FGC 254 a escala H0m

Començo un projecte ambiciós, utilitzant tecnologia que gràcies als serveis online ja estan a l'abast de tothom.

Aprofitant el 3D que ja tenia fet, l'he escalat i preparat per aquesta escala.

Un cop rebuda la comanda, penso que s'obre un nou món de possibilitats...







Ara estic esperant una màquina d'escala TT de Piko, que té un preu raonable i tots els components que em calen. Comprat a base recanvis surt més car que la màquina nova...

Així no la imprimeixes tu?. Només de veure les peces tan petites els ulls ja em van pampallugues.

Està fet a una empresa de servei d'impressió, Shapeways.com, que fan impressió professional per a tots els públics.

Havia vist impressions d'aquestes ja fetes, però no l'havia provat mai per a mi. El detall és molt bo, ara toca preparar per a pintura i adaptar una mecànica de TT de Piko.

La gràcia d'això és que si detecto algun problema, modifico el 3D per a solucionar-lo i per la propera ja vindrà arreglat. Ja he detectat coses a millorar. No són problemes, però són coses que ajuden.

No sé si per al que estic fent és més econòmic enviar-lo a una empresa així o fer-ho jo mateix en una màquina pròpia ?, perquè el resultat per a una peça com la que has fet sembla molt bo

Pere

A aquesta escala, és l'única forma, un servei professional d'impressió.

Les impressores casolanes, com a molt, per l'escala gran.

Després de dies de feina, he acabat el disseny del bastidor, preparat per allotjar la mecànica de la donant, una diesel de Piko TT. El repte és aconseguir que vagi tan fina com aquesta, m'ha semblat una meravella el funcionament...



En primer lloc, he desmuntat tota la TT per veure què es podia aprofitar i com està fet.







Els bogis també els he hagut de fer nous, perquè la distància entre els eixos és massa petita. He dibuixat i adaptat el bogi a les noves mides, obligant-me això a posar algun pinyó més a interior per a cobrir la nova distància.

Les parts del bogi, que aniran clipades com el de Piko, les faré fer amb poliamida (nylon), ja que no necessito un acabat estètic, però sí funcional i resistent. Tot el bastidor el faré amb sinteritzat d'acer, per a donar pes i consistència a la màquina. Els cardans també els faré nous, amb sinteritzat d'acer.

Sota el bastidor hi he integrat el dipòsit, les caixes i els calderins, de forma que també afegiran pes a la zona inferior.  La gràcia de fer impressió és que permet afegir detalls com el de sota el dipòsit...

En quant als enganxalls, provaré uns kadee per escala H0n3, que seria l'equivalent americà de la via mètrica i del TT.

El que no sabia és que venen per muntar..! Ja he perdut una mini molla i una de les peces, que em va sortir disparada...

Quan he aconseguit muntar-ne dos, els he segellat amb el soldador, no fos cas que és tornés a obrir i perdi més peces...

Ja posaré alguna foto, només ha calgut obrir unes dècimes el forat per a encaixar-lo al seu lloc, i queda ideal.

El nou bastidor ja incorporarà aquest forat més gran i un tetó per dins per a posar-hi el cargol a la mida correcta.

Aviat, més notícies.

Curiós el sistema de fer que l’enganxall sigui curt (foto 2).

Sí, m'ho he d'estudiar bé, perquè aquestes escales encara no les conec prou, però he estat pensant que amb via estreta, tenint només topall central o ganxo Alliance, el gir pivota al centre i no hi ha tants problemes com amb el doble topall, que si volem que toquin els dos, cal fer invents d'aquest tipus.

Molt interessant per a vagons llargs, permetrien no treure tant els enganxalls de la carrosseria i podrien circular sense problemes en R1, em refereixo per al material artesanal

Pere

És similar al que vaig fer amb el Stadler. Són girs dinàmics, que segons la posició, rota en un punt o en un altre.

La carrosseria està impresa en una sola peça? o ´´es després de muntar-la.

Una feina de mestre, si senyor. Felicitats.

Fins aviat, Ignasi.

La carrosseria és una sola peça, tot i que hi he d' afegir alguns detalls.
També tinc unes millores per la següent, com ara uns tetons a l'interior per a collar amb un parell de cargols per sota, com la de Piko.

