El Ferrocarril a Catalunya

Jo tiro la pedra...........
Sé que al fòrum tenim membres amb la capacitat per desenvolupar aquest fil, amb temps, sense pressa. Potser s'hauria de fer de forma ordenada, línia per línia, per poder trobar les coses fàcilment. El que no sé és si només incloure material motor o tot.

Bufa! ara ja parlem de TOT el material ?!?!?!?!

Fa més de trenta anys que reuneixo dades i fotos i encara no tinc tots els vagons i ja sé que no els tindré mai. M'atreveixo a fer aquí un inventari del material tractor, que no és poc, però anar més enllà...

Jo començaria per el planell dels trens de Catalunya per a siguar-los i després, si et sembla be, pots anar dirigint aquest fil per a portar l'ordre que tu diguis.

Aquí venen uns planells de la xarxa catalana, extret del llibre GEOGRAFIA DE LOS FERROCARRILES ESPAÑOLES, de Lartilleux. Podeu ampliar l'imatge. No sé fins a quina resolució donarà, però en la foto original tot es llegeix perfectament. La pega és que el mapa només és parcial ja que falta una bona part de ponent.



I aquest és un altre mapa.



Sento que la foto sigui de tant mala qualitat, però aquí es veuen tots els ferrocarrils de Catalunya. El mapa el tinc emmarcat i hi ha un vidre, amb el que fer-ne una foto sense reflexes és molt difícil. Confio en que si amplieu podreu veure-ho be. En la foto original s'arriben a llegir els noms de totes les estacions.

I aquest mapa és a internet, i és fantàstic:

https://ingenieriaenlared.files.wordpress.com/2013/01/ingenieria-en-la-red-mapa-forcano-1948.jpg

Cito també la llista que he fet abans, que és incomplerta perquè falta tot el que era miner, industrial, etc. Però potser ja els podràs anar situant segons els mapes:

Olot escrigué:

Uf !!!

A part de la via ampla, si només parlem de la via estreta, hi ha molta literatura i també moltes webs que aporten dades. Per exemple els llibres d'en Salmeron, editorial Terminus, o aquesta pàgina que és una meravella:

http://www.spanishrailway.com/

En ella hi ha tots els trens d'Espanya línia per línia. Si vols saber el material de Catalunya només cal buscar cada una de les línies. Les de via estreta eren bàsicament:

Reus-Salou
Mollerussa Balaguer
Tortosa-La Cava
Guardiola-Castellar de N'hug
Ferrocarrils Catalans (Fusió del FC Central Català, Tranvia o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Camino de Hierro del Nordeste de España, i posterior construcció del Martorell-Manresa, i que el que queda d'això és avui explotat per FGC)
Cremallera de Montserrat (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes)
Cremallera de Núria (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes)
Olot-Girona
Girona Banyoles, Girona Palamós (Tramvia del Baix Ampurdà o Ferrocarriles Economicos Españoles)
Girona-Sant Feliu de Guixols

A part també hi havia els tramvies de via estreta, que a part dels de la xarxa de Barcelona, també hi havia aquests:

Argentona-Mataró
Mongat-Tiana (Tranvia Eléctrico del Litoral Catalan)
Barcelona-Badalona (Tranvia del Litoral de Barcelona)
Badalona-Mongat
Barcelona-Sant Andreu (Cía Anonima de Tranvias y FFCC Economicos)
Tramvia de la Rabassada

A demés hi va haver alguns complexes miners, industrials, construccions de ports i preses o altres, que també varen tenir alguns ramals o instalacions ferroviàries fixes o temporals, que seria força difícil detallar sense deixar-se'n algun.

A partir d'aquí, cercar, estudiar, etc etc
Potser si un dia m'agafes de bon humor, amb temps, ganes i ànims, podria començar a fer aquest inventari que dius per posar una foto de cada màquina... si algun expert del fòrum m'ajuda.

Si et ve de gust, de moment pots provar d'obrir un nou fil sobre els trens de Catalunya, a veure si em temptes, o temptes també a algú més.

Si algú te mapes interessants, o que complementin aquests, potser ara seria el moment de posar-los aquí.

A veure, només és una proposta. El que crec que és més interessant és el material tractor, que ja és molta cosa. Mica en mica.
El que potser es podria incloure és alguna línia per proximitat i el seu interès, per exemple el Tren Groc.

En el mapa de Lartilleux ja hi és. Aquest carrilet és en terres catalanes, donat que es tracta de la Catalunya nord. Te tot el sentit d'incloure'l. I en qualsevol cas, tu dirigeixes el fil o sigui que el que tu diguis.

No, no, jo no dirigeixo res!!!!, només faltaria. Només he deixat anar una idea que crec que pot servir tant per aprendre els que no en sabem com per documentar-se qui vulgui fer alguna cosa o simplement donar idees.

