Projecte del circuit d'en Jbmarcos

Estic urbanitzant el terreny de casa, penso que a finals d'aquest any em podré posar amb el circuit, de momento compro el material, ja tinc el 80% de les vies i la central digital, poso el plànol. No és fàcil fer-se una idea. ës un recorregut de uns 80 metres que transcorre a dos nivells, a la part de dalt hi ha lèstació amb 4 carrils, d'aquí en surten 2 que es transformen en un amb una corba de radius 5 de LGB, aquesta corba comença un descens que de fet serà un pont d'uns 4 metres, , el trajecte segueix i dona la volta, en un clàssic bucle i torna a pujar, a més de 8 desviaments elèctrics de radi 5 hi haurà els corresponents semàfors per regular el trànsit a les zones d'un sol carril.

L'alimentació serà per digital, i a més de les recomanacions i obsrvacions que em feu tinc els següents dubtes:

1, Quants boosters necessitaria per alimentar el recorregut, parteixo que si per exemple vull que corrin 4 trens a l'hora caldria dividir el recorregut en 2 seccions i utilizar 2 booster de 6 amperis, segurament caldrà un tercer, però de moment faré servir dos.
2. He llegit que els boosters poden utilitzar-se de gestor del bucle, volia saber si al mateix temps que alimenta el recorregut o li treu potència al recorregut quan s'utilitza com a gestor de bucle.
3. He llegit per algun costat que és interessant alimentar la via cada x metres, però no ho entenc i no sé pas si és aplicable al digital, i en aquest cas m'agradaria saber com es fa i cada quants metres caldria alimentar la via.

Salutacions

Interessant projecte. En ell surts completament del clàssic oval amb trens que sempre donen voltes.

Si utilitzes agulles de R5 deus disposar de bastant d'espai.

El desnivell que dius, es molt important? Quina pendent màxima hauràs de posar? Quina diferència d'alçada entre els punts més alt i més baix?

En quant a les preguntes referents als temes digitals, jo no te'n puc contestar cap per que en aquest tema soc negat (l'únic Buster que conec és en Buster Keaton ).
El que fa digital és en Peps. Imagino que ell si et podrà contestar. Sinó, hi ha un fòrum a on hi han experts en digital:

http://ctms1.com/forum/index.php

Els bons contactes i alimentació de la via és una de les coses que pot ocasionar més problemes en un tren de jardí si no es fa be.
El que jo recomanaria en aquest sentit son dues coses:

1) unir elèctricament tots els carrils per les juntures

2) posar alimentacions cada x metres ( uns tres metres més o menys)

En digital igual com en analògic, respectant naturalment l'aïllant entre diferents seccions.

Gràcies Amadeu, et contesto

Olot escrigué:

Interessant projecte. En ell surts completament del clàssic oval amb trens que sempre donen voltes.

No és pas una qüestió de gustos sino de necessitat, no puc donar la volta amb un radi raonable a la part de dalt, la meva dona m'ha limitat el recorregut a certes zones del jardí, de fet y encara que sembli mentida transcorre pels llindars de casa meva (que tenen aquesta forma de cunya), de forma que no impideix el pas, tret de la corba d'abaix a la dreta.

Olot escrigué:

Si utilitzes agulles de R5 deus disposar de bastant d'espai.

Si, com ja he dit el recorregut és de 80 metres, la corba de l'esquerra fa més de 4 metres i la de sota a la dreta uns 6. El tema de les corbes i les agulles de radi gran és important perque la meva idea és construir els meus trens i buscant una escala més real i fent trens grans un radi 3 és molt just, a més de l'efecte més real dels radis grans.

Olot escrigué:

El desnivell que dius, es molt important? Quina pendent màxima hauràs de posar? Quina diferència d'alçada entre els punts més alt i més baix?

Pensaba que aquest no seria un problema però em penso que pot-ser si, des-de l'inici de la corba esquerra fins a la corba dreta hi han 34 metres i un desvivells de metre i mig, al retorn en 20 metros he de pujar un. Parlem de pendents entre el 4 i el 5%. Pot ser un problema?

