Els Ferrocarrils de la Terrassa-II [Olot]

Treballs d'avui:

El complex de la cobertura del túnel quasi acabat.



En aquest moment feia les voltes de les finestres



Mentre que s'assequen és bon moment per a plantejar les rajoles que formen el nivell superior. Això em permet de provar el que serà la via del carregador de la mina

Amb el temps hauràs de plantejar-te posar càmeres a les estacions
http://www.diotronic.com/seguridad/cctv/mini-camaras_p_662.aspx

Càmeres amb transmissor sense fil i receptor connectat a l'ordinador

El dia que acabis el circuit t'ho pots plantejar

Pere

Gràcies per l'enllaç, Pere.

Si, ja hi havia pensat, i fin i tot he fet alguna prova... però d'aquí a que acabi segur que els aparells que hi ha actualment al mercat hauran evolucionat.  

Hola Amadeu i tots els demés.

Un bon vídeo per viure com a maquinista el recorregut de la part construïda, certament queda molta feina per fer, però encara és més cert que n'hi molta de feta, molt laboriosa i de difícil execució, s'ha de reconèixer que és treball magistral.

Cada pedra treballada i posada al seu lloc és un repte i una satisfacció, has gaudit molt i encara pots gaudir molt més, Felicitats pel treball fet.

Fins aviat, Ignasi.

Sembla que ja li tens el peu al coll... Almenys pel que fa a la part inferior...

A vegades, sovint, hi ha feines que semblan que no cundeixen, però són molt necessàries... I llavors, un dia, en reculls el resultat, i sembla que tot plegat hagui fet un gran salt endavant...

Anims, ja queda menys...

TramBlau escrigué:

Amb el temps hauràs de plantejar-te posar càmeres a les estacions
http://www.diotronic.com/seguridad/cctv/mini-camaras_p_662.aspx

Càmeres amb transmissor sense fil i receptor connectat a l'ordinador

El dia que acabis el circuit t'ho pots plantejar

Pere

Hi ha moltes coses d'aquestes... Com bé diu, l'Amadeu, aquests aparells evolucionen força ràpid... I baixen els preus...

Si vols càmeres sense fils, en aquest moment, has d'anar per ip, és a dir via wifi... La majoria de sistemes poden controlar fins a 16 càmeres... I a un preu raonable...

Si tens més pressupost, càmeras que es controlen amb el mòbil... O les noves que treballen en el núbol...

Ostres! Una mina!
Fins i tot hi aniria be afergir la portatil d'en tramblau!
I un bon carregegdor de vagons.
Ja ens en faras cinc centims d'aquests punt.

Be, alguna cosa hi ha prevista.

A l'apartador a on vaig posar els vagons i la petita màquina de la darrera foto hi ha d'haver un carregador de carbó, que vindrà d'una mina propera. Entre la mina i el carregador, lògicament alguna cosa hi ha d'haver, i havia pensat en un petit tren de mines tipus Gn15 (és a dir en via de 16'5 mm). Per a tal fi, ja fa bastant temps vaig comprar aquest material de Magic Train, que un cop modificat convenientment podria donar "el pego":





Ara, però, tinc una indecisió ja que en el darrer viatge a Alemanya vaig trobar via de 22'5 mm, que equivaldria correctament a escala 1/22'5, a la via de 50 cms. El problema és que el material del que he tingut notícia sobre aquest ample de via te un preu que el fa intocable.

Així dons, no tinc encara decidit que fer, tot i que se'n emporta molts números de fer-ho en via de 16'5 mm, perquè així seria compatible amb el material d'en Pere.

Ja ho veurem.

Per a un circuit exterior la via h0 pot causar problemes i mes si el corrent ha de passar per les vies, després de l'experiència que estic agafant a GN15 jo agafaria rail d'escala "0" per muntar a 16,5 mm., No és gens difícil muntar una via a aquesta escala i menys amb un rail mes gran. Les travesses haurien de ser de plàstic massís i desviaments, que no són molt fàcils de fer, o rotondes.

Pere

Amadeu jo aplicaria el sistema ibèric tradicional... Racorda sempre una galga diferent que la utilizada pels altres... Així evitaràs possibles invasions...    

Gràcies per l'idea, Pere.

Efectivament, en cas de fer Gn15, aquesta és l'idea que porto: utilitzar carril de 0 (desconec el codi que deu ser).

El de H0 és correcte a l'escala per els carrils més petits que jo he conegut a les mines, però al costat de l'enorme carril de LGB (que no és a escala, ni molt menys), es veu massa petit. Per tant em sembla molt apropiat utilitzar el carril de 0, per a guardar les proporcions.

Per les travesses, tampoc no ho tinc decidit, però veig la possibilitat de soldar el carril a plaques de baquelita, com si fossin travesses metàl·liques. Queda per veure la seva resistència a l'intempèrie.

ostman escrigué:

Amadeu jo aplicaria el sistema ibèric tradicional... Racorda sempre una galga diferent que la utilizada pels altres... Així evitaràs possibles invasions...    

Be, això seria tenir mentalitat ibèrica.

Però aquesta no és precisament la meva.  

Amadeu una de les coses que ja he pensat per a exterior és que els trens vagin a bateries, per control remot, i mai grans circuits, petites coses, ovals o similars.
Les travesses d'aquesta manera poden ser en alpaca o bronze, sense por al corrent i en els desviaments disminueix molt la dificultat de construcció

Pere

L'esquema de circuit que tinc al cap és molt simple, tant que no necessito agulles: una via de va i ve, de la mina al carregador... si arribo a posar una via per a tenir-hi material, l'agulla seria fictícia.

