Cap a on va el MOMI?

Olot escrigué:

Un nou fil neix a partir dels següents posts creats al fil de Santa Eulalia, i que ja abordaven un tema que no tenia res a veure amb l'objecte del fil original. Els posts en qüestió han sigut traslladats a aquest nou fil. Per els que ja els heu llegit abans, podeu passar directament a l'obertura d'aquest nou fil tocant aquí:
https://trenscat.forosactivos.net/t2763-cap-a-on-va-el-momi#96494

Per sort estem arribant a un punt que no ens podíem imaginar en quan a qualitat, operativa i longitud dels moduls MOMI, i que ens obligarà a prendre decisions de com continuar aquest gran projecte, a l'hora de participar a futures trobades.

El meu comentari es podia prendre com una negativa a Santa Eulalia i per aixo volia deixar clar que no tinc res en contra. Més aviat es al contrari: Benvingudes sian trobades de la nostra escala!!

Però a l'hora, també volia dir que requereix molt esforç (i molta il.lusio) fabricar els moduls i es una llàstima tindre que deixar alguns a casa.
Gràcies per entendre-ho

És una bona observació, Lluís.

S'entén perfectament. Per a mi queda clar.

Em dol portar-te la contraria Francesc !!
Crec que la excepció ha de ser deixar moduls a casa !! De fet, crec que Molins tindria que ser la unica excepció on passi aixó.
el repte crec que es tindre lloc on poder desplegar tot el que estem construint. Si no ens conviden a trobades establertes ... potser tindrem que buscar alternatives on disposar d'espai suficient.
En aixo em referia.
PD: potser estem desvirtuant aquest fil. disculpeu. ho deixo aqui.

Francesc escrigué:

Permeteu-me unes reflexions
Estem en plena crisi de creixement que crec és molt positiva. Sembla que gairebé ja tenim més metres de mòduls que locals on exposar-los. Ho veig bé, molt bé! És positiu! Ens permet variar molt el circuit que cada vegada que el montem pot ser/serà diferent. A part dels mòduls de retorn, en tenim tres tipus bàsics: les grans instal·lacions (estacions, pas a nivell, etc.), els de pas (inclosos els ponts), i les corbes. Tot això ben combinat ens pot donar una bona varietat de circuits. No us sembla un somni fet realitat?
Des del punt de vista funcional podem dividir els mòduls en "actius" i "passius". Els mòduls actius son els que permeten -requereixen- la presència del titular del mòdul perquè les instal·lacions que té..., funcionin!; hi prima la funcionalitat.  Els mòduls passius no requereixen feina per part del titular, en no tenir elements mòvils a vigilar; hi prima la decoració, que actua de separació entre els mòduls amb activitat funcional  diversa.
Fora bo que els mòduls passius fossin més nombrosos que els actius, a la fi de aquestos -els actius- estiguin ben separats; no us sembla?

Com a conseqüència de lo exposat crec hem de mentalitzar-nos que possiblement no podrem portar tots el nostres mòduls a cada reunió; si podem..., serà possiblement una excepció.

Jo tinc 4 moduls passius que fa ja 2 anys que no els monto per manca d'espai tan en les trobades com en el cotxe, convertin els moduls retorn es els actius i el de corba que també ho serà..

lluis7 escrigué:

Em dol portar-te la contraria Francesc !!
Crec que la excepció ha de ser deixar moduls a casa !! De fet, crec que Molins tindria que ser la unica excepció on passi aixó.
el repte crec que es tindre lloc on poder desplegar tot el que estem construint. Si no ens conviden a trobades establertes ... potser tindrem que buscar alternatives on disposar d'espai suficient.
En aixo em referia.
PD: potser estem desvirtuant aquest fil. disculpeu. ho deixo aqui.

