El teu ACCÉS als fils i funcions de TRENS.CAT és LIMITAT
Si ets un visitant ocasional, sigues benvingut. Si els temes d'aquest fòrum t'interessen et pots registrar lliurement. Amb això tindràs l'accés a TOTS els fils, i també podràs participar.
Registrar-se com a membre no comporta cap altre obligació que la de respectar el reglament i als altres membres.
Caldrà, però, que prèviament els Administradors activin la teva inscripció perquè puguis connectar-te. Mentrestant, com a visitant només veus una part dels fils que hi ha oberts a tots els membres.
Encara no ets membre i vols saber quins són els requisits per a inscriure's? que cal fer per a donar-se d'alta? És molt senzill, està tot explicat aquí:
Renoi, quina enveja! que n'és de bonic viatjar quan l'itinerari te'l marca un hobby. l'Enhorabona Amadeu.
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dt Jul 09, 2019 1:59 am
Gràcies,
Ja veus. Ves per on, que vaig pensar en tu.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dv Jul 12, 2019 12:02 am
Dia 6) 26-6-2019 De Dresden a Freilassing ( 781 Kms 3 trens)
Nova etapa, que era la primera de retorn però no ho notàvem perquè encara teníem una destinació del viatge: el museu Traumwerk
Per això ens calia anar fins a Freilassing, a 781 Km d’allà. Primer agafaríem un tren fins a Leipzig, allà un ICE cap a Munich, i un Regio fins a Freilassing. Dit així sembla poca cosa, però ens prenia tot el dia.
Igualment com en venint, a l’estació de Oschatz no varem veure cap tren del Döllnitztalbahn.
Arribàvem puntualment a l’estació de Leipzig Hbf.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Teníem més d’una hora. Hi havia enllaços en pocs minuts, però calia canviar un altre cop de tren a Nuremberg, i nosaltres volíem fer el trajecte d’una tirada, i per la línia d’alta velocitat. Així que teníem d’esperar gairebé una hora.
Haver previst aquesta parada també ens va permetre comprar menjar a les botigues de l’estació, esmorzar una mica (més), i tornar a veure, amb més calma, l’exposició de material històric del centenari de l’estació. De fet, més de la meitat de les fotos d’aquesta exposició que us vaig mostrar, les vaig fer aquest dia. Però per a no cansar-vos, avui no toca veure fotos, ni de l’estació de Leipzig, ni del material exposat.
No ens en varem ni donar compte i ja era l’hora d’anar a agafar el nostre tren, l’ICE 507 Hamburg-Munich, que sortia de la via 11. Ens varen anunciar que sortiria amb uns minuts de retard.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Només sortir de Leipzig el tren ja va encaminar-se cap a la línia d’alta velocitat i va començar a prendre bona marxa. Aquesta és una foto de la pantalla que teníem a dins del nostre vagó.
Malauradament la velocitat només sortia de tant en tant i no vaig poder fotografiar-la quan marcava que anàvem a 300 Km/h, que va ser tot el temps que viatjàvem per la via d'alta velocitat. A demés, el meu avisador de radars del mòbil va deixar de funcionar i no podia veure la velocitat a la que anàvem
Vàrem arribar a Munich amb gairebé 15 minuts de retard.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Una vista general de l'estació de Munich
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Això no era cap problema perquè havíem previst un transbordament llarg, en el que ens calia esperar una mica més d’una hora (que amb el retard ens quedava reduïda a 50 minuts). Però perquè havíem volgut fer aquell transbordament tan llarg? Dons perquè a l’estació de Munich ens esperava el que per a mi era una bona sorpresa.
A totes les estacions d’Alemanya hi ha molta vida. De vegades podríem dir que és un segon centre de les ciutats. S’hi troba tota classe de botigues: fruita i verdura, supermercats, llocs a o prendre un àpat ràpid (estil salsitxa o hamburguesa), farmàcia, llibreria, kiosk.... però mai m’hagués imaginat el que trobaria al final de l’andana de la via 11. I si no m’ho haguessin dit, m’hagués passat per alt ja que el que anàvem a trobar no era pas a la zona comercial de l’estació, sinó en una andana!
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Si senyor! Una botiga de trens!! I amb totes les escales, també la nostra, amb marques com LGB, PIKO, etc. Quina sorpresa!! I com que era a la via 11, la botiga es deia Gleis 11.
Com és natural, a la botiga s’ens va passar el temps volant, i sense que ens en donguerem compte ja era l’hora de pujar al tren.
