Construcció d'una carbonera d'inspiració lliure.

En aquest fil explicaré la construcció de la carbonera feta per els mòduls de La Fàbrica, per si pot ser útil per algú.

La carbonera és d'inspiració lliure, i adaptada a l'espai que tinc entre l'edifici del dipòsit de màquines i l'aiguada. No és gaire difícil inspirar-se per a fer una carbonera. En realitat una carbonera és només un espai per a tenir el carbó i carregar les màquines. N'hi ha hagut de totes mides i formes. Anava a dir i colors, però no és cert: el color és sempre el mateix, completament brut i negre de carbó. An demés, la construcció pot ser tosca i no cal esmerar-se gaire en la rectitud on en la verticalitat de les parets perquè de vegades estaven construïdes de qualsevol manera o estaven fetes malbé per el desgast i les trompades.

Com deia he vingut condicionat de mides. I la idea era fer una cosa molt simple, tipus com la que fa Pola. La de Pola era massa gran per a mi i, a part de que no m'hi cap, no cal una carbonera tant gran només per la màquina d'un petit ramal industrial. No es tracta pas d'una estació de línia a on van a carregar carbó moltes màquines cada dia. Un petit espai és suficient en el meu cas.

A diferència de les de Pola, que són a terra, jo he volgut fer com amb la carbonera de l'estació de Sant Feliu de Guixols, del Feliuet, quin terra era a l'alçada del terra de la cabina de les màquines.

Un cop tenir clara la idea vaig començar de seguida.

Per a la construcció he utilitzat bàsicament rajoles de terra cuita AEDES-ARS Ref 2231 (que precisament donen un aire molt tosc), algunes DOMUS-KIT Ref  0210, i d'altres que també devien ser d'aquestes mateixes marques, però que no en podré dir la referència perquè varen sortir de sobrants que guardava al calaix.

Aixi dons, després de tallar un tros de contraplacat que servirà de terra, vaig començar a fer les parets amb les rajoles ref 2231. Les vaig enganxar amb cola blanca ràpida de Ceys. Un cop ben sec, vaig mirar d'embrutar-ho tot amb ciment-cola, procurant que entrés a les escletxes entre rajoles. Vaig obtenir aquest resultat:



Els dos rails són de Märklin I, pintats amb esprai de color rovell (pintura DUPLICOLOR marró xocolata-RAL 8017) i espolvorejant pols de rovell a sobre, abans de que s'eixugui la pintura. En acabat, un cop secs, una capa amb l'esprai de vernís mat. De seguida veureu perquè serviran.







Una prova de com queda i de si l'alçada és més o menys correcta.

De fet la carbonera es podria quedar tal com està, i tindríem una carbonera de l'estil de la de Pola. Però ja he comentat que la volia aixecada a l'alçada de la cabina. Per tant, ara caldrà fer-li un terra, que igualment serà de rajola. Per aguantar el terra, tal com amb moltes construccions antigues, simularem que hi ha uns rails que fan la funció de bigues.

Per això amb la DREMEL farem unes ranures per a poder encastar els caps dels carrils. Calen tres "cops" de DREMEL:

Un...



...dos...



...i tres



Encastem els carrils encolant-los amb una gota de cola de Poliuretà IMEDIO (atenció, cal fer servir guants!). Cal tenir en compte que aquesta cola s'infla. És a dir que si poses una petita gota, va expandint-se lentament fins a multiplicar el seu volum per 7 o 8 vegades el seu volum inicial.





I obtenim això:

Pols de rovell autèntic..? Mira de vernissar-ho amb vernís mat, que no segueixi el procés de corrosió... La qüestió és que es quedi sense oxigen i la reacció s'atura.

En quant a l'obra, sense paraules, molt real!

Efectivament, així ho vaig fer. He oblidat de mencionar-ho. Un cop pintat, abans de que la pintura sigui seca, hi tiro la pols de rovell. I un cop completament sec, un cop d'esprai de vernís mat.

Fa tants dies que ho vaig fer que ja me'n oblidava!
Ja he rectificat l'explicació.

Però més que per aturar el procés d'oxidació és per a fixar la pols, que només fixada amb la pintura que hi ha a sota, acabaria per anar perdent pols. El procés d'oxidació no em preocupa pas perquè els carrils Märklin són inoxidables, i a demés hi ha la capa de pintura. En definitiva, la pols d'òxid de ferro no li perjudica en res.

Si la carbonera és alta, caldrà una escala d'accés.

Amb fil-ferro he fet uns escalons a encastar a la paret.



Rovellats de la mateixa manera que els rails.



Mentre s'eixuguen ja he fet el terra del pis. Una fusta de contraxapat de 3 mm ha sigut el suport pla a on encolar els maons amb cola blanca ràpida. A la foto ja es veu el terra "embrutat" amb ciment-cola.



Unes petites perforacions m'han permès d'encolar els graons amb una mica de cola de POLIURETÀ.



