Tractor de maniobres Metalurgica de San Martin-Gmeinder Gn130 (nº 801 dels FFCC Catalans) a escala IIm

M'agradaria exposar-vos en aquest fil la meva nova construcció el tractor 801 de CGFC model Gn130 de Metalurgica San Martin, construït sota llicència Gmeinder. És el que ja l'heu vist en els fils dels FFCC de La Terrassa i d'Ardèche Miniatures, a on ha fet els seus primers torns de roda. En Joan Mitjans semblava tenir curiositat sobre la procedència del model, i ho explicaré aquí, tot i que la historia pot esdevenir una mica llarga, perquè ja sabeu que m'agrada explicar les coses amb pels i senyals. I, si us sembla bé, també us en faré cinc cèntims del model real, donat que sempre que faig un model m'agrada conèixe'n la historia.

Aquest projecte el tinc al cap des de sempre (com molts d'altres), donat que és una màquina que vaig conèixer en funcionament i em cridava l'atenció especialment, tant per que era una màquina molt més petita que les altres, com perquè se la veia poc donat que només n'hi havia un exemplar.

Un bon dia vaig veure unes fotografies a internet d'un model acabat, però en versió alemanya. A mi em va semblar que era un model molt ben fet, i a demés era molt semblant al model de Catalans. Les fotos eren aquestes:


(foto Yannick Schaeffner)


(foto Yannick Schaeffner)


(foto Yannick Schaeffner)

Primer no en vaig fer cas, tot i que em vaig guardar les fotos perquè em varen agradar.

Però va arribar un moment en que era l'hora d'aquest projecte, que fins a llavors havia estat en estat latent dins del meu cap durant tants anys...
Si no m'hagués guardat les fotografies potser les coses hagueren sigut molt diferents. Tot i així en recordar que tenia aquelles fotografies, em vaig maleir els ossos a mi mateix per no haver guardat dades sobre l'autor de les fotos ni de la obra...

Em varen donar feina, però finalment ho vaig trobar: era un artesà Alemany, que havia reproduït aquestes màquines que Gmeinder havia construït a primers de la dècada dels 50 per la línia de tramvies de la O.E.G, perquè necessitava tracció en algun tram en que encara no hi havia electrificació. Sembla que fins a l'arribada d'aquests tractors hi operaven amb vapor.

Aquest és el model alemany que, segurament, és l'únic que va arribar a remolcar algun tren de viatgers, ja que en realitat estava dissenyat per a maniobres, o altres petits serveis.


(foto extreta del llibre 85 Jahre Gmeinder-Lokomotiven aus Mosbach, de Eisenbahn Kurier, a on podem veure la màquina O.E.G. nº 2 fent un servei de viatgers)


(La màquina O.E.G. nº1 fent un altre servei de viatgers. Foto autor i procedència desconeguts)

Com podeu apreciar és clavat al model de Catalans, salvant alguns petits detalls:


(La màquina nº2 de O.E.G. carregada sobre una góndola. Foto autor i procedència desconeguts)


(foto feta per mi mateix a Martorell, als últims anys en que va estar en servei, ja re-enumerada com a 253.01))


(La màquina O.E.G nº 3 fent un servei especial. Foto autor i procedència desconeguts)

Un cop es varen electrificar les seccions que faltaven, aquestes màquines varen ser relegades a trens de serveis.


(La màquina nº2 de O.E.G. Foto autor i procedència desconeguts)

Avui dia aquestes màquines es troben preservades, i en estat de marxa.

     
(No digueu res, si us plau, que no val la pena!)

L'any 1961 es construeix la primera d'aquestes màquines a Barcelona -sota llicència Gmeinder-, a l'empresa Metalurgica de San Martin, que era ubicada al barri de San Martí, al Poble Nou. Aquesta màquina era per els Ferrocarrils y Transportes Suburbanos, de Bilbao, però va estar uns dies fent proves a l'estació de Magòria dels FFCC Catalans.

