Els Ferrocarrils de la Terrassa-V [Olot]

Sisu escrigué:

Amadeu......vols dir que no tens MASSA vagons tipus "Vascongados"????
LO que dirè pot semblar estúpid, però quants vagons necessitem per que un circuit sigui "jugable"?

Crec que ara obriré una polèmica. Però de bon rotllo, eh?????

Aquesta és la pregunta!

No em situo en un debat sobre la probabilitat d'un vehicle, només em vaig demorar en l'aspecte de la "mida". En comparació amb un vehicle mètric tractat a l'1:22,5, tot serà massa petit en un vehicle de pista normal tractat a l'1:29! Qui barrejaria "I" i "IIm" a la mateixa xarxa?

RailwayManiac escrigué:

No em situo en un debat sobre la probabilitat d'un vehicle, només em vaig demorar en l'aspecte de la "mida". En comparació amb un vehicle mètric tractat a l'1:22,5, tot serà massa petit en un vehicle de pista normal tractat a l'1:29! Qui barrejaria "I" i "IIm" a la mateixa xarxa?

Sent estrictes, no s'haurien de barrejar escales, però... Si hem d'acudir a models comercials, és millor dedicar-se a una altra cosa, llevat que estiguem disposats a pagar les petites fortunes que costen els models de Kiss o altres marques "exquisides". LGB barreja alegrement escales als seus models de via estreta, i és rar el que està estrictament a escala 1/22,5. Al material de via de 0,75 sol aplicar una escala aproximada d'1/20,5, i al material suís de Rhètics 1/24 (ia vegades més pel que fa a longitud). PIKO, en els models d'amplada estàndard no compleix amb l'escala I (1/32), ni tan sols amb la 1/29. Els seus models solen estar reproduïts en una gamma flexible que va de 1/25 a 1/27. I és que, a diferència d'altres sistemes (H0...etc.), el tren de jardí es considera més una joguina (de qualitat) que un model. Jo, per això, pinto i retolo tot el meu material com si fos un ferrocarril imaginari. Així, la consciència queda tranquil·la i les possibilitats de joc augmenten.

Tonton escrigué:

Sisu escrigué:

Amadeu......vols dir que no tens MASSA vagons tipus "Vascongados"????
LO que dirè pot semblar estúpid, però quants vagons necessitem per que un circuit sigui "jugable"?

Crec que ara obriré una polèmica. Però de bon rotllo, eh?????

Aquesta és la pregunta!

És una bona pregunta.  Gràcies per haver-la fet.

I la resposta és NO necessito tants vagons per a la meva explotació, i SI, són masses vagons.

I ja està.



És així de senzill.


...

Però ara digueu-me quin tren en miniatura no és sobre-dimensionat en material? Citeu-me'n un de sol que guardi una relació lògica entre el material que té i l'explotació que necessita.
Ni tan sols el de la Vilella, que per molt racionalitzat que tingui el material (amb el lema "tot el material a la via"), no té el material que necessita sinó molt més. Un exemple: sempre hi ha els dipòsits a arrebossar de locomotores, allà, per molts trens que hi hagi en circulació.

I és clar que si! Perquè el nostre objectiu, abans que el de fer una explotació adequada, és el col·leccionisme. Al menys aquest és el meu cas.



Fins i tot en els trens-museus reals també hi ha sobre dimensió del material que tenen, respecte a la longitud dels seus traçats (veure per exemple el Blonay-Chamby -del que sempre em pregunto, si traguessin de cop tot el material a la via, n'hi hauria prou de via?-)
O el Museu d'Azpeitia, que també és un cas semblant en quant a nombre de material d'acord amb l'explotació. Igual com Mora la Nova. I ja no parlem de Gijón!

El meu Ferrocarril també és un tren museu (I també em pregunto tot sovint -i un dia ho sabré- si posant tot el material a la via arribo a tapar-la tota, o si per al contrari, me'n sobrarà algun metre).
I, com en Thierry, també tinc una companyia LGB (La Garriga Bigues), que és el Tramvia o Ferrocarril Econòmic de La Garriga a Bigues (en memòria al de Manresa a Berga, i també un tant reivindicatiu de que a casa nostra no sigui una mica més com a Suïssa i no haguessin proliferat aquest petits trens allà a on haguessin pogut ser.

Potser la pregunta hauria de ser feta al revés en aquests cassos: Tenen els museus les vies que necessiten per a poder fer circular el seu material? Tenim les vies que necessitem per a fer córrer tot el nostre material d'acord a una explotació realista?
Doncs NO. I és obvi perquè.