Olot escrigué:

1) unir elèctricament tots els carrils per les juntures

Amb quin mètode, soldant o per mitjants mecànics tipus aquests unions amb cargols que he vist que venen per ebay?

Olot escrigué:

2) posar alimentacions cada x metres ( uns tres metres més o menys)

Mitjançant alimentació en sèrie (els cables van sortint del punt anterior cap al següent) o paral·lel (els cables surten tots del punt d´alimentació i cadascún al seu punt de destí), auqest últim pot ser una passada per la quantitat de cable que seria necessari, i a més del consum es multiplicaria, el cable també consumeix, poc, però si la tirada és molt gran es nota.



Moltes gràcies.

Jorge

Hola Jorge

El pendent del 4-5% que dius es molt fort i post tenir problemes de tracció amb els trens grans.

Si el circuit el fas pel llinda de la finca, estudia la manera de evitar de fer aquet desnivell.+

Jo tambe ting el circuit enganxat a la pered divisoria de la finca i amb una recta de 24 metres on el nivell es del 1,5 % els primes 6-7 metres despres l´estacio te un 1% 6 m i la resta 2,5 -3 % en total baixo 40 cm. no sembla que tingui penden, pero els trens grans noten la pujada, sobretot la màquina de vapor viu , dona gust veure com li cambia el ritme i el soroll.

Tambe seria interesant fer el circuit aixecat del terra. mes facil la construcció , el cablejat , el encarrilar els trens , manteniment. etc.

Sento no poderte ajudar amb la par elèctrica de digital no en se res.

Fins aviat Josep

Gràcies Josep, és això o no tenir-ne, miraré de convèncer la dona aixecar el tram, de sota, el problema és que tallaría el pas, miraré de fer una part, un pont que es pugui treure, per exemple.

El que et diu Josep és molt important, l'altura del circuit ajuda a un bon manteniment i una bona imatge dins del jardí, no ho se per experiència pròpia, però veus que són els circuits que perduren en el temps i que a poc a poc veus créixer
Aquest és el circuit de Josep.
https://youtu.be/wreu7kas-3Q
https://youtu.be/Um8XAcWT78Q
https://youtu.be/qbt6YmiYwD8
https://youtu.be/IY6lCt84HZw
https://youtu.be/GJhAkYzyM-0
Pere

Jbmarcos escrigué:

Olot escrigué:

1) unir elèctricament tots els carrils per les juntures

Amb quin mètode, soldant o per mitjants mecànics tipus aquests unions amb cargols que he vist que venen per ebay?...

La gent que conec que ha experimentat el sistema de les eclises amb cargols, sembla que n'estan contents. Personalment em dóna més seguretat un cable soldat.

Per els sistemes a utilitzar en la soldadura de cables, aquí se n'ha parlat:

https://trenscat.forosactivos.net/t129-soldadura-carril-lgb

I en el fil del meu tren també, però ara no recordo en quin moment. Pot donar una ullada a veure si ho trobes:

https://trenscat.forosactivos.net/t28-els-ferrocarrils-de-la-terrassa-olot

Aquí també n'hi ha un exemple:

https://trenscat.forosactivos.net/t493-tren-de-jardi-a-malaga?highlight=M%C3%A0laga

Un cop hagis vist tot això, si cal, en podem parlar amb més detall.

Jbmarcos escrigué:

Olot escrigué:

2) posar alimentacions cada x metres ( uns tres metres més o menys)

Mitjançant alimentació en sèrie (els cables van sortint del punt anterior cap al següent) o paral·lel (els cables surten tots del punt d´alimentació i cadascún al seu punt de destí), auqest últim pot ser una passada per la quantitat de cable que seria necessari, i a més del consum es multiplicaria, el cable també consumeix, poc, però si la tirada és molt gran es nota...

Tens raó: els cables fan resistència. Però això també depèn de la seva secció (gruix). T'aconsello cables de una secció de 2'5mm quadrats, al menys.

En quan al sistema, l'alimentació en sèrie et faria caiguda de tensió, a demés de que un problema en un punt de la via t'afectaria en tota la resta del circuit que estigui més enllà d'aquell punt.

Un cable des de l'alimentació a cada punt del destí no és absolutament necessari. En aquest cas necessitaries una burrada de metres de cable.