Entenc el que dius Lluis però llavors tindrem que seleccionar les trobades, ja que l'espai que necesitem ja supera qualsevol espectativa i la disposisció de sales on organitzar aquestes trobades ens ve limitades per els organitzadors o per la disposició que tenen els ajuntaments d'espais...ho haurem d'estudiar..qui ho hauria dit està on estem!!!

mallet73

Perquè no comencem un fil nou dedicat a possibles configuracions de la Momi ?, ens permetria fer-nos millor a la idea per a possibles mòduls nous i escenaris possibles, Amadeu et toca obrir-lo que tu tens els dibuixos

Pere

D’acord, em sembla bé, Pere. A la que tingui un moment m’hi poso. Però em fa l’efecte que més que parlar de possibles configuracions del MOMI, que venen limitades i marcades per l’espai disponible dins del local a on participem i per el nombre de mòduls a exposar, hauríem de plantejar-nos més aviat cap a on volem anar, i quins serien els mòduls nous a fer, per les persones que vulguin fer mòduls a partir d’ara, de cara a obtenir la millor funcionalitat del nostre circuit.

Això també marcaria un abans i un després, perquè el MOMI, fins ara, havia sigut de tema lliure a l’hora de construir els mòduls, dintre d’un límit marcat per la coherència, és clar. El fet que marquem un rumb a seguir limita aquesta llibertat en pro d’arribar a uns objectius determinats.

Pere, molt bona idea! Amadeu, molt bona idea! Ens cal un fil nou.

A petició d’en Pere, i també perquè el tema ja es desviaba de l’objecte del fil de Santa Eulalia, he obert aquest fil per a parlar del tema: Cap a on va el MOMI?

La observació d’en Lluis és bona, però hi ha una cosa de calaix: a cada local als que anem a exposar, l’espai és el que és i per raons de companyerisme (que mai ha faltat entre nosaltres) de vegades limitem, de forma voluntària, la participació d’alguns dels nostres mòduls. Això és tan trist com inevitable. Però sempre és millor participar amb una part dels mòduls, que no pas no participar.  

Per altra banda, en Francesc parla més aviat de dirigir amb inteligència la construcció de nous mòduls, la qual cosa no faria cap mal. Com que he dit amb inteligència, implicitament també amb coherència.

Mireu, una de les característiques del MOMI que varem heretar de França, era la plena llibertat de tothom de fer el que vulgui dins del seus mòduls, naturalment seguint una coherència dintre dels objectius del MOMI: reproducció d’un ambient de carrilet, en un entorn modelistic.

Hagués estat be de començar establint un esquema teòric a on volguessim arribar, com ara un circuit amb una quantitat d’estacions X, amb una quantitat de mòduls de pas, ja siguin rectes o corbes, etc, i a cada persona que volgués fer mòduls, deixar-li escollir quin modul triava. Això hagués sigut partir d’una idea preconcebuda, i sense llibertat per als constructors de mòduls, a fer el que la seva imaginació li digués.

És clar que les dues formes de fer, la preestablerta i la lliure, són correctes. Nosaltres varem optar per la lliure, tal com es feia a França. És clar, ara tenim masses pocs mòduls de pas.

Com a “responsable tècnic” actualment quan una persona em diu que vol començar a fer mòduls per el MOMI, ja li suggereixo com a el millor en aquest moment és fer només mòduls de pas (ja siguin rectes o en corba) que són més simples de fer i que és el que més necessitem actualment, ja que disposem d’una saturació de complexes amb agulles, estacions de mercaderies, etc etc

Sembla que això funciona i que estem en procés de “reconduïr” l’estructura del MOMI (actualment, a demés d'algun mòdul de pas que darrerament hem estrenat, ara hi ha en construcció o en projecte algun nou mòdul més també de pas). Això no coacciona la llibertat dels modulistes nous, perquè s’els hi dóna la llibertat de fer el tema que vulgui (sempre dins de la coherència que deiem abans), però sobre tot, que no hi hagi complexes amb agulles. És aquesta la única limitació respecte a abans.