Aquest cop era un Regional de la companyia Meridian, que feia la relació Munich-Salzburg.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
El nostre tren era com aquest
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Només arrancar, el tren ja es va posar a bona velocitat. Passàvem les estacions de rodalies a tota canya. Tot i que casualment duia el mòbil a la mà, gairebé no vaig tenir temps de fotografiar aquesta màquina (material històric?), estacionada a München Ost.
Però això no va durar gaire, perquè de cop i volta el tren es va aturar. Varen dir alguna cosa per els altaveus, però només vaig entendre que hi havia un problema amb les vies... I varem estar aturats gairebé 20 minuts!
No és cap problema per els amics del tren: per el mateix preu, més temps de tren!
Quan el tren va tornar a engegar, vaig notar que passàvem de les vies ràpides a les vies de rodalies (el traçat entre München-Ost i Grafing és de quatre vies: dos per S-Bahn i dos per els trens que no directes que no paren). Com que anàvem barrejats amb els S-Bahn la velocitat no podia ser gaire alta degut a les parades del tren que teníem al davant.
En arribar a Grafing s’acaba el S-Bahn. A partir d’allà el tren té moltes parades i no va ser possible recuperar el retard, que arribaria als 20 minuts al arribar a la nostra destinació.
Però mentrestant tots estàvem pendents a l’hora de passar per Prien, al costat del llac Chiemsee. Allà hi ha un petit tren de via mètrica que va de l’estació de Priem fins al port del llac. Es tracta del Chiemseebahn, que té un traçat de poc més que un kilòmetre. Però el més interessant d’aquest tren és que té una màquina de tramvia de vapor.
No hi va haver sort. Només varem veure la via. En Jean-Michel ens va dir que ell hi havia passat més cops, però mai l’havia pogut veure.
Informació sobre el Chiemsee, per si en voleu saber una mica més d’aquest tren que NO VAREM VEURE:
Tal com he anunciat abans, varem arribar a Freilassing amb uns 20 minuts de retard. No importava perquè tot i així era d'hora, les 18:50 i només ens calia trobar l’hotel i trobar un lloc per a sopar.
Freilassint és l’última estació dins de territori Alemany. A uns 100 metres de on érem hi havia la frontera amb Àustria, i només creuar la frontera ja erets a Salzburg.
Freilassing és un lloc molt tranquil i agradable. Tret de que plovia foc (la onada de calor també es feia sentir allà amb 38 graus!) semblava que allà hi estaríem be. Sobre tot quan només de sortir de l’estació varem veure això
Aquí varem saber per un petit indicador que hi havia, que a la rotonda de l’estació hi havia un museu, anomenat Lokwelt (món de la locomotora). Calia saber-ne més. Però això ja seria demà, potser després de la visita al museu Traumwek.
Mentrestant, un cop presa possessió de l’habitació varem trobar un bon lloc per a sopar com Déu mana.
En el WC de la braseria hi havia una nota divertida. Els alemanys acostumen a tenir alguns indicadors als WC amb un cert humor sarcàstic:
Traducció: “Si us plau, acostis ben a prop, ELL és més petit del que vostè es pensa. Gràcies”
Demà visitaríem el Traumwek, i si hi havia temps, el museu de Lokwelt. Però demà serà un altre dia...
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dv Jul 12, 2019 12:51 am
Pere
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 5:14 am
Dia 7) 27-6-2019 Visita a Traumwerk i Lokwelt ( 17 Kms 2 trens)
Tal com havíem previst avui aniríem a visitar el museu Traumwerk. Per això ens calia agafar un tren fins a Bad Reichenhall. Tot i així l'estació del tren a on baixaríem quedava lluny per anar-hi a peu, o sigui que varen cometre el segon sacrilegi del viatge, per anar des de l’estació fins al museu.
Aquest és el tren que varem agafar. En aquesta ocasió vaig poder fer-li una foto perfectament. Com podeu veure, és un tren que fa les rodalies de Salzburg. Efectivament, les rodalies d’aquesta ciutat serveixen a totes les poblacions d’aquesta línia que, si us heu fixat, haureu vist que discorre paralela a la frontera entre Alemanya i Àustria.
Tot i que no m’agrada gens agafar vehicles de neumàtic en viatges com aquest, he de reconèixer que a Alemanya els transports funcionen: el bus surt de la carretera, entra a l’aparcament del museu, i ens deixa a la parada que hi ha just a la porta d’entrada, per a tornar a creuar tot l’aparcament i sortir a la carretera i continuar la seva ruta.
