Bona tarda,
Ara que ja quasi tinc enllestits els mòduls m'ha semblat que podria fer una mica de historia del baixador per poder-lo situar en la zona.
HISTORIA DEL BAIXADOR DE PEÑAS BLANCAS
El baixador de Peñas Blancas està situat a 630,25 metres d'alçada al km 27,160 de la línia ferroviària que la Sociedad Minero Metalúrgica Peñarroya (SMMP) explotava des de Fuente del Arco, a Extremadura, fins a San Quintín, a Ciudad Real.
Situada a 10,384 km i a 586,43 metres d'alçada hi ha Cámaras Altas, l'estació més propera per la part de Peñarroya; a 8,990 km per la part de Puertollano, i a una alçada de 633,25 metres, es troba l'estació d’El Soldado.
De Cámaras Altas a Peñas Blancas hi ha un fort pendent de 10,95 mil·lèsimes que es va guanyant amb una sèrie de corbes per fer més llarg el recorregut i així suavitzar la pujada.
La línia la va crear la Sociedad Minero Metelúrgica Peñarroya; es va inaugurar el 5 d'agost del 1909; el 1924 va passar a ser explotada per la Compañia de Ferrocarriles de Peñarroya a Puertollano i el 1956, com la majoria de les línies mètriques passa a mans de l'Estat que les volia rellançar. És aquest any que s'incorporen els automotors Billard 150D de patent francesa, fabricats a Tours però muntats als tallers de Peñarroya. No obstant això, l'1 d'agost de 1970 es tanquen definitivament els serveis i s'aixequen les vies.
Amb les dades que es reflecteixen a
Itinerarios de los trenes núm 12 de l'1 de febrer de 1929 podem fer-nos una idea dels trens que feien parada al baixador quan encara estaven en funcionament les mines del complex miner d’El Soldado, tancat el 1932.
En sentit Descendent, direcció a Puertollano:A les 9,05 h. Mercaderies facultatiu núm. 41.
A les 9,19 h. Mercaderies discrecional amb passatgers núm. 43
A les 10,10 h. Mercaderies núm. 45 de Peñarroya a El Soldado
A les 11,33 h. Exprés discrecional núm.61
A les 12,21 h. Tren mixt núm. 31
A les 13,21 h. Tren facultatiu de mines núm. 49 de Peñarroya a El Soldado
A les 19,21 h. Mercaderies facultatiu núm. 59
A les 22,31 h. Tren correu núm. 33
En sentit Ascendent direcció Peñarroya:A les 3,46 h. Mercaderies facultatiu núm. 64
A les 6,33 h. Tren correu núm. 30
A les 9,01 h. Mercaderies núm. 56 d’El Soldado a Peñarroya
A les 12,54 h. Mercaderies facultatiu núm. 46 d’El Soldado a Peñarroya
A les 13,20 h. Mercaderies facultatiu núm. 40
A les 14,52 h. Mercaderies facultatiu núm. 50 d’El Soldado a Peñarroya
A les 17,20 h. Tren mixt núm. 32
A les 18,10 h. Mercaderies facultatiu núm. 44
A les 18,27 h. Exprés discrecional núm. 62
A les 19,26 h. Mercaderies discrecional amb passatgers núm. 48
A les 20,36 h. Mercaderies facultatiu núm. 66
EL PERQUÈ DEL BAIXADOREn primer lloc cal especificar que encara que a la zona és coneguda com a Estació de Peñas Blancas no ho és. És un baixador ja que l'edifici, com tots els de la línia, té 5 metres d'amplada i així més queda reflectit en tota la documentació de la Companyia.
Està situat en una plana agrícola on es cultiva el cereal, l'oliverar, les alzines i també s'usa per al pasturatge. A pocs quilòmetres es troba El Viñón, una zona més agresta, amb fonts d'aigua amb algunes casetes on la gent acomodada de Villanueva del Duque passava l'estiu. A El Viñón hi havia també un forn de calç conegut com El Calerín. A banda d'això, a la zona no hi havia cap nucli més de població.
Curiosament el baixador, tampoc no disposava de cap dels serveis propis de la línia com: aiguada ni dipòsit d'aigua, magatzem, carregador de bestiar, bàscula, dipòsit de locomotores etc. Només una edificació de serveis, dels quals encara queden les bases de les turques, que estaven fetes de ciment artesanament
in situ, una construcció digna de resguardar ja que actualment en queden molt poques.