Aquesta és la màquina dels FTS de Bilbao:


(foto Colecció Juanjo Olaizola)

Com és natural, els FFCC Catalans també en varen comandar una. Aquesta és la màquina que va rebre la CGFC, a on seria numerada 801, acabada de estrenar:


(foto Memorias CGFC, arxiu propi)

Aquesta màquina va substituir una Berga que era la que feia maniobres a Magòria fins a la seva arribada. És dóna el cas de que aquestes màquines varen acabar amb les màquines de vapor de moltes línies, que en aquells anys ja només era relegada a maniobres, tal com va passar també a la O.E.G.

En realitat MSM va fer 10 exemplars, dels que demà us en donaré més informació. I si us sembla be, demà ja us parlaré del model en IIm

excel noticia!! veieu com jo ja ho deia l'altre dia a la foto misteriosa que a catalans va ser la serie 800 i va ser el 801...!!!

salutacions

mallet73

Si; està clar, Carles. La sèrie 700, juntament amb la 1000 eren les Alsthom, de 700 hp i 1000 hp respectivament.

La 800 tenia un únic exemplar, que és el que tractem en aquest fil.

Per continuar amb el fil iniciat ahir, com a dades del model real us explicaré que MSM en va construir 10 exemplars. Aquesta és la llista que n'he pogut reconstruir:

Cita :

1960 construida sota el numero de fàbrica 684 per a FFCC y Tes Sub i numerat D1 (color verd fosc?)

1961 construida sota el numero de fàbrica 711 per a CGFC i numerat 801 (color blau, més tard groc)

1961 construida sota el numero de fàbrica 721 per a Mines Somorrostros i numerat 2 (color verd)

1961 construida sota el numero de fàbrica 722 per a Mines Somorrostros i numerat 3 (color verd)

1961 construida sota el numero de fàbrica 726 per a FC Cantabrico i numerat 501 (color vermell)

1961 construida sota el numero de fàbrica 735 per a Mines de Súria

1962? construida sota el numero de fàbrica 660? per a Mines Somorrostros i numerat 4 (color verd)

1963 construida sota el numero de fàbrica 131* per a Altos Hornos de Vizcaya i numerat 1

1963 construida sota el numero de fàbrica 132* per a Altos Hornos de Vizcaya i numerat 2

1966?construida sota el numero de fàbrica 727?per a Mines Somorrostros i numerat 6?(color verd)

1968 construida sota el numero de fàbrica 168*per a ERT Súria

Les màquines nº 721 i 727? varen ser venudes de segona ma el 1979 a COMSA a on serien les nº 2157 i 2158

Les dades en vermell i amb interrogant encara no les he pogut corroborar.

A demés he de donar dues explicacions sobre els números de fàbrica:

1) pot ser que els números no vinguin gaire en ordre d'acord amb l'any de fabricació. Això és simplement perquè MSM enumerava la màquina només de rebre'n la comanda en ferm, independentment de quan es comencés a construir. Això fa que les construccions que es s'endarrerien per la raó que fos, apareguin amb un numero molt anterior a les correlatives per data.

2) totes les numeracions a partir del numero 700 són de la llista de fàbrica autèntica, és a dir el que duien a les plaques cada màquina. Observareu tant a la meva llista com a totes les que pugueu trobar, que n'hi ha algunes amb número molt inferior, de l'ordre del 100. Per el que jo sé, això és un fals número que un erudit els hi va donar a cada una de les construccions de MSM per a poder recomposar la llista. Aquesta començava per el número 1, i comporta una sèrie de números falsos, orientatius per a aquesta persona, però que sembla que han creat molta confusió, fins i tot entre els estudiosos anglesos!

Una última cosa sobre aquesta llista: veureu que hi ha 11 màquines, mentre que ahir mateix jo afirmava que n'eren 10 en total. Això és perquè encara no estic segur que la 660, nº 4 de Somorrostro fos una màquina d'aquest tipus i no d'un altre model diferent.

La investigació encara està en marxa, o sigui que si voleu col·laborar, només heu de trobar una foto d'aquesta màquina per a saber com era.

Tot això en quant al model real. En el proper missatge ja us parlaré del model a escala.

(si ho voleu, és clar!)