Una cosa que m'hagués agradat de fer era TOTS els vagons del tren Olot-Girona, TOTS i CADA UN d'ells, amb la seva numeració. Hagues tingut una interessant flota... però que per a fer una explotació realista, hagués necessitat un circuit de 2400 metres, que serien els 54 Km que tenia aquesta línia reduïts a la nostra escala. I després, per a ser realista no hagués pogut tenir cap més vagó. Ni tan sols de Catalans!

Doncs no! El meu petit tren, amb totes les seves companyies imaginàries, només té 90 metres lineals de via. Tot i així hi ha 5 túnels, 7 ponts i viaductes, 3 estacions i 1 baixador. És això realista? És clar que no!
Efectivament tinc un excedent de material per a l'explotació del meu circuit. Per això estic construint el dipòsit d'Automotors i de Vagons de Sot del Bac. I justament per això tinc les vitrines: per a tenir-hi el material excedent a la via. Amb això pots deduir que molt del meu material es passarà molt de temps guardat a les vitrines. I encara en penso fer molt més!



Com a bons col·leccionistes, Narcís, tenim el material que ens agrada; no pas el que necessitem per a fer una explotació racional.



Espero haver contestat la teva pregunta de bon rotllo.

ulises escrigué:

RailwayManiac escrigué:

No em situo en un debat sobre la probabilitat d'un vehicle, només em vaig demorar en l'aspecte de la "mida". En comparació amb un vehicle mètric tractat a l'1:22,5, tot serà massa petit en un vehicle de pista normal tractat a l'1:29! Qui barrejaria "I" i "IIm" a la mateixa xarxa?

Sent estrictes, no s'haurien de barrejar escales, però... Si hem d'acudir a models comercials, és millor dedicar-se a una altra cosa, llevat que estiguem disposats a pagar les petites fortunes que costen els models de Kiss o altres marques "exquisides". LGB barreja alegrement escales als seus models de via estreta, i és rar el que està estrictament a escala 1/22,5. Al material de via de 0,75 sol aplicar una escala aproximada d'1/20,5, i al material suís de Rhètics 1/24 (ia vegades més pel que fa a longitud). PIKO, en els models d'amplada estàndard no compleix amb l'escala I (1/32), ni tan sols amb la 1/29. Els seus models solen estar reproduïts en una gamma flexible que va de 1/25 a 1/27. I és que, a diferència d'altres sistemes (H0...etc.), el tren de jardí es considera més una joguina (de qualitat) que un model. Jo, per això, pinto i retolo tot el meu material com si fos un ferrocarril imaginari. Així, la consciència queda tranquil·la i les possibilitats de joc augmenten.

Per això, amics, sempre he recomanat de diferenciar clarament el IIm (escala estricta en la que la via mètrica és de 45 mm) i la G (de GALIMATIES)

NOTA aclaratoria per els amics francòfons: GALIMATIES en catalan c'est comme le bordel en Français.



La meva màquina Henschel pertany a la G i no pas al IIm.

Però això és ara per ara... més endavant ja ho veurem.

I tot plegat perquè no t'ha agradat el resultat de canviar els topalls a la Henschel

Olot escrigué:

Li he canviat les toperes a la Henschel, però he de confessar que no m'agrada el què això dóna.

Totes aquestes contradiccions (llicencies, com diem amb en Carles) és el que fa que sigui tant meravellosa aquesta afició. Nosaltres som una barreja de sentiments, emocions i una fal·lera per tenir a casa aquelles peces que vam veure a circular quan érem petits i també quan no érem tant petits.

A l'Amadeu sempre l'ha encantat el Olot-Girona, però no en exclusiva, coma mi em passa amb Catalans o en Joan amb el cremallera de Núria o en Pere amb els tramvies, ... ... tenim i reproduïm els models que en el seu moment hem tingut la oportunitat d'adquirir, modificar o reproduir. Però sempre amb les seves condicions, defectes o llicencies que hi hem de fer per poder-les dur a terme. I no cal ser compta reblons per assegurar que no hi ha cap model reproduït al 100% a la realitat, ni de compra ni artesanal, amb tots hi ha alguna cosa o altra.

Si anem als circuits, no podem pretendre reproduir la explotació de cap línia, no disposem d'espai suficient, i en la nostra escala encara menys, ni tant sols les grans maquetes que hi ha en els millors museus d'Europa poden tenir una maqueta amb la reproducció de una explotació al 100%.