Sisu escrigué:

No, no, jo no dirigeixo res!!!!, només faltaria. Només he deixat anar una idea que crec que pot servir tant per aprendre els que no en sabem com per documentar-se qui vulgui fer alguna cosa o simplement donar idees.

llavors es tindria que fer un fil dins d'aquest subdividi en cada ferrocarril per tenir-los separats si no serà de "locus" trovar-los... el problema molts cops crec que serà tenir imatges ja que la gran majoria d'imatges que he trobat són de la mateixa web i fetes per gent de fora...suposo que aquí no hi havia prous calers per tenir una camara i ana fent imatges de maquines a tort hi ha dret..

salutacions

mallet73

Sisu escrigué:

A veure, només és una proposta. El que crec que és més interessant és el material tractor, que ja és molta cosa. Mica en mica.
El que potser es podria incloure és alguna línia per proximitat i el seu interès, per exemple el Tren Groc.

Be, dons i si canviem la paraula "dirigir" per "moderar" ?  

Només es tracta de posar ordre al fil.

D'acord....

Aquí tenim un altre mapa, però aquest és l'actual i tots els carrilets han desaparegut, a excepció dels FGC (però això ja no té res de carrilet):

http://www.bueker.net/trainspotting/map.php?file=maps/iberian-peninsula/iberian-peninsula.gif

http://www.bueker.net/trainspotting/map.php?file=maps/barcelona-area/barcelona-area.gif

Desolador......

Be, Narcís, si no hi ha ningú més que posi mapes, tu diràs per quina línia comencem, o per quin tipus de material...

Tenim dos opcions, tal com dius: ordenar per material o linia.

Una cosa coherent per portar un cert ordre seria, en lo possible, fer-ho per línies i començant per la més antiga. Suposo que algunes es van crear simultàniament, però aquí el criteri el poses tu. Un cop triem la línia, es pot anar posant el material (només tractor) també per ordre d'antiguitat.
Què en penseu?

Llavors, sobre la llista que he fet abans, aquest és l'ordre per data d'inauguració de cada línia de via estreta: (a excepció de les indicades, totes són de via mètrica)

1883 Reus-Salou
1887 Girona Banyoles, Girona Palamós (Tramvia del Baix Ampurdà o Ferrocarriles Economicos Españoles) (via de 75 cm)
1892 Girona-Sant Feliu de Guixols  (via de 75 cm)
1892 Cremallera de Montserrat (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes)
1895 Olot-Girona
1905 Mollerussa Balaguer
1914 Guardiola-Castellar de N'hug (via de 60 cm)
1916 Mongat-Tiana (Tranvia Eléctrico del Litoral Catalan)
1919 Ferrocarrils Catalans (Fusió del FC Central Català, Tranvia o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Camino de Hierro del Nordeste de España, i posterior construcció del Martorell-Manresa, i que el que queda d'això és avui explotat per FGC), però la línia més antiga d'aquestes que es fusionaren per a formar la CGFC va ser inaugurada el 1885.
1926 Tortosa-La Cava
1928 Argentona-Mataró
1931 Cremallera de Núria  (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes)

D'aquestes altres en desconec la data (si algú la sap...)

? Barcelona-Badalona (Tranvia del Litoral de Barcelona)
? Badalona-Mongat
? Barcelona-Sant Andreu (Cía Anonima de Tranvias y FFCC Economicos)
? Tramvia de la Rabassada

I insisteixo que falten les instalacions i ramals miners i industrials, i les línies de via ample.

Fantàstica feina........com sempre.
A mi m'agradaria poder incloure les instal.lacions industrials i mineres. Les trobo molt ferroviàries, segur que amb material interessant i obviaria la via ample.

D'acord. Ara les mineres i industrials jo les deixaria per al final, donat que sempre acaba per apareixen alguna que ningú coneixia abans...

Penso el mateix

1880 ferrocarril de via estreta, el Calderí, que unia la vila de Caldes de Montbui amb Mollet del Vallès travessant Palau-solità i Plegamans, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda, va tancar el 1931.
Aquí es pot trobar més informació, encara que el venedor està de vacances
http://www.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/carrilets-catalunya-n-7-mollet-caldes-montbui-trenes-vapor~x26820419
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051523.xml
http://www.fapac.cat/wiki/Escola_El_Calder%C3%AD_Caldes_de_Montbui
EL CALDERI, un petit tren que anava de Mollet a Caldes

Ara us explicaré la nostra història del nostre tren: el "Calderí".

Al segle XIX com que molts barcelonins anaven als balnearis de Caldes van millorar els transports de la zona, va nèixer un tren petitó de vapor de via estreta que li van posar de nom de el "Calderi". Fins aleshores anaven amb diligències, tirades per cavalls, ja us podeu imaginar que aquell fet va suposar una bona novetat pel poble, fins i tot es desconfiava una mica d'aquells invents,.. no devia ser perillós aquell aparell que treia fum per la xemeneia i anava tan depressa? ..es preguntaven els palauencs.

Doncs poc a poc aquell tren els va anar agradant, els vagons eren de color verd i portaven el nom de la companyia escrit en groc, hi havia lliteres per als malalts, i fins i tot a una locomotara li van posar el nom de "Palau", potser els palauencs ja estaven més convençuts de que aquell petit tren era bo per al seu poble.

