Vagó CC-16 Olot-Girona de balcons tancats, remolc de Ferrostaal, o la Gran Ensarronada per la compra d'un lot de fustes semblants a les d'Arkit

L'aixecada de camisa més gran que m'han fet mai en el món del modelisme: unes fustes per a muntar un vagó del Olot-Girona. Però en realitat jo no sabia que les fustes eren de dubtosa procedència, i varen resultar defectuoses, no encaixaven i a sobre estaven incomplertes.



Després vaig saber que en realitat aquelles fustes procedien de les deixalles d'un altre taller... i hi ha més coses que varen passar després, que no tinc ganes ni de recordar. O sigui que anem al gra:

Jo volia fer el vagó de balconets tancats, producte d'una modificació dels dos cotxes CC15 i CC16 del tren d'Olot, i que després varen servir com a remolcs dels Ferrostaal.


(Malauradament no puc citar la procedència d'aquesta foto perquè no la recordo)


(Foto del meu arxiu)


(Foto de la meva col·lecció, autor Jordi Valero)

Un "bon" dia vaig explicar-ho a un "amic" que em va oferir tot un lot de fustes que se suposava que seria una part del kit comercialitzat per Arkit, i que em podrien anar bé per a fer el meu projecte sense haver de fer malbé un kit.
Suposadament les fustes eren sobrants de vagons d'Arkit. Al menys així m'ho vaig creure. El problema va ser que a mida que vaig anar muntant, vaig trobar a faltar moltes peces que segons havíem parlat hi havien de ser. Però el pitjor de tot és que les peces no encaixaven bé. És clar, si eren les peces que a l'altre taller llençaven per defectuoses i el meu "amic" les arreplegava!! Tot i així vaig arribar a muntar alguna cosa que va quedar més o menys així:



Innocent de mi, jo encara esperava millorar el vagó, i una de les coses que havia començat a fer era folrar el terra amb fustes pròpies meves.



Arribat a aquest punt ja vaig adonar-me'n de que seria molt difícil d'acabar de muntar aquella xapuça. I també que les guies del que havien de ser les finestres no eren ben fetes, i era impossible que per allà dins s'hi pogués moure una finestra. Quan li demanava les peces mancants o em queixava dels defectes de les que tenia (que eren totes elles), el meu subministrador o em donava llargues, o es feia el desentès.

   

Vaig desmotivar-me i el vagó va quedar apartat durant varies dècades (ben bé tres o quatre...   uf! com passa el temps!!), fins que amb la compra que vaig fer recentment d'uns vagons d'Arkit m'he motivat per a desenterrar-lo de la pols que el cobria, encara que només sigui per una estona...

Malauradament veig que amb el temps ha sofert alguna deformació.



En el seu moment, una part amb fustes pròpies i d'una altra part amb fustes sobrants, vaig arribar a fer els tancats dels dos extrems. Avui dia, però, està tot trossejat. He mirat de refer-ho una mica per a poder-los fotografiar per a ensenyar-vos-els. Tingueu em compte que això és primícia, perquè fins ara mai no li havia parlat a ningú d'aquest vagó.













Aquí també es veu el folrat del terra que havia començat...



Una vista de conjunt general del vagó encara em resulta bastant impactant



Una vista del bastidor amb les pertinent modificacions perquè el vagó estigués més d'acord amb el model real (allargament de plataformes, eixamplament del bastidor, etc.)



En detall





Finalment avui he optat per a fer alguna cosa que miri de corregir les deformacions dels laterals, a veure si al menys els puc tornar a posar rectes.



I ja per a acabar, un planteig del vagó sobre bogis LGB



I aquí s'acaba l'historia, Déu nostre senyor el tingui en glòria.

Continuarà?

Aqui s’acaba l’historia. (De moment)

Però, "Que Déu nostre senyor el tingui en glòria" a qui, al teu "amic" o al vagó?

Molt bona pregunta!

És el final de L’Auca del Sr Esteve, quan ell es mor, que va quedar com una dita popular. En realitat no és pas per a”l’amic”, per que a aquell “Senyor”, del que no n’he sabut res mai més, més haviat hauria de dir: “que Déu l’hagi perdonat”.
I per el vagó... home, avui me l’estava mirant, i... pot-ser si que valdria la pena que continués, tal com em preguntava l’Ignasi, oi?

Si que continui!!!

salutacions

mallet73

Potser et tinguis d'espavilar a fer el sostre; hi ha perill que's deformi la caixa? Quins bogis li has possat? son provisionals o definitius?



____________________________________________

cordialment

Francesc

Els bogis son LGB posats nomes per a fer la foto. Són d’un altre vagó, en préstec, i cal tornar-los-hi.

Si, les parets s’han deformat una mica. Estaran un temps subjectes amb el sargent, per a veure si recuperEN la seva forma recta natural. Fins llavors no cal pas pensar en fer-li un sostre, perque estaria sotmès a tensions.

I tampoc és tan senzill: abans de fer el sostre caldria revisar totes les peces i el seu encolat, perque n’hi ha que ballen. Fins i tot, dues han caigut, concretament dues costelles dels laterals. Caldria tambe acabar el folrat del terra, pero no sé si trobaré una fusta igual a la que hi ha començant. També els seients i les finestres, que han de ser posades abans d’encolar el llistó llarguer de sobre de les finestres. Caldria també fer les portes i les finestres dels tancats dels balcons, i els seus fanals i la corresponent instalació electrica... em penso que ja no em deixo res.

Fet tot això, llavors si que vindria el sostre, que és de les últimes coses avposar.

Tal com saps treballar la fusta et pot quedar molt bonic, i el fet de poder remolcar-lo amb l'automotor Ferrostaal..., una guapada!!! Si acabes pintant-lo -què és el que li correspon- els diversos colors de la fusta crec no tenen gaire trascendència, més en té la iextura i la veta; això si que la pintura ho mostra bé



_____________________________________________

cordialment

Francesc.

Gràcies, Francesc.

Olot escrigué:

i... pot-ser si que valdria la pena que continués, tal com em preguntava l’Ignasi, oi?

Tot depèn de les possibilitats i de les ganes, però perquè no intentar-ho, és un vagó molt curiós i més si va sortir dels mateixos tallers del ferrocarril

Els bogis que li corresponen son els LGB 67380, tan pel disseny [Pennsilvania] com per la distància entre eixos [67 mm.]




____________________________________________

cordialment

Francesc

Si, estem d’acord, tot i que mai he pogut veure una foto a on es vegi clar com són els bogis.

ignasibaga escrigué:

Olot escrigué:

i... pot-ser si que valdria la pena que continués, tal com em preguntava l’Ignasi, oi?...

Tot depèn de les possibilitats i de les ganes, però perquè no intentar-ho, és un vagó molt curiós  i més si va sortir dels mateixos tallers del ferrocarril

De ganes n’hi ha, i moltes.

El vagó “de veritat” no va sortir pas dels tallers del tren d’Olot, sinó que va ser condtruït per la Sociedad Espanyola de Construcción Naval L’any 1915. El tancament dels balconets es va fer posteriorment en el 1955, si la memòria no em falla. Aquesta modificació si que es devia fer a Amer, tot i que no ho he vist escrit a enlloc.

Els Ferrostaal es varen rebre el 1959. Llavors es varen pintar els dos vagons (fins a llavors havien anat barnitzats) i se’ls hi varen canviar els enganxalls per a quedar com a remolcas dels automotors.

Aquests vagons duien la numeracio Cc-15 i Cc-16. Varen ser els únics vagons capaços de ser remolcats pels Automotos. Dos anys abans de ser construits aquests se’n havien rebut dos Construïts per Carde y Escoriaza (els AC-3 i 4), que no varen servir perque nomes tenien suspensió primaria i no podien suportar les grans velocitats dels automotors (50 km/h, peró dificilment s’agafaven donat l’estat de la via!). També va arribar bastant més tard un altre vagó (el CC-11) procedent del Reus-Salou  i ex Madrid-Almorox, amb el que varen fer-hi proves, pero va quedar molt clar que aquest tampoc no serviria pas.

Hi ha plànols ?

Nomes aquests, que vaig fer jo mateix ja fa una trentena d’anys:

Olot escrigué:

...mai he pogut veure una foto a on es vegi clar com són els bogis.
.

Rectifico: en aquest dibuix hi vaig representar els bogis tal com eren, vistos en fotos o planos. Abans he dit que no n’havia vist perque no ho recordava.

PROVOCACIÓ!!!!

mallet73

Doncs està molt bé, molt complet, felicitats.
Si no pots recuperar el de la estafa de fustes pots començar un projecte dibuixar-lo en autocat i tallat amb laser

És cert.

Els bogis, tal com surten als teus plànols no son de coll de cigne [pensilvania = pullman];el meu vagó porta els pensilvania -me'ls hi possà en Vallés- per respectar la distància entre eixos (67 mm.). El lateral de bogis que més s'hi sembla és el de TrainLine45, però la distància entre eixos (74 mm.) no s'hi correspon; és una diferència de 7 mm (3,5 mm. / cantó). Es pot admètre aquesta tolerància?



____________________________________________

cordiamet

Francesc

La tolerància que es pot admetre, cadascú la determina els seus propis models, i per tant, si es pot tolerar o no, depèn del creiteri de cada modelista.

En el meu cas prefereixo ajustar el màxim possible a la mida a l’escala. Però trobo que una diferència d’un centímetre o fins i tot de dos En la distància d’eixos pot passar desapercebuda, mentre que, en vanvi, un vagó que porta un bogi que no és el seu no. Però això momés és la meva opinió personal, naturalment,

De mica en mica me'n vaig en-recordant de coses que havia vist ...

En aquesta foto es veu el bogi amb prou claredat per a determinar qui tipus de bogi portava el vagó:


(Foto extreta del llibre El Tren d'Olot de Carles Salmeron)

I en el plano del vagó en estat original, també:


(Imatge extreta del llibre El Tren d'Olot de Carles Salmeron)

Aquí les mateixes imatges amb més detall:

A estones estic dissenyant altres bogies fent servir un arxiu que Ignasi em va passar...gràcies al 3D veig molt més aprop fer altres bogies més a la realitat que fer servir els de LGB .

salutacions


mallet73

És una bona idea.

Remenant als meus arxius he trobat una còpia del plano original del qual en Carles Salmerón devia partir per a dibuixar el seu plano. La còpia és una fotografia del plano feta als Tallers d'Amer:



De rebot també he trobat una copia feta per el mateix procediment, d'un bogie d'aquest mateix vagó:



De vegades va be de remenar, perquè surten coses que un ja ni 'sen recordava que té!