Material comercial a escala H0m/H0e transformable en material ibèric amb poques modificacions

Veig que darrerament, al fòrum català del tren de jardí i la via estreta, hi ha també interès per la via estreta en escala H0.

En Joan Mitjans, “va caure a la temptació” amb una composició de viatgers dels Rètics de segona de ma de BEMO, ha digitalitzat la locomotora i posteriorment ha hagut de restaurar la locomotora, amb un excel•lent resultat. També s’ha firat amb  un furgó i vagons de mercaderies.

S`ha parlat de fer mòduls de escala H0m. https://trenscat.forosactivos.net/t2543-he-caigut-en-la-temptacio

En Joan també ha fet provatures amb la impressora 3D del furgó de Catalans K-1, la DM6 de Nuria, la E6 i també el furgó groc de la mateixa línia. https://trenscat.forosactivos.net/t2224-catalans-en-h0m

Ens han presentat la magnífica maqueta H0m de Cal Gavatx ambientada a Suïssa amb la seva espiral oculta, però ben a la vista. https://trenscat.forosactivos.net/t2508-la-maqueta-h0m-de-cal-gavatx

Si anem més enrere, tenim la original Suïssa de Sant Julià d’en Peps. Llarga i estreta, com la via i modular. https://trenscat.forosactivos.net/t1613-la-suisa-a-sant-julia

I si anem encara més enllà en el temps, trobem la magnífica maqueta H0 de l’Ignasi, amb material dels Ferrocarrils Catalans en via H0e de 9 mm. I el seu original tren de jardí tripulat a escala utilitzant via Z. https://trenscat.forosactivos.net/t2307-la-maqueta-d-h0-de-l-ignasi

També hem vist la maqueta modular del tren d’Olot. https://trenscat.forosactivos.net/t546-maqueta-del-tren-d-olot-h0m

Abans d’aterrar al fòrum, jo també estava interessat amb la via estreta en escala H0, però volia tenir material proper i em vaig posar com a límit de llunyania l’Estat Espanyol. Malament vaig començar, doncs no hi ha material comercial i en aquell moment ni material artesanal que es pogués adquirir, així que o te’l construïes tu mateix o et quedaves sense res.

Soc un manasses per tant de auto construir-me material res de res.

Darrerament esta apareixent material artesanal en tirades molt reduïdes, molt ben fet però a preus galàctics.

Vaig dedicar-me a localitzar material comercial que amb una pintada i/o una petita transformació es pogués convertir en material que circula o hagi circulat per vies estretes properes. Jo em declaro inútil per a fer aquestes pintades o transformacions, però la informació pot ser útil als manetes.

Obro aquest fil per a parlar d’aquests materials de via estreta de l’Estat Espanyol que es poden assolir a partir de pintar i/o transformar material comercial, bàsicament BEMO i també d’aquest material artesanal a preus prohibitius, per a fer-nos dentetes.

En el propers dies començaré a penjar, poc a poc exemples de material comercial susceptible de modificar-se i convido a tothom a posar-hi el seu granet de sorra.

Bona iniciativa.

També un bon resum dels fils que han tractat aquesta escala. Com a suggerència, trobo que estaria bé un enllaç a cada fil que anomenes, ja que em penso que amb aquest nou fil segurament faràs que més d’un “caigui a la temptació”.

Estic impacient per la continuació.

Em sembla una idea fantàstica! De fet, això del H0m és el que molts anomenen el tren d'hivern...

No cal renunciar als trens grans per gaudir dels petits.

Serà molt interessant veure tot aquest material del que parles.

Olot escrigué:

Bona iniciativa.

També un bon resum dels fils que han tractat aquesta escala. Com a suggerència, trobo que estaria bé un enllaç a cada fil que anomenes, ja que em penso que amb aquest nou fil segurament faràs que més d’un “caigui a la temptació”.

Estic impacient per la continuació.

Tens tota la raó amb l'afer dels enllaços. Ja estan posats!!

Trigaré una mica en penjar el primer model que us proposo, volia començar amb un que no és de BEMO, doncs em semblava senzill, però quan m’he documentat sobre el model original se m’ha complicat la cosa i com que m’agrada “comptar reblons”, vull fer-ho be.

Tramvia de Sóller.

El Tramvia de Sóller, al igual que el tren Palma – Sóller,  te un ample de via de 914 mm que aplicant el factor de reducció 1:87 de la escala H0  i seguint les indicacions de la Norma NEM 010,  l’hi correspon un ample de via de 12 mm, o sigui H0m.

Cotxes ex-Carris (Lisboa).