El model a escala, tal com ja us vaig dir amb anterioritat, procedeix d'un modelista artesà alemany que fa tramvies a la nostra escala. En realitat m'agraden molt els seus models. Aquí n'hi ha algun exemplar que em va permetre de fotografiar quan vaig anar a casa seva:


(foto feta per mi mateix a Alemanya)


(foto feta per mi mateix a Alemanya)


(foto feta per mi mateix a Alemanya)


(foto feta per mi mateix a Alemanya)


(foto feta per mi mateix a Alemanya)

Estic segur de que a més d'un li agradaran aquestes construccions.

Però aquesta visita no li vaig fer fins al final de la historia, al més de setembre del 2019, en un viatge que vaig fer a Àustria, i del que n'he explicat gairebé tot en un altre fil. Abans d'això hi va haver tot un seguit interminable de negociacions, tal com explicaré a continuació. Mentrestant, jo anava recopilant fotografies del model i la seva construcció, mentre que "la boca sem feia aigua":  

Aquí podem veure una fresadora CNC amb la que es feien les peces de la màquina amb planxa de plàstic.

(totes les fotos d'aquest post són de Yannick Schaeffner, salvant les que tinguin peu de foto indicant una altra cosa)



Aquí ja podem veure alguna peça preparada per a separar de la planxa i treballar-hi.



I quan no era algun treball de la fresadora, en Yannick em delectava amb la construcció d'alguna peça per a fer-ne motllos per a resina!    





La cosa es va començar a posar emocionant de veritat en el moment en que li vaig veure construir els morros. Aquí ens mostra com va fer el model que després reproduiria en resina:





Em sembla que sobren els comentaris, oi?











En aquesta darrera foto, de màxima emoció total, el morro està gairebé acabat!        



Però el modelista no venia el model si no era completament acabat, perquè ell no el va idear pas com a Kit. Vaig haver de batallar molt (gairebé dos anys! Fixeu-vos si ve de temps enredera aquesta historia!!   ) per a aconseguir de convèncer, ja que jo me'l volia muntar a la meva manera, i no pas transformar un model alemany. Això a demés de que el preu d'un model acabat pot arribar a ser molt alt...  



El morro! Per fi vaig poder tenir-lo a la mà en una trobada que varem tenir a la fira de Dortmund, a on els dos hi coincidíem com a visitants... Aquell dia jo vaig tenir clar que el model em convencia i que el volia.



En les següents fotos veiem un model a mig muntar per el propi modelista







Per fi va accedir a vendre'm les peces que jo em muntaria (ell em va vendre totes les peces per a muntar un exemplar de la O.E.G, que és el que ell tenia). Uns mesos després, aprofitant un viatge a Àustria, vaig anar a casa seva i me'l vaig endur.

Mentrestant, una altra lluita es duia a terme: les plaques fotogravades, que m'hauria de fer un fotogravador de Barcelona. Aquesta va ser una historia interminable, però que també va acabar be. Gairebé vaig trigar un any, però vaig aconseguir unes excel·lents plaques d'acer inoxidable, pintades emvernitzades i tallades al làser!


(foto feta per mi mateix)


(foto feta per mi mateix)

La dita ja ho diu: "el que la sigue y la persigue la consigue..."

En definitiva, des del setembre del 2019 tinc el tractor per a muntar, i des de primers del 2020 tinc les plaques de Gmeinder i de Metalurgica de San Martín.

Aquest és el despiece de tot el conjunt de peces adquirides:


(foto feta per mi mateix)

Els més observadors haureu vist que ja hi he inclòs les plaques i unes toperes de resina que he fet a partir de les meves de llautó de Catalans. La motorització tampoc i era inclosa.
En el proper post faré un detall explicatiu de les peces.

Aquestes són les plaques originals que he imitat:


(foto feta per mi mateix)

Em queda però una altra batalla que ja fa mesos que dura, però que tinc esperances de que ja gairebé està guanyada, són les calques.  