L’objecte d’aquest fil, dons, és de donar idees de quines decisions inteligents es poden prendre en aquest sentit, sempre dins d’una coherència, i sense perdre l’esperit MOMI ja que no és pas la filosofia del MOMI el que està en debat, sinó la planificació dels nous mòduls a construir a partir d’ara, i cap a on volem anar.

Ara a pensar, de moment m'he construït un carro per poder transportar bé els mòduls, és desmuntable i molt fàcil de desmuntar.
Demà em poso amb el circuit classificador, encara que estarà normalment fora de la vista, el preraro perquè si ho posem al costat del retorn de Carles sigui com una part d'aquesta estació.

Ara hi haurà de dissenyar les diferents possibilitats de connexió, jo estic preparant una connexió però encara no està acabada de dissenyar, és per a posar-la en qualsevol tram del circuit, tinc algunes idees, però no tinc gens clar encara





També per al qual es porti un penjador pot servir com penjador



Pere

Més reflexions:
1a. Ens cal un inventari dels mòduls existents i clasificar-los d'acord amb la seva funcionalitat: actius (estacions, pas-a-nivell,...) o passius (de pas, ponts, corbes...). Això ens permetrà saber bé el que ens fa falta, i suggerir les noves construccions.
2a. Tenint en compte la complexitat de la construcció dels diversos tipus de mòduls, convindria aconsellar als nous participants del MOMI-Català..., començar amb un mòdul de pas, recte! -és el mòdul més senzill de tots- i no complicar-los la vida amb "construccions faraòniques".

Pere bona pensada!! aixó confirma el que ja se..que el MOMI català va sobre rodes!!!

salutacions

mallet73

us segueixo

ignasibaga escrigué:

us segueixo

+1

mikado escrigué:

Fa uns dies em vaig decidir a provar el sistema digital, donat que en la meva petita explotació hi ha tres màquines dotades de descodificador DCC.
Així doncs em calia trobar una central i un comandament que no fos gaire car, l'objectiu es fer proves per si realment m'agrada.
Cercant per les plataformes de segona mà em vaig fer amb una central Lenz LZV100 i un comandament LH100, el preu de compra va ser de 75 euros....

Ai, ai, ai... que això potser podria ser l’inici del començament de la digitalització del MOMI...

Sospito que si el nostre tècnic de funcionament s’inicia en aquesta (diabòlica?) practica, ja no voldrà tornar a patir per el disseny de circuits electromagnètics... només ell sap com s’ha hagut de trencar el cap.

Gairebé ja el sento proclamant les meravelles del digital!

Estem ben apanyats!!

Olot escrigué:

mikado escrigué:

Fa uns dies em vaig decidir a provar el sistema digital, donat que en la meva petita explotació hi ha tres màquines dotades de descodificador DCC.
Així doncs em calia trobar una central i un comandament que no fos gaire car, l'objectiu es fer proves per si realment m'agrada.
Cercant per les plataformes de segona mà em vaig fer amb una central Lenz LZV100 i un comandament LH100, el preu de compra va ser de 75 euros....

Ai, ai, ai... que això potser podria ser l’inici del començament de la digitalització del MOMI...

Sospito que si el nostre tècnic de funcionament s’inicia en aquesta (diabòlica?) practica, ja no voldrà tornar a patir per el disseny de circuits electromagnètics... només ell sap com s’ha hagut de trencar el cap.

Gairebé ja el sento proclamant les meravelles del digital!

Estem ben apanyats!!

La central LZV100 amb el comandament LH100 és el sistema digital que tinc a la maqueta de H0, és un sistema que ja fa molts anys que és al mercat i per tant ja està molt superat, encara que jo el tinc en actiu i de moment (mentre funcioni) no penso canviar-la, però és que a més en tinc una de recanvi instal·lada en una maleta de proves.
Al principi de estar amb vosaltres i quan tenia dues màquines de Playmobil vaig pensar en la possibilitat de digitalitzar una de les màquines, tenint en compte que les de Playmobil porten el motor a 16v, els descodificadors de Lenz tenen una sortida de motor a 1amp, més que suficient pel motor de Playmobil, tot plegat era compatible amb el MOMI ja que també poden funcionar en analògic .
El resultat va ser que hi havia molta diferència de funcionament entre la digitalitzada i la que no portava descodificador, el descodificador crea una petita resistència que minva la tensió que arriba al motor de per si ja justeta, per tant ho vaig desmuntar tot, el que cal és una central que vagi a 24v.
Però donat que els membres del MOMI no tenen els trens digitalitzats no és massa provable poder-ho fer sense haver de perdre algun membre que no pugui o vulgui entrar en el digital, però si que es pot fer servir el sistema per accessoris i temes de control de circulació

De moment tots tranquils que de la Momi no es toca res, crec que tothom esta comode amb el sistema actual.



Salut i vapor

Uufffffff!

uuufff

Pere

No entendré mai aquesta urticària que us provoca el digital...

Decoder de màquines i modificar estació amb 9 motors desviaments €

Pere

L'estació no cal modificar-la, i un decoder no és tanta inversió. No cal fer totes les màquines alhora...

Mitjans escrigué:

No entendré mai aquesta urticària que us provoca el digital...

Coses de la gent gran, Joan.

Miraré de no fer-me gran...

No pateixis pas: a mida que et facis gran no ho deixaràs pas al digital, ni les coses que tens adquirides o apreses. El que et passarà més aviat és que no assumiràs d’aprendre més coses noves, i arribaràs a un punt en que tendiràs quedat estancat perquè et costarà canviar allò que has fet tota la vida quan comenci a caducar i hi hagi nous mètodes que et costarà d’aprendre.

Jo formo part d’una generació que ha viscut un canvi brutal en la societat degut el canvi informàtic, que ha estat una autèntica revolució. Hem passat de no tenir ni un simple ordinador (les úniques computadores de les que teníem coneixement eren les de la NASA), i de marcar els números de telèfon amb una roda, per telefonar a una casa, no pas una persona, a viure  completament immersos dins la informàtica.

Hem passat d’utilitzar el Tippex en la màquina d’escriure a començar a tenir ordinadors personals, tot i que només feien un processador de textos i poca cosa més. Varem començar a tenir els primers ordinadors a la feina, que no feien pas gran cosa, tret de funcionar amb discs flexibles. Hem vist el naixement dels primers telèfons mòbils, uns aparells enormes i amb prou feines amb cobertura. Hem vist com de mica en mica aquests grans aparells s’anaven convertint en un petit ordinador de butxaca que ho fa tot, fins i tot telefonar.  Hem vist néixer les autopistes informàtiques que fa 30 anys eren ciència-ficció, i fins i tot hem après que les video trucades que veiem a les pelicules de start-trek es convertien en una realitat quotidiana. Hem passat de fer servir una llima, a imprimir en 3D!!

Tot això amb un lapsus de temps molt curt, perquè el canvi informàtic s’ha anat accelerant progressivament. Estic segur que cap jove d’avui dia imagina la vida sense telèfon mòbil, sense WhatsApp, sense internet, sense GPS, sense Google maps, sense Facebook, etcètera. Al jove, que no pot imaginar tot això, li és difícil d’entendre que tinguem una certa dificultat pel digital. És normal.

Arriba un moment que el cervell ja no dóna per més i es satura per l’esforç fet en aprendre, tornar a aprendre, reaprendre, i tornar a començar una altra vegada més... Arriba un moment que no aprèn res més. Per això ens costa el digital, perquè és la manera de canviar el que has fet tota la vida, per un sistema nou que implica un nou aprenentatge i un nou canvi de mentalitat.

Almenys la meva experiència personal em fa pensar que això va així, més o menys.