Es van comprar 5 tramvies de Lisboa de Carris, que es van numerar  del 20 al 24, es van adaptar al ample de la línia 914 mm i alguns ja van circular tal com van arribar amb modificacions mínimes  de la estructura i una rentada de cara i planxa i pintura.



Posteriorment, es van folrar els laterals amb fusta envernissada i pintar els frontals color carbassa, per donar un aspecte més similar al material preexistent del tramvia i al del ferrocarril.



Més endavant, els hi han renovat tota la caixa sobre els truks dels Carris i aquesta nova caixa, s’assembla més al material original de la línia de Carde y Escoriaza, el que més es veu en el canvi, és la substitució dels frontals arrodonits dels Carris per frontals angulosos com els dels  Carde, la pèrdua dels sostres arrodonits dels Carris i tota la caixa nova feta de fusta.



Resumint, els portuguesos, han circulat per Sóller, pintats sense modificar la estructura, amb els laterals folrats de fusta i frontal carbassa i finalment amb una caixa totalment de fusta i amb un aspecte molt similar als tramvies Carde originals de la línia.







Models:

Leopold Halling , empresa austríaca que es dedica als models de tramvies, va presentar al seu dia uns tramvies de Sóller, en concret els números 23 i 24, que per tant corresponen a vehicles d’origen Carris amb rodatge H0 i H0m, aquest darrer seria el correcte i motoritzats o no. En aquests moments, no hi ha estoc.

Us poso l’enllaç , (només funciona els dies laborables en horari comercial), https://shop.ferro-train.com/hallingShop/product/home/nahverkehr/spanien  

Actualment només parlen de H0, però segur que es poden demanar amb H0m.



Cal dir que vista la foto del model, el sostre no s’assembla gens al dels Carris de Sóller, en cap de les seves successives transformacions, que hem intentar documentar amb les fotos de més amunt.  

Seguirà  amb els Carris de Sóller......

....Continuació

Tramvia de Sóller.

Cotxes ex-Carris (Lisboa).

Atlas  Editions

Preparant aquest fil he descobert que aquesta editorial ha fet una col•lecció amb tramvies i troleibusos, en la que hi ha, els Carris de Lisboa i també el Tramvia Blau, en escala H0.




La col•lecció no ha arribat aquí, (ho jo no me he assabentat, que tot pot ser), però he vist  que a Lisboa, es venen el tramvies Carris com a “souvenir” turístic sense motor. https://www.visitlisboa.com/es/lisbon-shop-d/shop-category/19


També els venen al Museu del transport de Carris. http://museu.carris.pt/pt/produtos/replicas-e-miniaturas/0/0/

Està fet amb metall blanc com els cotxes dels col•leccionables que de tant en tant arriben als nostres quioscos i representa el model tal com circulava a Lisboa en color groc, vermell i verd, per les fotos, es veu que la qualitat és força acceptable.

He buscat a per internet,  hi he vist, que hi ha qui els ha motoritzat, per tant tenim una segona opció per a reproduir els Carris de Sóller  en l’aspecte que tenien en arribar a Sóller, pintant-los i canviant el tròlei  per un pantògraf, i poques coses més.

Ah i motoritzar-los, que no és poc.



Al final del vídeo, es veu com ha motoritzat i com ha posat llum al model fix.

https://www.youtube.com/watch?v=w6EBN5KfHaQ

Eduard, jo tinc un Carris de souvenir, ja fa anys que m'ho va regalar un amic que sap la meva afició. També he mirat de com motoritzarlo. És bastant senzill, amb un xassis motoritzat Kato escala N, per tant resulta a escala HOe. No ho he fet, pero pot-ser m'animi més endavant.

Amb l'experiencia de Cal Gavatx amb Bemo, et puc dir que s'ha de col.locar la via molt bé, el material Bemo és molt lleuger i fàcil de descarrilar. Trobo que pel preu que fan pagar hauria de estar més ben resolt.

Tinc una composició artesanal de llautó del cremallera de Núria, la E4 i dos cotxes més furgó K feta pel Arroyo. La motorització és de TT, que te el mateix ample de via que l'HOm, em sembla que és d'una diesel alemanya, i no es exactament el mateix bielatge, pero el seu foncionament és perfecte.

Seguiré els teus progressos!

Si que som IIm ,però ens agraden els trens,TOTS !!     Un fil ,per a mi,molt ben trobat i benvingut!!

Cal reconèixer que és temptador, abans de fer IIm ja m'ho havia mirat

Avui la proposta de transformació és una animalada, ja anireu veient el per què.

Ferrocarril de Altos Hornos de Vizcaya (Compañía Siderúrgica del Mediterráneo) a Sagunt.