Hi hauria versions a fer d'aquest tractor per a tots els gustos. Per a citar-ne alguns exemples:

Catalans groc...  
(foto extreta d'internet, autor Toni Moreno, i feta a Martorell-Enllaç)

Comsa...
(foto extreta d'internet, autor Vivian Fernàndez)

AHV...
(foto extreta d'internet, de la que no em consta ni autor ni procedència)

Suria...
(foto extreta d'internet, de la que no em consta ni autor ni procedència)

FTS...
(foto col·lecció Juanjo Olaizola)

Somorrostro...
(foto extreta del llibre Industrial Railcars and Locomotives of Spain, de IRS)

Fixeu-vos que tot i sent gairebé idèntiques entre elles, hi ha alguna petita diferència, com ara les finestres, entre d'altres.

A demés hi ha les versions alemanyes...

Però la versió que jo estic fent és aquesta:  


(foto extreta d'internet, de la que no em consta ni autor ni procedència)

Tal com us vaig anunciar, avui abordaré la descripció de les peces del model, i els comentaris sobre elles:

Partirem de la foto de tot el despiece que varem veure l'altre dia del que en veurem diferents parts de les peces que venen en el conjunt.



Abans de res aclarir que miraré d'evitar l'expressió kit, perquè el propietari em va recalcar que no havia pensat les peces com a kit, sinó que eren per a muntar-les ell. Per aquesta raó no hi ha instruccions de muntatge, ni res semblant. Per tant, insisteixo en que en realitat no és cap kit, sinó més aviat un conjunt de peces. Aquest conjunt no porta el motor, i algunes peces les he hagut de construir jo mateix, mentre que d'altres les he substituït per unes altres de noves. Ho veurem tot seguit.

La major part de peces són en planxa de plàstic, mentre que també n'hi ha de metacrilat i de resina. Veureu que en realitat es tracta d'un model molt simple.



Així dons, per a començar citaré les peces fresades en planxa de plàstic (blanc).

Aquesta és la bancada i el bastidor que suporta tota la màquina, formada per dos llarguers, dues toperes i el terra. Un cop muntada ens donarà cabuda al bloc motor i ens oferirà una superfície plana per a que hi descansin els demés components de la màquina.



La cabina està composada de quatre parets, dues portes, i el tauler de comandament, que són les dues peces rectangulars que he posat a l'interior de les altres peces. També hi ha les costelles per al sostre. Les peces de la part inferior dreta de l'imatge les veurem després.



A continuació hi ha els llums davanters de la màquina (plàstic blanc), que probablement faré nous per que siguin més d'acord amb la realitat. Aquests potser passen per el model alemany, però no son tan conformes per el català. A la imatge també hi apareixen altres peces de resina i de metacrilat, de les que parlarem després.



A continuació venen les peces fresades en planxa de metacrilat:

Com és lògic tots els vidres ho són:



També les petites peces que són el vidre del llum i els estrebs. No entenc perque els ha fet d'aquest material, potser sigui per la resistència que ofereix.



Les peces que vénen a continuació són en cartró:

Aquí hi trobem una sèrie d'accessoris més o menys necessaris per el muntatge de la màquina, com ara els parabrises, manetes de portes, etc.



I aquí hi trobem el sostre, els marcs de les finestres, entre d'altres.



Totes les peces en cartró les faré noves perquè no m'agrada utilitzar aquest material en un model que circularà a l'intempèrie.

I finalment venen les peces de resina:

El morro de la màquina és la peça més aparatosa i bonica. És completament massissa, fet que li dóna un cert pes. D'aquesta peça ja n'ehm vist el procés de fabricació abans.



I per acabar el post d'avui nomes ens cal veure les peces de resina servides en el conjunt, que són caixes de greix, ballestes i sorreres.



Fins aquí les peces que he adquirit. Com podreu veure, hi falten moltes peces, com ara escales, passamans, etc, que hauré de fer jo mateix. Però d'això ja en parlarem més endavant.

També m'he procurat la documentació pertinent, com ara planos de la màquina... I he trobat aquest que és editat al llibre d'en Salmeron:



I aquest altre, editat a la Guia de Material Ferroviario de Via Estrecha y Ancho Internacional, que és exactament el mateix a l'anterior:



També n'he trobar d'altres, però tots tenen els mateixos errors i són incomplerts.
en realitat no he pogut treballar fins que no he trobat aquest:



Aquí en teniu una ampliació parcial:



Aquest no té errors i és complert. Només que és la versió alemanya. No em quedarà més remei que fer-me jo mateix els plànols de la versió catalana a partir d'aquestes mides i dibuix.

