Els Ferrocarrils de la Terrassa-V [Olot]

Gràcies per aquesta lliçó tan interessant, Amadeu!

Havíem fet unes quantes proves quan construïa les meues màquines al teu circuit eh Amedeu?. De vegades era difícil afegir pes, però una mica més podia ser la diferència entre que patinés o no. Jo també tinc màquines que, per les seues característiques constructives, no tenen molta força, com la Climax, només un motor, poc lloc per llastar......en canvi la BB400 no sé el que pesa però a les rampes de Kargòlia ha arrastrat convoys força llargs.

Ah, si... mira! És ben cert! Ja me'n havia oblidat, Narcís.

RailwayManiac escrigué:

Gràcies per aquesta lliçó tan interessant, Amadeu!

De res, però no voldria pas alliçonar-vos...



Que en vols més, Christophe?

En la següent part parlaríem de l'esforç de tracció que és capaç de fer una màquina, i de com es mesura en el tren "real".
Te'n anticipo un experiment fàcil de fer, per a contestar al teu comentari:

RailwayManiac escrigué:

... el tren pot ser més pesat del que m'imagino.

Per a fer-nos-en una idea de l'esforç de tracció que ha de fer una locomotora, només cal arrossegar amb dos dits tota una composició, des del ganxo del enganxall, tot seguint l'eix de la via. Ho podem fer tant en pla com en pujada.



Veurem d'aquesta manera que no és cap tonteria l'esforç de tracció que han de poder fer les nostres màquines...

cal arrossegar amb dos dits tota una composició, des del ganxo del enganxall, tot seguint l'eix de la via. Ho podem fer tant en pla com en pujada.

Pregunto : no es pot fer d´una manera més fiable i poder enregistrar els valors amb un petit dinamòmetre ? N´hi ha de diferents valors o newtons

https://www.amazon.es/Dinam%C3%B3metro-precisi%C3%B3n-calibre-codificado-colores/dp/B00CAJYX84/ref=asc_df_B00CAJYX84/?tag=googshopes-21&linkCode=df0&hvadid=460887164604&hvpos=&hvnetw=g&hvrand=3325631923598230002&hvpone=&hvptwo=&hvqmt=&hvdev=c&hvdvcmdl=&hvlocint=&hvlocphy=1005493&hvtargid=pla-915582565814&psc=1&tag=&ref=&adgrpid=108036242397&hvpone=&hvptwo=&hvadid=460887164604&hvpos=&hvnetw=g&hvrand=3325631923598230002&hvqmt=&hvdev=c&hvdvcmdl=&hvlocint=&hvlocphy=1005493&hvtargid=pla-915582565814

Si, i tant, però això ho veurem en la següent classe. No faig spoiler si ho dic.

Aquesta manera que he mostrat no és científica, només és per a fer-se'n una idea, palpable. Com és natural hi ha elements per a donar valors específics a aquesta força i també a la força que fa la locomotora.

La propera feina d'Amadeu: un dinamòmetre de xassís (banc dynamométrique) !            


inventaire.iledefrance.fr


inventaire.iledefrance.fr


Amicalment,

Christophe

Aquesta instal·lació mesurava la potència de les locomotores.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Banc_d%27essais_de_Vitry

Molt bé, Christophe!  



Tens un 10!  



Efectivament, aquest era el tema que us anava a treure. I a demés aquesta foto és la que tenia preparada per a posar-la com a document curiós.

Ara bé, això no mesurava pas la potència de les locomotores, sinó el seu esforç de tracció màxim, que és el que limita verdaderament una locomotora. Miraré d'explicar-me:

Sabeu com funciona en realitat aquesta cabina dinamomètrica?
És molt simple: només cal imaginar-se una locomotora enganxada a un punt fixe, per exemple una paret (òbviament no serveix pas una paret normal, però imaginem-nos-en una de molt reforçada, ok?).

Ara imaginem-nos que la màquina obre el regulador (si és de vapor). i què passa? dons que la màquina tensarà l'enganxall i començarà a tibar, primer, sense moure's ni un mil·límetre.
Què passarà si el conductor obre més el regulador? que la màquina farà més força, però res més, de moment...
En aquest moment la locomotora està fent un esforç de tracció, però encara no és al límit. El conductor continua obrint el regulador, i ...

Què passa quan la màquina arriba al límit de l'esforç de tracció màxima??

