Mòduls MOMI en corba (Mòduls LA CORBA)

Magnífica feina"novell"!! m

Ah, dons com que veig que uns agrada, aquí ve la continuació:

És el moment d'encolar la sorra. Per tant cop de pinzell amb cola blanca i deixar caure la sorra als llocs a on he "pintat". Naturalment les roques no s'han de pintar!





La sorra és gratis. Tota la he aconseguit per els voltants de La Garriga. Cal, això si, passar-la pel sedàs molt bé per a obtenir una granulositat regular i homogènia.



Sembla que tot comença a prendre un altre aspecte, oi que si?  





Quan la sorra és seca, arriba el moment de posar la grava i encolar-la.







Els carrils pintats, el balast i la sorra, fan un bon canvi a l'aspecte de la via.

Què has utilitzat per al balast?

Genial!!! Es un fil superinteressant!!La sorra, la última capa,ho fas amb un spray d'aquells reciclats amb cola blanca i aigua en la proporció adient?

Un cop seca la sorra i el balast, i recollit tot el que sobra perquè no s'ha enganxat (es pot fer molt còmodament amb un aspirador), arriba el moment de l'herba.

Com que era al juliol quan feia això, i per aquells mesos hi havia una notable sequera a tot Europa, l'herba dels meus mòduls també tenia un aspecte de sec.



No obstant, també hi havia matolls al mig de la via. Segurament aquesta companyia no té trens herbicides!



Per a posar l'herba calia "pintar" amb cola blanca sobre la sorra. Òbviament només calia pintar als llocs a on volia herba. Així, el camí no el vaig pintar, però els vorals i tot el que hi ha més enllà si.



Aquí em teniu, inspeccionant el meu propi treball. El resultat em convenç força. Tot i que jo no havia fet mai aquesta feina, m'agrada el resultat. Per cert, hi ha aparells per a posar l'herba amb un sistema electrostàtic. Dons jo vaig posar les herbes a mà, amb els dits. Segurament amb aquell aparell tan car m'hagués quedat millor, però jo estic satisfet.  



És hora de fer els decorats de fons. Com que en tota la superfície del mòdul hi ha sorra i herbes, degut a que aquests mòduls són reversibles, he posat una tira de cautxú a sota del perfil que colla els decorats a la base de sorra i herbes, a fi de que s'adapti be a un terra més irregular que no pas si a sota hi hagués només una superfície plana.



Aquí tenim un mòdul en corba gairebé acabat. Només hi falta la fotografia del decorat.



De mica en mica, van sortint herbes a tots els mòduls.



Aquí veiem els quatre mòduls tots treballats. Si us hi fixeu, els dels extrems tenen una herba bastant seca. En canvi els dos centrals tenen una mica de sota-bosc. Això és perquè aquests han de rebre uns arbres que en aquelles dates encara no havia comprat. Això ho vaig poder fer uns dies més tard, aprofitant una sortida que tenia prevista a Alemanya.

Mitjans escrigué:

Què has utilitzat per al balast?

El mateix que vaig utilitzar per els mòduls de la fàbrica: un balast de granit que tenia preparat per la meva terrassa. Ve de França i el vaig trobar en una fàbrica de llambordes, que l'utilitzava com a matèria prima. Com que els hi vaig demanar molt educadament, varen accedir a vendre-me'n uns kilets....

el terrat de margarit escrigué:

Genial!!! Es un fil superinteressant!!La sorra, la última capa,ho fas amb un spray d'aquells reciclats amb cola blanca i aigua en la proporció adient?

No, Roger. La sorra la he deixat caure amb una cullereta de postres sobre la superfície prèviament "pintada" amb cola blanca sense diluir. El polvoritzador que deus haver vist en alguna fotografia només té aigua i era per a ruixar la sorra a fi d'humitejar-la una mica quan feia una capa a sobre de la cola blanca. Al humitejar-la impedia que la cola blanca quedés massa absorbida per la pols i la sorra i s'eixugués prematurament. Al humitejar la sorra es notava de seguida que la cola pujava per capil·laritat.

Si que en canvi calia rebaixar la cola blanca a una part de cola i dues d'aigua (més una gota de Fayri) per a deixar-la caure per sobre del balast de la via, mitjançant un sitrell vell.

A Alemanya vaig visitar diverses botigues i altres "punts de venda" i a tot arreu hi buscava els arbres adequats per els meus mòduls. No va ser fàcil.

Finalment, justament a Champex Linden hi vaig trobar el que buscava, tot i que aquests arbres eren molt cars, podríem dir que eren tan bonics com cars. En Sven Linden, propietari de la botiga, tenia moltes ganes de treure's de sobre aquells arbres, i en veure que en volia, em va dir que si me'n quedava més d'un me'ls deixaria a meitat de preu. Jo vaig agafar llavors els quatre que necessitava, però en sentir aquelles condicions, els meus altres tres companys de viatge també en varen voler uns quants. En definitiva ens vàrem quedar tot un bosc!