També tenim l'afany de poder reproduir una explotació ferroviària, però quina? de quina època? i un llarg etc, però parlem de una explotació determinada, per exemple els Catalans que vaig conèixer de petit. però no ens hi posem amb una petita estació com podria ser Balsareny on els trens hi passaven, s'hi aturaven els de viatgers i els mercaderies passaven de llarg, o com podria ser Manresa on si que podríem veure molt moviment de trens i també molts trens aturats o aparcats senzillament, amb gran concentració de màquines i vagons, sobre tot en l'època del vapor en que podríem veure gaire-bé tota la gama de màquines de Catalans. Però està clar que hi ha coses que no comptem, per exemple tenim un llarg tren amb una Garratt al capdavant de una cinquantena de vagons esperant la senyal de sortida direcció Martorell, però està esperant l'arribada de un altre tren però en aquest cas és un tren amb els vagons buits de carbó en direcció Fígols també arrossegat per una altra Garratt. A les andanes de viatgers hi ha una Energie serie 200 amb sis Martorells de fusta, estant desenganxant tres Martorells i el furgó de correus que els tibarà una Energie serie 10 que els farà arribar a Olban i ella un cop feta la maniobra retornarà direcció Barcelona, mentre una Berga està preparant un mercaderies que se'n farà càrrec una altra de la serie 200.

Això ens agradaria molt de veure, més ben dit, de tornar a viure-ho, però no és possible. Nosaltres no tenim i tampoc volem tenir unes quantes màquines del mateix model i limitar-nos tant sols en aquests models, nosaltres ens agrada tenir una màquina que ens recordi el millor possible dins les nostres possibilitats i anar augmentant la nostra petita col·lecció amb els models que ens han enamorat en un moment o altra, sense pretendre fer cap museu, ni tenir totes les peces que va tenir la companyia al llarg de la seva història això l'hi correspon a la companyia divulgar la seva història.

Els nostres trens han de ser les nostres pròpies contradiccions, decisions i llibertat de fer les circulacions i composicions que ens ve de gust en cada moment per incongruent que sigui. Quants models he fet que no son de Catalans?, i que no tenen la màquina o vagons per completar la composició, o que queden fora d'àmbit de la resta de material.

Jo també tinc una V218 per modificar que de moment no veig clar fer-ho o com fer-ho, però no em cau anell si la faig circular amb qualsevol composició que vulgui, encara que siguin els vagons del tren d'Olot, ... ... .... que porten cap a una concentració de pirats pels trens

El més important és divertir-se.

Sóc molt conscient que LGB es diverteix amb les bàscules i fins i tot, en el mateix model, de vegades no es molesta en escurçar el seu model uns quants centímetres, sinó que barreja el calibre normal i el calibre mètric al mateix calibre, ho sento, però per a mi s'encalla!

Mai vaig entendre aquesta moda iniciada per Piko per oferir models de pista normals per a pista LGB... El "jo" existeix des de fa més d'un segle!

No sóc un contrareblador fonamentalista però, per a mi, barrejar gèneres té els seus límits. Però aquesta és una opinió molt personal!

Amicalment,

Christophe

RailwayManiac escrigué:

Sóc molt conscient que LGB es diverteix amb les bàscules i fins i tot, en el mateix model, de vegades no es molesta en escurçar el seu model uns quants centímetres, sinó que barreja el calibre normal i el calibre mètric al mateix calibre, ho sento, però per a mi s'encalla!

Mai vaig entendre aquesta moda iniciada per Piko per oferir models de pista normals per a pista LGB... El "jo" existeix des de fa més d'un segle!

No sóc un contrareblador fonamentalista però, per a mi, barrejar gèneres té els seus límits. Però aquesta és una opinió molt personal!  

Amicalment,

Christophe

Per descomptat que cadascú tenim els nostres gustos, les nostres raons i les nostres línies vermelles. Per això el fòrum és tan enriquidor. Visca la diversitat.

Hola amics,

Me n'adono, gràcies Google! - El meu últim missatge no significa absolutament res! Per això ho intento!


Sóc plenament conscient que LGB fa trampes barrejant diferents vies estretes a la seva pista de 45 mm. També sé que a LGB no li importa escurçar uns quants centímetres un model de via estreta! Però sóc molt més circumspecte a l'hora d'utilitzar una combinació de material mòbil de calibre estàndard normal i material mòbil de calibre metre al mateix calibre de 45 mm. Per a mi, això és una tonteria! O fem rodar el material per una pista normal en una pista amb un eix de 64 mm, o practicar l'escala "I".

