Hi ha un d'aquests vagons, el prototip que vaig fer primer, que requereix una restauració.
M'explico: el vagó prototip sempre l'he mostrat només d'un costat. Això no era pas perquè tingués un defecte
de construcció, ni res semblant, sinó que va passar que el vaig voler pintar amb els colors
de dos verds que tenien alguns vagons del tren d'Olot.
Això ho vaig fer quan era molt jove, tan aviat com vaig acabar-lo. N'hi havia que em deien que no el pintés, que era
de fusta i no es veuria.... mal guanyada fusta!
Quanta raó tenien! no pas només perquè d'aquesta manera amagava el material noble amb el que el vaig construir, sinó perquè un cop vaig començar a pintar-lo no m'agradava con es veia i no el vaig pas acabar
de pintar.
De fet, només vaig pintar mig lateral, quina cosa quedava lletja com un pecat. Per això no l'ensenyava, igual com ningú ensenya els pecats sinó és davant del confessionari.
Dons bé, ha arribat el moment, i ara confesso. I per a redimir el pecat, ara estic gratant el vagó, cada dia a l'hora màgica del Sol, que és quan millor llum tinc a casa, com ja sabeu tots els que m'aneu seguint.
Aquest és el costat bo del vagó, quina foto ja va ser posada en aquest mateix fil:
Aquest és el costat que sempre he mostrat, i que sempre he tingut visible a
la vitrina. En fer-lo circular per a fora, sempre posava el costat dolent
de cara a
la paret, i si algú el veia accidentalment des
de l'altra banda, sempre l'inundava d'explicacions...
Ho sento, però no en tinc cap foto del costat pecat, per tant no us el podré mostrar com estava.
Dons bé, tal com he dit, aquests dies, mentre
la meva impressora treballa a tot taco, estic restaurant el vagó, amb molta paciència i cura, assegut al costat del foc. Si que us puc mostrar el costat dolent del meu vagó, mentre l'estic treballant:
Aquestes fotos són recents, tot i que no són pas d'avui mateix:
De mica en mica va reprenent el seu estat natural, color fusta, tot i que costa molt perquè
la pintura va penetrar per els poros i... bé he
de felicitar a
la casa Humbrol, perquè després
de tants anys (més
de 35!!)
la pintura encara està impecablement adherida a tot arreu.
Les fotos testifiquen fins a quin punt
la pintura va penetrar
la fusta per a tot arreu. He utilitzat, aigua-ras, acetona, pinzells, paper
de vidre, punxes, cúters, agulles, i tot el que punxa, talla o rasca. I encara es nota!
Aquest vagó té un valor afegit: és el prototip, fet a mà peça a peça, d'una sèrie
de vagons que posteriorment vaig fer, amb
la maquinària i l'ajuda d'un gran modelista: en Joaquim Vallès.
I aquest és el meu taller
de restauració
de temporada, a
la vora del foc, al sol, i des
de on sento molt bé
la música
de la impressora, per si passa alguna cosa. Cal estar al cas, perquè
la nova generació dels meus vagons
de portes laterals del tren d'Olot és molt a prop
de veure
la llum...
Portal 
Índex 
Últimas imágenes 
Registrar-se 
Iniciar Sessió 
Assumpte: Vagó de construcció anglesa del Tren d'Olot (FFCC de la Terrassa) 
Dj Des 24, 2009 3:23 am
PEP
