Sportwagen Vall de Núria

Doncs es tracta del trepant, agafat amb sergents a la taula.



Per a fer-lo funcionar amb les mans lliures, tinc una brida amb un cargol que vaig fer quan vaig comprar el suport de peu. A mesura que apreto el cargol, augmenta la velocitat.



Les rodes les fixo amb un cargol i femella. El cargol ha de ser amb el cap cònic per a què clavi quan apreto la femella i no llisqui.

Amb una llima, vaig passant per la part que veig que talla. A la primera foto, el cargol no està apretat, per a què es vegi quins components monto.

Pere

Així vaig començar jo a tornejar les meves primeres peces (en llautó): el xiulet de la màquina St Léonard, les vàlvules de seguretat, el barret dels fanals, els crics, els barrots, manetes d'empunyadures, etc etc.

https://trenscat.forosactivos.net/t402-les-5-maquines-st-leonard-del-tren-d-olot-ffcc-de-la-terrassa

Ara que he portat rodes metàl·liques de bachmann, les he posat a un dels vagons. El rodar és magnífic, i en ser massisses, es nota ben pesat.

El que m'he trobat és que el bogi queda poc rígid i els eixos poden sortir de lloc.

Així, he fet un nou disseny, més robust, que eviti aquest tipus d'incident.

Primera versió


Segona versió, amb la millora


Ara em caldrà veure d'on trec un altre joc d'eixos metàl·lics a bon preu per al segon vagó...

Quina feinada que fas Joan!!

Fa dies que tenia les finestres retallades, però tot i fer-les juntes, em van quedar força irregulars, inclòs les mateixes vores no acabaven de quedar rectes, i les cantonades, totalment irregulars... Això, quan vaig fer el Stadler, ho vaig poder arreglar perquè porta les juntes per fora, però els sportwagen no duen junta per fora, així que toca afinar bé aquestes formes.

Amb una llima plana ben grossa he pogut deixar les arestes rectes, i amb una petita de mitja canya he pogut fer més uniformes i definits els radis de les cantonades. Tot això, ja d'una en una peça.

Oh! un artesà!!


En aquest món informàtic comença a ser estrany saber d'algú que fa les coses a mà amb una llima!

Les finestres són de les coses més feixugues de fer, sobretot quan tenen els cantos arrodonits

Olot escrigué:

Oh! un artesà!!


En aquest món informàtic comença a ser estrany saber d'algú que fa les coses a mà amb una llima!  

Sempre m'ha agradat fer coses a mà. El fet que hagi hagut d'adaptar-me a les noves tecnologies i les aprofiti no em fa renegar de la part artesanal.

El tema de les finestres, està clar que, com tot, el secret està en tenir les eines adequades. La llima plana que tenia no era bona i tenia molta feina per deixar un bon acabat. Per a fer els ponts en vaig comprar una altra i ja em vaig assegurar que fos bona.

Bones eines i bones mans poden substituir qualsevol informàtica.

Avui he estat fent proves amb un invent que m'he muntat.  Amb una guia de fusta i el trepant m'he muntat una mena de fresadora.
Es tracta de posicionar bé la broca i foradar la fusta de sota.  Un cop això ja és a lloc, es posa la planxa i es va fent córrer a mà, amb molt de compte que no se separi de la guia.  

Amb això ja he fet les tirades llargues de dalt i de baix. Els verticals portaran més feina, perquè són menys de cada mesura i hi ha el perill que la peça en algun moment es giri. Ja veurem com va...

És una broca normal?

Com has fet el tall vertical?

Molt enginyós i agosarat per si hi ha algun moviment que ho foti tot a pendre pel sac.....
Sempre he pensat que és de lo més rotllo fer finestres. Sobretot si tenen els cantos arrodonits, si són a escaire cap problema.

Què observador l'Amadeu...!

A la peça que expressament vaig posar a darrera hi ha la primera prova que vaig fer amb la passada vertical més propera al costat.

En quant als moviments no desitjats, sempre hi ha el risc, però avanço lentament aguantant ben ferm, procurant que no hi hagi cap enganxada.

Si finalment veig que el sistema és pràctic, potser em plantejo comprar una fresa de veritat, que per començar, ja té quatre fils de tall enlloc de dos de la broca.

Al final, he acabat les finestres a llima, marcant bé les línies a seguir, per a què quedi el més alineat possible.

Pere

I ara estic resolent un tema que estava penjat, que és com fer la part central per a què quedi mínimament rígid i no se'm desmunti per la meitat...

Estic recreant la paret del mig i una mica d'arcada que fa a l'altra banda de les portes, que ajudarà a donar una mica de consistència.
Les parts on van les portes les faré tancades per sota, ja que quasi no es veu i allà és un punt delicat, perquè el mateix pes del vagó farà que per allà vulgui plegar, ja que per dalt només hi haurà el sostre.

Ho trobo lògic, seria un punt molt delicat.

Ahir vaig començar a preparar el segon bastidor, enganxant la planxa i polint els bogis.



He decidit provar a fer una millora a les molles. He tallat les de plàstic i n'he fet unes amb filferro d'alumini revestit que tenia per aquí.

Quina currada Joan

Molt be aquestes molles !

les molles

Avui, per fi he pogut reprendre aquest projecte.

He fet les peces que conformaran el bloc central i donaran consistència al conjunt.