Del Zillertal als Ferrocarrils Catalans

M'agrada molt l'efecte que has donat de fusta

Gràcies, Narcís.

Veurem com queda després de pintar!

Us en recordeu de la refotuda barana que vaig arrencar a la garita? dons encara hi queda la maneta a recuperar per a posar a una de les portes que avui faré:



Ja està. Sembla fàcil, oi?  



I ja està posada a la seva porta:



Recordeu aquesta foto, en que parlava de recuperar les manetes?



Dons ja està fet  



I els respectius forats ja estan tapats




Les dues portes que rebran les manetes. Si recordeu la maneta que hi havia "dibuixada en relleu", ja les he fet desaparèixer.  



Les nanses posades a lloc:





En una de les 7 portes que em calia fer m'he passat de mida i hi havia un error d'una mica més d'un mm. El marc no encaixava i quedava aquest buit. Dons l'he arreglat amb cianocrilat i una mica de bicarbonat. Un cop pintat no es notarà res.



I amb totes les portes acabades, aquest és l'aspecte del vagó a dia d'avui  





Ja només em falta folrar les vores per el costat de dins i pintar.

Una feina de....

Bah! Amb avui només m’hi he estat cinc dies.

A mi lo que no m'acaba de fer el pes és la peça de sota del xassís que va entre bogis

Tens raó. Per haver-ho fet bé, li hauria d’haver canviat el bastidor i posar-n’hi un de cotxe de viatgers. Els tensors haguessin quedat molt millor que aquesta peça tant lletja que dius. Però he simplificat. L’objectiu no era pas fer una reproducció fidel, sinó un vagó que s’assemblés al de Catalans. Una peça inspirada en aquell vagó. I de fet, el vagó m’agrada molt més ara que com era abans.

No era una crítica, només que crec que és lo únic que desmereix del resultat. M'agrada molt com ha quedat

Gràcies.

Pere

Està molt bé Amadeu!

En quant al reforç del bastidor, tampoc suposaria molta feina tallar i posar-hi els tensors fets amb barnilla. Tot és proposar-s'ho...

Si que es podia haver modificat. Però el bastidor del vagó original és més interior que no pas el del Zillertal, que cau arran de la caixa. El millor hagués estat canviar-lo per un bastidor dels que LGB utilitza per alguns cotxes de viatgers. Però no sé si l'allargada fóra l'adequada o si hagués calgut tallar o perllongar...

Hagués hagut d'estudiar a veure quin xassís era el millor, buscar-lo, a veure si algú en ven, o comprar un vagó a destrossar, esperar a rebre'l...

Però tal com deia en algun punt del fil, aquesta obra correspon a una dèria de dissabte a la tarda.

Olot escrigué:

Si; és ben bé una dèria de dissabte a la tarda, i rematada el diumenge, malgrat feia molts anys que ho tenia al cap.

No volia pas implicar-me en un projecte perfeccionista... i llarg d'acabar!! Necessitava resultats gairebé immediats. He trigat només cinc dies, més un que calculo que trigaré a fer el que l'hi falta (el folrat interior, que ja està gairebé preparat). És el primer cop a la vida que faig un treball que dura menys d'una setmana !!    

Es podia fer millor, efectivament. Però aquest cop m'he atorgat moltes concessions. La primera, el temps.

I no et creguis que m'ha sigut fàcil !!  

Jo crec que hi ha d'haver projectes com aquest, en el que tens necessitat de fer coses que no impliquin molt de temps ni feines feixugues. Són agraïts i a més els resultats són vistosos.

Tinc masses coses empentegades per a començar un altre projecte llarg. I tinc masses coses a la "cua d'espera" de la producció.

Això va ser ben bé un rampell.

(un rampell que deixarà una incògnita!)

Una incògnita??????

Ara que estàs inspirat podries continuar fent feinetes com aquesta i transformar vagons o locomotores, no?

El meu "deure" és continuar la terrassa.

Sisu escrigué:

Una incògnita??????
...

Si...

Collonssssssssssssssssss. El que m'estava perdent, quina lliçó de gran mestre, les explicacions, les fotografies... Un gran projecte executat com un concert, quina il·lusió que transmets, es nota que la tens. Felicitatssssssss.

Caram! Gràcies, Jordi.

Per cert, moltes felicitats.

Olot escrigué:

El meu "deure" és continuar la terrassa.

Sisu escrigué:

Una incògnita??????
...

Si...

Això és lo que m'agradaria més

Dons mira, l’enigma és aquí, en el plàstics que m’han sobrat:

Vols construir quelcom amb les peces sobrants?

Només són un munt de tro ets de plàstics. Gairebé.

Sempre es pot construir una caseta de venda de bitllets, per a un guarda agulles o el chiringuto de l'encarregat de paqueteria a l'estació

Pere

Bé, s'acosta Sant Joan...

Joan!!!!



Mira lo de la caseta per a vendre bitllets (o gelats) no se m'havia acudit pas.