El "Calderí " tenia estacions a Caldes, Palau, Gallecs, Sta Perpètua i Mollet, i prop de cada pas de camí que travessava hi havia una caseta que resguardava del fred els guardabarreres, que tenien com a missió posar una cadena per privar del pas els carros i els vianants.

El preu dels bitllets dels últims anys eren els següents:

Palau-Caldes : 0'50 cèntims

Palau Barcelona: 1´85 cèntims

Aquests cèntims eren de pesseta, encara no existien els euros.

El tren transportava llambordes de la pedrera del "Remei" de Caldes, teixits de ca l'Estruch, gra de can Rossell, llet, patates..., en fi, de tot . Si anava carregat no podia pujar la costa el safareig de can Padró i havia de recular fins a can Cortès per a prendre embranzida.

El diumenge arribava ple de barcelonins que venien a passar un dia al camp, i quan hi havia festes majors, aplecs o partits de futbol, s'habilitava un tren especial per portar-hi tothom.

Però més endavant, la crisi dels balnearis, el transport en camions i la línia d'autobusos del Sagalés van fer perdre al tren la seva importància, de manera que al 1932 van tancar la línea.
Pere

Tramvia de la Rabassada
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino_de_l%27Arrabassada
El transport
Els jugadors hi arribaven amb funicular o amb els automòbils de la mateixa societat de l'hotel que sortien de Barcelona. El 19 de juliol de 1911 es va inaugurar la línia de tramvia de la Rabassada responent a la necessitat de crear una comunicació fàcil entre la ciutat i el casino i parc d'atraccions. La línia anà estretament lligada a les vicissituds del casino i passà per moments molt lànguids i per diverses suspensions del servei, atès l'objectiu que servia. Per a la inauguració es llogaren 4 tramvies de Marsella que hagueren de tornar-se uns anys més tard, ja que eren poc aptes per al servei que havien de fer. Es reprengué el servei en règim de lloguer per la companyia Les Tramways de Barcelone que hi assignà cotxes de la sèrie 200 i la línia sortia de la plaça de Catalunya.

La línia va estar en servei fins a finals de l'any 1938 quan fou utilitzada pels barcelonins que fugien dels bombardeigs i pel personal de la caserna en què s'havia reconvertit el casino. El material i les instal·lacions romangueren inactius i intactes fins al 1956, quan es decidí la seva supressió definitiva i es vengueren 3 dels cotxes

Pere

http://transport.cat/wiki/index.php?title=Tramvia_Montgat_-_Tiana
Tramvia Montgat - Tiana
Història

L'any 1910, el llavors alcalde de Tiana, Joan Garí i Botey, impulsà la creació d'un tramvia que unís el municipi amb l'estació de ferrocarril de Montgat i el llavors nou Tramvía Badalona - Montgat. Garí, juntament amb l'industrial Antoni Gaillard, van fundar la societat civil Tramvía de Montgat a Tiana, S.C., per tal de construïr i explotar el futur tramvia que ells mateixos van projectar.
Al 1913, l'enginyer barceloní Josep Ferrer i Vergés va redactar els plànols.
El 16 de septembre de 1915, coincidint amb la diada de Sant Cebrià, patró de Tiana, començaren les obres, que van durar un any. L'1 de novembre de 1916 es va inaugurar la línia.
El 4 d'octubre de 1930, l'empresa es va transformar en la societat anònima TELCSA. El 10 de gener de 1945, va ser adquirida per l'Empresa Casas.
Degut a la decadència dels tramvies, que estaven sent substituïts per autobusos, a partir dels anys 50 els vehicles ja no passaven cap tipus de revisió, i s'anaven donant progressivament de baixa.
El 28 d'agost de 1954, el tramvia nº 2, l'únic que quedava en actiu, va sofrir una greu avaria que va obligar a retirar-lo del servei. Això suposà la fí del tramvia Montgat - Tiana, que va ser substituït per un servei de bus.
Però, l'empresa TELCSA va sobreviure, ja que l'any següent es va adjudicar el servei de bus que substituïa al Tramvia.
Tot i que els tramvies van ser venuts a un desguàs, es va poder recuperar un cotxe, que va ser restaurat durant 3 anys, i col·locat a l'Av. Josep Garí cantonada Riera de Tiana (Tiana) el 16 de setembre de 1996. Va ser retirat a finals del 2010 al·legant una nova restauració i un nou emplaçament definitiu.

Pere

Barcelona-Sant Andreu (Cía Anonima de Tranvias y FFCC Economicos)

Tramvia a Vapor de Barcelona al Clot i Sant Andreu de Palomar
http://www.spanishrailway.com/2012/05/11/tranvia-a-vapor-de-barcelona-al-clot-y-sant-andreu/

Pere

Barcelona-Badalona (Tramvia del Litoral de Barcelona)

http://railsiferradures.blogspot.com.es/2012/12/la-exposicion-de-1888-y-el-tranvia-de.html

Pere

Aquest mapa és de 1967 i es pot veure el traçat d'un petit carrilet

Pere