del Cremallera de Núria.
Sembla que els Sportwagen només han fet serveis especials o de reforç ocasionalment, ja sigui amb la dièsel o amb els automotors antics.
Poc abans d'arribar a Ribes, justament a la gasolinera de les fotos que us vaig posar ahir, hi havia els tres camions. El que duia la màquina s'ha posat (tan si com no) davant nostre sortint d'una manera una mica brusca, cosa que no li calia fer perquè a nosaltres ja ens anava be de seguir-la.
Darrera nostra ens seguien els altres dos vagons, be, volia dir camions.
Quan hem deixat el cotxe i hem arribat a peu a les 9:00h al lloc clau, hem trobat això:
Efectivament, els més observadors ja ho haureu notat: faltava una grua. Això ha sigut perquè en el camí ha tingut una averia, que afortunadament han pogut solucionar bastant depresa.
Mentrestant aquí veiem la nova màquina H12 de Stadler en detall.
La segona grua ha arribat a les 9:20 h. Immediatament han anat per feina.
Les grues venien de Granollers.
Els fotògrafs també, fins i tot un que ha portat un dro
Hi havia un bon nombre de paparazzis presenciant el moment històric.
Nosaltres agafem el material LGB amb les nostres mans (la grua) i el posem sobre els carrils en un tres i no res. Amb la grua es fa molt més llarg: els preparatius abans d'enlairar la màquina són interminables. Hi ha probes de pes aixecant la màquina uns centímetres, i tornant a baixar-la. Hi ha probes de nivellació aixecant la màquina uns centímetres, i tornant a baixar-la. Tot això després d'haver passat una bona estona passant cingles per aquí i per allà... la operació es fa interminable.
Per fi la màquina s'enlaire com si no pesés res... !!
Per a les dues grues de 80 Tm no era res aixecar entre les dues les 28 Tm que pesa la màquina
Mentre estava enlaire he aprofitat per mirar a "sota les faltes", i per a fer una foto amb detall.
Amb la màquina aixecada el camió ha reculat passant-li ben bé per sota...
De mica en mica han anat encarant la màquina cap allà a on hi ha la via.
Ja només calia encarrilar-la.
Per a facilitar aquests operacions de carrega i descarrega del material, que sempre es fan en aquest punt, la catenària té un sistema que permet desplaçar-la lateralment, sense necessitat de desmuntar-la. Això si, la catenària està sense tensió.
Aquí veiem la màquina encarrilada i lliure de singles i de tots els accessoris que li havien posat per a pujar-la a la via. Al fons també veiem la màquina dièsel que, des del primer moment, sempre ha estat allà dalt, esperant per si havia d'actuar. Al final no ha calgut, perquè tot i no tenint tensió a la catenària, la nova H12 s'ha pogut desplaçar per els seus propis mitjans ja que és híbrida i funciona amb catenària o també amb un motor dièsel.
Així dons, tant aviat com la màquina ha estat encarrilada, l'han engegat i l'han enretirat una mica per fer lloc a la següent peça a pujar: el vagó procedent del Matternhorn Gotthard Bahn
Com podeu veure, a aquest vagó l'hi han instal·lat una cabina de conducció en un dels extrems, per a formar un tren sense necessitat de maniobrar, ja que la màquina sempre anirà en el mateix costat (inferior) i es conduirà el tren ja sigui des de la màquina com des d'aquesta cabina, situada a l'altre extrem del tren.
Després dels mateixos llargs preparatius vistos en la màquina que també han sigut aplicats al vagó, s'ha enlairat com si res. He aprofitat per fotografiar el bogi per a sota, per a que es veiés la roda dentada del fre.
Aquí he volgut fer una altra vista de sota del bogi, però el sol ja començava a estar alt i no he pogut fer-la des d'aquest angle.
La vista d'aquestes peces aixecades per damunt dels nostres caps resulta impressionant.
Igual com han fet amb la màquina, el vagó també ha sigut encarat de mica en mica cap a la via...
La operació d'encarrilament ha sigut més complicada que no pas amb una màquina de dos eixos rígids.
Tan aviat com l'han pogut encarrilar, la màquina s'hi ha acostat per a enganxar-la i evitar que el vagó, un cop lliure de lligams, es desplaces lliurement per la via!
La màquina ha enretirat uns metres el vagó amb cabina per a fer lloc per la nova peça: un altre vagó com aquest, però sense cabina de conducció. Malauradament nosaltres no hem vist aquesta descàrrega perquè amb tot això ja s'han fet les 13 hores i hem anat a dinar.
Després de l'àpat, quan hem tornat al lloc, la feina ja era feta. Només quedaven les grues, que ja havien plegat els braços, i el camió al que li estaven arronsant el remolc. Així dons, ens en hem anat a l'estació de Ribes-Vila, a on hem sabut que el material nouvingut ja era als tallers. Cap més foto, dons, només la d'aquest furgó que semblava haver sortit encuriosit per a veure arribar els seus nous companys.
Ens ha vingut de gust anar amb cotxe fins a Queralbs a veure trens. Mentre arribàvem ja hem vist el primer, que venia de Núria
Allà hi hem trobat els dos Sportwagen, que ara es veien petits després d'haver vist els nouvinguts.
Hi ha hagut alguns trens més, però m'he quedat sense bateria.
Espero no haver-vos avorrit!
Portal 
Índex 
Últimas imágenes 
Registrar-se 
Iniciar Sessió 
Assumpte: Re: El cremallera de Núria 
Dt Jul 16, 2019 9:53 am