El museu de joguines Hans Peter Porsche-Traumwerk, va ser creat per el net del creador de la marca Porsche, i per això porta el seu nom. El Sr Porsche és un acèrrim aficionat a les joguines i als trens. En aquest museu ens presenta la seva col·lecció de joguines. Hi ha una bona part del museu dedicat als trens, entre les que hi ha una impressionant maqueta a escala H0. És un somni. Aconsello amb entusiasme la seva visita. Aquestes són algunes de les coses que hi podreu trobar:
Trens a escala II (sense la "m"), és a dir via de 64m, i a vapor viu!
A part d'aquesta secció també hi havia camions de bombers, vaixells, avions... però no us en poso fotos per no fer-vos espoiler, per si un dia hi aneu!
En canvi si que us mostraré algunes fotografies del circuit en H0:
Fins i tot hi ha una sala en que pots “pujar” a dins d’un dels vagons de H0 i fer un viatge virtual
A l'exterior hi ha un extens circuit de tren tripulat. Ara no recordo de quantes polzades... Tot envoltat per els Alps, que pràcticament marquen la frontera amb Àustria.
Acabada la visita, per a tornar a Freilassing, després del consagrat autobús, varem agafar un tren igual que el anterior. Que fàcil és fotografiar el tren en el que puges quan no hi ha pressa i vas sense maletes!
En arribar a l’estació de Freilassing uns quants “infatigables” varem voler anar a visitar el Lokschuppen (dipòsit de màquines) de l’estació, a on hi havia el museu Lokwelt. Com que anàvem justos de temps per arribar abans de l’hora que creiem que tancaven, i intuint que el desplaçament fins al final de la platja de vies seria infinitament llarg sota la pluja de foc, varem agafar un taxi.
Però només baixar del taxi ens en vàrem adonar que era tancat. Només era obert de divendres a diumenge! No estic segur si varem tenir un error en la lectura dels horaris, o si és que ja havíem perdut la noció del dia de la setmana en que vivíem...
No hi fa res: ho varem veure finestra per finestra... i sense pagar!!
Com que des de les finestres no podíem fer les fotos dignes, totes les fotos que presento a continuació són imatges que he trobat per internet, i que comparteixo amb vosaltres perquè pugueu fer-vos una idea del que hi ha allà. Em sembla molt recomanable d’anar-hi, sobre tot si algú va camí d’Àustria, perquè ve de passada.
Com podeu veure en aquesta vista aèria que he trobat per internet, les instalacions són molt grans. Fins i tot diria que gairebé tan grans com al museu de Bochum, que pot servir de referència als qui hi hagin estat.
Jo no puc donar referència de que és cada peça exposada, perquè des de la finestra em prou feines podíem llegir els cartells a peu de cada peça, però aquí segurament hi trobareu més informació, si teniu curiositat:
Més tard varem anar a sopar a un restaurant que era un antic poste de la frontera, abans de fer-se l'autopista. O sigui que érem ben be a la frontera. Feia una calor infernal!
I l'endemà si que ja era "viatge de retorn". Però com ja sabeu... demà serà un altre dia...
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 7:34 am
Que bon viatge
Pere
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 7:43 am
La veritat, Pere, és que per a mi ha sigut molt satisfactori. He quedat molt content.
I em sembla que m’ha agradat molt més que anar-hi en cotxe.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 8:35 am
Cotxe o tren, no hi ha color, sempre tren i que sigui una mica lent per gaudir mes
Pere
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 8:49 am
Més lent no ho és pas: de casa a Ginebra en cotxe segons Google maps, passant per Lió, son 7:15 hores de viatge. Però això no és veritat, perquè sempre s’han d’anar fent parades. Si comptem parades mínimes per un total d’una hora, quedaria per 8h15.
En tren vaig sortir a les 8:25 de Barcelona i arribava a les 16:29 a Ginebra. Això són unes vuit hores.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 9:04 am
Em referia al fet que jo prefereixo els trens lents als ràpids, i cotxes o tren, sempre prefereixo el tren
Pere
el terrat de margarit Trenjardinaire Plus
Ubicació : Sant Boi de Llobregat,Molí-Nou Edat : 48 Data d'inscripció : 29/01/2016 Nombre de missatges : 2625
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 10:19 pm
Moltes gràcies Amadeu per compartir el teu períple ferroviari!!! Hi ha viatge de retorn,suposo?
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Ds Jul 13, 2019 11:11 pm
Hi ha viatge de retorn, naturalment, perquè sinó jo no seria ara a casa meva.