I és cert que es necessita molt de cable. Jo crec que m'he gastat més diners en cable que en vies. Però no t'amoïnis, que pots simplificar:

Pots fer un sistema entre-mig, a base d'un "feeder" que surti de l'alimentació i segueixi paral·lel a la via, i del qual surtin diferents cables cap a cada punt d'alimentació de la via. Això seria funcional i racional. Naturalment hauries de fer un "feeder" per a cada sector de via que tinguis. Al menys tindràs un feeder per el bucle, i un per la via general, si és que aquests són els dos sectors que tindràs. Si hi han més sectors, un feeder per a cada sector.

En quant a les pendents, en Josep (Bantren) te raó. Una pendent del 4 o 5 per mil és bastant forta. Sobre tot tenint en compte que tu vols fer composicions llargues. Però segur que hi ha alguna manera de solucionar-ho.

La millor forma de convèncer a la teva dona, potser fóra que li ensenyis fotos de trens de jardí ben conjugats amb el jardí, i que descobreixi que "queda be"
o que la portis a algun lloc a on ho pugui veure ella mateixa:

https://trenscat.forosactivos.net/t45-franca-ardeche-miniatures?highlight=Ard%C3%A8che

Gràcies Amadeu, però no capto la idea del feeder, sembla més un terme de tren real, no sé pas si et refereixes al booster (sistema d'alimentació digital) o a un altre element.

He fet aquest esquema, el diagrama A presenta la connexió en sèrie, i el segon crec que és el que dius, però la derivació la faria amb una regleta (encara que regleta és correcte m'agrada més caixa d'entroncaments), tret que hi hagi altra opció millor. No sé pas si el feeder és la donducció elèctrica principal de la que van sortint les derivacions cap a la via.




D'altra banda una secció de 2,5 em sembla una passada, trobo que està sobredimensionat per la potència que lliuran els trafos i sobre tot en recorreguts tant llargs com el meu el cablejat es cruspeix la meïtat de la potència, no he fet el càlcul, però gairebé, havia pensat més aviat en seccións de 1. Quina raó física hi ha per a aquesta secció?

Gràcies a tots.

Efectivament, Jorge, el feeder seria el cable principal del que deriven els que van a alimentar la via. Jo ho representaria així, per que potser és la forma en que gastaries menys cable:



El cable fi sempre oposa més resistència al pas d'una corrent elèctrica que un de gruixut.

La comparació d'una tuberia d'aigua dóna una idea clara: Un cable elèctric és com una tuberia d'aigua. Com més diàmetre te més caudal d'aigua permet, com més estreta és és resistència oposa al caudal d'aigua.

Un cable prim suportant una intensitat elevada s'escalfa molt més que un de gruixut. Si tens calefactor o radiador elèctric saps que li convé un cable gruixut per que té un alt consum. Si el cable fora prim s'escalfaria per que fa més resistència, i fins i tot hi hauria perill de provocar un incendi.

Aquí hi ha una web que ho explica potser millor que jo:

http://arquimedes.matem.unam.mx/Vinculos/Secundaria/2_segundo/2_Fisica/2f_b04_t03_s01_descartes/doc/info.html

I aquí tens un calculador que introduint uns valors variables (longitud del cable, gruix, material, voltatge, etc) et calcula la resistència que ofereix. De seguida podràs comprovar que un cable de 80 m de 1 mm ofereix molta més resistència que un de 2'5mm

http://www.epanorama.net/index.php?index=calc_cable

Finalment, el gruix de 2'5mm seria el recomanat per el Sr P Chevenez en el seu article a la revista Loco Revue de l'any 1967. El Sr Chevenez va fer una serie d'articles a aquesta revista sobre la electricitat aplicada al modelisme ferroviari molt interessants. Era un expert en aquests temes. Diu textualment:

"la intensitat de la corrent que haurà de travessar un fil haurà de determinada abans d'escollir el gruix de forma que la intensitat de corrent no sobrepassi els 2 amperes per mm quadrat de secció de fil, ja que sinó s'exposa a caigudes de tensió inoportunes"

Perfecte Amadeu, em temia que era per la caiguda, a més em penso que per digital és un tema encara més crític. Més feïna i més calers

Gràcies.