Hi ha diversos punts que no tenia definits i fins que no he tingut la Piko a les mans no he vist com resoldre, però la impressió ja estava feta. Ara ho faré amb afegits i potser alguna peça nova, com ara el bastidor, però ja se sap que la primera sempre és la de prova.

Et felicito pel teu treball.

La experiència amb Shapeways ha estat bona? Jo també m'ho havia pensat per fer models en aquesta escala.

De moment, molt bona. La qualitat és la que estava buscant, i ara començaré a provar nous materials com la poliamida i l'acer.

Ja aniré explicant com em va.

Unes fotos de l'enganxall kadee col·locat.

Després de dies de rumiar, de comentar detalls amb un company que té experiència en el tema de les impressions 3D i de fer diversos esbossos, avui m'he posat a fer molta feina, per a poder definir millor el producte final.

La màquina, per fora, es veu pràcticament igual, hi he afegit alguns detalls que faltaven, com ara les reixes de dalt.





A dins és on més hi he treballat, fent la part interna del bastidor amb metàl·lic (verd) i l'externa (fúcsia) amb el producte d'alta definició, aprofitant la que ja he fet. Dins, per aguantar el motor, aprofito la peça de Piko (marró), que només cal retallar-ne un travesser que du a l'extrem.



Els interiors de les cabines els he fet d'una peça, amb sostre i tot, que m'ajudarà a aguantar els llums de dalt. Aquests llums els he preparat per a posar en unes petites plaques electròniques, on intentaré soldar-ho tot jo. Si no me'n surto, hi ha serveis de prototipatge que te les fan a mida a preus de riure.





Finalment, un altre tema que em tenia capficat era la transmissió dels bogis. En un primer moment, havia pensat donar tracció als eixos dels extrems, com fa Piko, deixant el central boig, però en ser més llarg, em trobava amb la necessitat d'aconseguir dos pinyons més per arribar a l'altre extrem. La solució ha estat donar tracció als dos primers eixos i deixar l'últim boig. D'aquesta manera, fins i tot me'n sobra algun, de pinyó.



Ara, ja podré començar a preparar les peces per a impressió i començar a provar ajustos i que no hi hagi massa defectes...

Has treballat molt, Joan, això té molt bona pinta.


Fins aviat, Ignasi.

Fa temps que per a l'escala gran he fet algun circuit electrònic, amb prou èxit.

Tot i així,  aquests circuits utilitzen components "de potes", que són massa grans per aquesta escala.

Així que he anat esbrinant quins components podia trobar més petits. Un cop localitzats, utilitzant la fresadora, he fet el rutejat del circuit imprès. Després, amb una fresa més gran he retallat el contorn a mida.







Fixant-s'hi bé, es veuen les petites resistències i els leds. Són del tipus SMD, que no tenen potes.

El resultat és bo

Llum vermell.



Llum blanc superior i interior de cabina.

Al costat del que estic acostumat a veure, ho trobo microscòpic!

El circuit imprès, no fóra més fàcil fer-lo amb acid?

Ho vaig pensar, i segur que fins i tot pot quedar més polit, però no em fa gràcia fer tot el tema àcids a casa...

Jo ho havia fet i no és pas gaire difícil ni problemàtic. Necessites una cubeta, un plàstic per a protegir la taula a on treballes, per si de cas, i un retolador que ve a ser com una mena de permanent. Dibuixes el circuit, el banyes amb l’acid a dins de la cubeta i em pocs segons obténs el teu circuit “imprès”.

Suposo que actualment hi ha alguna manera de imprimir-ho amb l’ordinador enlloc d’utilitzar el retolador, però ho desconec.

Sí, es fa per transferència de tòner d'una impressió làser. Queda molt professional, però m'ha semblat engorrós, tot plegat...

Quan estigui tot provat i decidit, hi ha serveis online (xinesos, com no podia ser d'una altra forma) que et fan plaques a mida per quatre xavos. Tot i que cal aprendre a fer anar algun programa d'electrònica per enviar-los l'arxiu com toca.

mallet73

Olot escrigué:

Jo ho havia fet i no és pas gaire difícil ni problemàtic. ---- Dibuixes el circuit, el banyes amb l’acid a dins de la cubeta i em pocs segons obténs el teu circuit “imprès”.

.

Pim-Pam. Es tan fácil que no se perquè no estem tots fent-nos els cirucits impresos