Bromes a part, precisament n’he parlat de a partir de quin punt ha començat geogràficament i també temporalment, el viatge de retorn. O sigui que ben mirat ja ha començat. Tot i així, el viatge de retorn de veritat comença en el proper relat, que correspondrà al 8è dia.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
el terrat de margarit Trenjardinaire Plus
Ubicació : Sant Boi de Llobregat,Molí-Nou Edat : 48 Data d'inscripció : 29/01/2016 Nombre de missatges : 2625
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 12:53 am
ignasibaga Trenjardinaire Plus
Ubicació : Bagà Edat : 71 Data d'inscripció : 22/05/2013 Nombre de missatges : 7376
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 3:32 am
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 3:36 am
Dia 8 ) 28-6-2019 De Freilassing a Mulhouse ( 750 Kms 4 trens)
Tot s’acaba un dia. El nostre viatge també. Tot i que geogràficament la tornada ja estava iniciada, psicològicament aquest dia iniciàvem la tornada pura i dura. No més destinacions, no més coses a veure, únicament trens i estacions que ens porten directament a casa. Però per sort, jo tinc un dia més de viatge que els demés.
El nostre tren arribava amb "alguns minuts de retard". Es tractava d'una composició austríaca de RailJet que feia la relació Salzburg-Frankfurt. Nosaltres el deixaríem a Stuttgart.
El nostre tren era exactament com aquest:
Amb una màquina que estirava el tren per davant...
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
I amb un cotxe amb cabina per a tornar amb la màquina empenyent.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Les gairebé 4 hores de viatge fins a Stuttgart varen passar molt de pressa. A Ulm varem creuar el Danubi. A partir d'aquell punt estàvem tots pendents perquè segons el meu atles ferroviari d'Alemanya, uns kilòmetres més enllà passaríem per Amstetten, a on hi havia un tren de via mètrica amb locomotores a vapor, i també un de via normal igualment amb locomotora a vapor.
Hi varem passar a tota pastilla, i només varem poder veure'n alguns vagons i un automotor vermell i crema.
Tan sols uns minuts més tard, en passar per Göppingen, varem poder veure el logo de MÄRKLIN a sobre d'uns edificis industrials. Segons va dir algun dels meus acompanyants, aquella era l'antiga fàbrica, que ara s'ha traslladat a un altre edifici molt més gran.
Pocs minuts després d'això, arribàvem a Stuttgart amb gairebé el doble de retard que quan varem agafar el tren. La nostra arribada havia de ser a les 11:59 i ja eren gairebé les 12:20. Hauríem de córrer perquè només teníem uns minuts per a trobar el nostre proper tren, destinació a Zurich i que sortiria a les 12:29h.
Els qui heu mirat detingudament el mapa del recorregut d'aquest dia haureu pogut veure que per anar fins a Mulhouse, la meva destinació final del dia, hagués sigut més curt i ràpid si hagués deixat aquí els meus companys de viatge i jo hagués continuat per Alemanya, però m'estimava més acompanyar-los a Zurich. A demés, disposava d'un bitllet per a viatjar aquell dia per Suïssa, cosa que encara m'ho posava més fàcil. Així dons, vaig triar fer una mica més de volta.
Curiosament era un tren format per vagons CFF Suïssos que anava traccionat per una màquina Siemens-Taurus Austríaca. Ningú va saber donar-me explicacions de perquè aquell tren entre Alemanya i Suïssa duia una màquina austríaca.
Com que varem canviar de tren en una corredissa, no vaig poder fer-ne fotos, sense el risc de perdre el tren. Per això us poso aquesta foto substitutòria trobada per internet d'un tren gairebé igual. Aquest és remolcat per una màquina amb el logo de Cargo, mentre que la que dúiem nosaltres era tota vermella amb les sigles ÖBB:
La línia entre Stuttgart i Singen és bastant sinuosa i la major part del traçat és de via única. Un al·licient més perquè varem passar per llocs en que el paisatge era molt agradable de veure. Malauradament entre descobrir cada racó i perdre'l de vista no hi havia temps material de fer-ne cap fotografia. Valdria la pena anar a passar unes vacances per aquella zona.
Després d'aturar-nos a Tuttlingen vaig veure el que semblava un cementiri de màquines de vapor. Hi havia dotzenes i dotzenes de locomotores rovellades formant una llarga fila. Si hagués pogut fer-ne una foto hagués pogut mostrar-vos alguna cosa així:
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Si hagués pogut baixar del tren potser hagués pogut fer una foto com aquesta altra:
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Però la única cosa que vaig poder fer era buscar-ho per el Google maps, amb el que obtindria aquesta imatge:
En arribant a Singen ens posen una màquina Suïssa com aquesta per cua i la austríaca ens deixa, i el tren canvia el sentit de marxa. És l'ultima parada abans d'entrar a Suïssa.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
En pocs minuts ja varem creuar la frontera, i de seguida varem passar per davant de les cascades del Rin, que degut al desglaç baixaven molt més plenes que no pas quan les vaig poder veure al gener passat. La imatge resultava basant impressionant.
