Conèixer Àustria (... i alguna cosa més!)

Dons mira, Pau, celebro que t’hagin Agradat les poques fotos que vaig fer...

ostman escrigué:

...
No és gens habitual que tinguin un cotxe cabina de pis baix, a la via morta que hi ha al costat del dipòsit de les locomotores de vapor... si haguessis tret el cap per las finestres les hauries vist....

Malauradament això no era possible perquè una reixa envoltava tot el perímetre del dipòsit. Les fotos estan fetes des de darrera de la reixa. Potser hi havia alguna obertura per alguna banda, però no la vàrem buscar perquè plovia bastant.

Sabia que t’agradarien, Lluís

Jo si que hi veig un encant especial a aquesta cremallera, precisament la raresa.
Quan he vist les fotos de la dièsel també he pensat que algú ha estat a casa d'en Lluís i l'hi ha copiat l'avatar

Tal com deia, per anar a Salzburg des de Jenbach per autopista cal passar per Alemanya. Un cop a l'autopista Munich-Salzburg, passes molt a prop del llac Chiemsee. A la vora del llac hi ha la ciutat de Prien am Chiemsee, a on hi ha un tramvia a vapor que va de l'estació del tren al port, el que representa un traçat que en prou feines no arriba als 2 Kms.

Al més de Juny vaig passar-hi en tren amb els meus amics de Suïssa (veure [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo] ). En Jean-Michel, que ho sap (gairebé) tot de trens va dir que mai havia aconseguit veure la màquina de vapor tipus tramvia d'aquest tren, tot i haver-hi passat en varies ocasions. La dièsel si, però la de tramvia, mai. Aquest cop, nosaltres abandonàvem l'autopista en direcció Prien am Chiemsee, per anar a fer una visita al petit tren, i poder veure la misteriosa màquina.  

Varem arribar a l'estació. Els trens de via normal passaven gairebé constantment, tant en direcció a Salzburg com en direcció a Munich, tan si eren alemanys com austríacs, o xecs! Però del petit tren no hi havia res. Només la via, mètrica, per cert. Però de material rodant res.

Així dons varem agafar el cotxe i varem anar seguint la via fins al port. Allà només hi havia un tren amb un intent minúscul de locomotora dièsel, però de la de vapor ni rastre en tot el traçat. Aquesta és la "mitja màquina" dièsel:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Ni rastre de la màquina de tramvia a vapor!

Però envoltada d'herba hi havia una via que anava cap algun lloc:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Si, tal com vàrem suposar, la via anava a les cotxeres/dipòsit. I la varem seguir. No gaires metres després varem arribar-hi, però... les cotxeres eren buides!!!

Vaig preguntar a uns empleats que no semblaven gaire disposats a contestar preguntes, i em varen dir que la màquina havia sigut enviada a Mainingen a revisió.

Dons si, era difícil de veure aquesta màquina...  

Així que varem tornar al cotxe, i després de veure sortir el tren amb aquell pot de màquina dièsel, varem reprendre el nostre viatge cap a Freilassing. No obstant, en sortint del poble encara ens en va passar una de ben bona:

Estàvem aturats a un semàfor, que devia ser l'ultim, i davant nostre hi havia un pont per a on una via creuava per sobre de la nostra carretera. Vaig tenir el temps just d'explicar que era un ramal que naixia a l'estació que acabàvem de deixar, i que la línia (de via normal) es deia Chiemgaubahn, però que no en sabia res. Només acabat de dir això, que va passar un automotor històric que acabava de sortir de Priem! Tots vàrem estar unànimement d'acord en buscar un caminet que ens apropés a la via per seguir-lo.

De camins en vàrem trobar molts, i alguns anàvem a parar a la via, però el Schienenbus anava molt més ràpid que nosaltres... Així que després de donar moltes voltes per tota una sèrie de caminets que rondaven la via, varem decidir abandonar la idea, però... de cop i volta varem anar a parar a un pas a nivell des del que es veia un petit baixador a on semblava que hi havia anunciada l'imminent parada d'un tren. Així que varem parar el cotxe i després d'uns llargs minuts varem tenir la recompensa: el Schienenbus tornava cap a Priem!

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquell baixador era al bell mig del no res, però un minut abans de que vingués l'automotor varen aparèixer varies persones, a peu o en bicicleta, que varen anar cap a l'andana per a pujar al tren.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquí tenim una vista del Schienenbus amb més detall.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Poc després ja érem a l'hotel de Freilassing, a on em varen reconèixer de la meva estada anterior, dons mesos abans, i recordaven perfectament que anava amb uns amics suïssos cap al museu de joguines del Sr Porsche. Malauradament no hi aniríem perquè sabíem que el museu Porsche era tancat aquell dia, i la rotonda de l'estació de Freilassing també, però per la organització del viatge era aquell dia que ens tocava pernoctar allà.

I l'endemà emprendríem novament la ruta, cap a noves destinacions. Però això ja vindrà demà...

Ah, que bé! En Alejandro Sasplugas m'acaba de passar un vídeo del moment de gloria en que tots retratàvem el Schienenbus sota la pluja:

Olot escrigué:

Ah, que bé! En Alejandro Sasplugas m'acaba de passar un vídeo del moment de gloria en que tots retratàvem el Schienenbus sota la pluja:  

Unes imatges bonissimes, però a part de tirar fotos i grabar, algú s'el mirava ?

esperant la segünet entrega fotogràfica,

ODAKIM escrigué:

...
Unes imatges bonissimes, però a part de tirar fotos i grabar, algú s'el mirava ? ...

Home, és clar!!!

L'endemà varem abandonar Alemanya molt d'hora, tornant a entrar a Àustria, aquest cop per Salzburg. No varem trigar gaire a arribar a St Wolfgang im Salzkammergut. Allà prendríem el cremallera de Schafbergbahn. La muntanya de Schafberg es troba entre tres llacs: el Mondsee, el Attersee i el Wolfgangsee, i té una altura de 1780 metres. S'accedeix molt a prop del punt culminant amb aquest tren, que puja per el costat inclinat de la muntanya. L'altra vessant és gairebé vertical. St Wolfgang és a 540 m d'altitud.

Com que hi ha molta concurrència cal dir en quin tren baixaràs, perquè els bitllets serveixen només per el tren per el que han sigut comprats. Com que teníem una agenda força plena aquell dia, no teníem gaire temps per estar a dalt, així que varem demanar de baixar amb el primer tren, que sortiria uns 20 minuts després d'arribar nosaltres. Vaig tenir molta feina a fer-li entendre al venedor dels bitllets que volíem baixar amb el primer tren. Ell ens recomanava bastant insistentment que agaféssim el següent, que sortia una hora més tard, i no ens entenia. Al final li vaig haver de dir que l'únic interès que teníem era el tren. Així, dons, amb una certa expressió de decepció ens va vendre els bitllets.

Amb els bitllets ja varem poder accedir a l'andana.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquest cremallera de via mètrica disposa de sistema Abt i té algunes màquines a vapor de construcció recent, i algunes dièsel, tal com veureu a les següents fotos.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Us sonen aquestes Stadler?  

En plena ascensió varem creuar un tren que baixava amb una dièsel.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquesta és l'estació superior:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Les fotos panoràmiques queden desvirtuades aquí, però amb la pau, llum, colors i aire net que hi havia allà, em pregunto si no hauríem d'haver fet cas al venedor dels bitllets...

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Però quedar-nos una hora aquí hagués suposat retrassar-nos massa sobre el pla previst, i varem haver d'oxigenar-nos acceleradament. En fi, en un proper viatge potser serà...

En la foto anterior veiem la vessant sud, per a on haviem pujat. El llac és el Wolfgangsee. En la foto que ve ara veiem la vista costat nord, amb el Mondsee a l'esquerra i l'Attersee a la dreta:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

De baixada també varem fer creuament a la mateixa estació entre-mitja. Aquí esperàvem el tren ascendent.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Tal com us havia dit abans, aquestes màquines de vapor són de construcció molt recent. Ho podem comprovar a la placa del constructor:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Disposen d'un cremador de gasoil com el de les calefaccions

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Una última vista abans d'abandonar l'estació...

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

I aquests dipòsits que porten incorporats a la cabina perquè son ?, és el diposit de fuel o el d'aigua?. Deuria fer una fumera força negre

Aquestes maquines de vapor estan descafeinades per tant cremen com les cuines de gas de casa , de fum practicament gens .la porta del fogar semble talment un microones !!!!!

ignasibaga escrigué:

 I aquests dipòsits que porten incorporats a la cabina perquè son ?, és el diposit de fuel o el d'aigua?. Deuria fer una fumera força negre

Possiblement es de gasoil, però si et soc sincer, no en tinc ni idea.

alejandro sasplugas escrigué:

Aquestes maquines de vapor estan descafeinades per tant cremen com les cuines de gas de casa , de fum practicament gens .la porta del fogar semble talment un microones !!!!!

Home,ara que ho dius,si que sembla un microones... Es deuràn escalfar el cafè??

Molt guapo el de vapor!!!

el terrat de margarit escrigué:

Home,ara que ho dius,si que sembla un microones... Es deuràn escalfar el cafè??

Doncs riuràs, però vaig veure un documental sobre l'ultim tren de vapor xino en línea regular, i posaven uns peus de porc a coure.  (a diferència d'aquí, el tallaven fins a mitja cuixa)

Imagina't si a sobre aquests xinesos que comentes ,coneguessin la "olla ferroviaria"...Quins tiberis!!!

Amadeu paraaaaaaaa!!! amb tantes iamtges de tractors i locomotres..que m'agafara un "cataflush!"

salutacioons

mallet73

Jo crec que aquest fil te l’hauries de saltar, Carles, a fi d’evitar que t’agafi qualsevol cosa d’aquestes, o que et doni per a construir tot el que vegis, etc etc. Tu ja em coneixes i saps que aquí hi poso coses no aptes per a tu... i tu et coneixes i ja saps que si mires acabaràs llepant...

O sigui que ja saps...

mallet73

Desde el dia 4 , estem esperant que la continuaçio del viatge segueixi, les fotos acompanyades dels teus comentaris ho fan molt agradable .  El Carles que ho archivi , i acabi el que esta fent , ja tindra temps de realitzar alguna de les guapes peçes que vares caçar .
Ja se que aixo done molta feina , pero al menys tinguem l esperança de algun dia ho acabaras .

Alexandre

Si, si, naturalment: vull continuar el fil. El que passa és que hi ha hagut un seguit de coses que m’han impedit dedicar-hi més temps, però continuarà, i més ara que veig que ho esteu esperant.

Gràcies per la vostra paciència.

alejandro sasplugas escrigué:

Desde el dia 4 , estem esperant que la continuaçio del viatge segueixi, les fotos acompanyades dels teus comentaris ho fan molt agradable .  El Carles que ho archivi , i acabi el que esta fent , ja tindra temps de realitzar alguna de les guapes peçes que vares caçar .
Ja se que aixo done molta feina , pero al menys tinguem l esperança de algun dia ho acabaras .

Alexandre

Ho fa per que tingui temps a acabar el que tinc en marxa, per si hi ha alguna cosa que m'agradi i la vulgui fer...



salutacions

mallet73

Amadeu. .com triguis gaire segur q ja haure comencat algun altre trastu abans de q publiquis en fil..



mallet73

Reprenc aquest fil ara que la major part de coses que em varen fer aturar-lo ja estan resoltes, mig resoltes, o gairebé resoltes del tot.

Fent memòria, acabàvem de visitar el Schafbergbahn, i fèiem ruta cap a Graz, a on teniem reservat hotel a les afores. Però encara ens esperava el que per a mi va ser una grata sorpresa, a Steyr, a on varem visitar el Steyr Museumsbahn, o el que queda del Steyrtalbahn, una petita línia de via de 76 cm.

Malauradament aquest tren només funcionava uns dies a la setmana, i aquell dia precisament no. Però això no ens va pas impedir de visitar-lo de bat a bat, com ara veureu.

La grata sorpresa va que només arribar a Steyr, l'estació de terme d'un dels extrems de la línia, vaig quedar enamorat d'aquell ambient, que ja no podia ser més de carrilet. Es respirava la màgia del carrilet en estat pur. Carrilet com el de Girona a Sant Feliu, per exemple. Jo estava acostumat als trens turístics a Alemanya, que ja són trens "museu". Això vol dir que tot està pintat, net i lluent com per a "poder-ho llepar". Aquí no. Tot estava en estat pur. Tan el material rodant, com les vies, que tenien carril petit!

Saboregem una mica el moment? Imagineu-vos l'estació amb ben poques vies, i alguns vagons apartats. Sense cap moviment i en silenci gairebé absolut, només una mica pertorbat per el transit rodat d'una carretera molt llunyana, o els ocells. Dons això és el que varem trobar:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquí veiem aquest vagó que suggereix els colors dels grans expressos internacionals, apartat a una via que no li falten herbes:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Estava enganxat a un furgó que jo l'anomenaria tipus caixa de llumins  

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Una bonica placa giratòria de fusta!

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Aquest vagó que no hi cabria per la seva exagerada allargada, és una altra peça de tres eixos

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Com us deia els exemplars de tres eixos serien nombrosos en totes les visites que ens quedaven per a fer. Mireu quina preciositat de vagó, i en estat pur, no pas en versió museu:  

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Ah, però el descobriment no s'havia pas acabat aquí: quan varem arribar al final de l'estació varem veure una via que semblava endinsar-se en el bosc. Allà ens hi esperava mitja dotzena més de vagons de viatgers.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Es tractava de la via que abans continuava i que arribava fins a enllaçar amb el tren de via normal. Al final de la corba, però, actualment acabava interrompuda sobtadament per l'ampliació que es va fer a la carretera. Així, ara només és un cul de sac a on hi emmagatzemaven aquests vagons. Però l'ambient en aquesta via era gairebé fantasmagòric...

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

A tocar de la via hi havia una caseta adossada a l'estació que tenien el seu "tren de jardí"  
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

A cada pas que fèiem per l'estació un nou descobriment.  

Vet aquí el que semblava ser un descarrilador

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

De cop i volta, en un petit hortet al costat de la via varem veure que hi havia una dona d'edat avançada, que ens mirava amb curiositat. La vaig saludar, i això va desencadenar una agradable conversa que vaig aprofitar per a recavar dades.

A la meva pregunta de si no hi havia trens avui, va venir tota mena d'explicacions. Fins i tot ens va explicar que ella vivia en aquella casa que teníem al costat de la via des de feia més de quaranta anys, i que ella ho sabia tot del petit tren. Ens va recomanar anar a Gründburg, que no era gaire lluny d'allà, i que era l'altre extrem de la línia, i que allà trobaríem locomotores, tallers, dresines, i la major part del material. La conversa es va perllongar una bona estona. Ja us havia comentat anteriorment que vaig trobar una gran hospitalitat en la gent d'Austria.

Després d'aquella agradable visita a l'estació, tot anant cap a Gründburg, varem voler descobrir cada racó de la línia, fins a l'atre extrem de la línia. Per tant, varem seguir tota mena de camins i caminets que anaven cap a la via, que la seguien o que la travessaven. Així varem aconseguir conèixer pràcticament tot el traçat.

I com em va agradar de trobar el que no podia recordar-me més el tren de Sant Feliu????

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

La via era tal com jo recordava la del nostre Feliuet, entre Girona i Sant Feliu. Jo estava gairebé exaltat per l'emoció!        

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

(continuarà...)