Els arbres són extremadament fràgils. Amb molt de compte hi vaig fer un forat a sota, en el que hi vaig encolar un clau sense cap. A cada punt a on hi havia d'anar un arbre hi vaig fer un petit forat, just del diàmetre del clau. Aquest sistema em permetia desmuntar els arbres per el transport dels mòduls. Vaig haver de fer una caixa de cartró que protegís molt carinyosament els arbres.

El resultat de tot això ja el vàreu veure a Bagà. Però per els que no vàreu venir, aquí podeu veure la cabana ben amagada dins del bosc...







Be, en aquestes tres fotografies anteriors he buscat una perspectiva en que la cabana es veu, però quan es visita el MOMI no es veu pas des d'aquesta perspectiva. En realitat, el públic visitant veu això:



Com podeu veure, costa una mica descobrir que hi ha una caseta amagada. Trobar-la és possible nomes per als més observadors, no pas per aquells que passen de pressa.



Sobre tot si només es fixen amb els ciclistes i excursionistes que segueixen el camí al costat de la via.  

Els arbres són genials , a més de la resta

Pere

Si que són molt bonics, però a sobre dels dos inconvenients que ja he dit (carestia i fragilitat), també resulta que van perdent fulles...

S'han de tractar molt carinyosament.

Fes-los una ruixada amb laca de iaia

Potser sigui una bona idea.

Pensa que quant més barata, menys productes cosmètics porta i més pega. Jo la faig servir entre altres coses, per donar adherència a les impressions, faig una capa al vidre abans d'imprimir.

magnifica feina!!

salutacions

mallet73

Un cop estrenats i provats els mòduls en corba a la trobada de Bagà, en els propers dies publicarem la norma actualitzada amb un apartat que contempla la construcció i característiques dels mòduls en corba.

Tot i així, si hi ha algú que no es pugui esperar més li puc enviar el text provisional.



Bromes a part, un dels objectius d'aquest fil era compartir els meus errors de manera que en els propers mòduls en corba que es facin no caigueu en els mateixos errors. Cal assenyalar-ne dos:

1) el radi R1 de 600 mm no és adient.

El R1 pot estar justificat en els bucles de retorn, per exemple, perquè en ells hi ha d'haver tot el cercle en molt poc espai. Tanmateix estaria justificat també en alguna instal·lació que s'hagi de fer en molt poc espai. Però quan es tracta de que els mòduls facin un gir no es pot posar una corba de tant reduït radi entre mig de la llarga recta del MOMI, perquè fa molt de mal als ulls.

Haver triat R1 per a la corba interior dels meus mòduls els hi fa perdre la reversibilitat perquè, tot i que els he pensat per ser reversibles, la corba petita no es podrà posar mai cap el costat del public per aquesta raó.

En Francesc va fer els seus mòduls amb un radi de 930 mm i queda molt millor; els seus si que seran reversibles.

A la norma MOMI, els mòduls en corba tindran un radi mínim de 900 mm, que tot i no ser res de l'altre món, ja no fa el mal als ulls del R1.

2) l'altre gran error va ser que tan en Francesc com jo mateix, varem voler fer tota una corba de 90º cada un de nosaltres. Això comportava la construcció de quatre mòduls cadascun, amb els problemes d'emmagatzemament i de transport que això comporta.

No és necessari que una sola persona faci tota la corba de 90 graus! Els mòduls en corba serveixen per a fer figures irregulars, per tant no cal fer una corba de quatre mòduls. El que jo suggeriria seria que cada un de nosaltres (o només els que puguin o vulguin) en fes només un. Un i prou. D'aquesta manera si cal fer, per exemple una corba de 90 graus, només caldria que entre tots aportéssim els quatre mòduls necessaris per aquella ocasió, segons la necessitat i segons la disponibilitat de cadascú.

Això també vol dir que si, per exemple sis de vosaltres feu un mòdul cadascun, de vegades es necessitaran i altres vegades no. A l'hora de fer una figura nova, caldria veure quants mòduls en corba serien necessaris, i posar-nos d'acord en qui porta el seu, sense que ningú n'hagi de portar quatre ocupant l'espai del maleter del cotxe que podria utilitzar-se per a material mòbil o per alguna altra cosa (com ara un acompanyant! )

Canvia molt carregar quatre mòduls en corba, o només haver de carregar-ne un perquè d'altres també en portaran un cadascú.

Espero que l'experiència de l'Amadeu i la meva, serveixin a tothom. Subscric tot l'exposat per l'Amadeu. i afegeixo un detall: si feu la tarima del mòdul en corba..., l'efecte estètic és molt millor, sobretot al cantó convexe. Jo he fet els meus amb el cantó còncau recte..., pero si els tingués de tornar a fer... els faria curvats!

