Pas a nivell - MOMI Català

Molt bé Joan!! Endavant!!!

Quina paciència fent forats......sembla mentida que hagi sortit tant de material.

Bé, com ja havia comentat, els mòduls no estan en condicions per dur-los a Molins, però sí que m'agradaria arribar a la trobada de Martorell amb una cosa presentable.

Fa un temps, en Roger em va portar una planxa de pòrex amb la que vull fer els volums.

M'hi vaig posar fa unes setmanes, però em vaig trobar que amb cutter és un merder de boletes, així que vaig fer un invent amb el soldador i un filferro gruixut, pensant a fer un talla-pòrex de primera.... doncs no... un desastre, ja que la punta no arribava mai a escalfar-se...

En quedar-me aturat, vaig demanar un tallador manual i per fi m'ha arribat.



Tot i que és el més barat que vaig trobar, fa la seva funció i he pogut fer les primeres formes d'un dels mòduls.





Mica en mica aniré definint el relleu del conjunt i quan el tingui, ho enganxaré.

Home, et felicito per la idea.

Per fi has tornat a activar aquest fil !!

Segurament, treuré el terme "Masquefa" per a deixar-ho genèric, ja que ja vaig veure fa temps que se'm complica el tema de les vinyes, així que ho faré que es vegi realista, però sense representar un lloc concret.

Joan
Pots explicar alguna cosa més del tallador manual?
Què és? Com funciona? Com s'ha de fer servir?
Gràcies

L'aparença és la d'un soldador elèctric, però funciona diferent, ja que la vareta que es veu és un tub amb resistència per dins, cosa que facilita que s'escalfi uniformement.

El porexpan i el poliestirè d'alta densitat, (el pòrex és de baixa densitat) són molt sensibles a la calor i per tant, acostant el tallador calent, va fonent al voltant, fent l'efecte de tallar el material.

Cal anar donant la forma desitjada, com si fos un ganivet, però sense haver de fer cap moviment de vaivé, ja que el tall és fa sol. Només cal desplaçar-lo cap on vulguem.

Això, amb una mica de pràctica, va molt bé.

Aquest tallador m'ha costat 13€ a Amazon

Moltes gràcies per la resposta.
Però tinc un dubte, si es vol segregar un tros rectangular o rodó d'un tros de planxa i ho dibuixem al damunt, el tallador ha d'anar seguint la ratlla o cal donar un marge per tal que doni les mides que es volien ?

Si el que es vol fer són formes precises, cal utilitzar el tallador de taula. Aquest té un fil tens que s'escalfa i fa els talls ben rectes. No sé si és el cas del de la foto, però a vegades tenen una punta que es col·loca a diferents distàncies del fil, per a poder fer circunferències precises.

Gràcies

Mitjans escrigué:

Bé, com ja havia comentat, els mòduls no estan en condicions per dur-los a Molins, però sí que m'agradaria arribar a la trobada de Martorell amb una cosa presentable.

Fa un temps, en Roger em va portar una planxa de pòrex amb la que vull fer els volums.

M'hi vaig posar fa unes setmanes, però em vaig trobar que amb cutter és un merder de boletes, així que vaig fer un invent amb el soldador i un filferro gruixut, pensant a fer un talla-pòrex de primera.... doncs no... un desastre, ja que la punta no arribava mai a escalfar-se...

En quedar-me aturat, vaig demanar un tallador manual i per fi m'ha arribat.



Tot i que és el més barat que vaig trobar, fa la seva funció i he pogut fer les primeres formes d'un dels mòduls.





Mica en mica aniré definint el relleu del conjunt i quan el tingui, ho enganxaré.

bona feina!!

mallet73

MALLET73 escrigué:

...
 bona feina!!
mallet73

+1

Olot escrigué:

MALLET73 escrigué:

...
 bona feina!!
mallet73

+1

+1

Pere

Avui he enganxat les diverses parts que tenia tallades.

He decidit que, de moment, faré la decoració sense enganxar al mòdul, per si en un futur refaig el calaix amb contra-xapat.

Per mantenir una fermesa mentre enganxa i poder treballar, hi he clavat una mena de palets com de pinxo, però més curts.

Seguidament, he començat a enganxar-hi paper higiènic, amb cola dissolta amb aigua i unes gotes de sabó dels plats. Amb un pinzell i paciència, ho he anat cobrint.

Una de les coses que m'he trobat és que he hagut de fer alguns retocs al pòrex, per a donar una forma més lògica als diferents relleus. Bàsicament és pensar per on podria baixar una hipotètica aigua de pluja i quina erosió faria, així que he obert una mena de riera que uneix uns punts que no tindrien lògica per separat.  Seguidament, hi he posat paper.

De moment, està així

Fa uns dies ja vaig acabar amb el recobriment de paper del primer mòdul i ahir vaig fer i recobrir el relleu del segon. També ho he enganxat ja als mòduls.

En aquest mòdul es veu a l'esquerra el que serà el camí que travessa la via.

Per a recobrir el relleu, he utilitzat aiguaplast per a grans gruixos, preparat més aviat espès. Primer l'aplico amb la rasqueta i després de deixar-lo una estona, li dono forma amb la mà, per acabar finalment fent una allisada amb un pinzell humit.

Serà molt pesat

Pere

Només és la superfície, i més pesat que amb el DM... no vindrà d'aquí.

En un futur vull provar amb una massilla per parets que sembla la plastilina Playdoh, molt lleugera.

Jo n’he utilitzat molt poca de masilla, perquè he enganxat la sorra directament sobre el paper, prèvia capa ben densa de cola blanca. Només allà a on hi ha quedat un forat o una forma que no m’agradava ho he treballat amb masilla. En aquells casos n’he utilitzat una que m’ha anat molt bé, aquesta:

Caram caram caram!! Qui m'havia de dir que agafaria un relleu tan armoniós el porex que teniem per alla el magatzem de la feina Joan!! Però amb les teves mans, ja se sap.

quina bona pinta, Joan

Avui he estat provant una massilla lleugera que per les parets m'havia anat molt bé. Doncs per als relleus, també. Te una textura estranya, similar a la plastilina de playdoh, que és com flonja. L'aplico amb les mans directament i l'escampo per sobre del pòrex. Al cap d'una estona, amb un pinzell humit, he acabat de suavitzar la superfície.







A partir d'aquí, he decidit que calia donar-li certa gràcia al conjunt, així que unes roques faran el fet. Després de veure molts tutorials, per fi ho he posat en pràctica.
S'aplica guix per a donar una mica de volum



Com que el guix cura ràpid, en poca estona ja es pot tallar, en el meu cas, amb una rasqueta, marcant i escrostonant, de forma que no es vegi arrodonit. Finalment, amb el cantó de la rasqueta, li faig unes línies una mica barroeres, que simularan esquerdes de la roca.






Quan ja m'ha semblat bé la forma, li aplico pintura negra dissolta, com una mena de tinta, que s'escola pels racons. Quan és seca, pinto a pinzell sec amb un blanc brut, per donar llum.



El següent ja és preparar la resta per enganxar-hi terra. Pintura marró dissolta.

Noi, això són paraules majors!

Ara enteneu per què no estava conforme amb els mòduls amb gespa artificial..? No em veia amb cor de presentar-ho d'aquella manera una altra vegada... Toca treballar molt, però val la pena.

Em sembla que si, perquè dóna la impressió de que quedarà genial.

Això espero... de moment, vaig preparant el següent pas.

He anat a una obra i he demanat d'agafar una mica de terra. Com que és argilosa, cal assecar-la per poder passar-la bé pel sedàs.



Tot i així, ja he pogut fer una mica de tria