Confesso que mai vaig entendre aquesta moda llançada per Piko a Europa (però ja existia als Estats Units) per reproduir models de calibre estàndard per a calibre 45 mm a l'estil LGB... I com a resultat, LGB es va fer càrrec! Tanmateix, l'escala "I" va existir durant més d'un segle!

No sóc un contrareblador fonamentalista però, per a mi, barrejar gèneres té els seus límits. Però això és només una opinió molt personal!

Espero que aquesta vegada sigui millor!        


Amicaldent,

Christophe

Respectant les males interpretacions que ens pot fer el traductor de Google, crec que he entès el que vols dir, la V218 de PIKO no és de via estreta per tant no està a escala, correcte i ja n'era conscient, com que també com dius hi han bastants models de LGB que no corresponen a la realitat i també com dius cada un té les seves pròpies línies vermelles.
I jo mateix tinc dubtes a on tinc situada la línia vermella, ja que segurament entraria en contradicció en mi mateix, però si que en tinc i pot ser que en un moment em sigui del tot imperatiu no traspassar i en altres tingui els meus dubtes.
Un exemple: si es fa una trobada del MOMI els companys em conviden a assistir-hi i aportar algun tren per circular, si hi puc assistir la composició a escollir ha de ser el més coherent possible, ja que com que és exposició pública crec que no ha de donar males interpretacions. Però si he adquirit la V218 el primer que faig al rebre-la és fer proves i mostrar-les als companys, lògicament com que no tinc vagons de escala 1 hi posaré els que em semblin més apropiats per la prova que vull fer, llavors aquestes imatges poden estar fora de tota coherència i per tant he traspassat totes les línies vermelles

Bé, jo (per la meva part) acabaré aquest intercanvi abans que faci cercles. Simplement deia que la barreja normal/estreta a diferents escales perquè coexisteixi em sorprèn. Després, cadascú fa el que vol!

Visc al costat d'una estació on hi ha dos amples de via. Per tant, no sóc enemic d'aquesta convivència. Simplement, un mínim de respecte per les escales em sembla el menys.

Christophe, tu ja saps que comparteixo plenament la teva idea de que cada tren te de rodar per la seva via, amb l'ample corresponent. Prova d'això és el fet de que aviat obriré les mines de La Terrassa, amb el seu ample de via miner, més estret que la via de 45 mm.



Ara bé, tot demanant disculpes, admeto provisionalment la circulació de la meva Henschel perquè en recorda molt la màquina de via mètrica del FC de Sierra Menera, de la que actualment n'hi ha un exemplar al tren de Niça a Digne.

En quant al que dius de la moda que ha iniciat PIKO, de fer-ho córrer tot per la mateixa via, potser sigui cert que ho ha posat de moda aquesta marca, ara bé, no són pas ells que ho varen inventar: la primera locomotora que va treure LGB, la Stainz, que fins i tot esdevingué l'emblema irrefutable de la marca, reproduïa un model de via de 76 cm... en via de 45mm!!

Tanmateix amb la segona locomotora, la del Zillertal, que era del mateix ample de via que la Stainz. No va ser fins més tard que començaren a reproduir material de via mètrica.

Més tard va aparèixer material de mines de via de 60 cm, i una mica més tard, la 141R francesa. Tot circulant per la mateixa via!!



Esteu d'acord amb mi amb utilitzar la denominació G de Galimaties?

És meravellós, que cadascú sigui capaç de crear el seu propi món al seu circuit (fins i tot els que no en tenim però sí tenim material, i més creat artesanalment).
Això de tirar la pedra és divertit, perquè es poden veure totes les maneres que tenim tots d'adaptar l'espai i les circumstàncies amb el material que tenim.......... lluny de l'ideal.

Estic totalment d'acord amb tot el que dius, Amadeu, llevat d'un matís: l'ample de 76 cm (calibre bosnià) és, en certa manera, l'ample austríac. Per tant, podem entendre que LGB considerés que 46 cm i 100 cm són... el mateix... Després, es pot preguntar per què LGB va començar amb la mètrica austríaca i no amb la mètrica alemanya real?...

D'altra banda, admeto fàcilment que fer funcionar locomotores amb ample 60 en un ample que reprodueix l'ample és tan problemàtic com fer funcionar amb ample normal: la diferència d'ample és la mateixa!

