Dons el suspens s'acaba, Thierry...
ELS FERROCARRILS DE LA TERRASSA DONEN D'ALTA UN NOU VAGÓ FET AMB PECES DE DOS VAGONS DESBALLESTATS.Està clar que és "alguna cosa més moderna" que els dos cotxes a bogis, perquè aquest ja és de l'època "bogis"
M'agrada crear expectació, i també intriga... disculpeu-me si algú troba que potser em faig pesat... De fet ja m'imagino que tots vosaltres devíeu saber de quin cotxe es tractava i tot...
El que la majoria de vosaltres no sap és que és el vagó que he construït en menys temps. No m'han calgut ni 24 hores per a tenir una foto del primer plantejament.
Com és possible això? Doncs mireu, tenir totes les peces a sobre la taula quan vaig començar-lo, hi ha fet molt. De fet fa molt que el tinc al cap (i que em crema) aquest vagó. Però no he volgut pas començar-lo fins a tenir-ne totes les peces, perquè sinó, mentre em falta "no sé què". o menter acabo alguna cosa, o mentre vaig a comprar materials, aquell vagó s'hagués quedat al mig... un cop més... com tants altres projectes que tinc començats i pendents d'acabar.
NO!!!Aquest cop,
NO!
D'ara endavant no començaré cap més projecte si no és en aquestes condicions. I a demés, tinc d'acabar algunes coses de les que tinc "començades" des de fa anys, abans de començar qualsevol nova construcció.
I explicat tot això us poso la foto feta ahir: -
El vagó només està plantejat. Encara no hi ha cap peça encolada, però tot s'aguanta bastant sòlidament per si sol. Això és molt bona senyal!
Ahir al matí vagi tallar tot el que s'havia de tallar. No vaig pas tenir gaires dubtes perquè mentre esperava certes peces que em faltaven vaig tenir molt de temps per a anar madurant la idea. O sigui que ara, per fi disposant de tor el que necessito, l'acabo de començar ahir mateix.
A la tarda, després de fer les fotos de "la trencadissa" que us vaig presentar ahir, vaig fer tots els ajustaments que calia fer, a les peces prèviament tallades.
Això em va portar al moment de més emoció de tota la construcció, probablement, que és el primer plantejament: el moment en que vaig fer la foto que us acabo d'ensenyar. És un moment certament emocionant perquè allò que tenies dins del cap, per fi pren forma real, a demés de que les peces van encaixant perfectament les unes amb les altres, tal com tu suposaves que podrien anar.
Repte superat, doncs!!
En aquest punt és quan em passa que em sol venir el desinterès per la peça que estava construint i llavors normalment sol prendre més interès un altre repte que també tens... i te'l mires... i quan ten adones ja l'has pifiat, perquè has deixat aquella peça que li falta poc, o que el que li queda és fàcil, i per tant ja ho faràs més endavant...
NO!!!Aquest cop,
NO!
Perquè no faré res més fins a acabar aquesta peça! I m'ajuda molt el fer-la tant ràpid.
Així no li dono temps al subconscient de treballar amb altres coses mentre faig una peça...
Bé paro el rotllo aquí per a ensenyar-vos la resta de fotos que tinc del millor moment de la construcció: el moment "repte vençut"
Per a fer el vagó, també he tingut d'aconseguir alguna peça de LGB d'altres vagons, com ara els tirants de tensió, o bé he tingut de treballar alguna peça, com ara els bogis.
Es tracta d'un treball en 3D.
I de fet no són pas els seus, donat que aquest en realitat són de Catalans, i no són ben iguals tot i que s'hi assemblen molt. Per això m'he concedit aquesta llicència mentre no rebut els bogis definitius.
Un dels objectius al fer aquesta peça era de conservar l'estil LGB. És a dir, vull que sembli sortit de la gran casa tal com jo el deixaré. Be, al final ja ho veurem si ho aconsegueixo o no, però ara per ara, a mi em sembla que de moment ho estic aconseguint. Sinó, veieu l'interior del vagó...
I vosaltres segurament us preguntareu, què li falta dons per acabar?
Només alguns detalls i pintar-lo.
Ara bé, els detalls han estat laboriosos, i aquesta ha estat l'etapa d'avui. Malauradament no l'he pogut acabar encara avui, tal com presumiblement es podria haver pensat (al menys jo si que m'ho pensava, però aquest matí he estat amb la meva neta
)
En definitiva, l'etapa d'avui al matí no la he fet fins avui a la tarda, i la de la tarda (encolar-ho tot) no la he pogut pas fer avui.
Així dons, ara us posaré les fotos del que he fet aquesta tarda, que per a mi és la feina de màxima dificultat de tota la construcció en si mateixa.
Es tractava de posar-hi la segona porta a un dels testers, per a donar accés al WC.
Per a fer això m'he valgut d'un dels dos testers sobrants, al que li he "retallat" la porta, amb marc i tot, bastant ajustada al mateix marc.
A continuació he marcat amb molta cura el perímetre d'aquesta porta retallada, a sobre del tester que l'havia de rebre...
Així dons, he començat a tallar el tester que havia de rebre la porta, sense cap mena de mirament.
Aquí si que ja m'hi he hagut de mirar una mica per a fer un tall practicable sense fer malbé res...
Sembla que ho anava aconseguint...
A continuació, un bon ajustat per a que la nova porta s'hi avingui completament...
I vet aquí el resultat.
Encara no estan encolades. Això forma part de la següent etapa: l'encolat de totes i cada una de les peces.
Tanmateix aquesta tarda també he construït els punts de recolzament i gir dels bogis, les parets del WC.
Només em falta acabar de tapar el forat del sostre, que queda després de suprimir-li els llinternons. Però això ja no suposa cap dificultat.
I llavors... ja no faltarà res més que pintar.
Què, us agrada?