Projecte Stadler Cremallera de Núria

Entès perfectament!   

Mitjans escrigué:

Això de les preses de corrent és una cosa que m'agafa una mica de nou, perquè realment no he estat massa dins aquest món fins ara, i vaig descobrint detalls. Per a mi, només era aquella caixa que de petit mon pare a vegades muntava i era mooooolt gran..

El teu pare deu estar molt content, mica en mica tornes al bon camí!

Ara parlant del teu treball, estàs confirmant les meves expectatives amb les impressores làser. veig que es nota el reticulat del pas, pero el resultat ja és força aceptable. És questió de temps qe s'aconseguexi més resolució.

La meva idea de comprar-ne una cada cop la veig més clara.

Una pregunta, perque no has fet la caixa del K d'una sola peça? Si la planta hi cap al vidre, es podia fer anar pujant en l'eix Z.

Ho he fet per parts per diversos motius. En primer lloc, per resistència de la peça, l'adherència entre capes no és perfecta, i em podria trobar amb el vagó tallat en horitzontal a mitja alçada, en canvi, fent les parets planes, tota la "veta" de material és contínua i tramada, fa cada capa a 45º, canviant d'orientació a -45º alternativament, així que queda una làmina consistent.
En segon lloc, les línies que deixaria una impressió horitzontal seria massa per a eliminar-les i que quedés bé, a més tenint en compte la fragilitat de la peça, i per últim, és un tema de resolució, les unions dels taulons no es definirien tant bé que en horitzontal.

Apart, m'estic fent un kit, que a mi també m'agrada muntar...!!   

La prova del tester del Stadler és una bona mostra del que no s'ha d'intentar fer amb aquestes impressores... massa ratlla i trossos que es trenquen per simple contracció del material.

Mitjans escrigué:

...Apart, m'estic fent un kit, que a mi també m'agrada muntar...!!   ...

És clar, és lògic... així fas alguna cosa, perquè si l'ordinador t'ho fa tot, tu t'avorriràs.

    

No he avançat massa aquests darrers dies, però he anat fent detallets, que al cap i a la fi són el que dóna un millor aspecte a les construccions.
En primer lloc, ja he imprès els fars i topalls de la plataforma. Una foto presentats



I després, altres cosetes, com els reblons de les cantonades del xassís del K54, fets amb varilleta de plàstic dins uns foradets previs i enrasats amb paper de vidre un cop secs. He fet la tarima del balconet, els graons i la barana. També he preparat uns petits centradors per la caixa, que no se me'n vagi de lloc el dia que hagi d'enganxar-la.



I una mica del circuit pneumàtic, simulant-ho amb varilla d'alumini i tub de llautó. Les brides són de làmina fina de plàstic. La mànega suposo que la faré amb funda de cable elèctric, que és el que per mides potser em va millor.



Mentrestant, he demanat preu per fer a làser unes plaques de ferro que aniran a sota el xassís, per llastrar el conjunt.
Ara mateix, així en gros, falten les portes, les tapes de les finestres i el sostre, que no hi ha hagut forma d'imprimir-lo i que quedi bé, el faré amb làmina corbada.

Per acabar, unes vistes generals.

Que dir que no hagi dit abans...

Temps rècord, bona qualitat, aspecte agradable... sembla un somni.

Tinc ganes de veure'l al natural.

Aquest kit t'el treuran de les mans!

    

       

Ahir a la nit, sessió de pintura...

Uf, quan penso la feinada que vaig tenir amb el meu.
Suposo que els que fem modelisme clàssic serem com uns dinosaures.
Està excelent.

Si, amb la pintura encara canvia més.

No penseu que és bufar i fer ampolles, de fet, tot i que pot haver avançat força en tecnologia, també hi ha tota la feinada que no es veu, que és fer els 3Ds. L'avantatge més gran que li veig és que pots fer comprovacions abans de tenir la peça feta, amb la conseqüent cabrejada de torn quan les coses no quadren... és més senzill modificar un 3D. Tot té el seu mèrit.

Avui, després d'una sèrie d'inconvenients tècnics amb la impressora, he imprès les dues portes. Ara els toca "enfustar", adaptar i pintar.

Tinc ganes de veure la peça en directe...

Hola Joan i tots els demés.

He quedat boca obert. Sensacional.

Però m'ha quedat un dubte que ho he sabut trobat si ja neu parlat abans, al ser tot el vagò en plàstic quin desgast pot tenir en els rodaments, o hi poses uns anells metàl·lics que facin de coixinets.

Això de la impressió en 3D té molt de futur, ens hi haurem de introduir.

Fins aviat, Ignasi.

Hola Ignasi, tot és de plàstic excepte els eixos, que li he posat varilla de ferro. Els meus vagons de LGB tenen rodes de plàstic i roden sobre un allotjament de plàstic fa mes de trenta anys, sense problema. Apart, tampoc pesa tant com per sotmetre les zones de rodament a un fregament excessiu. El temps ho dirà...

Aquesta nit s'ha imprès una altra plataforma petita, no se si per fer el K53 o algun vores, que tenen el mateix xassís...

Per cert, tot i que ha començat agost, els Tallers Mitjans estan començant a apretar la feina...



Aquesta plataforma serveix per una pila de vagons del cremallera, K53 i K54, que són iguals, el K52, en l'època en que era un furgó-torre, el K52 actual, que és el vagó cisterna, els L, que son les plataformes, encara pensant si en versió moderna de xapa o versió antiga, de fusta i garita... Moltes combinacions...!    

De moment, toca aprofitar que la impressora està fina imprimint sense problemes..!

Evidentment, arribarà un dia que caldrà posar-me les piles amb alguna màquina que els remolqui...!

Ara que parlo de màquina... tinc pensat posar-li un motor estàndard, que serà més econòmic que un LGB. Quines característiques tenen aquests motors? Perquè m'agradaria anar definint ja tot això per al Stadler i la DM6...

Aquesta tarda, a més d'avançar amb la nova plataforma, he fet una teulada provisional del K54, que faré amb làmina de plàstic i unes quadernes impreses, que m'ajudaran a donar la corbatura i a encaixar-lo al vagó. Queda més o menys així...



Demà faré una escapadeta al Servei Estació per a proveïr-me de planxa de plàstic i alguns cargolets que em calen.

El resultat és excel·lent.

      

Fa molta patxoca...

renoi,molt be
salutacions
PEP
 

Hola Joan.

T'ho deia perquè el tema de fer les bases dels rodaments també es va exposar fer-los amb resina i va sortir el comentari de la duresa del material, de fet no sé si el plàstic resultant de la fusió té una duresa similar al que fa servir LGB, Playmobil i altres fabricants. De fet tampoc seria massa difícil posar un anell metàl·lic.

Una altra pregunta, veig que els eixos del vagó son fixos al xassís deu ser perquè és molt curt, tinc un vagó Lehmann que té una distància entre eixos de 10,5 cm i els eixos estan articulats i guiats pels enganxalls, sistema que no sempre funciona correctament.

Però el tema és molt, molt interessant.

Fins aviat, Ignasi.

Ignasi, la distància entre eixos d'aquests vagonets és de només 90mm, jo crec que quasi giren en rodó de tant curts que són..!

En quant al plàstic, és ABS, i conserva pràcticament totes les seves característiques si seguim la veta del plàstic (no tant entre capes, que a tracció s'arriba a arrencar) A compressió va perfecte.

En comparació amb la resina, hi ha molta diferència, aquesta és molt més tova, però amb el plàstic, no crec que trobi problemes en aquest sentit, i si mai m'hi trobo, només cal fer el forat una mica més gran i posar-hi un tros de tub de llautó enganxat. On sí que he previst rodaments a tots els eixos és a la motorització, perquè allà sí que hi haurà esforços i necessito que vagi el més fi possible.

Que ràpid i ben acabat, mare meva!. Tinc ganes de veure'l en directe.

Hola Joan i tots els demés.

Moltes gràcies per les explicacions, clarificadores i tranquil·litzadores, això és revolucionari.

Fins aviat-Ignasi.