Els Ferrocarrils de la Terrassa-IV [Olot]

També pot facilitar les maniobres a la estació, la via llarga no quedaria millor si anés més en paral·lel a la del triangle?. Llavors no volaria tant respecte a la base del triangle

Pot ser que no ho hagi dibuixat amb les proporcions adequades i que quedi una mica massa separat. El cas és que si la via llarga fos paral·lela a la de triangle, és a dir en corba, no hi podria posar el dipòsit de màquines que pretenc allargar, i que serà completament recte.

En quant a les maniobres els dos dipòsits tenen accés directe des de la via de reserva de màquines. Quan sigui a casa podré fer un esquema perquè ho vegis.

Olot escrigué:

...
En quant a les maniobres els dos dipòsits tenen accés directe des de la via de reserva de màquines. Quan sigui a casa podré fer un esquema perquè ho vegis.

Vet-ho aquí, aquestes són els esquemes que he fet sobre les possibles maniobres a fer en l'explotació d'aquesta estació. Espero haver-los fet comprensibles i clars.

En aquesta estació de terme no està prevista la formació de trens ni al desenganxament de vagons per a canviar-los d'ordre o de tren. És una estació subterrània, com per exemple la de Plaça Espanya, a on els trens entren en un cul de sac i simplement canvien de sentit per anar-se'n per allà a on han vingut (o cap a qualsevol altre destinació).

En primer lloc hi ha les tres possibles entrades a l'estació, que seran com fins ara:

1) entrada per via sud cap a qualsevol via (1, 2 ó 3).



2) entrada per via est cap a qualsevol via.



3) entrada per via subterrània cap a vies 1 ó 2.



Un cop el tren ha entrat en qualsevol d'aquestes vies, la màquina es desenganxa i va a la via de servei:

1) accés a via de servei des de qualsevol via (1 2 ó 3)



Ara vindrà la nova possibilitat que és, si es dóna el cas d'haver-hi alguna màquina sobrant o a retirar, l'accés als dipòsits, o al contrari, si cal que una màquina que era als dipòsit es reincorpori a la via de servei:

2) de via de servei a dipòsits o viceversa.



3) de la via de servei a les vies 1 ó 2, per a enganxar a cap de tren per a sortir.



4) de la via de servei a la via 3, per enganxar a cap de tren per a sortir.



Finalment, quan el tren ja és a punt per a sortir, és a dir que ja té la màquina enganxada, es produeixen les següents possibles sortides:

1) de via 1 ó 2 a qualsevol sortida (subterrània, est o sud)



2) de via 3 a sortides est o sud



Val a dir que aquestes maniobres no calen si el tren que ha arribat és un automotor sense locomotora.

A demés, aquí ho he explicat de forma molt simple, amb una sola màquina en moviment, però normalment el que es farà és que, quan un tren arriba, la maquina es desenganxa i queda al final de la via. Mentrestant una segona màquina que ve des de la via de servei s'enganxa al tren i, un cop aquest ha sortit, la màquina primera se'n va, per la via que ara ha quedat lliure, cap a la via de servei a on esperarà a un altre tren.

A la via de servei hi ha capacitat per a tenir-hi fins a dues màquines. Si no hi ha cap màquina es pot fer la maniobra amb la màquina que hagi arribat del tren, llavors si, tal com ho he explicat en els esquemes, però en aquest cas no cal que arribi pas a passar per la via de servei.

Fins ara aquestes maniobres es feien amb màquines petites (tipus entre Stainz i 131T), però si venia un tren amb una màquina grossa (Mallet o dièsel BB) no es podia fer la maniobra si la via de servei no estava completament buida, sense ocupar alguna via de pas, normalment la que ve del túnel subterrani o la que va cap al triangle, amb el conseqüent importuni a la circulació d'altres trens, si parlem de les vies 1 i 2, però mai podria haver entrat a la via 3 per que la maniobra es complicaria força més.

A demés, l'incorporació d'aquests dipòsits augmentara sensiblement la capacitat ja que en total hi podran haver 2 màquines a la via de servei i fins a tres màquines més als dipòsits, o bé 1 màquina petita al dipòsit petit i 1 màquina gran al dipòsit llarg, o una sola màquina gran a la via de servei. Això en quan a la capacitat màxima que, per anar be, mai hauria d'estar assolida perquè calen vies lliures per a poder fer fàcilment tots aquests moviments.