De seguida ens vàrem plantar a Zurich, a on, aquí si, em vaig separar emotivament de tots els meus companys de viatge. Allà ells agafarien un tren direcció Ginebra. Alguns es quedarien per el camí, uns altres arribarien a aquella ciutat, i algun altre continuaria fins als Alps francesos. Per la meva part, a mi m'interessava agafar un tren cap a Basilea.
El nostre tren un cop arribat a Zurich, final del seu recorregut:
Hi havia gairebé un tren cada 20 minuts! Això em permetia dinar com Déu mana, perquè recordava que a l'estació de Zurich hi ha un establiment de la cadena Nordsee, a on serveixen peix a tot Alemanya i també a Suïssa. Ja coneixia el lloc d'altres ocasions i no m'ho vaig pensar dues vegades.
Minuts abans de les quatre, ja estava en condicions per agafar el tren. Vaig triar un InterCity perquè en Jean-Michel m'havia dit que eren directes, sense parades:
La via 18 és la última de la platja de vies, i pràcticament és oberta al carrer. Des d'allà, mentre esperava que portessin el meu tren, veia passar els tramvies i tot el trànsit d'un concorregut carrer.
No es va fer esperar gaire. Reculant i amb un vigilant a cua equipat d'un walkie talkie va anar entrant a la via 18, fins a arribar a pocs metres de la topera. La nostra composició anava enganxada a una màquina com aquesta:
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
El meu tren havia estat estacionat molta estona a sota el sol. Els vagons venien calents com un forn i l'aire condicionat no podia refredar aquell infern. Per sort els vagons eren antics i les finestres es podien obrir, cosa que va fer la major part de viatgers.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
No us imagineu el que és anar en un tren a 160 Km/h amb les finestres obertes!!
El soroll era especialment ensordidor quan passàvem per un túnel.
Entremig de ventoleres i trons el tren va arribar puntualment a Basilea. Jo tenia hotel reservat a Mulhouse per qüestions d'economia, ja que dormir a Suïssa és molt car. O sigui que ara em tocava agafar un TER fins allà. Aquest n'era l'itinerari:
Vaig notar que sortia dels països a on tot funciona com un rellotge. Només d'anar a buscar el tren de la SNCF ha vaig començar a trobar diferències. Seguint els indicadors per anar a la via 31, de on tenia de sortir el meu tren, últim del dia, vaig anar cada cop més lluny, en el que semblava el racó final de l'estació. Però sempre hi havia una porta per anar encara més enllà. Finalment, tota una corrua de viatgers que anàvem cap a França varem sortir al carrer, i varem seguir la vorera fins al final, que ja no hi havia més vorera perquè aquella zona estava en obres. Després varem passar cap a una zona que semblava un "apart" de l'estació, per entrar en un edifici cutre com jo no havia vist fins ara a Suïssa... per anar a parar a una zona fosca a un racó sota de la marquesina del que semblaria més aviat una estació de mercaderies... i allà, mig amagat, hi havia el nostre TER.
El contrast entre el que veien els meus ulls i el bullici entre les vies de la zona "normal" de l'estació de Basilea a on es veien entrar i sortir constant-ment ICE's, InterCitys, algun TGV i fins i tot algun Pendolino Italià, i entre aquella zona que semblava treta d'un capítol de la Dimensió Desconeguda, era xocant. Semblava com si els francesos que no viatgen en TGV estiguessin desterrats a aquella zona de l'estació com per haver fet alguna cosa, o be potser seria per un altra pecat original que se'ls hi deu atribuir des de la Suïssa germànica...
Però el meu tren era allà, just davant meu. Valia més pujar-hi i assegurar-me que si el tren marxava no em quedés a terra. El meu tren era com aquest:
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
A tres quarts de sis ja era a Mulhouse. Vaig prendre possessió de l'última habitació del viatge. Per sort tenia vistes a les vies. En arribar a l'hotel els hi vaig demanar si em podien facilitar un plano dels tramvies. A diferència del que estava acostumat, em varen dir molt educadament que no en tenien, i que si en volia un tenia d'anar a buscar-lo a l'estació o a l'oficina de turisme. De si tenien bitllets per a pujar al tramvia ja no vaig gosar de preguntar-els-hi res.
