La maqueta d'H0 de l'Ignasi

ostman escrigué:

Ignasi, tens més informació d'aquesta estació... i de la real amb la que s'inspira?

 Aquesta estació és imaginària, no sé si el constructor o dissenyador es va inspirar en alguna en concret, està construïda amb planxa embotida i esbroquellada (troquelada) i enganxades del diferents peces amb soldadura d'estany o amb pestanyes com eren la majoria de joguines de l'època, barrejant peces en van fer diferents models i fins i tot de la mateixa que em fet servir nosaltres n'hi ha diferents versions de pintura i nom de l'estació varia segons la versió, la que hem fet nosaltres és la "Versalles"

però també hi ha versions amb diferents colors o ordre de muntatge de les peces





pots comparar amb la apareguda a Ebay






Fins aviat, Ignasi.

I ademés comparteixen estaciò i andana el tren tripulat i el real!!!
Estic xalant de debó de debó!!!
Un treball magnífic!!!
MESTRE!!!

Aquesta estació de llauna és una petita meravella... gràcies Ignasi...

ostman escrigué:

Aquesta estació de llauna és una petita meravella... gràcies Ignasi...

Una petita anècdota, quan va sortir a Ebay un membre del fòrum ho va fer saber, el meu comentari va ser que havia fet una gran troballa, aquest es va esverar perquè es pensava que la volia comprar, el seu preu era de 18000 euros, jo no vaig dir res de les meves intencions i em feien comentaris que no em precipités que segurament en sortirien d'altres i a millor preu. No vaig dir res fins que els la vaig presentar físicament en la propera trobada, no n'he tornat a veure cap més des de les hores.

Fins aviat, Ignasi.

Seguir aquest fil és com llegir una novela, d'aquelles que hi quedes atrapat i et despertes amb la llum del dia, assegut a la butaca amb el llibre sobre es genolls!

És un dels fils més instructius del fòrum.

En Ignasi és un mestre. Ja s'ha dit moltes vegades al fòrum, i aquesta potser n'és la prova més clara vista fins ara.

Totalment d'acord amb vosaltres.

Ja ha passat la fira de Lleida, el material ja torna a ser al seu lloc i hem re-emprés la construcció dels Martorell's , ara també és potser el moment de re-emprendre aquest fil amb la construcció del circuit del tren tripulat, el traçat és un sol circuit procurant que el recorregut sigui el més llarg possible en el poc espai disponible, com passa en tots els circuits dels trens en parcs i jardins i en els de les nostres maquetes, per això hi volem posar ponts i túnels, pujades i baixades, agulles, vies mortes, ....
 Així doncs el recorregut fa una doble volta en que el traçat agafa alçada per passar per un pont per sobre de part del recorregut , passant també per un parell de túnels, a l'estació hi ha un parell de vies per parar els trens i al sortir d'aquesta hi ha els accessos a la zona de garatges i manteniment del material i motors del club.
 Ja hem vist la construcció de la rotonda i del edifici de l'estació ara toca el pont, és una estructura feta amb angles de ferro de "Evergreen" amb l'alçada justa perquè els trens passin per sota per evitar pronunciar el desnivell de la pujada, ja que les màquines tenen molt poc pes adherent i no tenen anells d'adherència

i com és habitual amb mi fent proves de circulació a cada pas per comprovar que funciona correctament i assajant el millor traçat possible

fent un pont d'encavallades de fusta per salvar el desnivell fins arribar a un lloc on el terraplè si possible

en els punts dels bucles queden sota d'un prestatge que on hi ha el transformador i comandaments del tren

per dissimular aquest indret hi fem una muntanya amb els túnels per els dos retorns, però ha de ser desmuntable per el manteniment de les vies i recuperar el tren si ha descarrilat. Primer tallem unes fulloles a on enganxar la muntanya i que limiti l'espai del control

en aquesta fullola hi enganxem els trossos de polietilè enganxats amb cola tèrmica donant forma a la muntanya

això ja ho hem explicat en parlar de la muntanya del telefèric, però aquí es veu el procés amb més detall, fixeu-vos que al posar la pasta feta amb serradures de poliuretà de color verd (el de les flors) ho faig en trossos petits i separats, aix`és perquè les faldes de la muntanya son molt dretes i llavors la cola de la pasta té tendència a escorre's cap avall , deixant la part superior sense cola i la part inferior anegada, el plàstic que es veu és film de cuina per protegir les vies mentre treballem amb pasta

un cop seca la primera pasta que hem posat ja podem acabar de completar la resta de la muntanya

La tasca final és la de pintar i decorar el indret

Bé, ara ho he de deixar, em criden, demà continuarem

Fins aviat, Ignasi.

Genial.

Ja és genial per si mateix, però em les explicacions fas que encara ho sigui més.

Olot escrigué:

Genial.

Ja és genial per si mateix, però em les explicacions fas que encara ho sigui més.

Caram...

Quin goig de veure - ho!!!