Be, dons arribat a aquest punt, amb les peces estudiades, amb molta documentació i fotografies... ja només em faltava una cosa: palpar una màquina!

És una costum que tinc, quan reprodueixo una peça: documentar-me, omplir-me de fotos, tenir-ne mides, i... anar a veure una peça real. Només d'aquesta manera la puc conèixer suficientment com per a fer-la que s'hi assembli.

És cert que ja coneixia be la màquina d'haver-la vist, però no és suficient. Quan penses en fer una reproducció inevitablement et fixes en detalls que no havies vist mai. Quan vaig fer les Alsthom vaig fer igual. Per molt que tingués planos, fotos, i que les conegués be, vaig fer uns quants viatges a Martorell.

Però i aquesta màquina? a on era?



Vaig tenir temps per a saber-ho:

-La 801 i la Súria són al Delta del Ebre

-a Osca sembla que hi havia un xatarrista que en tenia una que venia de COMSA

-a COMSA en tenien una a vendre (en aquell temps)

-i finalment n'hi havia una a Asturies, al museu de la mineria del Pozo Sotón, a Sotrondio, San Martín del Rey Aurelio (és a dir allà a on Déu encara no havia perdut la gorra!)

Només caldria gestionar oportunament per anar a visitar-ne alguna de a prop, i ja està.
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...

A veure amb què ens sorprens...

Gracies per el comentari,  Joan.

Ah, be, també hi ha els d’Alemanya, cosa que havia oblidat de comentar, i precisament en Yannick es va oferir a portar-me fins al lloc a on n’hi havia un en estat de marxar, en el moment de la recollida de les peces. Malauradament no hi vaig poder anar perquè anaven de viatge amb altra gent i no podia entretenir-me gaire. Però és una opció més per a conèixer la màquina.

Però és molt lluny, i a demés no és el model català, si be es gairebé igual...

El cas, Joan, és que vaig gestionar durant molt de temps una trobada amb els del delta de l’Ebre. Ho vaig intentar durant tot el temps que vaig estar negociant les peces de la màquina, per mail per telèfon, però aquesta gent no contestaven. Finalment vaig desistir per esgotament.

Recordo que fa uns quants anys hi vaig anar de visita. Vaig veure el tractor que suposadament era de catalans. Però quan vam veure que tenia la càmera a les mans, em van dir de seguida que no podia fer fotos!!!
Em va saber molt de greu perquè si el material és preservat s’ha de poder fotografiar, s'ha de poder veure i s’ha de poder tocar. Sinó, que algú m'expliqui quin és el sentit de preservar-lo, si quan es necessari no et deixen ni que t’hi acostis??

Com a argument em varen dir que feia poc hi havia anat l’associació d’amics del ferrocarril de Barcelona, i que havíem fet fotos, havien penjat a internet, i que havíem criticat. Resultat: jo no podia fer una fotografia per por de les crítiques que es puguessin rebre. Doncs vet aquí la crítica: és absurd que prohibissin de fer fotos en aquell moment. Torno a fer la mateixa pregunta perquè el preservar el material, si després no es pot ni veure ni tocar? És tan absurd que per la por de la crítica no es deixin fer fotos, que jo critico ara aquesta actitud estúpida, que em va doldre i que encara em dol a l’ànima.

I la meva crítica continua: sembla que al final no van arribar a concluir el Seu projecte. Però llavors, per què mai contestar a les meves peticions? Vet aquí la meva crítica a lo absurd i estúpid.  

Desestimada aquesta opció per falta de resposta, continuada i permanentment, vaig passar a la següent opció, que era el xatarrista de Osca. Sembla ser, segons informació que jo tenia en aquell moment, que hi havia un xatarrista allà que en tenia una. Tot i que per Google maps, la fotografia de satèl·lit visible només mostrava el que semblava una ye-Yé i fins i tot algun carro de combat, mentre que aquella màquina no ens veia pas...