Fixeu-vos que és possible l'entrada o sortida simultània de dos trens, sempre que les seves rutes no es creuïn o no coincideixin a la sortida de les vies 1 i 2

Així és com jugo jo a trens en aquesta estació.

(Nota: hi ha alguna cosa més, però la deixo per a que els més observadors puguin preguntar)

Si Adif fes aquests estudis "otro gallo cantaría".
Felicitats per la paciència de explicar-ho.

UUUUiiiiiii !!!! ADIF!!!!

Pensa que jo sóc aficionat, i ells professionals.

I que vol dir això? dons que l'aficionat fa coses amb passió, quina cosa l'hi dóna l'estimul suficient com per a planificar, estudiar, etc etc, gaudint, el que es tradueix en fer les coses bé, mentre que els professionals... poden ser molt bons alguns, d'altres no tant, poden no estar motivats i fer les coses amb bona o am mala gana, i per molt bona fe "d'aficionats" que hi posin, no són més que una petita gota d'una comunitat formada per funcionaris, llepaculs, polítics, incompetents... i la seva bona fe va quedant diluïda, diluïda, diluïda, diluïda....

Perfecte Amadeu, aquestes dues vies noves poden augmentar molt les possibilitats de joc i variar el material, si abans hi havia una màquina ala via de servei era aquesta la que tenia que fer el nou servei, ara n'hi poden haver dues més, vol dir que hi pot haver més variació de màquines per posar la més adequada

interesant..jo encara no m'hi he posat amb aquest tema..estic centrat en la construcció general i no pas amb les vies i talls, desvios etc etc...

salutacions

mallet73

Ja t’arribarà Carles. I veuràs que és una etapa molt gratificant.

ignasibaga escrigué:

Perfecte Amadeu, aquestes dues vies noves poden augmentar molt les possibilitats de joc i variar el material, si abans hi havia una màquina ala via de servei era aquesta la que tenia que fer el nou servei, ara n'hi poden haver dues més, vol dir que hi pot haver més variació de màquines per posar la més adequada

Ademés de tot això que dius, també l’objectiu és, una mica, complir amb els sistema Sasplugas. Però no parlo del pes, no... parlo de la seva teoria de que el material té d’estar posat tot a la via. Aquests dos dipòsits, em permetran tenir algunes màquines més a la via i no pas dins de les caixes guardades al fons d’un armari.

Complir amb la teoria Sasplugues, has de llogar la terrassa del costat per fer-hi un dipòsit.
Jo no tinc ni la quarta part dels trens que tens tu i tampoc la puc complir, no m'hi caben ni en els prestatges.
En el tren d'H0 si que ho compleixo.

Tindre un tren de jardi done multitud de possibilitats , no en veureu mai dos semblants , a les galgues petites  aixo no es done tan , totes tenen un flaire aleman ........ en canvi en els nostres s hi respire la personalitat del seu autor , de manera que les meves teories son aplicables pero no igualables , a mi m agrade ,si , tindre tot el material a la via , molt a la fresca , amb envelliment natural i una mica brut, No sabeu el plaer que done agafar una maquina plena de pols i bruticia , portarla al taller i fer li un "completo" i deixarla com nova  sortida de la caixa , Enfi dic aixo perque cada escu ho disfrute de manera diferent , i a la varietat i ha el gust , diuen .......

Alexandre

Amadeu molt apassionant aquesta tasca en la qual estàs immers, adaptar la infraestructura a les necessitats de l'explotació. De tota manera, no podries mostrar el nou esquema definitiu del teu circuit? L'últim que vas posar és aquest, i no es correspon amb els canvis que has fet.

Tens raó, Ignacio: s’ha d actualitzar. No obstant, ho deixaré per després d’una pregunta de les que estic esperant, ja que aquesta actualització la desvelaria.

