Els Ferrocarrils de la Terrassa-V [Olot]

Ignasi, el Pont del Gat és marcat a la part inferior esquerra del planell. Si t'hi fixes be, hi està dibuixa i tot. Des de que el pont va caure que varen deixar de passar trens en tota la línia entre Font-Alba i Carbonelles.
Després hi va haver l'aixecament forçat de les vies de Carbonelles, per a rescatar un tren que havia quedat avariat a sota, és a dir a Puig-Oriol. Des de llavors que Carbonelles no ha vist ni un sol tren... i prefereixo no comptar-ho... !

Ara, amb el transport de mineral, necessitat creada per les obres del propi ferrocarril, sembla que hi podria haver una resurecció de la part inferior del circuit, però molt limitada perquè ja em diràs, si només porten trens de pedra...

A demés, degut a l'avaria elèctrica d'aquell tram es planteja de utilitzar tracció a sang! És clar que tot són hipòtessis...

Olot escrigué:

Carles, 75 cms serien dos peus, 5 polzades i alguna cosa més.

...ara diràs que no ve d'un pam!!

mallet73

Amadeu, a veure si ho entenc. Un ferrocarril amb tracció de sang a la teva instal·lació, com es mouria, amb ratolins, ja que ets absolutament contrari a moure els trens amb la mà? Segueixo impacient els teus avanços.

Ara veig el pont.
fer moure un tren a sang hi ha diferents possibilitats, a la mina si la força la feia una mula de quatre potes tibava el tren, per contra si la força la tenien que fer els "productores" en tenien que ser un, dos o tres i sempre empenyent.
A la terrassa si fas servir ratolins serà tibant el tren i fas servir la ma serà empenyent

MALLET73 escrigué:

Olot escrigué:

Carles, 75 cms serien dos peus, 5 polzades i alguna cosa més.

...ara diràs que no ve d'un pam!!
mallet73

No, home!!

És molt fàcil: si 2 peus i 6 polzades (això vol dir dos peus i mig, però els anglesos mai diuen mig peu, sinó 6 polzades, perquè un peu són dotze polzades) són justament 762 mm, això fa que 75 cm, que són només 12 mm menys, és a dir que no és ni mitja polzada de diferència, vol dir que són 2 peus, 5 polzades i una mica més -que encara podríem precisar que aquesta mica és gairebé mitja polzada 2 peus i 5 polzades i 1/2-). Les polzades si que les parteixen en mitges.

Si que ve d'un pam, si, sobre tot quan les mesures antropomòrfiques depenien de la talla mitjana de la regió. A la península ibèrica hi havia peus i polzades, també abans d'establir-se el sistema mètric decimal, cap el 1850. També s'utilitzaven els pams i els colzes!
Al principi, a Barcelona hi havia un peu d'una mida (no em feu pas dir quan era, perquè en aquest moment no me'n recordo), i a Girona era d'una altra mida diferent. A Madrid un altre i a València encara era diferent. Però això no anava pas per capitals de província, sinó per regions. O sia: un autèntic galimaties.
A una de les entrades de la ciutat emmurallada de Barcelona, hi havia una vara (tres peus) de ferro, que donava la mesura oficial de la ciutat, per a que tots els mercaders la coneguessin. Per això, d'aquesta entrada se'n deia Porta Ferrissa, nom que persisteix avui, tot i que no hi ha no la vara de ferro, ni la porta.

Si a sobre tenim en compte que les mesures de volum i de capacitat eren diferents si es mesurava vi o oli, i que a cada regió tenien també unes mesures diferents (per exemple, la mesura de l'aigia de Barcelona era el Bot i la de Girona eren els Barrals -o ptser era al revés?-. D'aquí aquella frase de que quan plou molt es diu que plou a Bot i Barrals: perquè ho mesuris com ho mesuris, plou molt.

Per fi, es va establir un peu Castellano o de Burgos, per a tota la península. Els tres pies castellanos feien una vara. I dues vares és l'ample de via de la RENFE (seis pies castellanos)...

Ui! m'estic enrollant massa!

Ho sento! Ho sento molt!!          

És que quan em treuen aquest tema que m'encanta...

En definitiva, Carles: SI que ve d'un pam!!

ulises escrigué:

Amadeu, a veure si ho entenc. Un ferrocarril amb tracció de sang a la teva instal·lació, com es mouria, amb ratolins, ja que ets absolutament contrari a moure els trens amb la mà? Segueixo impacient els teus avanços.

Ah! no en facis cas dels periodistes, que no saben de que parlen! Vés a saber que volia dir aquell periodista en dir "... es preveu que el material mòbil [...] sigui tractat amb sang." Igual volia dir que el pintaran de vermell!!



