Locomotora dièsel DM6 del Cremallera de Núria

Mitjans escrigué:

Una cosa a tenir en compte és que la roda de cremallera sempre queda centrada, encara que pugui estar entregirada.

 Certament la roda dentada queda centrada, però el problema està en que, tal com dius, al estar entregirada les dents no encaixaran amb les dents de la cremallera,

 Veient el model, en que els baixos van molt aprop de la via i que les rodes gaire-bé no es veuen  miraria de fer un sistema de guiat similar al de Piko pel automotor.

Amadeu, aquestes agulles son molt enginyoses.

 Fins aviat, Ignasi.

Uff, realment, em falta veure món encara ...

Aquesta mecànica se m'està travessant... porto molt de temps amb el projecte aturat pel tema de la mecànica. La que havia dissenyat per blocs la veia massa complicada i sense saber si tan sols funciona...

He vist en fotos el sistema dels automotors de lgb, pero no acabo de veure com fa el retorn a posició recta ni com fa el gir. La gràcia d'aquesta locomotora és, evidentment, que tingui cremallera, que els automotors no porten i aquí, on tenia massa espaiper un bloc rígid, me'n faltarà una mica pel bloc articulat.

Pere

L'intercanvi amb la cremallera és una cosa molt complexa ... però funciona com es mostra.

Estic estudiant de recuperar el bloc articulat i m'estic mirant els del Wismar. Algú em pot explicar si té algun sistema de retorn o centratge o si simplement gira lliure dins uns límits?

Nomes és una idea Joan: no seria possible fer que el bastidor on hi ha els eixos fos articulat per la part central? No sé si el motor anirà molt centrat o estarà desplaçat cap a un dels costats, després potser agafaria millor la cremallera i les rodes també quedarien més ben encarades.
És una idea, potser inútil, però si et serveix com a punt de partida o el que sigui....

Entenc el que dius, i no és descabellat. Així a primera vista, el que em sembla és que si només "pleguem" el bloc pel mig, no sé si les meitats giraran prou per a anar còmodes en R1, i si ho fessim girar sobre dos punts intermitjos, el centre es desplaçaria en sentit contrari, i no sé si disposem de tant d'espai lateral. No sé si m'explico.

Tot i així, m'ho miraré, faré uns croquis i ho estudiaré per si té sortida.

Es podria plantejar com dos mini bogies independents... amb una cardant pel mig...

Sisu escrigué:

Nomes és una idea Joan: no seria possible fer que el bastidor on hi ha els eixos fos articulat per la part central?  ....

 Crec en aquesta solució, posant a la pràctica el sistema d'articulació dels Talgo, TGV, el tren porta cotxes de FGC, actuant com a eix central uns patins-guia de presa de corrent que actuarien com a guiadors dels eixos, com que la distància entre eixos quedaria reduïda a la meitat els eixos del tractor tindrien un bon angle de inscripció

El motor quedaria sobre l'eix de les preses de corrent i la transmissió per cardants.

Fins aviat, Ignasi.

Vols dir que els patins tindran prou capacitat de "plegar" el bloc sense enganxar-se amb res? No ho sé, el primer que em passa pel cap és el cor d'una agulla o cruïlla i les dificultats que pot comportar...

Carai... qui hauria dit que se'm complicaria tant la mecànica d'aquesta màquina...

El automotor Wismar te com tu dius un sistema articulat amb el motor fixo al centre i un sistema amb cardans per poder orientar els eixos , no tè cap sistema de retorn i la via cuida de encarar els eixos
funciona molt bè, pero no crec que aquest sistema sigui compatible amb la cremallera. En el teu cas crec que no tindras mes remei que articular el chasis i tal com diu l`Ignaci posar al centre ,un frotador o potser millor un eix amb roda petita que fagi de centre de la articulaçio. No sè, ho tens complicat, perque la base rigida es molt llarga i suposo que pasar  a bogies no va amb el teu projecte
De tots modos si et puc ajudar amb algo ja ho saps.

                                                                        Salutacions Alexandre

Hola Joan i tots els demés.

 En els casos del Talgo i els altres que esmentava ahir és el eix central el que fa el guiat del següent, en aquest cas seria el patí de presa de corrent el que faria aquesta funció.
 Perquè sigui d'aquesta manera el pati ha de tenir una pestanya que faci el guiat

en els eixos dels vagons les rodes porten la pestanya per mantenir l'eix entre els rails, en les preses de corrent de les màquines fan forma de patí i tenen una llargada suficient per poder passar pels cors de les agulles i cruïlles, llavors la pestanya també ha de tenir la forma de patí i llargada suficient que li permeti lliscar per aquests elements sense encallar-se.

 Fins aviat, Ignasi

Ignasi, jo no acabo d'entendre com funciona aquest sistema

Imagina uns patins de contacte normals, que per dins porten una pestanya cap avall. Aquesta pestanya queda en la mateixa posició que la pestanya de la roda i fa que la part central quedi encaixada entre els carrils. Amb això, se suposa que el centre del bloc va seguint la corba de la via.

La teoria és magnífica, però crec que cal estudiar molt bé les mides i formes per evitar enganxades als cors de les agulles i cruïlles.

Al meu humil parer, em sembla que us compliqueu la vida.

1) Una màquina amb una gran distància entre eixos no pot girar el corbes molt tancades. Aquesta màquina a la realitat gira per corbes de 80 m de radi mínim. I prou. Si es fa una màquina amb aquestes característiques, s'ha d'assumir que no girarà per radi 1. (com a exemple: la major part del meu material no admet radis inferiors a R3)

Tots els trens a la realitat tenen determinades limitacions, sigui de gàlib, de potència, de radi de corba, etc. Nosaltres tampoc podem fer material tot terreny que passi per totes les vies del món, tinguin les característiques que tinguin. Jo crec que és bo acceptar això i comprendre que el material condiciona la via i també que la via condiciona el material. No es pot tenir tot: o tenim R1 i descartem determinat material, o tenim determinat material i descartem circular per R1.

