Fa una pila d'anys (diria que potser era a finals dels 70) va aparèixer un desconegut kit per a construir el tramvia d'Argentona. Era un kit sense marca, i no sé qui n'era el modelista creador. Podem dir que era una peça anònima, tot i que "radio macuto" deia que era algun antic treballador d'Artesania Latina. Però això no ho puc corroborar.
El kit només el vaig veure a una botiga de Barcelona, ara ja desapareguda: Pachecho. Costava una mica més de 4.000 pessetes.
Es tractava d'una peça dissenyada com estàtica, amb unes rodes de fusta que anaven encolades... però potser no deuria ser gaire difícil de, amb una mica de paciència, posar-hi una motorització. Així que en el seu moment la vaig comprar.
Aquesta era la caixa del kit:
Un cop obries la caixa trobaves el conjunt de peces molt ben presentades:
Com es pot veure a la foto anterior, el kit es composava d'unes peces de contraxapat, uns sèrie de peces en forma de diferents llistons, dos blisters de cartró a on hi havia una sèrie de bossetes de plàstic amb les peces petites de fusta i de metàliques, una planxa de plàstic transparent, unes instruccions i un planell amb dibuixos del tramvia i muntatge.
Vet aquí els dos blisters amb les petites peces:
Aquestes són les peces fetes amb diversos llistons...
I aquestes les peces de contraxapat:
El dibuix/planell que acompanyava al conjunt era aquest:
Era un dibuix molt bonic. Us l'ensenyo per parts perquè la grandària del format no permet veure'l en detall:
El problema començava amb les instruccions. El redactat ja deixava veure que podria ser que alguna cosa no anés be del tot.
I efectivament, aquella desconfiança que generava el text no era pas infundada. Les peces no quadraven tan be com es veia en els bonics dibuixos del muntatge. Clar que potser era perquè jo era un novell.
El cas és que hi havia peces que s'haurien d'haver retocat abans de començar a muntar, cosa que no vaig fer creient que estarien totes a la mida correcte (novatada, això si). D'altres peces no les vaig utilitzar perquè no en vaig trobar el material apropiat (com ara el sostre que era una planxa de contraxapat). D'altres que no em quadraven ni amb pintura... total: em va semblar una enredada.
Tot i que vaig mirar de fer-li algunes millores, això de que no quadressin les peces per cap costat em va desmotivar, i des de llavors aquesta peça encara està per acabar-se. No sé si algun dia em veuré en cor de continuar-la. De moment no ho tinc pas com a objectiu.
Aquest és el meu tramvia, del que fins ara mai no n'he ensenyat fotografies, perquè no n'estic gens orgullós. Però nois, tret de la meva inexperiència, no hi tinc més culpa, perquè va ser una bona enredada.
No li vaig muntar les rodes en espera de una possible motorització, per això en el moment de fer les fotos l'he posat sobre un vagó plataforma del tren d'Olot:
Entre les millores que hi havia fet en podem anomenar el terra folrat amb tires de fusta, com eren a la realitat.
També el sostre fet amb llistons de fusta, i desestimant el sostre de contraxapat original.
Aquí em vaig quedar, i mai més no n'havia parlat amb ningú.