Els tramvies de Mulhouse no tenen res a veure amb les xarxes de Ginebra, Leipzig o Dresden. Tot i que jo ja voldria una xarxa com aquesta per a Barcelona (o per Girona amb 100.000 habitants, mentre que Mulhouse en té 110.000), la xarxa és petita i els tramvies molt a l'estil "Barcelona", és a dir: vehicles grans i lents i que van tocant la campana electrònica de tant en tant... Tots els sorolls eren els mateixos. Em resultava molt familiar!
Val a dir que en un dels desplaçaments que varem fer en tramvia a Leipzig anàvem a la cua del tramvia a on hi ha una mena de "mirador" ja que aquells vehicles són unidireccionals i no tenen cabina a la part posterior. Recordo que quan venia una corba, amb la velocitat que agafaven, allò donava unes batzegades que t'obligaven a seure per no anar per terra. També recordo que al posar-se verd els semàfors, el tramvia accelerava més fort i ràpid que els demés cotxes!
Que lluny quedava tot allò a Mulhouse! Ara ja començava a sentir-me una mica "com a casa". Però be, això no són més que les meves pròpies impressions personals.
(foto substitutòria trobada per internet) [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Una cosa bona té aquesta xarxa, i és que conta amb un tram-tren. Vaig voler anar fins el límit que em permetia el meu bitllet d'una zona. Volia veure si el tramvia es ficava a les vies del tren... però em vaig quedar amb les ganes perquè fins al límit de la zona 1 només hi anaven paral·leles. Fins aquí és a on vaig arribar:
Aquest model de la foto són els que fan el servei de tram-tren. Podeu veure el recorregut al plano que he posat abans.
Mentre esperava un altre tram per a tornar (va trigar uns 10 minuts), vaig veure passar alguns trens que feien el servei de TER, o potser eren el RER (Rodalies) de Mulhouse.
Després de tornar amb el tramvia al centre i trobar un lloc per a sopar mínimament, encara vaig tenir temps per a fer unes fotografies per els voltants de l'hotel:
El moviment de l'estació no es podia comparar amb altres ciutats per les que havia passat, però tampoc estava malament.
Tot i que a les fotos ja podeu veure que el sol era molt baix, encara feia una calor tòrrida.
Me'n vaig anar a dormir ben d'hora perquè em sentia cansat, i demà encara hauria de fer molts kilòmetres... però demà serà un altre dia.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
el terrat de margarit Trenjardinaire Plus
Ubicació : Sant Boi de Llobregat,Molí-Nou Edat : 48 Data d'inscripció : 29/01/2016 Nombre de missatges : 2625
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 7:15 am
ignasibaga Trenjardinaire Plus
Ubicació : Bagà Edat : 71 Data d'inscripció : 22/05/2013 Nombre de missatges : 7376
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 9:51 am
Vas poder visitar el museu de Mulhouse?
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dg Jul 14, 2019 6:08 pm
No. A Mulhouse només hi vaig fer nit. L’endamà continuava la tornada. No hi havia temps. De fet ja havia visitat en una altra ocasió, tan el de trens com el de cotxes. Per això tampoc no era cap objectiu.
El museu de trens és el més gran de França. Està bé, però no te “elements vius”.
Una opció que vaig buscar era de canviar el bitllet del tren per un altre dia i quedar-me per a poder ser a Estrasburg el dia 2 de juliol, ja que estava només a una hora en tren (jo havia programat el viatge abans de saber que hi hauria la manifestació). En aquest cas si que els hagués visitat. Malauradament el meu bitllet no admetia canvis ni cancel·lacions.
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dl Jul 15, 2019 4:11 am
Dia 9) 29-6-2019 De Mulhouse a La Garriga ( 1057 Kms 3 trens)
Tenia d’agafar un TGV a les 9:57h. Una bona estona abans ja era a l’estació, i tant aviat com varen anunciar la via, vaig anar a l’andana. A aquella hora feia un airet fresc molt agradable, sobre tot després de les calorades extremes d’aquells darrers dies. Sabia que a La Garriga havien arribat a tocar els 40º, cosa mai vista fins aquest estiu. Em feia molta mandra de tornar perquè consultant per internet, mentre jo era a l’andana a 22 graus, a la Garriga ja eren a 35º!
El meu tren va arribar puntualment. Malgrat la decoració vinílica del tren, que proclama la relació ferroviària Franco-Helvètica, el meu TGV feia la relació Luxemburg-Montpeller. Jo havia de deixar-lo per a transbordar a un AVE de RENFE a Nîmes. Podia haver sigut a Lyon, o a Montpeller mateix, o a Valence, que és el que proposa l’itinerari que us ensenyo en aquesta pàgina, però el sistema em va generar un bitllet amb transbordament a Nîmes. No hi fa res, o encara millor, donat que jo volia organitzar una sortida en tren cap al pont del Garabit, i aprofitaria per a preguntar...