Molt simple. la locomotora comença a patinar. I d'aquí ja no passa, l'historia s'acaba, perquè no pot passar res més. La màquina, en assolir el seu esforç màxim de tracció, comença a patinar.

Llavors, per molta potència que tingui, no serveix de res perquè patina. Per tant, el que més conta en una locomotora no és pas la seva  potència, sinó l'esforç de tracció que pot desenvolupar. I de què depèn aquest esforç? dons només de dos valors: el coeficient d'adherència carril/roda i DEL PES DE LA MÀQUINA.



El primer d'aquests valors pot variar segons condicions d'humitat, temperatura, però poca cosa. Per tant el valor que més ens interessa és el pes de la locomotora.

És a dir que una locomotora ha de ser dissenyada amb la potència suficient com per a poder assolir un esforç de tracció màxim, que no es podrà sobrepassar mai, essent inútil la potencia que la locomotora tingui de més.

Que limita una locomotora? el pes màxim per eix suportat per la via per a on ha de circular.



O sigui que el pes també té un màxim...

I ara precisem: com es fa per a mesurar aquest esforç màxim? Molt fàcil: tenint la màquina subjecte a un punt fixe, però intercalant un dinamòmetre entre ella i el punt fixe.



Si teniu un aparell com el que ens recomanava en Jan (caram, entre tots heu fet la classe d'avui!! ) us recomano de fer aquesta prova: feu un punt fixe respecte a la via, i poseu-hi un ganxo. Hi enganxeu el dinamòmetre. Per l'altra banda del dinamòmetre hi enganxeu l'enganxall de la locomotora a provar, que posareu just a sobre de la via.
Obriu una mica el regulador del transformador. Veureu que la màquina tiba. El dinamòmetre ens dirà en grams la força amb que tiba. Obriu una mica més. La força anirà augmentant. Aneu obrint de mica en mica fins que la maquina comenci a patinar. El valor que us dóna el dinamòmetre en aquell moment és el de l'esforç màxim d'aquesta màquina.
Comproveu-ho amb diferents màquines. Veureu que pot ser molt diferent una de l'altra.

Parlant de memòria, em sembla recordar que una Stainz podia imprimir una força d'uns 700 / 750 grams, mentre que la meva Alsthom de 8 kgs pot arribar a donar al voltant de 2 kgs. Poseu un pes a sobre de la vostra Stainz. Encara dóna el mateix?



De manera molt simplificada, això és exactament el que fa aquesta enorme cabina dinamomètrica.

(i això és el que us volia explicar avui...)



 

Per cert, les dades (que possiblement molts de vosaltres ja coneixeu):

El pes per eix de RENFE és de 20 tones per eix.

L'esforç màxim de tracció d'una màquina no pot sobrepassar les 12 tones, perquè és el màxim que suporten els enganxalls.

I una última cosa: sabeu perquè no es fan triples traccions a Europa? per aquest límit en els enganxalls, i per això si es necessiten més de dues màquines, alguna va per cua.

El cas dels trens americans no hi té res a veure perquè l'enganxall que utilitzen allà és molt més resistent, i allà es poden veure fins a cinc locomotores, totes estirant el tren des del davant!



En l'actualitat, tots aquests valors poden haver canviat perquè avui dia s'utilitzen enganxalls automàtics, per exemple, tipus Scharfenberg, que són molt diferents. Però aquí ja m'aturo perquè ja no en sé més.

Hola Amadeu, hola a tothom!

Gràcies per tota aquesta informació, Amadeu! Llàstima que la traducció automàtica no estigui a l'alçada del contingut!

Només em permeto jugar al servei contradictori: a Suïssa, l'SBB-CFF i el BLS practiquen regularment la triple tracció. Fins i tot vaig descobrir flexions quàdruples!

Fa uns anys havia vist imatges que mostraven trens tancs pesats amb tres màquines al capdavant, però entre el segon i el tercer hi havia un vagó interposat. L'explicació va ser una qüestió de resistència dels acobladors. Malauradament, no he trobat cap foto.

A França vam practicar la triple tracció als Pirineus, però no estàvem gens al mateix nivell de potència!



















Amicalment,

Christophe

Classe magistral de l' Amadeu i en Christophe

Adjunto una foto treta del bloc "Trens y tiempos" on es veu una de les habituals quadruple tracció entre Teruel i el port d'Escandón. Aquesta imatge va ser quotidiana entre el 1973 i el 1984, quan van tancar les mines de ferro de Sierra Menera. A Almeria també van ser habituals les quadruples traccions, aquesta vegada amb locomotores sèrie 1.300.