Si, però els resultats seran també més bons.

Jbmarcos escrigué:

a més em penso que per digital és un tema encara més crític. Més feïna i més calers

Tenir un circuit digital a "IIm" ha de ser molt gran per treure-li rendiment.

Pere

TramBlau escrigué:

Jbmarcos escrigué:

a més em penso que per digital és un tema encara més crític. Més feïna i més calers

Tenir un circuit digital a "IIm" ha de ser molt gran per treure-li rendiment.

Pere

120 metres de via, però sobre tot el control sobre el so dels trens, a més has de tenir en compte que en no ser una rodona classica és molt important la circulació, i si no vols tornar-te boig el tema digital és imprescindible.

Jorge,ara que començas i si ho fas en sistema digital?
em un circuit tan gran tambe et podries estelviar molta
filamenta.
SALUTACIONS
PEP

Hola Jorge

Per no perda espai del pati ,podrias fer el bucle mes rodo, quasi un cercle de 270º seguit de un tros de recta i girar a dreta fins posar la vias paralelas i
continuar amb doble via fins la estació final.
Podrias simplificar les circulacions i l´espai interior del cercle podria ser un partere elevat per la decoració i jardineria,

Mirat els videos del pere i veuras el meu circuit, ting una recta de 24m amb la estació aprox a la mitad.

Al sé el circuit elevat no ting molt espai per fer decoració, el cercle final solts te 3 m de diàmetre i la decoració es molt escasa. Un error al moment de
la construció.

Fins aviat Josp

Pep, no entenc el que vols dir ni la paraula filamenta.

Josep, el disseny no és capriciós, la corba es trenca perque va parral.lel a un camí, el trajecte s'adapta las elements constructius.

Estíc valorant la possibilitat de fer una corba sota la platja de vies, el problema és que no més tinc 1,80 d'ample, és a dir un radi 2, com que estaría ocult no me preocupa que queda malament, el dubte és si girarien les màquines grans. Qué dieu?

Crec que és una molt bona idea.

TOT el material LGB gira en R1. Per tant, en R2, cap problema (sempre que comptis amb el gàlib necessari si ho fas en túnel.

Jorge em la paraula filamenta volia dir que em el digital pot esser
no et fagin falta tant de cable per crear seccions.SALUTACIONS
PEP

peps escrigué:

Jorge,ara que començas i si ho fas en sistema digital?
em un circuit tan gran tambe et podries estelviar molta
filamenta.
SALUTACIONS
PEP

Pep, en Jorge ha explicat que precisament vol fer digital !!!

No ho havia entes
Jorge per si et serveix jo tambe ho tinc tot em digital i faig servi el de LGB
i ara tambe he comprat el mando a distancia que es de Massot
SALUTACIONS
PEP

peps escrigué:

No ho havia entes
Jorge per si et serveix jo tambe ho tinc tot em digital i faig servi el de LGB
i ara tambe he comprat el mando a distancia que es de Massot
SALUTACIONS
PEP

Jo estíc pitjor no havia entés que em recomanaves digital, de moment per Les proves tinc una intellibox Ir comprada de segona mà, amb idea de quan tingui el circuiit enllestit comprar una de darrera generació.

Més endavant et consultaré dubtes del digital.

Salut i trens.

Bon día, després dels vostres amables consells i estudiar recorreguts per imternet estíc fent cavis al proyecte original, he fet provees amb trens llargs, el piko taurus, i gira en radi 1 a tota velocitat, encara que m'agradaria saber si una 2-4-2 gira bé en un radi 3, entenc que si ho fa la Mallet, no ha de tenir problema, per tant reduiré radi integrant el recorregut en elements estructurals del jardi (barrejant vies de radi 3 i 5), també susbstituiré agulles de radi 5 per radi 3 i estalviaré una pasta, i la part de dalt serà un circuit d'un pam sobre terra, m'agradaria i s'integra més el jardí, mentes que la part de sota serà elevada, i el més important rico una cobra a l'estació de radi 2.

Salut i trens

Això vol dir que el projecte madura.

No obstant, si tens espai per a posar radis grans pensa-t'ho be abans de canviar-los per radis petits. És molt més agradable a la vista una corba de radi com més gran millor.