En detall



Una vista des d'un punt de vista baix ens permet veure l'efecte dels rails-biga. També podem veure el
contraxapat, base del pis i els llistons amb que el vaig encolar.

Amb prou feines me'n havia donat compte i ja tenia la primera fila de rajoles de la paret enganxades a lloc.



De mica en mica...



El conjunt pràcticament acabat. Aquí la nova paret fins i tot ja ha rebut la seva capa "embrutidora" de ciment-cola.







Ben ennegrida, i ben ambientada te un aspecte encara millor.



L'ennegrit és fet amb pigments de terra de colors, de color negre.

El sac és un accessori de pessebres. En realitat era un sac de farina, però ben ennegrit passaria perfectament com un sac de carbó vegetal.

L'escombra, la galleda i la pala també són accessoris dels pessebristes.

El carbó és cosa seria. Resulta que a cada viatge que he fet a Alemanya, quan he visitat una fira he trobat tota mena de imitacions de carbó, i n'he comprat moltes. Be, dons cap d'elles m'ha agradat quan les he posat a la carbonera. Unes eren pedres pintades, d'altres eren potser... trossos de vidre negre?, d'altres brillaven massa o massa poc... però cap era realista. Finalment la solució: és carbó autèntic trossejat amb la mà de morter i encolat amb cola blanca diluïda amb aigua (una part de cola i dues d'aigua + una gota de Fairi per que corri be). Justament a la part d'abaix i a la galleda es veu blanc perquè quan vaig fer la foto la cola encara no era seca. Només el carbó de veritat semblava carbó.

Aquí una primera prova de posar-la al seu lloc. Encara falta embrutar l'entorn.



Des d'un altre angle...



I aquí en ple funcionament, ja posada i acabada, amb els mòduls muntats al Saló de Bugeat



Veiem una mica el seu entorn

Molt bona feina! Friso per veure la resta d'accessoris que has anat fent..!

mallet73

Si teniu preguntes, no tingueu vergonya de fer-les.

Bocabadat i sense paraules!! Ets un MESTRE!!! Ets un mestre!!!
Una pregunta.El paisatge de fons que es veu,es de rodalies a on vius?
I la Stainz,es la numero "2" al cantó dret, i al cantó esquerra,es un "4"?
Be,dues preguntes...

Roger, gràcies per les preguntes.  

En primer lloc, puntualitzar que no sóc cap mestre. Només sóc una persona tossuda i exigent, per sort o per desgràcia. Però no pretenc donar lliçons a ningú, només compartir el que faig i procurar que les meves experiències serveixin a algú altre, o inspiri a algú altre.  

Les fotos en la que surten Stainz són dues fotos diferents fetes en diferents dies, i en realitat són dues màquines diferents. Si be les dues són negres, tenen algunes diferències. Fixa't que una (la 2) és plana per darrera de la cabina, i encara no te la xemeneia perquè encara no està acabada. Correspon a una modificació que vaig explicar en aquest fil:  (si vas a la última pàgina veuràs l'estat en que està ara, que és el de la foto que has vist en aquest fil de la carbonera)

https://trenscat.forosactivos.net/t1802p75-de-stainz-que-udola-a-stainz-funcional#47730

En canvi l'altra (la 4) te la forma clàssica darrera de la cabina. Aquesta també la vaig modificar, i ho vaig explicar en aquest fil:

https://trenscat.forosactivos.net/t1802-de-stainz-que-udola-a-stainz-funcional

En quant al fons de decorat dels mòduls, aquest tema l'abordaré al fil dels mòduls de La Fàbrica, però encara no hi hem arribat. No és una foto de La Garriga. Ho explicaré de seguida.

Doncs accepta que ets un "mestre" en compartir
Gràcies per els fils!!
Ja veig que no es la Garriga,pero ben aprop sembla...Diria que es anant cap a Granollers,però...SHHHH!!!

Una feina impecable, com sempre...

Gràcies.

Però jo no trobo que estigui tan impecable. Fixa't lo brut que està.

Olot escrigué:

Gràcies.

Però jo no trobo que estigui tan impecable. Fixa't lo brut que està.

Impecable-ment embrutit!!

       

Olot escrigué:

%carbó autèntic trossejat amb la mà de morter i encolat amb cola blanca diluïda amb aigua (una part de cola i dues d'aigua + una gota de Fairi per que corri be)"

M'ha agradat molt. L'edifici i la explicació.

El fairi nio fa malbé la cola? No sabia que valia per a a cola balnca diluida. Sempre ho he fet aigua cola 3-1, per ser mes fluid.  A veure si ho provo algún dia.

El fairy trenca la tensió superficial de l'aigua i fa que no es creïn gotes, sinó que pugui fluir per allà on als modelistes se'ns acudeixi posar-ho. És per això que es diu fairy (màgic), pels modelistes...