Afortunadament, sempre es pot dir que les locomotores de calibre 60 de vegades s'han convertit a un ample més ample. De la mateixa manera, les locomotores d'ample estàndard es podrien transformar per a metre (vegeu els monstres al Brasil), però allà, les dimensions de la màquina s'han de tractar a 1:22,5, en cas contrari, una vegada més, això ja no té sentit!

El problema del 141 R és encara pitjor: és més aviat un 2-8-2 USRA (del qual es deriva el 141 R), més o menys disfressat com un 141 R. Però el resultat és, estèticament parlant, força discutible...

Pel que fa a l'ús de la paraula "Galimaties" (“bordel” en francès ), jo seria més indulgent: diguem que la "G" és sobretot un espai i no una escala de reducció!

Amicalment,

Christophe

Dos exemples de locomotores dièsel d'ample estàndard adaptades a metre. És al Brasil:






en.wikipedia.org


Tenim l'opció entre DD i BB + BB per a aquests ex-CC!



Altrament, més modestament, a Europa, tenim el famós "Harzkamel" (el camell de Harz):



www.fotocommunity.de



Però si ens ocupem de la carrosseria a la 1:30, això és de poc interès! Tot l'interès rau en el contrast i la desproporció!


Amicalment,


Christophe

Dons encara un altre exemple de locomotores de via "normal" adaptades a mètrica:



http://ponfeblino.blogspot.com/2018/01/hace-dos-meses-dedicabamos-un-articulo.html

La locomotora 1008 havia estat construïda per ample de via Renfe, i va ser venuda al tren de Ponferrada a Villablino i reconvertida a via mètrica. Ho pots veure en detall el el link anterior.

A demés, jo sé que al FC de Quito a Guayaquil, també de via mètrica, també hi circulaven unes màquines com aquestes, i diria que també eren de Renfe.

Aqui tens una màquina de la mateixa sèrie de RENFE:



http://trenesytiempos.blogspot.com/2014/02/las-sufridas-1300.html

Jo no coneixia aquests exemples! Gràcies, Amadeu! A diferència de les locomotores brasileres, les màquines de l'ex-RENFE semblen haver mantingut els mateixos bogies i el mateix nombre d'eixos.

No hi havia alguna cosa semblant amb el ferrocarril de Langreo?

Si, efectivament, la màquina ha conservat els mateixos bogis i eixos, això si, ara són més estrets que abans.

Al FC del Langreo, que era d'ample normal, no recordo que hi hagués cap canvi d'ample de material...

Per cert, jo tinc aquesta màquina en espera de modificació...

Sisu escrigué:

És meravellós, que cadascú sigui capaç de crear el seu propi món al seu circuit (fins i tot els que no en tenim però sí tenim material, i més creat artesanalment).
Això de tirar la pedra és divertit, perquè es poden veure totes les maneres que tenim tots d'adaptar l'espai i les circumstàncies amb el material que tenim.......... lluny de l'ideal.
   

Molt ben dit, Narcís.

En certa manera, cadascú de nosaltres és un Déu creador del seu propi món.

RailwayManiac escrigué:

...
Pel que fa a l'ús de la paraula "Galimaties" (“bordel” en francès   ), jo seria més indulgent: diguem que la "G" és sobretot un espai i no una escala de reducció!
...

Molt ben trobat!

A demés, respectuós amb tothom.

RailwayManiac escrigué:

...
Pel que fa a l'ús de la paraula "Galimaties" (“bordel” en francès   ), jo seria més indulgent: diguem que la "G" és sobretot un espai i no una escala de reducció!
...

Molt ben trobat! Gràcies Amadeu, però no crec que sigui meu! Però estic totalment d'acord!

A demés, respectuós amb tothom. És imprescindible! Cadascú fa el que pot amb el talent i els mitjans que té. El més important és que hi troba plaer i felicitat!

[/quote]

RailwayManiac escrigué:

RailwayManiac escrigué:

...
Pel que fa a l'ús de la paraula "Galimaties" (“bordel” en francès   ), jo seria més indulgent: diguem que la "G" és sobretot un espai i no una escala de reducció!
...

Molt ben trobat! Gràcies Amadeu, però no crec que sigui meu! Però estic totalment d'acord!

A demés, respectuós amb tothom. És imprescindible! Cadascú fa el que pot amb el talent i els mitjans que té. El més important és que hi troba plaer i felicitat!

[/quote]

Totalment d'acord