Magnific reportatge sobre aquesta maquineta Amadeu.
...la recerca de documentació, les gestions, la feina tècnica i artística del modelísta alemany i teva...
Tota una gran història d'aquest model que he tingut l'honor de fer circular a Kargòlia.

Inoblidable

Gràcies, Xavi, però l’honor va ser meu, de poder portar el model a Cargolia!

En aquest fil encara queda molt per explicar, perquè encara no he abordat el tema de la construcció del model, que, a demés, encara no està acabat!!

Amb tot això, m'estàs fent dentetes i m'agafen ganes de fer el meu..!

Doncs si el meu fil et serveix de motivació, me’n sentiré més que orgullós.



I si tens preguntes no quedis! A demés de que puc colaborar en el que calgui.

Continuant amb l'historia de localitzar els exemplars del tractor existents, haig de dir que en aquest punt vaig comptar amb l'inestimable ajuda d'en Carles, qui va fer gestions amb COMSA, sobre el model que tenien en venda. Aquest n'era l'anunci posat a Internet:



Un cop contactats COMSA, li varen comunicar a en Carles que l'havien venut a un xatarrista, concretament a Hermanos Marquina, de Osca.  



Tot semblava quadrar.

Però...

Al més de novembre del 2021, ja una mica lliures d ela pandèmia, els vaig contactar i els hi vaig dir que m'agradaria poder venir a veure la màquina que COMSA els hi havia venut tres anys abans. Malauradament la resposta per a mi va ser fulminant: "que m'equivocava d'empresa perquè ells mai havien tractat amb material ferroviari".

Si pretens tenir-nos intrigats, estàs fent-ho molt bé...!

Home, no hi ha intriga possible: només queda una opció, a part de la d'Alemanya, és clar. A Alemanya algun dia potser hi aniré. Però de moment, la més factible era la del Pozo Sotón. Per internet es veia perfectament, i bones veus m'havien confirmat que encara hi era.



De manera que hi vaig contactar, i si, no sols em varen confirmar que hi era, sinó que hi podia anar. Ara be, havia de ser amb cita prèvia.

Cap problema!!!  

Això succeïa a finals de l'any passat (2021). Però llavors tenia un viatge a Paris pendent (que finalment varen ser dos), i algunes coses més, de manera que tan aviat com pogués, en venir el bon temps, m'hi escaparia.



(continuarà...)

Efectivament, intercanbiats uns quants mails amb el museu varem establir una data de cita prèvia al més de març, i hi vaig anar.



https://trenscat.forosactivos.net/t3540-viatge-a-san-martin-del-rei-aurelio#123839

Quina història Amadeu. Quan vaig veure la màquina l'altre dia no estava al cas de tot això. Pensava que ra la màquina aquella que crec que havia fet TrainLine i que era una bona base per "catalanitzar" perquè ra molt similar i que tu l'estaves modificant.
A mi he de dir que és uan màquina que m'encanta, de fet, totes aquestes petites diesel les trobo la mar de resultones i de les meues preferides.

Gràcies per el comentari, Narcís!

No, no... aquesta màquina no té res a veure amb la de Train-line 45. És ben cert que al principi la volia fer com a modificació a partir d'aquella, però finalment vaig trobar que no era tan fàcil de fer. Així que com que vaig tenir la sort de trobar aquest artesà que la feia, em va estalviar molta feina.

Vistes les peces que formen el conjunt que vaig adquirir al modelista Yannick, avui us parlaré del  bloc motor.

El bloc motor no venia inclòs en la nostra negociació. En Yannick em va dir que ell recomanava el motor ref E244653 de LGB. El diàmetre de les rodes no era correcte d'acord amb l'escala, ni la distància d'eixos tampoc per pocs mil·límetres. Malgrat això,vist que ell havia dissenyat la màquina pensant en aquest motor, i vista la fiabilitat de la marca, vaig decidir utilitzar-lo jo també.