A més de l'edifici principal, hi havia una
casilla de tres cossos al pas a nivell del camí d’El Viñón on, segurament, la dona feia les feines de guardabarreres i l'home s'ocupava del manteniment del baixador, del telèfon i dels canvis de agulles. En els últims anys de funcionament de la línia hi vivien el matrimoni format per José Cejudo i la seva esposa Remedios.
És possible que el baixador es construís en aquest lloc per ser una zona clara i plana amb molta visibilitat i així poder realitzar els creuaments dels trens ja que el control telefònic permanent estava a El Soldado que donava cobertura des de Peñas Blancas a La Jara, un altre baixador a prop Villanueva de Còrdova. Segons m'ha dit José, un dels fills de
Juanito el calero, als anys 60 del segle passat, a Peñas Blancas hi havia, encara, sota un rudimentari sostre a la tercera porta, un telèfon de maneta per posar-se en contacte amb l'estació d'Alcaracejos-Villanueva del Duque. Era el mateix maquinista el que demanava via per poder continuar el recorregut.
Una altra dels possibles usos del baixador seria la de deixar, a les vies de sobrepas, les locomotores que feien doble tracció per pujar el fort pendent des de Camaras Altas i que al tornar a Belmez o a Peñarroya duplicaven l'esforç de frenada en la baixada dels trens.
De totes maneres no podia ser molt important ja que durant la Guerra Civil el baixador es va quedar sense teulada, només un petit cobert aixoplugava el telèfon, i mai van tornar a fer sostre l'edifici, quedant al descobert des del final de la Guerra fins a l'any 2021 que es ha reconstruït per incloure el baixador a la Via Verda de los Pedroches i el Guadiato.
La distribució del baixador és igual com a gairebé totes les estacions de la línia; tres vies separades per dues andanes d'uns 3 metres d'amplada i uns 70 metres de llargada. La via de pas és, com a tota la resta de la línia, la central deixant les altres dues per els creuaments i maniobres.
Com a curiositat cal remarcar que segurament sigui l'únic baixador i estació de la línia, des de Fuente del Arco a Conquista, que tingui davant de l'edifici principal una andana de 5 metres d'amplada i, per tant, la via més propera no estigui enganxada al mateix edifici. Que recordi només les estacions d’El Horcajo, La Garganta i Cabezarrubias del Puerto, ja al tram de Conquista a Puertollano, tenien aquest tipus d'andana.
Una altra curiositat és que també seria l'únic baixador o estació on l'edifici principal estigués a l'esquerra de la marxa en el sentit Peñarroya–Conquista.
Quan es va aixecar la línia es va utilitzar, a mesura que es necessitava, el balast i les terres que envoltaven el baixador per arreglar els camins i és per això que tant l'interior de les andanes com el llit de la via es van rebaixar uns 70 cm. quedant a la vista tots els fonaments. Ara que s'han restaurat els nivells, tant de les andanes com de la llit de les vies, però no els voltants a l'edifici principal, produeix una estranya sensació veure les portes del baixador mantenint aquests 70 cm. per sobre del terra així com les seves fonamentacions al descobert.
LA MAQUETALa maqueta consta de 4 mòduls de 75x40 cm; és a dir, que una vegada muntada fa 3 metres de llarg per 40 cm d’ample i el pla de l’alçada és a 115 cm.
Com les altres que he fet és analògica amb els desviaments manuals operats per marmites.
Els quatre caixons son de contraxapat de 10 mm. amb una base de suro de 5 mm. seguint les normes FREMO només en quan als frontals però no en l’alçada ni en el cablejat elèctric. L’alçada de 130 cm la trobo massa alta per les criatures.
He procurat en gran part cenyir-me al paisatge de la zona respectant al màxim la orografia, tot i que hi ha alguna llicència. Les construccions són exactes, cada mida està presa sobre l’original inclús els dos eucaliptus que hi ha al costat de la
casilla del pas a nivell són en el lloc on estaven ja que encara hi quedaven, quan hi vam anar a prendre mides, els peus de les soques dels troncs.
Per fer les construccions he utilitzat cartró ploma de 3 mm per les parets, cartolina de color fotocopiada amb els totxos per les portes, finestres i cantonades, per les teulades teules de Redutex. Les terres que he utilitzat són de la zona, ja que tenen un color vermellós molt característic.
En un principi pensava presentar-los a l’Expotren 2022 de Lleida els dies 14 i 15 de maig, però la primera vegada que s’exposaran serà al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú coincidint amb la trobada de la FISAIC els dies 30 d’abril i l’1 de maig.
Per qualsevol dubte que tingueu sobre Peñas Blancas o sobre la maqueta no dubteu en comenter-m’ho.
Salut i feina,
Albert