Molt impressionant !

Bé, si Christophe, el cas de Suïssa és un cas apart. I aquestes triples traccions franceses eren purament experimentals, segons tinc entès.

I moltes gràcies, Ulises, per il·lustrar-nos amb aquestes quàdruples traccions, doble per cap i doble per cua.

Una classe magistral, Amadeu, i molt complerta .

Tant sols em cal afegir que en el nostre deliri d'aplicar la teoria Sesplugas no ens passem de ratlla, la potència de tracció mai ha de igualar o superar la potència de la màquina, la màquina ha de patinar abans d'arribar a la seva potència màxima per evitar cremar motors

Ulises, però una diferència: no hi ha 4 màquines al davant sinó dues al davant i dues al darrere. Segurament també per una qüestió de resistència dels acoblaments.

Estic d acord amb tu Ignasi,sols aclarir que el meu teorema te una condicio que no en parlem mai .I es que jo soc enemic total als anells plastics que porten les maquines LGB precisament per favorir la adherencia ,les meves maquines tenen suprimits aquets aros de manera ,que el patinatge quan arribe serveix tambe per tindre les rodes totament netes afavorin el bon contacte electric.
Esta clar que el patinatge es un protector per evitar cremar un motor. La meva teoria aplicada desde fa mes de trenta anys al meu material a fet que no hagi "fregit" ni un sol motor .El que si ha pasat es que alguna roda ha perdut el cromat original i surti el color del metall.....

Alexandre

Ignasi, si no fas servir els anells plastics (pneumàtics de tracció ? bandages d'adhérence), has de canviar les rodes, sinó quedarà una roda acanalada buida a un costat de l'eix?


I on podem llegir el teu teorema?

No ,l Ignasi no es l autor en soc Jo , pero no hi a res escrit va ser un acudit entre amics i explican les meves teories em varen endosar el nom del famos teorema.......
Dit aixo ,efectivament per,suprimir els anells cal sustituir la roda acanalada , jo aixi ho he fet duran tots aquets anys ...es el preu d aquesta modificacio.. a mi no em sap pas greu d aver ho fet aixi.

Gràcies per la vostra participació, nois.

No us penseu pas que mentre escric aquí no penco pas, eh?

Els treballs continuen: Avui aparells de via i modificacions de la seva geometria.



Mentrestant, de cop i volta, ha aparegut una tremuja tota rovellada....



Per cert, ja sé que n'hi ha que em criticaran perquè encara no he acabat el circuit, i em miro el material mòbil... o perquè encara no tinc prou fronts oberts, i ja començo una altra cosa...

Be, no passa res, tranquils! que només m'he començat a mirar el meu Ferrostaal, que el pobre està per a acabar des de fa més de 30 anys! Actualment és el projecte més antic que encar tinc pendent d'acabar.

Dons vet aquí com està:  

Ui! per aquí li falta una finestra...



A veure si el podem veure per dins...



El pobre no té ni seients...!







Aquestes imatges de l'interior, no us fan pensar en el material d'algun Museu, mentre que es rep i  no hi ha temps (o diners, o mans....) per a posar-s'hi?





De totes maneres, ja m'he aixecat el càstig, perquè tal com havia promès, per Sant Joan, el tren arribaria a Solt del Bac... i un més més tard, el tren faria tot el recorregut, i ho he complert. O sigui que perquè em miri una mica alguna feia a fer... no passa res!



I tinc moltes idees al cap, que em cremen... però com que fa tanta calor...



Aviat, aviat...  

Ah, per cert, segurament em caldrà un tren herbicida!





(tranquil·litat: el cargol només és provisional )

Es tracta d'una prova que he fet per a fer la via de Carbonelles coberta d'herbes, tal com jo la recordo al tren d'Olot:

A Amer...

tan a l'estiu...



... com a l'hivern





A la vall d'en Bas ...



... com a Anglès



A Girona...



... com a Olot...



... sobre tot, a Olot!

Olot escrigué:

... ...No us penseu pas que mentre escric aquí no penco pas, eh?
... ... I tinc moltes idees al cap, que em cremen... però com que fa tanta calor...



Aviat, aviat...