Si, ja ho sé: LGB ho fa. Fa que totes les màquines seves girin per tots els seus radis. Però ells han de vendre i no poden vendre una peça que no passi per la seva pròpia via, sigui el diàmetre que sigui. Això els hi fa fer bestieses com a la 151T del Harz, que el cul de la màquina surt més de 10 cms de l'eix de la via en R1, i això després d'haver construït unes monstruoses articulacions en els cinc eixos que en la realitat són rígids. La màquina fa molt mal d'ulls. Per això, malgrat és una màquina que he conegut i que m'agrada molt, jo no la compraré mai.

Jo crec que en el nostre cas ens podem permetre el luxe de reproduir una màquina com era/és a la realitat, és a dir que si el seu bastidor és rígid, nosaltres la podem fer rígida i sense articulacions que ens compliquin la vida. Només cal renunciar a radis més petits dels que la màquina accepti (i aquests no el sabrem fins que la provem a la via). Però la màquina serà tal com toca, i no haurem de fer invents monstruosos com els de LGB perquè giri per tots els radis!

No podem reproduir a rigorosa escala una cosa (el material) i fer les altres totalment fora de proporció amb l'escala real (els radis). Tot te de guardar una proporció. Si no s'assumeix això, acabarem construint una peça que pot ser preciosa, però que a l'hora de circular només dóna que problemes perquè hem fet un invent que no funciona, que descarrila, que no articula be, o que a la recta queda entregirat perquè no fa be el retorn a la posició recta, que ensenya uns patins que queden horrorosos, etc, etc.
Si que també podem fer-la més curta i reduir la distància entre eixos... llavors tindríem una màquina no conforme amb la realitat, però proporcionada als radis més petits. Cal valorar ben be que fer. En qualsevol cas, ja no ets a temps de fer-la més curta.

2) Finalment has decidit que no faràs cremallera al teu circuit. Perquè dons, aquesta màquina ha de tenir cremallera?. Si la fessis sense cremallera t'estalviaries tots els problemes que et donarà la falta de perpendicularitat de l'eix engranat, amb la cremallera o l'eix de la via.

Si la vols fer amb cremallera, per si un dia la portes a un circuit amb cremallera, caldrà també que el teu engranatge sigui compatible amb aquella cremallera. Tampoc no és que hi hagi molts circuits en cremallera a Catalunya, per tant no tens moltes possibilitats de trobar-te en aquesta situació.

La màquina, ben llastada, pot pujar per pendents molt pronunciades (la meva Alsthom de Catalans amb 8 Kgs ha pujat per trams de cremallera amb un 180 per mil!), a condició de no portar un tren gaire llarg, característica que els trens de Núria i de Montserrat compleixen perfectament.

Be, això només és la meva opinió, en base a la qual et donaria el consell de simplificar: deixar-se estar de fer tantes complicacions, a canvi senzillament de renunciar a les vies per on la màquina no pugui girar, i d'estalviar-te els mal de caps de fer una màquina amb engranatges, quan el teu circuit no tindrà cremallera.

Jo també m'havia plantejat no fer-la de cremallera, pel motiu que comentes. El mantenir el sistema era una mica com per pena ... Després de tanta feina, era una llàstima que no en tingués, però una cosa és evident, estic totalment encallat...

Ľopció de la transmissió per corretges és relativament simple i em permet mantenir la cremallera (que no sé si mai es farà servir. ..) Inconvenient, les corretges potser necessiten manteniment i el motor em surt en vertical.

Opció mecànica bàsica. Agafo una stainz barata, li tallo el bloc, l'allargo i tinc una mecànica fiable de per vida. Perdo la cremallera (que no sé si mai es farà servir. ..) i deixo de complicar-me per a poder acabar la locomotora.

En els dos casos, és funcional en R1, encara que hi passi una mica al límit, però que hi passa, hi passa.

Ara només cal veure quina opció d'aquestes dues escullo.

Ostres Amadeu, un text per emmarcar, i que fa pensar....

Be... només és el meu parer. Però, òbviament, cadascú pot tenir el seu.

Sovint, conèixer el parer dels demés ajuda a formar el propi. A mi m'ha ajudat a aclarir-me una mica i tirar endavant.

Dons estic content de que t'hagi servir.

Hola a tots.

Bé, tot son opcions i possibilitats, però tots els models tenen les seves llicencies, som nosaltres que ens hem de marcar les nostres, i si és un model de fàbrica tenim la llibertat de comprar-lo o no i si es tracta de un model de construcció pròpia som nosaltres qui les marca, si volem fer que circuli per un radi determinat o per qualsevol dels que hi ha en el mercat, altra cosa és que volem o sabem fer els elements que calen per realitzar-lo.

Aquest tractor té una bancada on els eixos es veuen poc i si hi hagués uns patins centrals de presa de corrent quedarien tapats pels dipòsits laterals.

Tot és qüestió de saber el que volem i si som capaços de portar-ho a terme.

Fins aviat, Ignasi.

Com que ja funciona la impressora. ... a imprimir!



El lateral del bastidor. Ja estic fent l'altre.

Joan, ja has decidit com ho faràs al final?

Provaré fent-lo d'una peça. Si amb el temps em trobo problemes, ja faré un redisseny.

Quan la vulguis posar a prova, pots venir a casa.