Ara, que si em segueixes impacient, ja t'avanço que venen canvis molt molt grans (això els diaris encara no ho saben), per tant, valdrà la pena que estiguis molt atent en les properes setmanes.

ignasibaga escrigué:

...
A la terrassa si fas servir ratolins serà tibant el tren i fas servir la ma serà empenyent  

Mira, lo de la idea dels ratolins que diu en Ignacio, reconec que no hi havia pensat, i que la trobo molt bona.
Amb la mà, ni pensar-ho!!
Si jo fes tracció a sang miraria d'anar a parar a alguna cosa com un vdeo que vaig veure una vegada en que un miner caminava empitjant una vagoneta.. a la nostra escala! Malauradament no trobo el video. Ja no hi deu ser. No seria dificil de fer, tenint en compte que el camp de la robòtica ha avançat tant en les darreres dècades...

Però no patiu, que no ho faré pas això. Potser si visqués 500 anys si... però com que no tinc la seguretat de viure tants anys, millor gasto el meu temps en coses més satisfactòries...

Bé, em sembla que si heu llegit la meva parrafada anterior, us ho heu guanyat sobradament.



Vet aquí la foto d'avui:

Els germans Alpont i Delpont continuen investigant el misteri de les fumeroles:




-Semblen autènticament fetes de fum.
-Jo encara diria més: semblen fetes de fum autèntic!

Amics, estigueu atents a la trobada de Santa Eulàlia de Ronçana:

El Diari D'Avui, edició vespertina escrigué:

ELS FFCC DE LA TERRASSA PRESENTARAN UN NOU VAGÓ PROTOTIP A LA FIRA DE SANTA EULÀLIA

Segons ha sabut aquesta redacció de fonts fidedignes, els Ferrocarrils de La Terrassa presentaran el seu últim model que, sempre segons les mateixes fonts, podria esdevenir el vagó insígnia de la companyia, passant a ser la nova planta del material rodant, el que ocasionaria la venda definitiva de tota la resta de material excedent.

No ha transcendit cap tipus d'informació sobre les característiques d'aquest vagó, només la numeració: segons hem pogut comprovar, ha estat donat d'alta a la Cia del Ferrocarril com a C-1.


Aquest vespre el vagó es trobava a les portes de la cotxera del Triangle, gelosament cobert per una lona gris que no deixava veure ni tan sols la seva forma.


Segons sembla fa temps que s'ha estat construint secretament als Tallers dels FFCC de La Terrassa, en col·laboració conjunta amb uns altres tallers molt experimentats en aquest tipus de construccions: els prestigiosos tallers Ignasi.

No podem desvetllar cap més dada sobre aquest misteriós vagó, perquè senzillament encara no les tenim.

Haurem d'esperar, però la data ja és molt propera. Tot i així, si algú n'obté alguna imatge seria molt d'agrair que es publiquin de seguida en aquest mateix fil.

Ja ho veieu... què us sembla això??

Dues coses a dir, ... ... La cotxera del triangle van molt sobrats de lona per embolcallar un vagó d'aquesta manera, per altra banda he volgut tenir informació d'aquest taller que dius i s'han acollit al secret professional entre tallers.

Com que no podré estar a Santa Eulàlia no el podré veure, calen fotos, encara que sigui per sota la lona.

Les tindràs, Ignasi. Tan aviat com possible. Promès.



El secret professional entre tallers és inviolable. Són uns bons professionals si l'han respectat, i més tractant-se de tu!

Jo no hagués pas esperat menys d'ells!!

Bé amics, ahir es va dur a terme la presentació del nou vagó de TRENS.CAT.

Aquí el podem veure al seu ambient, sota el Puigsacalm, a la vall d'en Bas:



Tot i que va semblar que més aviat va passar desapercebut, el vagó es va comportar de meravella. Bé, era d'esperar, si el bastidor és LGB, el vagó està llastat fins al pes correcte i a demés ja portava la barra estabilitzadora que els hi poso a tots els meus vagons de dos eixos.

Durant els dos dies vaig procurar que sempre circulés en algun tren o altre. De vegades va anar a la cua, i de vegades a darrera de la màquina, assumint sense problema la tracció de la resta de vagons a través seu.
El resultat va ser l'esperat: mai va descarrilar, i el rodament del vagó es veia fi i correcte.

Ara vindrà la prova de foc: la resistència al sol i a la duresa de la intempèrie!!

Aquesta prova, que determinarà si aquest vagó passa a ser el substitut del material LGB als FFCC de la Terrassa, es farà durant els següents dies, i ja us mantindré al corrent.

Amb un xassís de PLA també aniria bé.

L'aspecte és magnífic, però de quin material està fet?

ulises escrigué:

L'aspecte és magnífic, però de quin material està fet?

Impressora 3D, plàstic PLA

ignasibaga escrigué:

Amb un xassís de PLA també aniria bé.

N'estic convençut.

ulises escrigué:

L'aspecte és magnífic, però de quin material està fet?

Tal com diu l'Ignasi, és PLA, que sembla que és un dels materials que es fan servir correntment per les impressores 3D. No sé exactametn que signifiquen les lletres PLA, però és un tipus plàstic.

Per descomptat no és pas igual que els plàstics injectats!

I mentrestant...

El Diari D'Avui escrigué:

CONTINUEN LES INVESTIGACIONS SOBRE EL CAS DEL MISTERI DE LES FUMEROLES

Efectivament, les investigacions continuen a hores d'ara. Tot i que encara no se sap el seu origen real, sembla que cada cop s'és més a prop de tenir respostes.
El investigadors, els germans Alpont i Delpont, estan convençuts de que l'origen de les fumeroles és el fum, si bé també asseguren que possiblement no ve pas de cap locomotora coneguda. Sembla ser que en la composició d'algunes mostres que han aconseguit, no tenen cap rastre de carbó, però si de vegetals diversos, entre altres, com ara per exemple la citronel·la.

Els germans Alpont i Delpont en plena investigació:

Una peça feta en impressora en 3D ara per ara no es pot comparar amb una peça feta per injecció, per qualitat i duresa.
Però ja estem al cap davant del carrer, per obtenir un model en plàstic injectat ens fa falta un motllo metàl·lic capaç d'aguantar altes pressions i temperatura i llavors la màquina per fondre i injectar el plàstic, això tant sols està a l'abast de empreses grans que poden fer fortes inversions, en conseqüència per amortitzar la inversió que cal s'han de garantir fer peces que es puguin vendre amb facilitat, per tant els únics models que es poden reproduir son models de grans empreses nacionals o internacionals.
Llavors és impensable pensar que ens facin la reproducció de un vagó del tren d'Olot o del TFEMB i el 3D és la solució menys dolenta que tenim. Sempre acabem al mateix lloc i qüestió, podem fer el model artesanalment, esperar que ens el facin o quedar-nos sense, penso que el 3D ens pot facilitar molt poder gaudir dels nostres models més propers i moltes vegades únics.
Ara ja estic pensant en fer-ne algun del TFEMB

Amics, la pedrera de Sot del Bac treballa al màxim de la seva capacitat. Això fa que els treballs del triangle avancin sense parar.

S'ha construit el fosar del petit dipòsit de màquines. Per a això s'ha tingut de desmuntar el dipòsit, que ja es trobava ubicat.

Aquest és el dipòsit just abans de la intervenció:





Aquests són els funaments del dipòsit que, un cop retirat, queden a la vista de tothom:



I aquesta és la base a on s'emplaçal'edifici, a la que ja li he fet el forat amb la radial:



I finalment en aqueses fotos s'hi veu el dipòsit encara incomplert.

Òbviament s'havia de millorar. Avui s'ha procedit:  

Aqui el fosar ja té fons i parets



Calia baixar a comprovar que la fondaria era correcte...



I després de tot, sembla que és bona!!  



Finalment venen les tomes falses, a on veiem accidentalment allò que no s'ha d'ensenyar mai a ningú:        

Estic content perquè s'han reemprés els treballs a la terrassa .

Amadeu no en fotis cas del que diuen aquesta protectora, aquest animal no fa cara de haver estat mal tractat, ni d'esgotat per arrossegar les tres vagonetes, més aviat content de poder contribuir a la recuperació de la activitat ferroviària , les cadenes no premen a l'animal per fer-li llagues, l'únic perill que hi veig és que de tant fluixes que les porta l'hi poden caure i entortolligar-se entre les potes i fer-lo caure.

Les feines son genials.....

N’estas segur, Ignasi?



Gracies per lo demés!

Olot escrigué:

N’estas segur, Ignasi?

 

De que?

D'això:

Tu mateix escrigué:

Amadeu no en fotis cas del que diuen aquesta protectora, aquest animal no fa cara de haver estat mal tractat, ni d'esgotat per arrossegar les tres vagonetes, més aviat content de poder contribuir a la recuperació de la activitat ferroviària , les cadenes no premen a l'animal per fer-li llagues, l'únic perill que hi veig és que de tant fluixes que les porta l'hi poden caure i entortolligar-se entre les potes i fer-lo caure.

És la meva apreciació, aquest animal si estigués mal tractat estaria cap sot, trist, apàtic, ... i no sembla que estigui així. tenen els seus mitjans de defensa, com tothom.

M'explicava un traginer de la mina que en el Collet tenien una mula que els comptava els vagons.... dius, ostres com pot ser ... i ell et deia, quan l'hi donaven l'ordre d'arrancada la mula començava a caminar, les vagonetes anaven unides per una anella que al estirar el vagó següent feia una petita tibada, aquesta tibada és el que comptava la mula, si hi havia un vagó més del compte es parava, si l'hi tornaven a donar l'ordre tornava a començar a caminar si no havien desenganxat el vagó es tornava a parar, quan l'hi treien el vagó ja caminava seguit fins l'abocador