En la propera, la de Molins, tindrem ocasió de provar-los per el costat de la via de radi petit.

jo ja estic al 100% de capacitat d'enmagatzematge, ... tant al traster ... com en el cotxe així que no puc pensar en fer un modul en corba.
pero penso que amb els que teniu fets (i lo ben decorats que els teniu ) hi han més que suficients per donar molt joc visual al MOMI.
Enhorabona pels resultats tant en l'aspecte operatiu com en el estètic

Gràcies, Lluís.

lluis7 escrigué:

jo ja estic al 100% de capacitat d'enmagatzematge, ... tant al traster ... com en el cotxe així que no puc pensar en fer un modul en corba.
pero penso que amb els que teniu fets (i lo ben decorats que els teniu ) hi han més que suficients per donar molt joc visual al MOMI.

Encara no són suficients per a muntar una figura irregular. Sempre que he mirat de dibuixar-ne alguna, acaben faltant corbes. De manera que si n’hi hagués uns quants més aniria molt bé. Naturalment s’han de fer de manera voluntària, perquè ningú està obligat a fer-ne, només faltaria.

I és ben cert que tu ja tens un bon nombre de mòduls construïts, per el que em sembla molt lògic que no en construeixis cap. Seria més lògic que els voluntaris que en facin siguin modulistes que disposin d’espai.

  Estem esperant el pla d'aquest angle de llesca de 11,25 °

Dius 11,25? Els trams en corba són de 22’5 graus. Molt aviat la norma hi haurà els planos o la plantilla per a fer-los.

Tu dis 11,25? Les modules en courbe sont de 22’5 degrés. Binetôt il y aura les plans ou semelles dans les normes.

uan explicació molt didáctica de com maquetar un espai.

Amics, tinc de rectificar el que vaig dir aquí:

Olot escrigué:

...
I finalment els mòduls ja tenen potes. Només quatre potes seran suficients per a suportar tota l'estructura perquè en part es penjarà dels mòduls contigus.

Olot escrigué:

Tema potes:

Només he fet quatre potes. Em sembla que són suficients per a tot el conjunt.

A cada mòdul li he fet tres punts de fixació de potes, però això no vol  dir que cada un n'hagi de portar una, sinó que es muntaran potes en els llocs que correspongui segons el muntatge que es faci. De moment, els punts de fixació són aquests (assenyalats en blau):



Que el mòdul tingui tres potes dóna la possibilitat de que un moment donat es pugui tenir un mòdul sol dempeus, si s'ha de treballar-lo durant la construcció o si se l'hi ha de fer algun manteniment, sense necessitat de utilitzar els demés mòduls. Això ja ho hem vist en aquesta foto:



En el següent dibuix hi ha la distribució de potes segons el muntatge que es faci (indicades en vermell). Cal tenir en compte que als punts extrems no els hi cal tenir potes perquè van collats a d'altres mòduls (rectes) que ja tenen la seva pota:

Dons ara res de tot això!  

Experimentats diversos muntatges, és molt més pràctic que cada mòdul corba tingui les seves potes i es tingui dret per si sol. Per això a la norma diu que cada mòdul corba ha de tenir tres o quatre potes.

En conseqüència, he fet les vuit potes que faltaven. Així estaré en norma, i així el muntatge, encara que més entretingut, també serà més pràctic.

Com que a cada cop que feia potes em passava no sé pas quantes hores passant el paper de vidre i envernissant, i tornant a passar el paper de vidre... i ... i... aquest cop m'he comprat una lijadora, que n'hi ha a molt bon preu. La meva no m'ha costat ni 40 euros! Resultat: en un sol dia he fet la feina de polit i envernissat. D'altra manera hagués trigat uns quants dies i hagués acabat, com cada cop, amb una notable contractura al braç. És magnífic. Ho recomano a tothom!

Així permetrà al desmuntar no haver d'anar amb tanta cura, el mòdul de té més difícil de caure

Pere

Be, el que passa és que la distribució de potes que vaig fer inicialment funcionava perfectament, però a l'hora de muntar i desmuntar s'ha d'anar massa en compte de veure quins mòduls tenen potes i quins no, i separar els mòduls tenint en compte això, i si algun no té potes... etc

Si cada mòdul té les seves potes, quan es munten tots junts en una corba de 90 graus, és molt més fàcil de muntar i desmuntar, i si van aïllats intercalats entre altres mòduls, no depens d'ells per a muntar el teu modul en corba: es munta amb les potes i es queda allà a on va, dret. Quan muntin els moduls contigus ja està a punt, preparat i a lloc.

Molt més pràctic.