Amadeu la via es veu una maravella
salutacions
  PEP

           com van les obres de depresa aquest dies...de segur que a la tornada de les vacances tindrem que fer una trobadeta per veure les novetats dels circuit de la terrassa i els tallers mallet73...

bones vacances a tots!!!      

salutacions

mallet73

Gràcies, Pep.

Carles, si que tinc al cap de fer una segona jornada de portes obertes, però m'agradaria tenir un mínim de coses acabades.

 

Feina no et falta...

Be, amics, les coses no sempre surten be. I a voltes, tota la feina de setmanes, o fins i tot mesos, se'n va a l'aigua en qüestió de minuts.

Ja ho diuen: de vegades, els ocells fan cagarades.

I això sol ser perquè de vegades cometem errors. M'explicaré:

Ja vareu veure que tenia la estructura del túnel i de la mina gairebé acabada:

Olot escrigué:

...
El complex de la cobertura del túnel quasi acabat.

...

Dons be, em semblava que l'interior de l'estructura era massa buit...



... i per tant en el moment d'enganxar les rajoles que formen el pis superior...



... vaig pensar d'omplir-la amb escuma de poliuretà, a fi d'evitar el buit i les possibles ressonàncies característiques.

Tots coneixeu l'escuma de poliuretà: és un producte que surt d'un esprai i s'infla, s'infla, i s'infla... sense parar.

El problema va ser que vaig calcular malament la quantitat a posar-ne, i a demés volia estar segur de que no quedaria cap racó buit... o sigui que a sobre en vaig abusar una mica.

El que no m'imaginava és que aquest material al inflar-se tingués gaire força...

Dons si que te força, si: la suficient com per a rebentar l'estructura d'obra.

A mitja nit vaig començar a veure que les rajoles superiors s'havien arribat a aixecat cap a un centímetre de la base a on les havia encolat. I el que era pitjor, la paret de l'estructura ja presentava una esquerda d'uns 4 mm en alguns punts, com si s'estigués obrint.

Malauradament, tot i que vaig aixecar les rajoles de seguida i vaig mirar de buidar per alleugerar la pressió interna, avui en tornant de la feina m'he trobat això:







I la cosa no s'havia acabat, perquè se sentien sorolls de que la maleïda massa infecta de l'infern encara es movia ràpidament.  

Així, que abans de que es trenqués de forma descontrolada fins a arribar a caure a terra, he optat per a tallar les peces per allà on he cregut més convenient, obtenint això:



i això:



Sortosament sembla que només va afectar la paret exterior, i que la paret interior, la del túnel, no va quedar malmesa... però això caldrà comprovar-ho amb deteniment.

Ara caldrà una mica de paciència per a refer-ho tot.

Ja és mala sort... L'escuma aquesta és bastant punyetera... A més aquestes calors no ajuden gens... Doncs fan una reacció exocalorica, i xucla la humitat per espandir-se... De fet recomanen humitejar la superficie, i anar pulveritzant aigua mentre dura el procès d'inflat...

Ostres Amadeu, quin greu. Quan la feina és feta toca molt la moral haver de tornar-hi.
Per experiència conec la força de l'espuma de poliuretà. Una vegada, un paleta conegut que era molt prim-mirat, va col.locar un plat de dutxa i el aillar per sota amb espuma. Com que ell ja sabia que tenia mala llet, hi va posar un bidó de 200 litres ple d'aigua.........doncs l'espuma va aixecar prou el plat de dutxa per haver-lo d'arrancar i tornar-hi.
Així que no et facis mala sang, gent de l'ofici també ha rebut les seves consequències.

Els farcits amb aquest tipus d'escumes és molt delicat, una setmana després de posar-los encara segueixen creixent i augmenten la preción. Espero que no sigui en excés greu.
Com bé sabràs, jo ho sé molt bé també, el contenidor per a aquest tipus de reciduos és el de rebuig

Pere

Hola Amadeu i tots els demés.

Jo he treballat a la mina de Fígols i a la de Saldes, ambdues de carbó, a la de Fígols es feia servir 50cm d'ample de via mentre a la de Saldes era de 60cm, a totes dues hi havia una gran varietat de mida de ralls, segons a on tenia que anar destinat i la circulació que tenien que suportar. Així a les galeries principals eren més grans i més nous, deixant els vells i provinents d'altres mines a les galeries d'avançament o amb poca maniobra.

Em vaig dedicar a tallar uns trossos de 1 a 2cm de tots els tipus que van caure a les meves mans, encara els conservo com també una mostra de la via de Puigcerdà de Renfe, del tram-baix, del tren de Port Aventura, entre altres, n'hi ha de nous i altres que gaire-bé no tenen pastilla.

Si us interessa us puc passar unes mides, però a mi no em sembla mala idea fer servir via de 16.5mm, per la gran quantitat de motoritzacions que es poden trobar per fer qualsevol transformació que passi pel cap.

Fins aviat, Ignasi.

Ostres Amadeu las feta bona.

La tecnologia ta fet una mala passada, deixeu uns dias perquè se expandeixi lliurament , el pots ajudar mullant pulvorizant´aigua.

Pren la precaució de aïllarlo de la pluja. Al hivern es pot congelar i el fenomen de la dilatació hi tornara.

No passa res aixi se na pren.

Fins aviat Josep

Hola a tots.

D'aquestes coses també se'n aprèn, espero que els desperfectes no siguin massa grans i la reconstrucció senzilla.

Fins aviat, Ignasi.