El tren pencava amb molta energia. Gairebé diria que aquelles velocitats feien respecte. Els arbres de lluny passaven molt de pressa. El de més aprop no es veien. Aquesta és una foto de la pantalla interior del vagó, en la que de tant en tant ens mostraven la velocitat en francès, en alemany i en anglès. Malauradament la velocitat només apareixia de tant en tant.
Per sort vaig descobrir que el tren tenia wifi i que en la web de la companyia ferroviària (OUISNCF, o alguna cosa aixi) es podia veure la velocitat de forma constant.
Tot va anar be, fins a pocs kilòmetres de Nîmes, que el tren es va aturar en plena via d’alta velocitat. Varem perdre uns 10 minuts, que va ser el retard amb que vàrem entrar a Nîmes. Millor, pensava jo. Així aquella hora i poc que tenia d’espera per a transbordar es farien més curts.
Però no va ser així, perquè tots els trens que venien darrera del meu portaven retard, que sembla que s’anava acumulant degut a la nostra parada en plena via. Finalment varen anunciar que el tren destinació a Barcelona portava 20 minuts de retard, i més tard varen dir que serien 30 minuts. Aquest era el retard més gran vist en tot el viatge. Es notava que ja m’anava acostant a casa. I amb la calor també, perquè era insuportable.
També vaig tenir temps de fer preguntes a sobre quina línia és la que passa per el pont del Garabit. -“A, però senyor, la SNCF no serveix ponts sinó estacions, vostè m’ha de dir a quina estació vol anar!” Aquesta va ser la resposta de l’empleada de la SNCF quan li vaig dir que érem un grup d’amics de Barcelona que voliem fer un viatge en el que passéssim per aquell pont. Ella no tenia ni idea de a on era. --“Em sembla que deu ser la línia que va de Millau a Clermont Ferrand, però m’agradaria que m’ho confirmés i que em digués com anar-hi des d’aquí” li vaig dir... -“la millor manera d’anar al pont és amb autobús...” replicaba ella!!! Autobus!!! Una empleada del ferrocarril em recomanava d’anar en autobús!!!!! S’han begut l’enteniment!!! A demés, m’insistia que ella no tenia ni idea de a on era el pont. Li vaig dir que era un pont famós mundialment, i que gairebé era una falta que una empleada dels ferrocarrils francesos no conegués aquest pont, si tenia un mínim de cultura ferroviària. Va preguntar als seus companys. Tota la plantilla del "Bureau de Ventes" va deixar la seva feina per mirar-me durant una bona estona com si jo fos un mico pelat, o alguna cosa semblant. Li vaig recomanar a la noia que, si tenia la més mínima curiositat, busqués per internet i així descobriria el perquè del nostre interès. Ella es va anotar el nom del pont...
Sembla que més tard, a l’oficina de turisme vaig tenir més sort perquè allà si que sabien a on és el pont. Però també em deien que hi anés en autobús!! --“senyor, el que volem és passar per sobre del pont, i amb l’autobús em temo que això no serà possible!” vaig replicar.
Amb totes aquestes trifurques, em va passar de pressa l'estona fins a l'arribada del meu tren.
El viatge se'm fa fer molt pesat fins a Perpinyà. Parades freqüents i llargues (Montpeller, Beziers, Narbona, Perpinyà...). Vaig calcular que les parades eren de mitjana d’uns vuit minuts. Molta gent va pujar i es va quedar dreta als passadissos. Be, dreta... alguns asseguts a terra i fins i tot alguns estirats a terra. No entenc perquè, si per a pujar a aquell tren calen reserves. Algú va dir que tots els trens anaven malament i per això permetien pujar tothom a tots els trens. Però no sé pas si això s’ho va treure algú de la màniga... Tot i així, prefereixo el tren que no pas anar en cotxe, perquè en cotxe encara es fa més pesat.
Per fi varem passar Perpinyà i varem reprendre la línia d’alta velocitat! Allò ja era una altra cosa.
El maquinista no va ser capaç de recuperar ni un minut del retard. Varem arribar a BCN-Sants amb 35 minuts de retard. Hi havia molta gent que tenia d’enllaçar amb un altre AVE per anar a Saragossa, o a d’altres llocs, i el varen perdre. Una comitiva de RENFE els estaria esperant a l’andana per a oferir-els-hi solucions... (?)