El motor és aquest:

LGB Ref E244653


(foto propia meva)


(foto propia meva)


(foto propia meva)

Aquest motor es venia llavors sota aquesta referència en una caixa contenint dos bogies, perquè era el recanvi de la màquina elèctrica E10. Aquesta màquina els hi va sortir un xurro perquè l'hi varen posar uns motors fets a Xina que s'avariaven.
Això els va obligar a fer aquesta referencia de recanvi, molt bé de preu per a compensar el seu error. Actualment tinc entès que costen una mica més de trobar, i el preu és més "normal" en comparació als preus de la firma. Aquí us en presento un exemple:


(captura de pantalla extreta de Ebay.de)

He de dir que el primer que vaig utilitzar tenia un fallo de contacte elèctric que feia que s'aturés a les agulles. Va ser molt fàcil d'arreglar, perquè n'hi va haver prou amb obrir, i doblegar una mica una de les barres de molla que fan el contacte, de manera que toqués el carbó de la roda que fallava.

En aquesta imatge del bogi obert podreu veure el que us dic:


(foto Stefan's Gartenbahn, extreta del fòrum Spur-G.ch)

Finalment aquí teniu una imatge amb les mides dels motors i rodes, per si mai us és útil.


(foto Schnienenkönig, extreta del fòrum Gartenbahn.de)

Precisions a tenir en compte:

-Hi ha màquines de LGB de última generació que no precisen imant a sota per el contactes de via perquè la inducció del motor ja actua com a tal. Cal tenir en compte que aquests bogis no actuen d'igual manera i precisen imant.

-Com que la motorització no porta cap tipus d'electrònica, esdevé de "circulació ràpida" en comparació a d'altres models. Tot i així no és tant ràpida com la de les Stainz ràpides, però si que ho és una mica més que una màquina carregada d'electrònica. Per al gust de moltes persones caldrà regular la velocitat de la màquina, per exemple amb un sistema de diodes.
En la visita feta a Ardèche Miniatures, veureu la velocitat de la màquina circulant a 16Vm que per a mi és massa ràpida. Allà el voltatge de la via és fixe, i no hi ha possibilitat de graduar-lo. Per tant, en una propera visita hi portaré la màquina frenada amb diodes.

Un petit detall que vaig veure a les fotos que vaig fer del model que en Yannick tenia a casa seva el dia de la recollida de peces, per a tenir una mostra del treball. Ell li va donar una orientació determinada al motor, que s'aprecia a les següents imatges:


(foto meva pròpia)


(foto meva pròpia)

Com que hi havia raons per que jo trobés que m'agradava més posada al revés de com ho havia fet ell, li vaig preguntar si hi havia alguna raó perquè estigués en aquesta orientació. Em va dir em franquesa que no, i que ni tan sols s'hi havia fixat en com l'havia orientat.

Malauradament ja l'havia muntat, però en els propers models que tinc per a muntar (uns altres dos), serà diferent.

Olot escrigué:

El model a escala, tal com ja us vaig dir amb anterioritat, procedeix d'un modelista artesà alemany que fa tramvies a la nostra escala. En realitat m'agraden molt els seus models. Aquí n'hi ha algun exemplar que em va permetre de fotografiar quan vaig anar a casa seva:


(foto feta per mi mateix a Alemanya)

Estic segur de que a més d'un li agradaran aquestes construccions.


La dita ja ho diu: "el que la sigue y la persigue la consigue..."

la caram!! aquest automotor!!?? també te a la venda el kit ??

salutacions

mallet73

MALLET73 escrigué:

...
la caram!! aquest automotor!!?? també te a la venda el kit ??
...

     

Olot escrigué:

...
Abans de res aclarir que miraré d'evitar l'expressió kit, perquè el propietari em va recalcar que no havia pensat les peces com a kit, sinó que eren per a muntar-les ell. Per aquesta raó no hi ha instruccions de muntatge, ni res semblant.
Per tant, insisteixo en que en realitat no és cap kit, sinó més aviat un conjunt de peces. ...

No, Carles, no es tracta de cap kit. Aquest home només ven peces fetes i acabades, llestes per a rodar. Amb mi va fer una excepció en accedir a vendre'm les peces d'aquest tractor per a muntar. Per tant, per desgràcia, aquest home no té cap peça a vendre en kit, ni tampoc aquest automotor.