Aquest ferrocarril es circumscriu  a les vies relacionades amb la estació de Sagunt del Ferrocarril de Sierra Menera , amb les vies relacionades amb la siderúrgica i amb les que donaven accés al port de Sagunt, per on es treia el mineral de ferro i els productes siderúrgics de la factoria de Sagunt i per on arribava el carbó per al ferrocarril de Sierra Menera i per la factoria siderúrgica. En total parlem de 86 km de vies, de les que 70 km eren d’ample mètric i la resta, 16 km d’ample ibèric.

Parlarem d’una locomotora mètrica, per tant serà un model H0m.

Locomotora 207 Algimia 130T ex-Rhätische Bahn  G 3/4 (model Rhatia, subgrup 9 a 14).



Locomotora 207 Algimia 130T ex-Rhätische Bahn  G 3/4 (model Rhatia, subgrup 9 a 14).Al 1923 o 1929, (segons els autors consultats), arriba a Sagunt la esmentada locomotora 207 Algimia, que als ferrocarrils Rètics estava numerada com a 12, construïda per SLM Winthertur al 1902 amb el número de fàbrica 1477.

A Sagunt la locomotora va estar activa fins al final dels seixanta.

Models:

De locomotores model Rhatia, amb rodatge 130T o G 3/4, als Rètics n’hi van haver-hi 16, però no eren totes iguals, amb els anys el model va evolucionar, es va fer més gran i amb més capacitat per a aigua i carbó, la que va anar a parar a Sagunt, formava part del subgrup que tenien les numeracions 9 a 14, construïdes entre 1901 i 1908, de tot aquest subgrup, se’n conserva una, la número 11, que ha reproduït BEMO, (BEMO 1295121).



També ha reproduït la 14, (BEMO 1295114).



Compte que BEMO també ha reproduït locomotores 130T del subgrup anterior, que presenta algunes diferències estructurals i caldria fer més modificacions, (BEMO 1295111).




Continuarà.......

Al començar, us he dit que la proposta d’avui és una animalada, entre altres coses, per que partim d’un model BEMO de la sèrie Metal, per tant estem parlant d’un cost d’adquisició molt elevat.

Ara adjunto fotografies de la Algimia a Sagunt, a on es veu com es va modificar, bàsicament es van reduir la obertura de les finestres i de les portes de la cabina, doncs aquesta locomotora entrava a l’alt forn a recollir els vagons gresol amb l’acer fos. Aquí teniu una segona part de l’animalada d’avui.





Cal modificar un model en metall molt bonic i posar-hi unes planxes que el faran molt lleig, treure cromats i daurats, canviar la numeració, fer les plaques amb ALGIMIA 207, el número de la placa del constructor també caldria canviar-ho, la base de la xemeneia i uns quants detalls més, però sempre en el sentit “d’espatllar” un model car i probablement difícil de trobar.




L’alternativa, es no ser tant “comptador de reblons”, deixar-nos d’animalades i deixar el model tal com ens arriba, i conformar-se en tenir una raresa suïssa a la teva col•lecció de material ibèric.

I entre els dos extrems, el blanc i el negre hi ha tota la gama del gris.

Una nota.

El nom de la locomotora, ALGIMIA, l'hi van posar a Sagunt, tocant a Sagunt hi ha la població de Algimia de Alfara.

Quan estava a Suïssa no he trobat si tenia nom.

Això que dius, jo vaig comprar aquesta mateixa màquina però més grossa, la que fa LGB. Precisament la meva intenció era modificar-la i convertir-la en una Altis Hornos. Però quan la vaig veure tan bonica vaig desistir. Mateix cas que em va passar amb la Brawa, que la vaig comprar per a convertir-la en una Robla, i també vaig desistir per la mateixa raó.

Per cert, les 8 primeres, construïdes entre els anys 1889 i 1896 totes tenien nom, Peró les altres vuit, totes elles construïdes a partir del 1901, no varen rebre cap nom. Entre elles hi havia la de sagunt, que originàriament era la n 12.

Ho pots veure en el recuerdo a la següent web de Wikipedia:

https://en.m.wikipedia.org/wiki/Landquart-Davos_G_3/4



1901

És el problema de voler representar una màquina de segona mà, que la de primera és massa maca...

Jo, com que encara no m'he posat mai amb vaporoses, no puc dir que potser val més la pena fer-la de zero, però probablement sigui el més assenyat, veient que la Bemo és una joia...

Una heidi! jo fa anys que vaig darrera d'una però tenen preus prohibitius!!! però no hem liaré amb un altre escala per tenir-ne una..seguiré esperant!!!

salutacions

mallet73