El més important, però, és que puguis provar les pendents amb el material mòbil que penses fer circular.

Jbmarcos escrigué:

...m'agradaria saber si una 2-4-2 gira bé en un radi 3...

A quina 2-4-2 et refereixes?

Que jo recordi LGB no fa cap 242. I si és un error i et refereixes a la 141 (Mikado SNCF), et diré que segons tinc entès, TOT el material LGB gira en R1.

Olot escrigué:

Això vol dir que el projecte madura.

No obstant, si tens espai per a posar radis grans pensa-t'ho be abans de canviar-los per radis petits. És molt més agradable a la vista una corba de radi com més gran millor.

El més important, però, és que puguis provar les pendents amb el material mòbil que penses fer circular.

Jbmarcos escrigué:

...m'agradaria saber si una 2-4-2 gira bé en un radi 3...

A quina 2-4-2 et refereixes?

Que jo recordi LGB no fa cap 242. I si és un error i et refereixes a la 141 (Mikado SNCF), et diré que segons tinc entès, TOT el material LGB gira en R1.

M´he colat, volia dir 2-4-0 la mastodonte. Auqesta és la segona part, jo vull fer un circuit Renfe èpoques III i IV, això m´obliga a fer-me el material (ara mateix estic treballant en un Talgo III, de moment en la 352 Verge del Carme i després els vagons, sobre la base, per dir alguna cosa, perque només aprofito la motorització y la base del carenat de la Piko taurus, que és mol dolenta, però com que serà el primer model volia aplicar allò de els experiments amb gasosa), no sé pas si mén sortiré tin experiència amb modelisme estàtic en plàstic i aplicaré la mateixa tècnica per a fer trens (Amadeu no demanis fotos que ja et vaig coneixent i de moment no més tinc els planols de l'esquelet).

Quant al radi de les corbes, he hagut de traçar un nou circuit per intentar reduïr els pendents, al mateix temps (mentre vaig escrivint al foro vaig fent el jardí, ara mateix em poso a acabar un camí en rampa que veureu després en fotos) que me he adonat que el el circuit no s'integrava bé amb els elements constructius del jardí, en aquest sentit el circuit del teu amic de Màlaga m´ha servit per veure que no volia "pegotes" (és un circuit meravellós, però la rampa de l'escala li espatlla les escales, ja no em fico si és bó o no pel circuit), ja en tindré un de molt important, que és l'elevació que suposa el circuit sobre el mur medianer del veí per no tenir massa pendent, una altre radi 3 em partia per dos el futur hort, que també es un somni des que era petit, i láltre radi 5 hvia d'anar a ran de terra i o puc per-lo elevat perque partiria per dos l'accés, he primat pendents sobre radi, i a més quan he vist que m'estalviava en agulles 500 euros, m´he acabat de convèncer.

Ara el projecte queda així, a la not penjo fotos del terreny i una explicació de la forma, s'agrarian molt comentari i idees:

Jbmarcos escrigué:

...no sé pas si mén sortiré tin experiència amb modelisme estàtic en plàstic i aplicaré la mateixa tècnica per a fer trens (Amadeu no demanis fotos que ja et vaig coneixent i de moment no més tinc els planols de l'esquelet)...

Home, dons no seria pas mala idea !


Be, si tu et penses construir el teu propi material tingues en conte que moltes vegades et trobaràs que per a fer que pugui girar en radis petit hauràs de sacrificar alguna peça (escales, baixos del bastidor, sistemes d'enganxall, etc)
Sobre tot si tu penses construir material de via ample encara més ja que els radis de via ample sempre són mes grans que els de via estreta, i es tracta de material previst per a radis grans.

En el meu cas, que sempre he construït material de via estreta, la majoria de les meves construccions no giren per corbes inferiors a R3 de LGB, perquè o be toquen els bogis amb els tensors del bastidor, o be es toquen els estrebs dels vagons entre si, o be els enganxalls no donen de sí (això sol passar-me quant hi ha una corba i una contra corba seguida, cas que es dóna quasi inevitablement a les agulles de les estacions).

En resum, hi ha una formula matemàtica que no falla mai: