TRENS.CAT
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.
TRENS.CAT

El fòrum català del tren de jardí i de la via estreta
 
PortalPortal  ÍndexÍndex  Últimas imágenesÚltimas imágenes  GALERIAGALERIA  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar SessióIniciar Sessió  
NO ESTAS CONNECTAT
Mines i Central Tèrmica d'Adrall WGsDKaWISAjR5u7cqdPhy1cAUIoUqUe720Q9qv8AP9HUYJHjqqQAAAAASUVORK5CYII=
En aquest moment
NO ESTÀS CONNECTAT.
El teu ACCÉS als fils
i funcions de TRENS.CAT
és LIMITAT


Si ets un visitant ocasional, sigues benvingut. Si els temes d'aquest fòrum t'interessen et pots registrar lliurement. Amb això tindràs l'accés a TOTS els fils, i també podràs participar.

Registrar-se com a membre no comporta cap altre obligació que la de respectar el reglament i als altres membres.

Caldrà, però, que prèviament els Administradors activin la teva inscripció perquè puguis connectar-te.


Mentrestant, com a visitant només veus una part dels fils que hi ha oberts a tots els membres.


Encara no ets membre i vols saber quins són els requisits per a inscriure's? que cal fer per a donar-se d'alta? És molt senzill, està tot explicat aquí:

Reglament del fòrum / Inscripcions


 

 Mines i Central Tèrmica d'Adrall

Ir abajo 
4 participantes
AutorMissatge
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:05 pm

Al fil de la foto misteriosa ha sortit una referència a aquestes instalacions molt poc conegudes.

Olot escrigué:
Aquest edifici, que em sonava molt, és d'una central tèrmica que vaig visitar no va gaires anys.  Very Happy

Aquí n'he trobat una altra fotografia:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall 34j83rk

Les vagonetes arribaven aquí després de fer un traça de dos o tres-cents metres. El traçat venia d'un pla inclinat del que encara se'n troben indicis. El pla inclinat connectava aquestes vies amb el nivell superior, a on hi havia el complex miner. A prop del funicular encara queden algunes ruïnes del que devia ser les cotxeres de les màquines que hi havia a dalt. També es pot veure clarament alguna boca-mina i alguna escombrera de les mines. Alguna part del traçat encara s'endevina, i també em va semblar reconèixer els indicis d'algun altre pla inclinat que devia portar a nivells superiors.

Es tracta del complex de les mines d'Adrall. A la foto l'edifici de la central tèrmica.

Vaig descobrir aquest complex, força desconegut, a partir d'uns llibres antics. El complex era tant desconegut que fins i tot una persona tant coneixedora dels trens de Catalunya com en Carles Salmerón, no en coneixia gran cosa. A través d'un amic comú ell va saber que jo estava planejant una visita exploradora a l'indret, i es va interessar de seguida en venir amb nosaltres. Així que vaig tenir l'honor de fer la descoberta juntament amb en Carles Salmeron, que en pau descansi. Tot un plaer per a mi.

Ara, a través d'aquestes fotografies he pogut descobrir un dels petits tractorets dièsel del que no n'havia vist encara cap imatge. Moltes gràcies !

Obro aquest fil per a recopilar i fer pública la informació que tinc, al mateix temps que convido a qui vulgui aportar més informació.


Editat per darrera vegada per Olot el Ds Jul 30, 2016 10:48 pm, editat 1 cop en total
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:06 pm

Jo no disposava d'imatges d'aquest complex fins que aquest matí he trobat aquesta interessant Web:

http://www.memograf.cat/CiM-3/CiM-3.html

Les imatges de les instalacions i tren miner no són moltes. De les màquines (més aviat tractors) no se'n veu gaire cosa, però està clar que són petits tractorets de mines.

No tinc encara una dada clara de la galga de la via, que devia ser de 60 o 50 cms.
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:23 pm

Les dades de que disposo:

(perdoneu: hi ha molt de text. En negreta he remarcat la part que ens interessa)


De ANUARIO ELECTRO SIDERO-METALURGICO DE LA INDUSTRIA ESPAÑOLA (1941)
Font Arxiu Amadeu Parera
"
DATOS ESTADISTICOS TECNICOS DE LAS CENTRALES
ELECTRICAS ESPAÑOLAS recopilados por orden rigurosamente geográfico

RIO SEGRE
(118) Pablo Ramonatxo; Llivia; H.; 21 CV.; 103.000 Kw-h
(119) Pablo Ramonatxo; Puigcerdá; (datos de 1922); 26 CV.
(120) Bellver.
(121) Local; Martinet.
(122) Cooperativa Eléctrica Urgellense (linea a 25
Kv. a la Seo de Urgel); Puente de Bar; H.
1.200 CV.; 3.956.000 Kw.-h.
(123) Cooperativa Fluido Eléctrico, S. A.; Adrall;
T. T.; Lérida; Adrall; 18.700 Kva.; 15.000
Kw.; 20.200 CV. (Actualmente fuera servi-
cio).

(124) Constancia Fábregas (local); Pía de Sant
Tirs; H.; 30 CV.; 24.000 Kw.-h.
(125) Organyá; 50.
(126) Hidroeléctrica de Oliana; Oliana; H.; 50 CV
(127) La Hidroeléctrica del Segre; Pons; H.;´Lé-
rida; Pons; 1.800 Kva.; 1.100 Kw.; 2.200 CV.;
1.100 Kw.; 1 marzo; 2.936.179 Kw.-h.; 2.670 h
(128) La Hidroeléctrica del Segre; Montsonís
H.; Lérida; Montsonís; 70 Kva.; 50 Kw.
70 CV.; 65 Kw.; 20 diciembre; 27.831 Kw.-h.:
560 h.
===================================================

“Coronan el potenciamiento del sistema catalán las
otras grandes centrales que le envían energía desde
Aragón, ya antes citadas; la de Escaldes de Ando-
rra; y, finalmente, las cuatro grandes térmicas: las
tres de Barcelona y la de Adrall, de bocamina en
el Pirineo, las cuales superarían en conjunto los
100.000 CV. de estar esta última en condiciones de
funcionamiento. Y contribuyen, aún, más de 150 cen-
trales —no todas pequeñas, pues son frecuentes las
que sobrepasan los 1.000 CV. y aun algunas se acer-
can a los 4.000— distribuidas en las cuatro pro-
vincias, las cuales, en conjunto, aportan más de
100.000 CV. a la economía regional. No menos de
cinco grandes líneas a 110 Kv. y otra a 90 Kv. aflu-
yen a Barcelona, sin contar varios ramales. Cinco
grandes líneas, también a 110 Kv., aseguran la ne-
cesaría interconexión entre las centrales catalanas”

=======================================================

=============================================

INVENTARIO GENERAL DE LOS TRAMOS MEDIOS
DEL SEGRE. POSIBLES SALTOS Y PANTANOS
"La Sociedad "Cooperativa del Fluido Eléctri-
co, S. A.
" posee una concesión para un salto que
sería viable gracias a un embalse de 62.000.000 m.3.
Esta formidable reserva, indispensable par regular
su tan precario régimen —en el caso de que su cons-
trucción no resultase antieconómica, por ser enor-
memente costosa— permitiría instalar su potencia
tal en maquinaria para poder aprovechar hasta
10 m.3 seg., en un desnivel de 379,50 m., a una altura
media de 1.500 m. s. n. m. La potencia normal sería
de 8.295 CV., pero la instalada sobrepasaría los
30.000. Decimos también que probablemente sería
antieconómica la construcción de este salto por las
condiciones durísimas del terreno: el río entra en
el Segre por entre un amurallamiento de gargantas
calcáreas. Esto, además de la ya citada irregularidad
del caudal originado originado en cuencas totalmen-
te devastadas, solamente beneficiado por un afluen-
te, al barranco del Coll de Creu o de Adrahent, que
nace en el seno de una notable capa forestal, único
lugar de esta zona rocosa capaz de oponer alguna
resistencia a las aguas torrenciales.
De la misma C. de F. E., S. A., son las conce-
siones que siguen:
Salto del Pont d'Espiá, 39,85 metros desnivel.
10.190 CV. y un embalse de 2.500.000 m.3.
ídem de la Reula, 16 m. desnivel, 4.312 CV. y un
embalse de 2.500.000 m.3.
ídem de Hostalets, 14 m. desnivel, 3.217 CV.
ídem del Llano de San Tirso, 40 m. desnivel, y
8.724 CV. La C. de F. E., S. A., posee, como por
ejemplo, cerca de Organyá, instalaciones de aforo
notables."
============================================
XV
LA RED DE ALTA TENSION CATALANA

h) Adrall (térmica), por Organyá y Solsona a Manresa,
Tarrasa (subestación Mas Figueras), Barcelona (San Andrés)
y Barcelona (San Adrián) a 110 Kv, perteneciente a Cooperativa de
Flúido Eléctrico, S.A.

====================================================

RED DE ALTA TENSION CATALANA
LA RED

“Estación transformadora principal de*'Mas Figue-
ras, de Cooperativa de Fluido Eléctrico, S. A. Se
halla situada sobre la línea a muy alta tensión de
Adrall, o sea de las Escaldas de Andorra a Barce-
lona, a 110 Kv., siendo su principal función la de
alimentar la zona de Tarrasa en cuyas cercanías
se encuentra.
Dispone de dos transformadores de 5.000 Kva.,
cuatro interruptores y catorce seccionadores. Rela-
ción: 110-25 Kv. Salen dos líneas a 25 Kv. hacia
Igualada, una hacia la Colonia Güell y otra hacia
Tarrasa.
La estación es de tipo mixto, con parte a la in-
temperie.
Estación transformadora principal de Barcelona-
San Andrés, de Cooperativa de Fluido Eléctri-
co, S. A. Se halla situada al término de la línea a
muy alta tensión de Adrall, o sea de las Escaldas
de Andorra a Barcelona, a 110 Kv., siendo su prin-
cipal función la de alimentar esta ciudad. Es de tipo
mixto, con parte a la intemperie.
Dispone de dos transformadores de 5.000 Kva.
a 104-26,9 Kv., cuatro conectadores y cuatro inte-
rruptores tripolares.”

LAS LINEAS

“Desde Capdella a Barcelona existe doble línea pa-
ralela a muy alta tensión, de la Energía Eléctrica
de Cataluña (Unión Eléctrica de Cataluña). Una de
ellas dispone, actualmente, de dos circuitos instala-
dos, y es a 90 Kv.; la otra es ya a 110 Kv. y sólo
cuenta con uno. Actualmente se están haciendo tra^
bajos de unificación, aumentando los aisladores, así
como los elementos de transformación en tal forma,
que la primera línea funcionará ya a 110 Kv., pro-
bablemente hacia mediados de 1941, con lo que que-
dará unificada, en tensión, toda la red catalana de
"muy alta", toda vez que la línea Seira-Barcelona,
de Catalana de Gas y Electricidad (Cooperativa de
Fluido Eléctrico), construida para 130 Kv., funcio-
na, de hecho, a 110 Kv.
Mide esta línea 180 Km. longitud. Su desarrollo
es de 343 Km. La línea fue construida con con-
ductor de cobre de 10 nun. de diámetro y 78,5 mm.2
de sección. El tramo normal entre pilonas es de
200 m. La altura de las torres es de 21 m. total,
útil de 19 m. Su peso de 1.600 Kg. Es tipo ya algo
antiguo, xle características inferiores a las moder-
nas torres tipo americano, propio también para una
menor capacidad. Sus crucetas son de perfiles sim-
ples, no de entramado. Es de notar, sin embargo,
que, en muchos casos, y para ciertas líneas de mon-
taña, existe cierta tendencia a utilizarse el^típo de
torre cuyas líneas generales son las de éste, de
Energía Eléctrica de Cataluña, tal como se ha reali-
zado en la gran línea —una de las de más reciente
construcción— de la Sociedad Fuerzas Hidroeléc-
tricas de Andorra, S. A., de Escaldes a Adrall.
Estas dos líneas de energía, siempre paralela y
muy próximas, pasan por Pobla de Segur, Isona,
collado de Comiols, Pons, Sanahuja (paralelamente,
también, a la línea de Catalana de Gas y Electrici-
dad y río Llobregós), Biosca, Manresa (donde exis-
te un poste de transformación que se describirá
oportunamente), Pont de Vilumara, Sierra de San
Lorenzo, Sabadell (donde existe otro poste de trans-
formación igualmente importante), llegando a Bar-
celona por dos líneas ramales: una que termina en
la estación térmica transformadora de San Adrián
y otra que lo hace en la de Coll-Blanch.”


“La línea a muy alta tensión, a 110 Kv., de Adrall
a Barcelona, Cooperativa de Fluido Eléctrico, S. A.,
tiene 131 Km.
Sus pilonas son de tipo parecido al clásico euro-
peo antiguo, o sea parecidas también a las de la
línea doble de la Energía Eléctrica de Cataluña, de
CapdeIIa-Barcelona, aunque modernas, pues ya he-
mos dicho que se ha vuelto a su empleo. Las de
alineación miden 21,7 m. con las fundaciones. La
anchura máxima de aisladores, es de 5,50 m.
Discurre la línea por el congosto de Tres Ponts,
sierras de Port del Compte, Odén, Lladurs, cerca-
nías dé Solsona, el río Cardoner, Manresa, Caste-
llet, Tarrasa y Sabadell. En las cercanías de Ta-
rrasa se encuentra, sobre esta gran línea, la estación
transformadora de Mas Figueras. La línea térmica
en Barcelona en la estación transformadora de la
misma Sociedad Cooperativa, en San Andrés.
El peso total de las torres que componen la línea,
es de 2.169 toneladas; los conductores pesan 656
toneladas de cobre y 11 de cable de aluminio.
Estando actualmente la central térmica de Adrall,
de bocamina —cuya descripción llevamos a cabo en
otro lugar— que producía el fluido que se condu-
cía a Barcelona, fuera de servicio por completo, se
halla desconectada. La línea anterior se utiliza para
conducir la energía que se produce en el salto de
Escaldes, en Andorra, y como prolongación de la
línea que la conduce, de Escaldes a Adrall. Perte-
necen línea y salto a la Entidad Fuerzas Hidro-
eléctricas de Andorra, S. A.            ^
Esta línea de Escaldes a Adrall, a 110 Kv., mide
27,3. Km. Sus pilones son de un tipo nuevo, de silue-
ta parecida a las de la línea de la Cooperativa antes
citada, pero aprovechando toda la posible experien-
cia adquirida en las líneas más modernas, pues que
ésta es la que lo es más de todas.
Las pilonas de alineación miden 24 m. de altura
(con fundaciones) y 7,40 m. de ancho máximo entre
aisladores, pesando 2.600 Kg. Las pilonas de an-
claje, respectivamente, miden 26,50 y 7,05, y pesan
5.600 Kg.
La línea arranca de las Escaldas de Andorra y
sigue siempre a lo largo del Valira, delante de An-
dorra la Vieja, pasando por San Julia de Loria, cer-
canías de Anserall y campo de aviación de la Seo.”

LAS CENTRALES TERMICAS

“La central de bocamina de Adrall, de la Coope-
rativa de Fluido Eléctrico, S. A., está emplazada
como su nombre indica, a la salida de las minas de
Adrall, en el extremo SO. del extenso valle pire-
naico del Alto Urgel (Seo de Urgel, provincia de
Lérida), al lado de la carretera de Pons y del río
Segre. Tiene 18.700 Kva. y puede mandar su ener-
gía a Barcelona por la línea a muy alta tensión,
110 Kv., Adrall-San Andrés (con central de trans-
formación en Mas Figueras-Tarrasa).
Producen estos 18.700 Kva. dos grupos, a 5,5-6,6
Kv con 3 generadores, superficie total de calefac-
ción 1.770 m.2, a 16 atmósferas. Las turbinas son de
8.000 CV. girando a 3.000 r. p. m., y los alternadores
de 9.350 Kva.                

El tipo de estas calderas es el llamado de “car-
bón pulverizado"; el carbón, previamente triturado
en machacadoras, se eleva a una tolvasecadora, pa-
sando de allí a los molinos; de éstos a las tolvas y
cámaras de distribución.                      
Estas calderas disponen de equipo de recalenta-
dores y economizadores.
El carbón (lignito) desciende por vías y planos
inclinados de las minas, situadas a nivel superior
en más de 200 m. en una longitud de 3 a 4 Km. La
producción de estas minas puede llegar a 120 tone-
ladas por jornada de 8 horas.
El depósito de carbón es para 6.000 toneladas.
La central tiene establecida una presa de 30 m
de longitud, la cual deriva las aguas necesarias para
la alimentación de las calderas, las cuales se bomban
La estación de transformación a 110 Kv., es a la
intemperie: tres grandes transformadores con una
capacidad de 30.000 Kva. y otros dos pequeños
auxiliares. 15 desconectadores, aparellaje general
Ai^p^4-Aro                                                      
La mala calidad del carbón o lignito, que defrau-
do las esperanzas que en estas minas se habían pues-
to quizá por no haberse realizado, previamente, un
estudio suficientemente profundo sobre las minas,
produjo un costo de explotación muy superior al
que corresponde a una marcha económica. Esto,
unido a la circunstancia de haberse creado en An-
dorra la Sociedad Fuerzas Hidroeléctricas de An-
dorra, S. A. y su primera central de Las Escaldas
relativamente cercana a Adrall, y tener esta entidad

50.000 CV. (de momento, 36.000 CV.) disponibles y   1
en condiciones ventajosas de coste, debiendo for-   i
zosamente, si quería trasladarlas a Barcelona para
su venta utilizar la línea de Cooperativa de Fluido   i
Eléctrico, aconsejó a esta última a emplear dicha   i
línea, desconectando la central térmica de Adrall,
y aún utilizando para otras aplicaciones sus ya   :
inútiles elementos, puesto que no parece fácil vuel-
va a funcionar. Lo hizo pocos años, ya que, puesta
en marcha hacia 1927, ya la suplía Escaldes en 1933.”  


================================================

REDES ELECTRICAS NACIONALES

“También estamos conformes con lo que se dice
sobre producción térmica y sobre las dificultades
que la realidad impone en tales centrales. El fracaso
de la explotación de algunas centrales térmicas, ta-
les como la de Adrall de Cooperativa de Fluido
Eléctrico, invita a reflexionar seriamente sobre este
particular.
Esto no obstante, ciertas grandes mo-
dernas explotaciones industríales pueden llevarse a
cabo a base del aprovechamiento de nuestros ligni-
tos: la más característica es la de su hidrogenación
para la producción de carburantes sintéticos, en la
que los lignitos sirven como materia prima y tam-
bién como fuente de energías.”

"

(continuarà...)
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
josepmaria
Trenjardinaire Plus
josepmaria


Ubicació : barcelona
Edat : 78
Data d'inscripció : 17/09/2012
Nombre de missatges : 1844

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:28 pm

Molt interessant, gràcies
Tornar a dalt Ir abajo
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:31 pm

de CATALUÑA INDUSTRIAL , Ramon Aliberch, Editorial Freixinet
Font: Arxiu Amadeu Parera


"Las térmicas de la zona carbonera. — En los principios de la electri-
cidad en Cataluña se tenía que utilizar para mover las máquinas de vapor
que la producían carbón inglés, que era lo corriente.
Las consecuencias de la guerra de 1914 con la carestía inevitable va-
lorizaron las minas asturianas, las de León y las de ütrillas y, por re-
percusión, dieron una importancia a las explotaciones carboníferas de
la región catalana, a pesar de que no sean de una gran calidad en relación
a las primeras como tampoco lo son las del restante de España si se
comparan con las del País de Gales.
Para mover una máquina se necesita una proporción cinco veces
más grande de volumen cuando se trata de carbón nuestro que si es bri-
tánico, pero hay que tener en cuenta que todo lo que sea alumbrar ri-
queza española es un bien a la larga, porque se traduce en un aumento
del consumo general que es lo que interesa para que una economía sea
próspera. El carbón; generalmente se utiliza en pedazos grandes y rara
vez se acude a las briquetas y a la forma de polvo, y no hay que decir
que se desconoce el procedimiento tan en boga en América de quemar
el propio trigo del nuestro Pan de Cada Día.
Una vez establecido el principio que las centrales térmicas de electri-
cidad han de estar servidas por el carbón, en seguida se ha planteado un
caso y es el de ahorrarse el transporte. El trasiego del combustible es
pesado aún cuando se trate de distancias pequeñas, tanto si se ha de hacer
por carretera como por ferrocarril, y el transporte aéreo de energía eléc-
trica a pesar de las pérdidas del camino, hoy bastante atenuadas gracias
a nuevas técnicas, es menor que el gasto rodado.
Entonces ha surgido la novedad de la instalación de centrales térmi-
cas en plena comarca carbonífera. Claro que en las regiones de Asturias
y de León y la baja aragonesa el rendimiento puede ser bueno, pero in-
cluso en Cataluña, dentro de las limitaciones, resulta económico.
Una de estas centrales a bocamina es la de Adrall, en el Pirineo ur-
gelense, y pertenece a la Compañía de Fluido Eléctrico.
El carbón de la zona de Adrall es de la clase denominada lignito, o sea
de mediana calidad que no puede producir ni coque, pero se aprovecha.
Desciende por planos inclinados y vías eíi una longitud rayana a los
cuatro kilómetros y baja de una altura de doscientos metros. Dan regu-
larmente estas minas una producción de 120 toneladas diarias, y el depó-
sito que existe es capaz para 6.000 toneladas.
Tiene la central de Adrall dos grupos de 18.700 KVA. a 5'5 - 6*6 KV.,
con tres generadores de superficie que significan una superficie de ca-
lefacción total de 1.770 metros cuadrados a 16 atmósferas.

Ahí si que se encuentra la novedad rara de la utilización del carbón
en polvo al pie de la carretera de la Seo de Urgel al rio Segre. Tanto las
calderas como los generadores están preparados para el carbón pulve-
rizado.
Unos machacadores recogen el carbón y lo trituran y lo elevan a
una tolva que lo seca para pasar a los molinos. Después es conducida
a las tolvas de distribución para colocarse en la cámara donde se va
proporcionando a los hogares.
Cuentan las calderas con un equipo completo de calentadores de agua
y economizadores.
Son las turbinas de vapor de 8.000 CV., girando a 3.000 r. p. m., y los
alternadores de 9.350 KVA. a 3.000 r. p. m.
De todas maneras la central de Adrall cuenta con una presa fija de
30 metros de longitud y bombas que aprovechan el agua del rio para
subirla a las calderas.
El equipo de transformación, siguiendo las orientaciones modernas,
se halla situado al aire libre y va a 110 KV. Consta de tres grandes trans-
formadores con una capacidad total de 30.000 KVA., y dos de pequeños
para servicios auxiliares, más 15 desconectadores.
Esto es en la zona carbonífera del Alto ürgel que tiene la complica-
ción de unas comunicaciones deficientes, pero dentro de la misma deli-
mitación de Barcelona hay otra central en la comarca del Bergada, que
es la de Figols-las-Minas, y ya en medios de transporte más normal, pues
la carretera y el ferrocarril están cerca. No obstante resulta económico
el funcionamiento de una central térmica que también está alimentada
por el lignito de calidad mediocre.
Se halla unida la Central Térmica de Figols con la transformadora
de Vich por una linea A. T. de 25 KV., que se puede transformar fácil-
mente en 110 KV.

En lineas generales la térmica esta viene a ser como la de Adrall y su
capacidad es de 8.000 KV. con un grupo turbo-generador, y es un mo-
delo como central de bocamina.
La edificación puede recibir otros grupos si las circunstancias lo acon-
sejan.
El carbón llega a los depósitos receptores por medio de vagonetas»
siendo todo de abundante capacidad.
La alimentación de las calderas se lleva a cabo por medio de agua
derivada del canal de la fábrica de la Sociedad Española de Carburos
Metálicos.

La limitación de las térmicas. — Los países que no tienen montañas
cercanas y desniveles profundos han de acudir a la térmica movida por
combustible que siempre resulta caro, pero no tienen más remedio. Todo
es cuestión de precio y ahí está para demostrarlo el caso de la ciudad
de Buenos Aires. Con el transporte a distancia logrado con poca pérdida
aérea se van paliando en ciertos sitios los inconvenientes de las llanuras
en la materia.
Ahora, que el ideal es el de aprovechar la fuerza de los ríos de des-
nivel rápido, efectuando los embalses suficientes. Tal es la oportunidad
de Nueva York, donde la electricidad es tarifada a precios baratísimos
en relación a las necesidades de la vida, lo que explica la enorme elec-
trificación lograda en todos los órdenes, desde el hogar doméstico hasta
los anuncios luminosos repartidos en cantidades fantásticas, que dan de
noche un aspecto mágico.
Por esto las centrales térmicas, en la electricidad, son algo que no
corresponde a un país como España, que después de Suiza es el más
montañoso de Europa con una Cataluña que no es precisamente muy
llana.
Las centrales térmicas sirven para regularizar, para aliviar en épocas
de penuria, y nada más, si se quiere que la electricidad llegue al grado
que es de desear.
No obstante, el mundo camina, y quién sabe qué transformaciones
y descubrimientos no nos deparan los hombres de ciencia para lograr el
dinamismo, que es el ideal frenético de la generación actual, como antes
la estática del reposo había sido la preocupación de los pueblos extremo-
orientales, donde había iniciado su vuelo la Civilización que abarca ya
toda la Tierra.

"
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:39 pm

Ja que hem parlat de les concessions del Segre, poso aquest quadro de propietats a on surt la d'Adrall i també les de Riegos y Fuerzas del Ebro.

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Dljh1l

Aquest és el mapa de les línies elèctriques catalanes de les que fan referència els texts anteriors:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall 2hi4dmu

Un anunci de l'època de la Cooperativa de Fluido Eléctrico, a on s'anomena tant el capital social com l'adreça social de l'empresa:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Aouwqg
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:54 pm

Aquesta és la descripció del sistema de vagonetes del complex que he pogut obtenir:

"Les boques de mina s'han de trobar a peu, els camins estan
menjats pel bosc. Les vagonetes eren mogudes amb màquines dièsel. Hi havia
vagonetes de fusta a la zona de les mines, i de ferro als voltants de la central. L'estructura
de la via es pot entendre millor amb la vista del croquis adjunt. A l'alçada de
cada bocamina hi ha un camí horitzontal (un plano) que comunica la galeria
amb el corresponent pla inclinat (popularment sempre n'hem dit funiculars).
Aquests funiculars connecten els planos de cada mina amb un plano general d'uns
dos quilòmetres de longitud (a més d'uns altres dos quilòmetres que ningú
recorda veure en funcionament).
Aquest plano general, o plano de càrrega, comunica
amb la central a través d'un altre pla inclinat (de 610 metres de
longitud, el més gran de l'explotació).
Tots els funiculars eren de doble via. El carbó, quan arribava a
l'alçada de la central, s'abocava a un dipòsit i es portava fins a la tèrmica
per un altre ramal de via que passava per sota de la carretera de Lleida a la
Seu.
Els testimonis poden recordar que hi havien tres funiculars a les mines
(les galeries 75, 150 i 400), el plano de càrrega, el funicular del Mas
d'Eroles (el general, de 610 metres) i la via fins a la central. Per altra banda
sembla que hi havia una altra galeria amb un pla inclinat més estret, que seria
d'una sola via si realment s'hi va arribar a muntar, i aquest altre ramal del
plano de càrrega d'uns 2 quilòmetres. Sembla que hi havien algunes
altres mines, però de menor importància, i dubto que hi hagués via.
En un principi sembla que les vagonetes s'arrossegaven amb besties de
tir (un local de les mines es diu "la quadra", i en una foto sembla que es
veu una bestia estacada a unes vagonetes), després va ser amb les
locomotores dièsel que et comentava.
Els funiculars de doble via funcionaven pel sistema de contrapés, amb
un fre a dalt (crec que és el sistema més corrent).
Hi ha diversos projectes d'explotació de les mines des del segle XIX,
que incloïen la construcció d'un tren des de Manresa fins a la Seu, i
diversos ramals a les mines de carbó, i també a mines de ferro d'Andorra, però
no van ser res més que projectes"

La descripció me la va fer un conegut d'un amic, en Lluis Obiols. L'hi estic molt agraït perquè és qui més informació m'ha facilitat sobre aquest tema.

El croquis que acompanya el text també és seu:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall I5vw2a

Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 9:58 pm

Aquí una foto dels miners en una de les boca-mines:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall 2mdmq36

I aquí una ampliació de la foto a on millor es veu la màquina per a remolcar vagonetes:

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Msov90

Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
fve
Comptador de reblons
fve


Ubicació : Jafre / Barcelona
Edat : 66
Data d'inscripció : 22/10/2012
Nombre de missatges : 3146

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:27 pm

Excelent!!!!.

Gràcies
Tornar a dalt Ir abajo
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:34 pm

Font Arxiu Maravilla, Quant encara s'anava a peu, editorial Envalira 1991 (malauradament he perdut les fotografies d'aquesta informació):

"LAS ANTIGUAS MINAS DE CARBON"

L'explotació començà l'any 1929. Arxiu Maravilla. http://www.alturgell.org/minaires.jpg

La població d'Adrall pertany al municipi de Ribera de l'Urgellet i es troba situat a la cruïlla entre la N-260, que puja cap al Port del Cantó, i la C-14 (antiga C-1313) que creua la localitat pel centre de la vila. L'economia del terme és basada en l'agricultura i, sobretot, en la ramaderia de bestiar boví. Tot i això, la restauració i l'allotjament: restaurants, fondes i cases de turisme rural també juguen un paper molt important en l'economia d'Adrall. A principis del segle passat la localitat va passar per moments d'autèntic esplendor. Era l'època en que funcionava una central tèrmica, amb lignit, procedent de l'explotació d'unes importants mines de carbó de les que us en parlem ara mateix.

L'arribada de la "Compañia de Fluido Eléctrico" (CFE) i la seva implantació a la població d'Adrall, cap a l'any 1927, va provocar un gir de 180 graus als costums i la manera de viure d'aquesta petita localitat de l'Alt Urgell, que basava, fins aleshores, tota la seva economia en la pagesia i la ramaderia en una època que podríem qualificar, sense gaire por d'equivocar-nos, de "vaques flaques", per aquest sector. La CFE va començar a construir l'edifici de la central tèrmica d'Adrall l'any 1927 iniciant-se així una important explotació minera per abastir-la de carbó i produir electricitat per a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera es va construir paral•lelament una xarxa de més de 4.000 torres que feien arribar aquesta energia fins a la població de Sant Adrià del Besòs, línia que encara està en funcionament malgrat que l'energia arriba a Adrall, des d'on es distribuïda, de diverses centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
Cal dir, però, que la CFE va ser absorbida a mitjans de la dècada dels 60 per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya i actualment pertany a ENDESA. Per entendre la importància d'aquest esdeveniment sols cal que ens remetem a les xifres de la inversió. Les torres i el cable de coure, que avui encara s'utilitzen, van costar en aquell moment 80 milions de pessetes, mentre que les mines i la central van valer uns 15 milions més. Amb l'inici de l'explotació minera l'any 1929 arriba la primera fornada de minaires provinents de Santander.

Pràcticament es pot dir que tots els "picadors" o persones que treballaven a pic i pala dins les mines eren de fora. Després van arribar treballadors d'una altra de les comunitats amb llarga tradició minaire com és el cas d'Astúries. De fet moltes famílies que viuen actualment a Adrall tenen arrels familiars d'altres indrets de la geografia espanyola. En el període de màxima producció van arribar a treballar a les mines fins a 120 persones, cosa que vol dir que unes 100 famílies depenien econòmicament del carbó i de la central tèrmica. Per altra banda, això va fer fa créixer l'economia d'altres sectors com els de l'hostalatge i els queviures. Es diu que hi havia autèntica competència per portar el menjar als anomenats "quarters", que és on vivien una bona part dels miners, que si més no tenien un sou que feia que els diners corressin en una època més aviat de penúria econòmica.
A més a més dels "barracons" o quarters de Mas d'en Planas, també s'hostatjaven miners al Pla de Sant Tirs, a la Seu d'Urgell, des d'on venien cada dia a peu, i lògicament a la mateixa població d'Adrall, que disposava de dues fondes; "Cal Colau" i "Cal Hostaler", i on també la quasi totalitat de cases particulars tenien hostes a dormir.
A les nits i els dies de festa calia distreure's, sobretot tenint en compte la rudesa de la feina. Uns, segurament per proximitat, s'entretenien bevent vi en una casa que era situada a prop dels "barracons", en el mateix Mas d'en Planas, on la ingestió etílica feia que de vegades la gresca s'acabés a cops de puny a l'estil de la "Taverna del Mallol".
Ben diferent era l'oferta d'oci que oferia "Cal Molins", al mateix Adrall, renomenada sala de ball que disposava de bar i, sorprenentment, de pista de bitlles. Dos maneres ben diferents de matar el temps lligades cada una d'elles als diferents estrats socials dels treballadors del complex; els picadors per un cantó i el personal de la central, evidentment molt més qualificat i culte. També és remarcable l'atractiu que oferia la pròpia xarxa de vies, uns 10 quilòmetres i els centenars de vagonetes per a molta gent de la comarca i molt especialment per als més menuts. Era tradició que els escolars de la Seu d'Urgell visitessin, si més no un cop a l'any, les mines, entrant al seu interior i viatjant joiosament amb les vagonetes. No cal ni dir que de la divertida experiència en sortien allò que s'en diu "negres com el carbó".
També els més ganàpies feien cap de tant en tant a les mines, a manca d'entreteniments com els que tenim ara. Se'ns dubte, d'haver-se mantingut la xarxa viària i el funicular que enllaçava l'anomenat "Pla de càrrega", amb la central tèrmica, avui tot plegat serviria encara un bon lloc d'esbarjo i un atractiu turístic a tenir en compte.
Les mines disposaven també d'un parell de petites màquines de tren que transportaven el carbó extret de les tres mines: la Rosalia de 400 metres, la Teresa i una altra el nom de la qual no hem pogut esbrinar, de 75 metres cada una. Cal dir que aquesta profunditat no es corresponia amb la realitat, atès que es batejava com a "mina 75 o 100" aquella profunditat en que s'havia trobat el carbó; després la prospecció seguia i es ramificava. Pel que fa a la xarxa hostalera d'Adrall cal dir que ve de molt lluny i que fins i tot s'ha mantingut fins els nostres dies, ja que són abundants les cases -actualment també compta amb residència-casa de pagès- i pensions que acullen gent a dormir i menjar encara avui.
Cap a principis de la dècada dels 40 s'atura la producció minera i la central tèrmica comença a rebre carbó de Berga i d'Astúries de més qualitat que el que s'emprava procedent de les mines d'adrall. Les vies i la maquinària es traslladen a Sant Adrià del Besòs i l'activitat de la central finalitza l'any 1952. Avui sols queden dempeus algunes parets de l'hangar on es tancaven les dues màquines, l'edifici enrunat i abandonat que acollia la taverna del Mas d'en Planas i els records de la gent d'Adrall, als que agraïm haver-nos facilitat aquestes dades. Possiblement quelcom del que s'ha dit no sigui exactament com ho expliquem. Però és que de miners ja no en queda cap i és més el testimoni gràfic i el de la gent el que resta. Lluís Portella i Foto Nuri, de la família Salsas Moreno en deixà constància fotogràfica.

"
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Sisu
Cap de Tallers
Sisu


Ubicació : Palau-saverdera (Alt Empordà)
Edat : 55
Data d'inscripció : 01/05/2012
Nombre de missatges : 7271

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:35 pm

Això es pot considerar una línia de ferrocarril realment?. O només és una instal·lació industrial per transportar mineral uns quants metres?.

No em mal interpreteu, no ho vull desmerèixer, només és per saber què podem considerar com a ferrocarril realment.
Tornar a dalt Ir abajo
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:37 pm

És tota la informació "en brut" que he trobat als meus arxius. No crec que trobi res més. Ara potser es podria completar si hi ha alguna cosa més a internet, que no és abundant.
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
fve
Comptador de reblons
fve


Ubicació : Jafre / Barcelona
Edat : 66
Data d'inscripció : 22/10/2012
Nombre de missatges : 3146

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:40 pm

A wikipedia hi ha la entrada de la CFE, però poca cosa diu del tren. Això si, la central un autèntic desastre!!
Tornar a dalt Ir abajo
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:43 pm

Sisu escrigué:
Això es pot considerar una línia de ferrocarril realment?. O només és una instal·lació industrial per transportar mineral uns quants metres?.

No em mal interpreteu, no ho vull desmerèixer, només és per saber què podem considerar com a ferrocarril realment.

Una línia de ferrocarril pròpiament, no. Això és una explotació minera i tèrmica. Per tant és una instal·lació ferroviària de mines (tren miner), com moltes altres qui hi ha hagut arreu de Catalunya, i de la península.
Moltes vegades aquestes instalacions o trens miners acabaven en un altre mitjà de transport, ja sigui un port naval, una línia de ferrocarril (sigui de via mètrica o via ample), etc per al transport del mineral des des jaciment fins al lloc de consum. Altres vegades la pròpia companyia minera disposava d'una línia de ferrocarril pròpia a demés del tren de mines per a fer ells mateixos el transport, tal eren els casos del FC y Minas de Sierra Menera, o el FC de Zaragoza a Utrillas, per posar només dos exemples.

En el cas d'Adrall la central es va construir a peu de mina i no calia un transport del mineral a grans distàncies, perquè era més barat transportar l'electricitat que no pas el carbó, segons expliquen els texts anteriors.

En definitiva, es pot considerar un tren de mines. Tren industrial també, si vols.


Editat per darrera vegada per Olot el Ds Jul 30, 2016 10:46 pm, editat 1 cop en total
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 10:45 pm

fve escrigué:
A wikipedia hi ha la entrada de la CFE, però poca cosa diu del tren. Això si, la central un autèntic desastre!!

Aquest tren miner és "terreny verge" a investigar, Eduard. D'informació no n'hi ha molta a internet. Segur que hi ha moltes anècdotes i històries a descobrir. Encara és temps, perquè a la zona hi deu haver encara molts testimonis supervivents. Ells són els qui encare ens en poden explicar coses. El que no ens expliquin, s'ho emporten ells a la tomba per sempre.
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
fve
Comptador de reblons
fve


Ubicació : Jafre / Barcelona
Edat : 66
Data d'inscripció : 22/10/2012
Nombre de missatges : 3146

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 11:04 pm

Si busqueu a Wikipedia, Compañia del Fluido eléctrico, veureu que al any 1942, es va promulgar una Ley de Cooperativas que prohibia l’ànim de lucre en les cooperatives i d'altres disposicions.
Tornar a dalt Ir abajo
Olot
Mestre d'obres
Olot


Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental
Edat : 65
Data d'inscripció : 16/01/2009
Nombre de missatges : 33792

Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitimeDs Jul 30, 2016 11:17 pm

Per això devien canviar el nom de Cooperativa a Companyia. Si la data del canvi és aquesta, ja sabem la raó.
Tornar a dalt Ir abajo
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.103809309644593.8678.10
Contenido patrocinado





Mines i Central Tèrmica d'Adrall Empty
MissatgeAssumpte: Re: Mines i Central Tèrmica d'Adrall   Mines i Central Tèrmica d'Adrall I_icon_minitime

Tornar a dalt Ir abajo
 
Mines i Central Tèrmica d'Adrall
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Circuit modular "MOMI"-fil central i sistema (en desús)
» Ferrocarril i Mines del Alt Congost
» Altres trens de les mines de Terol.
» Pont per al Ferrocarril i Mines del Alt Congost
» Ferrocarril miner de les mines de Batet, Ribes de Freser

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
TRENS.CAT :: TREN REAL :: Catalunya, Balears, Valencia-
Canviar a: