NO ESTAS CONNECTAT |
En aquest moment NO ESTÀS CONNECTAT.
El teu ACCÉS als fils i funcions de TRENS.CAT és LIMITATSi ets un visitant ocasional, sigues benvingut. Si els temes d'aquest fòrum t'interessen et pots registrar lliurement. Amb això tindràs l'accés a TOTS els fils, i també podràs participar.
Registrar-se com a membre no comporta cap altre obligació que la de respectar el reglament i als altres membres.
Caldrà, però, que prèviament els Administradors activin la teva inscripció perquè puguis connectar-te.
Mentrestant, com a visitant només veus una part dels fils que hi ha oberts a tots els membres.
Encara no ets membre i vols saber quins són els requisits per a inscriure's? que cal fer per a donar-se d'alta? És molt senzill, està tot explicat aquí:
Reglament del fòrum / Inscripcions
|
|
| Mines i Central Tèrmica d'Adrall | |
| | Autor | Missatge |
---|
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:05 pm | |
| Al fil de la foto misteriosa ha sortit una referència a aquestes instalacions molt poc conegudes. - Olot escrigué:
- Aquest edifici, que em sonava molt, és d'una central tèrmica que vaig visitar no va gaires anys.
Aquí n'he trobat una altra fotografia:
Les vagonetes arribaven aquí després de fer un traça de dos o tres-cents metres. El traçat venia d'un pla inclinat del que encara se'n troben indicis. El pla inclinat connectava aquestes vies amb el nivell superior, a on hi havia el complex miner. A prop del funicular encara queden algunes ruïnes del que devia ser les cotxeres de les màquines que hi havia a dalt. També es pot veure clarament alguna boca-mina i alguna escombrera de les mines. Alguna part del traçat encara s'endevina, i també em va semblar reconèixer els indicis d'algun altre pla inclinat que devia portar a nivells superiors.
Es tracta del complex de les mines d'Adrall. A la foto l'edifici de la central tèrmica.
Vaig descobrir aquest complex, força desconegut, a partir d'uns llibres antics. El complex era tant desconegut que fins i tot una persona tant coneixedora dels trens de Catalunya com en Carles Salmerón, no en coneixia gran cosa. A través d'un amic comú ell va saber que jo estava planejant una visita exploradora a l'indret, i es va interessar de seguida en venir amb nosaltres. Així que vaig tenir l'honor de fer la descoberta juntament amb en Carles Salmeron, que en pau descansi. Tot un plaer per a mi.
Ara, a través d'aquestes fotografies he pogut descobrir un dels petits tractorets dièsel del que no n'havia vist encara cap imatge. Moltes gràcies !
Obro aquest fil per a recopilar i fer pública la informació que tinc, al mateix temps que convido a qui vulgui aportar més informació.
Editat per darrera vegada per Olot el Ds Jul 30, 2016 10:48 pm, editat 1 cop en total | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:06 pm | |
| Jo no disposava d'imatges d'aquest complex fins que aquest matí he trobat aquesta interessant Web: http://www.memograf.cat/CiM-3/CiM-3.htmlLes imatges de les instalacions i tren miner no són moltes. De les màquines (més aviat tractors) no se'n veu gaire cosa, però està clar que són petits tractorets de mines. No tinc encara una dada clara de la galga de la via, que devia ser de 60 o 50 cms. | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:23 pm | |
| Les dades de que disposo:
(perdoneu: hi ha molt de text. En negreta he remarcat la part que ens interessa)
De ANUARIO ELECTRO SIDERO-METALURGICO DE LA INDUSTRIA ESPAÑOLA (1941) Font Arxiu Amadeu Parera " DATOS ESTADISTICOS TECNICOS DE LAS CENTRALES ELECTRICAS ESPAÑOLAS recopilados por orden rigurosamente geográfico
RIO SEGRE (118) Pablo Ramonatxo; Llivia; H.; 21 CV.; 103.000 Kw-h (119) Pablo Ramonatxo; Puigcerdá; (datos de 1922); 26 CV. (120) Bellver. (121) Local; Martinet. (122) Cooperativa Eléctrica Urgellense (linea a 25 Kv. a la Seo de Urgel); Puente de Bar; H. 1.200 CV.; 3.956.000 Kw.-h. (123) Cooperativa Fluido Eléctrico, S. A.; Adrall; T. T.; Lérida; Adrall; 18.700 Kva.; 15.000 Kw.; 20.200 CV. (Actualmente fuera servi- cio). (124) Constancia Fábregas (local); Pía de Sant Tirs; H.; 30 CV.; 24.000 Kw.-h. (125) Organyá; 50. (126) Hidroeléctrica de Oliana; Oliana; H.; 50 CV (127) La Hidroeléctrica del Segre; Pons; H.;´Lé- rida; Pons; 1.800 Kva.; 1.100 Kw.; 2.200 CV.; 1.100 Kw.; 1 marzo; 2.936.179 Kw.-h.; 2.670 h (128) La Hidroeléctrica del Segre; Montsonís H.; Lérida; Montsonís; 70 Kva.; 50 Kw. 70 CV.; 65 Kw.; 20 diciembre; 27.831 Kw.-h.: 560 h. ===================================================
“Coronan el potenciamiento del sistema catalán las otras grandes centrales que le envían energía desde Aragón, ya antes citadas; la de Escaldes de Ando- rra; y, finalmente, las cuatro grandes térmicas: las tres de Barcelona y la de Adrall, de bocamina en el Pirineo, las cuales superarían en conjunto los 100.000 CV. de estar esta última en condiciones de funcionamiento. Y contribuyen, aún, más de 150 cen- trales —no todas pequeñas, pues son frecuentes las que sobrepasan los 1.000 CV. y aun algunas se acer- can a los 4.000— distribuidas en las cuatro pro- vincias, las cuales, en conjunto, aportan más de 100.000 CV. a la economía regional. No menos de cinco grandes líneas a 110 Kv. y otra a 90 Kv. aflu- yen a Barcelona, sin contar varios ramales. Cinco grandes líneas, también a 110 Kv., aseguran la ne- cesaría interconexión entre las centrales catalanas”
=======================================================
=============================================
INVENTARIO GENERAL DE LOS TRAMOS MEDIOS DEL SEGRE. POSIBLES SALTOS Y PANTANOS "La Sociedad "Cooperativa del Fluido Eléctri- co, S. A." posee una concesión para un salto que sería viable gracias a un embalse de 62.000.000 m.3. Esta formidable reserva, indispensable par regular su tan precario régimen —en el caso de que su cons- trucción no resultase antieconómica, por ser enor- memente costosa— permitiría instalar su potencia tal en maquinaria para poder aprovechar hasta 10 m.3 seg., en un desnivel de 379,50 m., a una altura media de 1.500 m. s. n. m. La potencia normal sería de 8.295 CV., pero la instalada sobrepasaría los 30.000. Decimos también que probablemente sería antieconómica la construcción de este salto por las condiciones durísimas del terreno: el río entra en el Segre por entre un amurallamiento de gargantas calcáreas. Esto, además de la ya citada irregularidad del caudal originado originado en cuencas totalmen- te devastadas, solamente beneficiado por un afluen- te, al barranco del Coll de Creu o de Adrahent, que nace en el seno de una notable capa forestal, único lugar de esta zona rocosa capaz de oponer alguna resistencia a las aguas torrenciales. De la misma C. de F. E., S. A., son las conce- siones que siguen: Salto del Pont d'Espiá, 39,85 metros desnivel. 10.190 CV. y un embalse de 2.500.000 m.3. ídem de la Reula, 16 m. desnivel, 4.312 CV. y un embalse de 2.500.000 m.3. ídem de Hostalets, 14 m. desnivel, 3.217 CV. ídem del Llano de San Tirso, 40 m. desnivel, y 8.724 CV. La C. de F. E., S. A., posee, como por ejemplo, cerca de Organyá, instalaciones de aforo notables." ============================================ XV LA RED DE ALTA TENSION CATALANA
h) Adrall (térmica), por Organyá y Solsona a Manresa, Tarrasa (subestación Mas Figueras), Barcelona (San Andrés) y Barcelona (San Adrián) a 110 Kv, perteneciente a Cooperativa de Flúido Eléctrico, S.A.
====================================================
RED DE ALTA TENSION CATALANA LA RED
“Estación transformadora principal de*'Mas Figue- ras, de Cooperativa de Fluido Eléctrico, S. A. Se halla situada sobre la línea a muy alta tensión de Adrall, o sea de las Escaldas de Andorra a Barce- lona, a 110 Kv., siendo su principal función la de alimentar la zona de Tarrasa en cuyas cercanías se encuentra. Dispone de dos transformadores de 5.000 Kva., cuatro interruptores y catorce seccionadores. Rela- ción: 110-25 Kv. Salen dos líneas a 25 Kv. hacia Igualada, una hacia la Colonia Güell y otra hacia Tarrasa. La estación es de tipo mixto, con parte a la in- temperie. Estación transformadora principal de Barcelona- San Andrés, de Cooperativa de Fluido Eléctri- co, S. A. Se halla situada al término de la línea a muy alta tensión de Adrall, o sea de las Escaldas de Andorra a Barcelona, a 110 Kv., siendo su prin- cipal función la de alimentar esta ciudad. Es de tipo mixto, con parte a la intemperie. Dispone de dos transformadores de 5.000 Kva. a 104-26,9 Kv., cuatro conectadores y cuatro inte- rruptores tripolares.”
LAS LINEAS
“Desde Capdella a Barcelona existe doble línea pa- ralela a muy alta tensión, de la Energía Eléctrica de Cataluña (Unión Eléctrica de Cataluña). Una de ellas dispone, actualmente, de dos circuitos instala- dos, y es a 90 Kv.; la otra es ya a 110 Kv. y sólo cuenta con uno. Actualmente se están haciendo tra^ bajos de unificación, aumentando los aisladores, así como los elementos de transformación en tal forma, que la primera línea funcionará ya a 110 Kv., pro- bablemente hacia mediados de 1941, con lo que que- dará unificada, en tensión, toda la red catalana de "muy alta", toda vez que la línea Seira-Barcelona, de Catalana de Gas y Electricidad (Cooperativa de Fluido Eléctrico), construida para 130 Kv., funcio- na, de hecho, a 110 Kv. Mide esta línea 180 Km. longitud. Su desarrollo es de 343 Km. La línea fue construida con con- ductor de cobre de 10 nun. de diámetro y 78,5 mm.2 de sección. El tramo normal entre pilonas es de 200 m. La altura de las torres es de 21 m. total, útil de 19 m. Su peso de 1.600 Kg. Es tipo ya algo antiguo, xle características inferiores a las moder- nas torres tipo americano, propio también para una menor capacidad. Sus crucetas son de perfiles sim- ples, no de entramado. Es de notar, sin embargo, que, en muchos casos, y para ciertas líneas de mon- taña, existe cierta tendencia a utilizarse el^típo de torre cuyas líneas generales son las de éste, de Energía Eléctrica de Cataluña, tal como se ha reali- zado en la gran línea —una de las de más reciente construcción— de la Sociedad Fuerzas Hidroeléc- tricas de Andorra, S. A., de Escaldes a Adrall. Estas dos líneas de energía, siempre paralela y muy próximas, pasan por Pobla de Segur, Isona, collado de Comiols, Pons, Sanahuja (paralelamente, también, a la línea de Catalana de Gas y Electrici- dad y río Llobregós), Biosca, Manresa (donde exis- te un poste de transformación que se describirá oportunamente), Pont de Vilumara, Sierra de San Lorenzo, Sabadell (donde existe otro poste de trans- formación igualmente importante), llegando a Bar- celona por dos líneas ramales: una que termina en la estación térmica transformadora de San Adrián y otra que lo hace en la de Coll-Blanch.”
“La línea a muy alta tensión, a 110 Kv., de Adrall a Barcelona, Cooperativa de Fluido Eléctrico, S. A., tiene 131 Km. Sus pilonas son de tipo parecido al clásico euro- peo antiguo, o sea parecidas también a las de la línea doble de la Energía Eléctrica de Cataluña, de CapdeIIa-Barcelona, aunque modernas, pues ya he- mos dicho que se ha vuelto a su empleo. Las de alineación miden 21,7 m. con las fundaciones. La anchura máxima de aisladores, es de 5,50 m. Discurre la línea por el congosto de Tres Ponts, sierras de Port del Compte, Odén, Lladurs, cerca- nías dé Solsona, el río Cardoner, Manresa, Caste- llet, Tarrasa y Sabadell. En las cercanías de Ta- rrasa se encuentra, sobre esta gran línea, la estación transformadora de Mas Figueras. La línea térmica en Barcelona en la estación transformadora de la misma Sociedad Cooperativa, en San Andrés. El peso total de las torres que componen la línea, es de 2.169 toneladas; los conductores pesan 656 toneladas de cobre y 11 de cable de aluminio. Estando actualmente la central térmica de Adrall, de bocamina —cuya descripción llevamos a cabo en otro lugar— que producía el fluido que se condu- cía a Barcelona, fuera de servicio por completo, se halla desconectada. La línea anterior se utiliza para conducir la energía que se produce en el salto de Escaldes, en Andorra, y como prolongación de la línea que la conduce, de Escaldes a Adrall. Perte- necen línea y salto a la Entidad Fuerzas Hidro- eléctricas de Andorra, S. A. ^ Esta línea de Escaldes a Adrall, a 110 Kv., mide 27,3. Km. Sus pilones son de un tipo nuevo, de silue- ta parecida a las de la línea de la Cooperativa antes citada, pero aprovechando toda la posible experien- cia adquirida en las líneas más modernas, pues que ésta es la que lo es más de todas. Las pilonas de alineación miden 24 m. de altura (con fundaciones) y 7,40 m. de ancho máximo entre aisladores, pesando 2.600 Kg. Las pilonas de an- claje, respectivamente, miden 26,50 y 7,05, y pesan 5.600 Kg. La línea arranca de las Escaldas de Andorra y sigue siempre a lo largo del Valira, delante de An- dorra la Vieja, pasando por San Julia de Loria, cer- canías de Anserall y campo de aviación de la Seo.”
LAS CENTRALES TERMICAS
“La central de bocamina de Adrall, de la Coope- rativa de Fluido Eléctrico, S. A., está emplazada como su nombre indica, a la salida de las minas de Adrall, en el extremo SO. del extenso valle pire- naico del Alto Urgel (Seo de Urgel, provincia de Lérida), al lado de la carretera de Pons y del río Segre. Tiene 18.700 Kva. y puede mandar su ener- gía a Barcelona por la línea a muy alta tensión, 110 Kv., Adrall-San Andrés (con central de trans- formación en Mas Figueras-Tarrasa). Producen estos 18.700 Kva. dos grupos, a 5,5-6,6 Kv con 3 generadores, superficie total de calefac- ción 1.770 m.2, a 16 atmósferas. Las turbinas son de 8.000 CV. girando a 3.000 r. p. m., y los alternadores de 9.350 Kva. El tipo de estas calderas es el llamado de “car- bón pulverizado"; el carbón, previamente triturado en machacadoras, se eleva a una tolvasecadora, pa- sando de allí a los molinos; de éstos a las tolvas y cámaras de distribución. Estas calderas disponen de equipo de recalenta- dores y economizadores. El carbón (lignito) desciende por vías y planos inclinados de las minas, situadas a nivel superior en más de 200 m. en una longitud de 3 a 4 Km. La producción de estas minas puede llegar a 120 tone- ladas por jornada de 8 horas. El depósito de carbón es para 6.000 toneladas. La central tiene establecida una presa de 30 m de longitud, la cual deriva las aguas necesarias para la alimentación de las calderas, las cuales se bomban La estación de transformación a 110 Kv., es a la intemperie: tres grandes transformadores con una capacidad de 30.000 Kva. y otros dos pequeños auxiliares. 15 desconectadores, aparellaje general Ai^p^4-Aro La mala calidad del carbón o lignito, que defrau- do las esperanzas que en estas minas se habían pues- to quizá por no haberse realizado, previamente, un estudio suficientemente profundo sobre las minas, produjo un costo de explotación muy superior al que corresponde a una marcha económica. Esto, unido a la circunstancia de haberse creado en An- dorra la Sociedad Fuerzas Hidroeléctricas de An- dorra, S. A. y su primera central de Las Escaldas relativamente cercana a Adrall, y tener esta entidad
50.000 CV. (de momento, 36.000 CV.) disponibles y 1 en condiciones ventajosas de coste, debiendo for- i zosamente, si quería trasladarlas a Barcelona para su venta utilizar la línea de Cooperativa de Fluido i Eléctrico, aconsejó a esta última a emplear dicha i línea, desconectando la central térmica de Adrall, y aún utilizando para otras aplicaciones sus ya : inútiles elementos, puesto que no parece fácil vuel- va a funcionar. Lo hizo pocos años, ya que, puesta en marcha hacia 1927, ya la suplía Escaldes en 1933.”
================================================
REDES ELECTRICAS NACIONALES
“También estamos conformes con lo que se dice sobre producción térmica y sobre las dificultades que la realidad impone en tales centrales. El fracaso de la explotación de algunas centrales térmicas, ta- les como la de Adrall de Cooperativa de Fluido Eléctrico, invita a reflexionar seriamente sobre este particular. Esto no obstante, ciertas grandes mo- dernas explotaciones industríales pueden llevarse a cabo a base del aprovechamiento de nuestros ligni- tos: la más característica es la de su hidrogenación para la producción de carburantes sintéticos, en la que los lignitos sirven como materia prima y tam- bién como fuente de energías.” "
(continuarà...)
| |
| | | josepmaria Trenjardinaire Plus
Ubicació : barcelona Edat : 78 Data d'inscripció : 17/09/2012 Nombre de missatges : 1844
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:28 pm | |
| Molt interessant, gràcies | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:31 pm | |
| de CATALUÑA INDUSTRIAL , Ramon Aliberch, Editorial Freixinet Font: Arxiu Amadeu Parera
"Las térmicas de la zona carbonera. — En los principios de la electri- cidad en Cataluña se tenía que utilizar para mover las máquinas de vapor que la producían carbón inglés, que era lo corriente. Las consecuencias de la guerra de 1914 con la carestía inevitable va- lorizaron las minas asturianas, las de León y las de ütrillas y, por re- percusión, dieron una importancia a las explotaciones carboníferas de la región catalana, a pesar de que no sean de una gran calidad en relación a las primeras como tampoco lo son las del restante de España si se comparan con las del País de Gales. Para mover una máquina se necesita una proporción cinco veces más grande de volumen cuando se trata de carbón nuestro que si es bri- tánico, pero hay que tener en cuenta que todo lo que sea alumbrar ri- queza española es un bien a la larga, porque se traduce en un aumento del consumo general que es lo que interesa para que una economía sea próspera. El carbón; generalmente se utiliza en pedazos grandes y rara vez se acude a las briquetas y a la forma de polvo, y no hay que decir que se desconoce el procedimiento tan en boga en América de quemar el propio trigo del nuestro Pan de Cada Día. Una vez establecido el principio que las centrales térmicas de electri- cidad han de estar servidas por el carbón, en seguida se ha planteado un caso y es el de ahorrarse el transporte. El trasiego del combustible es pesado aún cuando se trate de distancias pequeñas, tanto si se ha de hacer por carretera como por ferrocarril, y el transporte aéreo de energía eléc- trica a pesar de las pérdidas del camino, hoy bastante atenuadas gracias a nuevas técnicas, es menor que el gasto rodado. Entonces ha surgido la novedad de la instalación de centrales térmi- cas en plena comarca carbonífera. Claro que en las regiones de Asturias y de León y la baja aragonesa el rendimiento puede ser bueno, pero in- cluso en Cataluña, dentro de las limitaciones, resulta económico. Una de estas centrales a bocamina es la de Adrall, en el Pirineo ur- gelense, y pertenece a la Compañía de Fluido Eléctrico. El carbón de la zona de Adrall es de la clase denominada lignito, o sea de mediana calidad que no puede producir ni coque, pero se aprovecha. Desciende por planos inclinados y vías eíi una longitud rayana a los cuatro kilómetros y baja de una altura de doscientos metros. Dan regu- larmente estas minas una producción de 120 toneladas diarias, y el depó- sito que existe es capaz para 6.000 toneladas. Tiene la central de Adrall dos grupos de 18.700 KVA. a 5'5 - 6*6 KV., con tres generadores de superficie que significan una superficie de ca- lefacción total de 1.770 metros cuadrados a 16 atmósferas.
Ahí si que se encuentra la novedad rara de la utilización del carbón en polvo al pie de la carretera de la Seo de Urgel al rio Segre. Tanto las calderas como los generadores están preparados para el carbón pulve- rizado. Unos machacadores recogen el carbón y lo trituran y lo elevan a una tolva que lo seca para pasar a los molinos. Después es conducida a las tolvas de distribución para colocarse en la cámara donde se va proporcionando a los hogares. Cuentan las calderas con un equipo completo de calentadores de agua y economizadores. Son las turbinas de vapor de 8.000 CV., girando a 3.000 r. p. m., y los alternadores de 9.350 KVA. a 3.000 r. p. m. De todas maneras la central de Adrall cuenta con una presa fija de 30 metros de longitud y bombas que aprovechan el agua del rio para subirla a las calderas. El equipo de transformación, siguiendo las orientaciones modernas, se halla situado al aire libre y va a 110 KV. Consta de tres grandes trans- formadores con una capacidad total de 30.000 KVA., y dos de pequeños para servicios auxiliares, más 15 desconectadores. Esto es en la zona carbonífera del Alto ürgel que tiene la complica- ción de unas comunicaciones deficientes, pero dentro de la misma deli- mitación de Barcelona hay otra central en la comarca del Bergada, que es la de Figols-las-Minas, y ya en medios de transporte más normal, pues la carretera y el ferrocarril están cerca. No obstante resulta económico el funcionamiento de una central térmica que también está alimentada por el lignito de calidad mediocre. Se halla unida la Central Térmica de Figols con la transformadora de Vich por una linea A. T. de 25 KV., que se puede transformar fácil- mente en 110 KV. En lineas generales la térmica esta viene a ser como la de Adrall y su capacidad es de 8.000 KV. con un grupo turbo-generador, y es un mo- delo como central de bocamina. La edificación puede recibir otros grupos si las circunstancias lo acon- sejan. El carbón llega a los depósitos receptores por medio de vagonetas» siendo todo de abundante capacidad. La alimentación de las calderas se lleva a cabo por medio de agua derivada del canal de la fábrica de la Sociedad Española de Carburos Metálicos.
La limitación de las térmicas. — Los países que no tienen montañas cercanas y desniveles profundos han de acudir a la térmica movida por combustible que siempre resulta caro, pero no tienen más remedio. Todo es cuestión de precio y ahí está para demostrarlo el caso de la ciudad de Buenos Aires. Con el transporte a distancia logrado con poca pérdida aérea se van paliando en ciertos sitios los inconvenientes de las llanuras en la materia. Ahora, que el ideal es el de aprovechar la fuerza de los ríos de des- nivel rápido, efectuando los embalses suficientes. Tal es la oportunidad de Nueva York, donde la electricidad es tarifada a precios baratísimos en relación a las necesidades de la vida, lo que explica la enorme elec- trificación lograda en todos los órdenes, desde el hogar doméstico hasta los anuncios luminosos repartidos en cantidades fantásticas, que dan de noche un aspecto mágico. Por esto las centrales térmicas, en la electricidad, son algo que no corresponde a un país como España, que después de Suiza es el más montañoso de Europa con una Cataluña que no es precisamente muy llana. Las centrales térmicas sirven para regularizar, para aliviar en épocas de penuria, y nada más, si se quiere que la electricidad llegue al grado que es de desear. No obstante, el mundo camina, y quién sabe qué transformaciones y descubrimientos no nos deparan los hombres de ciencia para lograr el dinamismo, que es el ideal frenético de la generación actual, como antes la estática del reposo había sido la preocupación de los pueblos extremo- orientales, donde había iniciado su vuelo la Civilización que abarca ya toda la Tierra.
" | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:39 pm | |
| Ja que hem parlat de les concessions del Segre, poso aquest quadro de propietats a on surt la d'Adrall i també les de Riegos y Fuerzas del Ebro. Aquest és el mapa de les línies elèctriques catalanes de les que fan referència els texts anteriors: Un anunci de l'època de la Cooperativa de Fluido Eléctrico, a on s'anomena tant el capital social com l'adreça social de l'empresa: | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:54 pm | |
| Aquesta és la descripció del sistema de vagonetes del complex que he pogut obtenir: "Les boques de mina s'han de trobar a peu, els camins estan menjats pel bosc. Les vagonetes eren mogudes amb màquines dièsel. Hi havia vagonetes de fusta a la zona de les mines, i de ferro als voltants de la central. L'estructura de la via es pot entendre millor amb la vista del croquis adjunt. A l'alçada de cada bocamina hi ha un camí horitzontal (un plano) que comunica la galeria amb el corresponent pla inclinat (popularment sempre n'hem dit funiculars). Aquests funiculars connecten els planos de cada mina amb un plano general d'uns dos quilòmetres de longitud (a més d'uns altres dos quilòmetres que ningú recorda veure en funcionament). Aquest plano general, o plano de càrrega, comunica amb la central a través d'un altre pla inclinat (de 610 metres de longitud, el més gran de l'explotació). Tots els funiculars eren de doble via. El carbó, quan arribava a l'alçada de la central, s'abocava a un dipòsit i es portava fins a la tèrmica per un altre ramal de via que passava per sota de la carretera de Lleida a la Seu. Els testimonis poden recordar que hi havien tres funiculars a les mines (les galeries 75, 150 i 400), el plano de càrrega, el funicular del Mas d'Eroles (el general, de 610 metres) i la via fins a la central. Per altra banda sembla que hi havia una altra galeria amb un pla inclinat més estret, que seria d'una sola via si realment s'hi va arribar a muntar, i aquest altre ramal del plano de càrrega d'uns 2 quilòmetres. Sembla que hi havien algunes altres mines, però de menor importància, i dubto que hi hagués via. En un principi sembla que les vagonetes s'arrossegaven amb besties de tir (un local de les mines es diu "la quadra", i en una foto sembla que es veu una bestia estacada a unes vagonetes), després va ser amb les locomotores dièsel que et comentava. Els funiculars de doble via funcionaven pel sistema de contrapés, amb un fre a dalt (crec que és el sistema més corrent). Hi ha diversos projectes d'explotació de les mines des del segle XIX, que incloïen la construcció d'un tren des de Manresa fins a la Seu, i diversos ramals a les mines de carbó, i també a mines de ferro d'Andorra, però no van ser res més que projectes" La descripció me la va fer un conegut d'un amic, en Lluis Obiols. L'hi estic molt agraït perquè és qui més informació m'ha facilitat sobre aquest tema. El croquis que acompanya el text també és seu: | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 9:58 pm | |
| Aquí una foto dels miners en una de les boca-mines: I aquí una ampliació de la foto a on millor es veu la màquina per a remolcar vagonetes: | |
| | | fve Comptador de reblons
Ubicació : Jafre / Barcelona Edat : 66 Data d'inscripció : 22/10/2012 Nombre de missatges : 3146
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:27 pm | |
| | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:34 pm | |
| Font Arxiu Maravilla, Quant encara s'anava a peu, editorial Envalira 1991 (malauradament he perdut les fotografies d'aquesta informació): "LAS ANTIGUAS MINAS DE CARBON"
L'explotació començà l'any 1929. Arxiu Maravilla. http://www.alturgell.org/minaires.jpg
La població d'Adrall pertany al municipi de Ribera de l'Urgellet i es troba situat a la cruïlla entre la N-260, que puja cap al Port del Cantó, i la C-14 (antiga C-1313) que creua la localitat pel centre de la vila. L'economia del terme és basada en l'agricultura i, sobretot, en la ramaderia de bestiar boví. Tot i això, la restauració i l'allotjament: restaurants, fondes i cases de turisme rural també juguen un paper molt important en l'economia d'Adrall. A principis del segle passat la localitat va passar per moments d'autèntic esplendor. Era l'època en que funcionava una central tèrmica, amb lignit, procedent de l'explotació d'unes importants mines de carbó de les que us en parlem ara mateix.
L'arribada de la "Compañia de Fluido Eléctrico" (CFE) i la seva implantació a la població d'Adrall, cap a l'any 1927, va provocar un gir de 180 graus als costums i la manera de viure d'aquesta petita localitat de l'Alt Urgell, que basava, fins aleshores, tota la seva economia en la pagesia i la ramaderia en una època que podríem qualificar, sense gaire por d'equivocar-nos, de "vaques flaques", per aquest sector. La CFE va començar a construir l'edifici de la central tèrmica d'Adrall l'any 1927 iniciant-se així una important explotació minera per abastir-la de carbó i produir electricitat per a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera es va construir paral•lelament una xarxa de més de 4.000 torres que feien arribar aquesta energia fins a la població de Sant Adrià del Besòs, línia que encara està en funcionament malgrat que l'energia arriba a Adrall, des d'on es distribuïda, de diverses centrals hidroelèctriques dels Pirineus. Cal dir, però, que la CFE va ser absorbida a mitjans de la dècada dels 60 per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya i actualment pertany a ENDESA. Per entendre la importància d'aquest esdeveniment sols cal que ens remetem a les xifres de la inversió. Les torres i el cable de coure, que avui encara s'utilitzen, van costar en aquell moment 80 milions de pessetes, mentre que les mines i la central van valer uns 15 milions més. Amb l'inici de l'explotació minera l'any 1929 arriba la primera fornada de minaires provinents de Santander.
Pràcticament es pot dir que tots els "picadors" o persones que treballaven a pic i pala dins les mines eren de fora. Després van arribar treballadors d'una altra de les comunitats amb llarga tradició minaire com és el cas d'Astúries. De fet moltes famílies que viuen actualment a Adrall tenen arrels familiars d'altres indrets de la geografia espanyola. En el període de màxima producció van arribar a treballar a les mines fins a 120 persones, cosa que vol dir que unes 100 famílies depenien econòmicament del carbó i de la central tèrmica. Per altra banda, això va fer fa créixer l'economia d'altres sectors com els de l'hostalatge i els queviures. Es diu que hi havia autèntica competència per portar el menjar als anomenats "quarters", que és on vivien una bona part dels miners, que si més no tenien un sou que feia que els diners corressin en una època més aviat de penúria econòmica. A més a més dels "barracons" o quarters de Mas d'en Planas, també s'hostatjaven miners al Pla de Sant Tirs, a la Seu d'Urgell, des d'on venien cada dia a peu, i lògicament a la mateixa població d'Adrall, que disposava de dues fondes; "Cal Colau" i "Cal Hostaler", i on també la quasi totalitat de cases particulars tenien hostes a dormir. A les nits i els dies de festa calia distreure's, sobretot tenint en compte la rudesa de la feina. Uns, segurament per proximitat, s'entretenien bevent vi en una casa que era situada a prop dels "barracons", en el mateix Mas d'en Planas, on la ingestió etílica feia que de vegades la gresca s'acabés a cops de puny a l'estil de la "Taverna del Mallol". Ben diferent era l'oferta d'oci que oferia "Cal Molins", al mateix Adrall, renomenada sala de ball que disposava de bar i, sorprenentment, de pista de bitlles. Dos maneres ben diferents de matar el temps lligades cada una d'elles als diferents estrats socials dels treballadors del complex; els picadors per un cantó i el personal de la central, evidentment molt més qualificat i culte. També és remarcable l'atractiu que oferia la pròpia xarxa de vies, uns 10 quilòmetres i els centenars de vagonetes per a molta gent de la comarca i molt especialment per als més menuts. Era tradició que els escolars de la Seu d'Urgell visitessin, si més no un cop a l'any, les mines, entrant al seu interior i viatjant joiosament amb les vagonetes. No cal ni dir que de la divertida experiència en sortien allò que s'en diu "negres com el carbó". També els més ganàpies feien cap de tant en tant a les mines, a manca d'entreteniments com els que tenim ara. Se'ns dubte, d'haver-se mantingut la xarxa viària i el funicular que enllaçava l'anomenat "Pla de càrrega", amb la central tèrmica, avui tot plegat serviria encara un bon lloc d'esbarjo i un atractiu turístic a tenir en compte. Les mines disposaven també d'un parell de petites màquines de tren que transportaven el carbó extret de les tres mines: la Rosalia de 400 metres, la Teresa i una altra el nom de la qual no hem pogut esbrinar, de 75 metres cada una. Cal dir que aquesta profunditat no es corresponia amb la realitat, atès que es batejava com a "mina 75 o 100" aquella profunditat en que s'havia trobat el carbó; després la prospecció seguia i es ramificava. Pel que fa a la xarxa hostalera d'Adrall cal dir que ve de molt lluny i que fins i tot s'ha mantingut fins els nostres dies, ja que són abundants les cases -actualment també compta amb residència-casa de pagès- i pensions que acullen gent a dormir i menjar encara avui. Cap a principis de la dècada dels 40 s'atura la producció minera i la central tèrmica comença a rebre carbó de Berga i d'Astúries de més qualitat que el que s'emprava procedent de les mines d'adrall. Les vies i la maquinària es traslladen a Sant Adrià del Besòs i l'activitat de la central finalitza l'any 1952. Avui sols queden dempeus algunes parets de l'hangar on es tancaven les dues màquines, l'edifici enrunat i abandonat que acollia la taverna del Mas d'en Planas i els records de la gent d'Adrall, als que agraïm haver-nos facilitat aquestes dades. Possiblement quelcom del que s'ha dit no sigui exactament com ho expliquem. Però és que de miners ja no en queda cap i és més el testimoni gràfic i el de la gent el que resta. Lluís Portella i Foto Nuri, de la família Salsas Moreno en deixà constància fotogràfica." | |
| | | Sisu Cap de Tallers
Ubicació : Palau-saverdera (Alt Empordà) Edat : 55 Data d'inscripció : 01/05/2012 Nombre de missatges : 7271
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:35 pm | |
| Això es pot considerar una línia de ferrocarril realment?. O només és una instal·lació industrial per transportar mineral uns quants metres?.
No em mal interpreteu, no ho vull desmerèixer, només és per saber què podem considerar com a ferrocarril realment. | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:37 pm | |
| És tota la informació "en brut" que he trobat als meus arxius. No crec que trobi res més. Ara potser es podria completar si hi ha alguna cosa més a internet, que no és abundant. | |
| | | fve Comptador de reblons
Ubicació : Jafre / Barcelona Edat : 66 Data d'inscripció : 22/10/2012 Nombre de missatges : 3146
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:40 pm | |
| A wikipedia hi ha la entrada de la CFE, però poca cosa diu del tren. Això si, la central un autèntic desastre!! | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:43 pm | |
| - Sisu escrigué:
- Això es pot considerar una línia de ferrocarril realment?. O només és una instal·lació industrial per transportar mineral uns quants metres?.
No em mal interpreteu, no ho vull desmerèixer, només és per saber què podem considerar com a ferrocarril realment. Una línia de ferrocarril pròpiament, no. Això és una explotació minera i tèrmica. Per tant és una instal·lació ferroviària de mines (tren miner), com moltes altres qui hi ha hagut arreu de Catalunya, i de la península. Moltes vegades aquestes instalacions o trens miners acabaven en un altre mitjà de transport, ja sigui un port naval, una línia de ferrocarril (sigui de via mètrica o via ample), etc per al transport del mineral des des jaciment fins al lloc de consum. Altres vegades la pròpia companyia minera disposava d'una línia de ferrocarril pròpia a demés del tren de mines per a fer ells mateixos el transport, tal eren els casos del FC y Minas de Sierra Menera, o el FC de Zaragoza a Utrillas, per posar només dos exemples. En el cas d'Adrall la central es va construir a peu de mina i no calia un transport del mineral a grans distàncies, perquè era més barat transportar l'electricitat que no pas el carbó, segons expliquen els texts anteriors. En definitiva, es pot considerar un tren de mines. Tren industrial també, si vols.
Editat per darrera vegada per Olot el Ds Jul 30, 2016 10:46 pm, editat 1 cop en total | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 10:45 pm | |
| - fve escrigué:
- A wikipedia hi ha la entrada de la CFE, però poca cosa diu del tren. Això si, la central un autèntic desastre!!
Aquest tren miner és "terreny verge" a investigar, Eduard. D'informació no n'hi ha molta a internet. Segur que hi ha moltes anècdotes i històries a descobrir. Encara és temps, perquè a la zona hi deu haver encara molts testimonis supervivents. Ells són els qui encare ens en poden explicar coses. El que no ens expliquin, s'ho emporten ells a la tomba per sempre. | |
| | | fve Comptador de reblons
Ubicació : Jafre / Barcelona Edat : 66 Data d'inscripció : 22/10/2012 Nombre de missatges : 3146
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 11:04 pm | |
| Si busqueu a Wikipedia, Compañia del Fluido eléctrico, veureu que al any 1942, es va promulgar una Ley de Cooperativas que prohibia l’ànim de lucre en les cooperatives i d'altres disposicions. | |
| | | Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33792
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall Ds Jul 30, 2016 11:17 pm | |
| Per això devien canviar el nom de Cooperativa a Companyia. Si la data del canvi és aquesta, ja sabem la raó. | |
| | | Contenido patrocinado
| Assumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall | |
| |
| | | | Mines i Central Tèrmica d'Adrall | |
|
Temas similares | |
|
| Permisos d'aquest fòrum: | No pots respondre a temes en aquest fòrum
| |
| |
| |