En arribat a Sants vaig agafar un tren de rodalies, cap a La Garriga. Vaig tenir sort perquè vaig fer el transbordament en 8 minuts. I després de 50 minuts, vaig arribar a La Garriga. Eren les 21:03h. L’aire cremava. Els termòmetres del tren ja m’havien posat al corrent de que estàvem a 36 graus, encara.
Espero que us hagi agradat la meva explicació sobre l’experiència que he viscut aquest dies. Aquí s’acaba l’historia... i ara vé allò del gos i el gat i que aquesta història s’ha acabat.
Cita :
NOTES i CONCLUSIONS:
He comptabilitat els kilòmetres fets en tren. No he comptat els que he fet en tramvia, ja que no tenia mitjans per a fer-ho, i molt menys els que he fet en vehicles de neumàtic, com ara taxis i autobusos! (que per altra banda són distàncies insignificants)
Com podeu veure, en total han sigut més de 4.700 Kms, fets en 27 trens. I tot això només en 9 dies!
Ha sigut una experiència molt agradable. Sobre tot el fet de sortir de Barcelona-Sants en un tren que ni tan sols para a la frontera. Com en els altres trens d’Europa, només saps que has canviat de país perquè tens algunes nocions de geografia. En aquest cas, val la pena de viatjar en tren. Ho tornaré a fer!
La comparació que faig: de Mulhouse a La Garriga (uns 1000 Km) Google maps diu que en cotxe són 9:30 hores, cosa que no és veritat perquè sempre fas parades i anant bé trigues una hora o una hora i mitja més, posem que com a mínim són 10:30 / 11 hores. En tren també han sigut 11 hores, tenint en compte que he perdut una hora d’espera al transbordament de Nîmes i tenint en compte que hi ha el tren de BCN a La Garriga que són 50 minuts més. Si no fos per aquests 110 minuts, en tren s’hi estarien 9 hores!!
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dl Jul 15, 2019 5:02 am
Pere
ODAKIM Trenjardinaire Plus
Ubicació : Barcelona Edat : 46 Data d'inscripció : 02/05/2016 Nombre de missatges : 1522
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dl Jul 15, 2019 8:18 am
Caram tu, felicitats pel relat i pel viatge. Hauria d'estar fent altres coses enlloc de llegir-lo però era viciós
Una mica monotemàtic....ni que fos un fòrum de trens
PD: continuo envejós i bavejant.
OG22 Trenjardinaire
Ubicació : Madremanya Edat : 55 Data d'inscripció : 19/09/2018 Nombre de missatges : 695
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dl Jul 15, 2019 9:33 pm
Un viatge d'alló més interessant, sense dubte. Això ho vols fer en territori espanyol i no s'hi assembla ni en somnis.
Sonderzug Trenjardinaire
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 63 Data d'inscripció : 05/12/2014 Nombre de missatges : 489
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dt Jul 16, 2019 3:30 am
Amadeu moltes gracies per fer-nos gaudir del teu viatge. Sempre que torno a casa després d'un viatge m'agafa molta mala llet. No em mal entenguis, m'agrada el meu poble, el meu país, però em pregunto com deu ser per gent de països on tot va com un rellotge arribar de nou a casa. A l'ordre, netedat, cultura i serveis socials acurats. Segurament no els agafa mala llet. I pensar que si el nostre vagó, Que dic vagó!! La nostra locomotora no portés arrossegant el pes mort que es l'estat, podríem tenir quelcom igual o semblant!!! D'aquí la meva mala llet.
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33795
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa Dt Jul 16, 2019 5:36 am
Per això, quan torno d'aquests països a on aprens que les coses poden ser d'una altra manera, utilitzo sovint l'expressió de que per a tornar "he d'entrar amb calçador".
Però no t'has de posar de mala llet, home, només hem de veure que tenim molt a aprendre. Fixa't que de Suïssa a França també es palpa una certa diferència.
Potser el que hauríem de fer és anar a països de l'Africa, o de Sudamèrica, o de l'Asia... així quan tornéssim agrairíem tot el que tenim.
OG22 escrigué:
Un viatge d'alló més interessant, sense dubte. Això ho vols fer en territori espanyol i no s'hi assembla ni en somnis.
Ni en somnis. Per això sempre vaig cap a Europa!
_________________ Amadeu [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Contenido patrocinado
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa
Portal 
Índex 
Últimas imágenes 
Registrar-se 
Iniciar Sessió 
Assumpte: Re: 9 dies de periple en tren per Europa 
Dl Jul 08, 2019 10:50 pm