Olot escrigué:

...
(Nota: hi ha alguna cosa més, però la deixo per a que els més observadors puguin preguntar)

alejandro sasplugas escrigué:

Tindre un tren de jardi done multitud de possibilitats , no en veureu mai dos semblants , a les galgues petites  aixo no es done tan , totes tenen un flaire aleman ........ en canvi en els nostres s hi respire la personalitat del seu autor , de manera que les meves teories son aplicables pero no igualables , a mi m agrade ,si , tindre tot el material a la via , molt a la fresca , amb envelliment natural i una mica brut, No sabeu el plaer que done agafar una maquina plena de pols i bruticia , portarla al taller i fer li un "completo" i deixarla com nova  sortida de la caixa , Enfi dic aixo perque cada escu ho disfrute de manera diferent , i a la varietat i ha el gust , diuen .......

Alexandre

Hi estic d'acord en part, en totes les escales el material comercial és immensament majoritari el alemany o centre europeu, en les escales petites hi ha més varietat i gràcies a Algunes marques hispanes i més tard Roco vam tenir material de via ample, cosa que no ha passat en la escala G en que tant sols hi ha material alemany o americà i de via estreta hi podem afegir el suïs, però no hi ha res de les nostres contrades. Llavors no ens queda altra remei que sigui artesanal i és una enorme dificultat afegida a poder-lo tenir.
La meva maqueta d'H0 està ambientada amb material Renfe i molt poc alemany, gaire-bé tot de compra i poca cosa artesanal a la part de Catalans gaire-bé tot és artesanal i tot ell està sobre la via. Per contra a la escala G gaire-bé tot és artesanal i n'he fet molt més del que volia i em pensava en un principi quan em vaig integrar al grup i tot per la bona manera de saber fer dels qui els composen que m'han sabut donar idees per poder realitzar i de manera especial en Carles que és un màquina, de material de compra tinc ben poca cosa i algunes tunejades com material nostre i tot no m'hi cap a les vies ni als prestatges que vaig preveure en un principi per aquest tren.
I a l'Amadeu l'hi passa el mateix, quants armaris té plens de trens?

Armaris, ara ja gairebé cap, tret d’un a on hi guardó les màquines. Tot el que és artesanal ho tinc en vitrines, i la resta ho tinc en prestatges.

Precisament per això em vaig vendre una partida important de material, i tinc el cap de tornar-me a desfer d’una segona partida. En conec uns quants que han passat per les mateixes fases que jo mateix, primer comprar molt i tenir molt i gran. Després, quan ja estàs tip de treure i tornar a posar el material a dins de les caixes, i quan veus que el material molt gran no és funcional en el tipo de maqueta que tens, acabes venint.

El meu objectiu és tenir un Parc mòbil artesanal, i un Parc mòbil De material comercial potinejat, pintat o personalitzat. Depenent del nombre de vehicles que em quedi, podrà estar tota la via o no. Igualment em convé tenir una part del meu material en caixes, per quan anem a exposicions amb el MOMI.

Aquesta és el material que tinc En prestatgeries:

Haig de reconeixer  que l Ignasi te rao quan diu que en Ho no tot es aleman , perque ara ja una oferta de tren nacional molt bona . Pero es que quan jo vaig abandonar l H0 llavors si que casi tot ho ere .Tambe s ha de dir que LGB  practicament ho es tot aleman , o be suis .pero  aqui ja la diferencia , casi tots em optat per transformar o construir el nostre material  cosa dificil de fer amb el H0 ,  i aqui esta per a mi la gracia , poder potinegar el material ........
L Amadeu ho acaba de confirmar en el anterior comentari

Alexandre

De mica en mica...

aquesta paret promet!!!


m'alegro moltissim veure aquesta activitat!!!!


mallet73

Gràcies, amic!

Es pot desplaçar més enrere l'edifici?

Pere

Pere, aquest no es pas el que anirà aqui, és mes, aquest és el de la fabrica (el mòdul) que ha vingut com a referència per a donarme les mides. En realitat aqui hi aniran els dos que he comprat desmuntats (dels que encara he de rebre el segon) i que uniré per a fer un edifici mes llarg. Llavors l’espai quedarà molt mes aprofitat.

De mica en mica va prenent forma. Per estar fet a corre-cuita sembla que està prou acceptable, oi?