AUTOMOTORS MARIANO DE CORRAL, del FC de Astillero a Ontaneda

AUTOMOTORS MARIANO DE CORRAL, del FC de Astillero a Ontaneda


Aquests automotors de via mètrica varen ser els primers de construcció integral als Tallers de Mariano de Corral, a excepció del motor dièsel que era de construcció anglesa,  concretament de la firma Associatec Equipment Company (AEC) mes conegut a casa nostra per les sigles ACLO. Fóren els vehicles més complexes construïts mai per aquesta firma.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Segurament aquesta ésla foto més coneguda d’aquests vehicles, que apareix a totes les edicions: Automotor M1 als tallers del FC Astillero-Ontaneda. Juny 1954. Foto Trevor Rowe, extreta del llibre El FC de Astillero a Ontaneda


HISTORIA

El 1934 la Companyia del FC de Astillero a Ontaneda va fer la comanda a l’empresa constructora Mariano de Corral de dos automotors que, en rebre, serien numerats com a M1 i M2. Verificades les primeres proves preliminars amb el primer exemplar sobre les vies, que sembla que no varen ser gaire satisfactòries, s’efectua l’entrega oficialment el 1936 a les portes de la guerra civil, quina cosa va motivar que no es posessin en servei regular fins uns anys després d’acabada la guerra.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
En aquesta fotografia podem veure la librea original d’aquests vehicles, en colors plata i vermell. A primer cop d’ull ja crida l’atenció l’aparatós aparta-vaques. Foto Museu Basc del Ferrocarril, extreta del llibre El FC de Astillero a Ontaneda

Efectivament, en esclatar la guerra, i encara sense fer les proves definitives, els dos vehicles es varen quedar, primer, tancats als tallers del FC Astillero-Ontaneda, per ser traslladats després a Astúries, a on començarien a prestar algun servei, produint-se importants desperfectes tant en les carrosseries com a nivell mecànic, com ara la caixa de canvis i la transmissió.

Cap autor determina a quina línia ni quins serveis varen ser aquests que els varen malmetre. En qualsevol cas, fa pensar que probablement els desperfectes varen ser ocasionats per mal ús o per danys col·laterals de guerra.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Automotor a punt de creuar el pont sobre el riu Pisueña. Foto FFCC y Tranvias Vol 15 num 171 de novembre 1948

Acabada la guerra varen tornar als tallers del Ferrocarril Astillero-Ontaneda a on havien de ser reparats, ja que les dependències de la casa Mariano de Corral estaven inservibles perquè havien estat completament espoliades.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Automotor creuant el pont de Obregon, a pocs metres de l’estació. Les vies de sota del pont eren les del FC de la Orconera. Any 1945, foto Pepe Encinas extreta del llibre El FC Astillero-Ontaneda

L’automotor M1 va passar satisfactòriament les proves de funcionament un cop reparat, i va entrar en servei el 25 d’abril del 1940, mentre que el M2 encara hagué d’esperar a ser reconstruït ja que els tallers del Ferrocarril es veien desbordats de feina amb la resta de material. Tampoc hi havia combustible suficient com per a posar en marxa aquest segon automotor.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Fotografia (de fabrica?) d’un dels automotors l’any 1936. Foto Museu Basc del FC, extreta del llibre El FC de Astillero a Ontaneda

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Automotor passant por el pont de Ferreria, a Castañeda, direcció a Puente Viesgo, 1955 Foto A Vega. extreta del llibre Mariano de Corral

Un cop reconstuit un dels frontals, que s’havia tornat completament destruit, i després de substituir-li la caixa de canvis, per fi, el 18 de novembre de 1945 va passar les proves definitives i va poder entrar en servei.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Ontaneda (Santander) junio 1936, foto extreta de FFCC Y Tranvias

Sembla ser que aquests automotors mai varen fer serveis regulars, sinó més aviat serveis especials o ocasionals. Finalment, bastant abans de la clausura de la línia els dos autormotrs foren cedits al FC del Carreño l’any 1956, per a fer els servei dels primers kilòmetres del FC Ferrol-Gijon, a on se’ls conegué com a els “Astilleros”, per a la seva procedència.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Pravia (Fc del Carreño) 1956 foto colecció JA Gomez extreta del llibre Automotores Españoles

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Avilés (FC del Carreño) 3 octubre 1958 –foto J H Price, extreta del llibre Narrow Gauge Railways of Spain II de Trevor Rowe



CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Aquests automotors tenien una elegant carrosseria que descansava sobre una bastidor sustentat per dos bogis amb disposició poc vista a la via estreta espanyola, comptant amb tres eixos per bogi, dos d’ells acoblats mitjançant bieles. També portaven a ambdós testers uns aparta-vaques molt inusuals que els feien únics.

La carrosseria era de xapa de acer reforçat amb perfils laminats. En origen anava de color vermell a la part inferior i platejat a la part superior Disposava de dues cabines, una a cada tester. Entre ambdues, el compartiment existent donava cabuda a 40 places assegudes, repartides en 11 seients preferents, 29 seients ordinaris i 19 places dretes.(alguns autors donen un total de 48 places o de 45 places).

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Interior d'un dels automotors. Foto Museu Vasco del FC, extreta del llibre Mariano de Corral, Fca de Coches y Vagones Bilbao-Amurrio.

A demés tenien també WC i compartiment de correu. La calefacció es feia aprofitant els gasos d’escapament del motor, a demés també en disposava d’una altra de suplementaria electrtica que s’utiltzava en casos de temperatures extremes.

El motor Dièsel Aclo de 6 cilindres, de 130 HP (95,55 kW), anava situat al centre del vehicle i accionava els dos bogis per mitjà de transmissions mecàniques d’embragatge de fricció de doble disc i sistemes de transmissió d’eix recte equipat amb articulacions tipus Cardan.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Bastidor de l’automotor, en el que s’aprecien bona part dels seus elements mecànics, tant de motor com de transmisió o dels bogis. Foto extreta del llibre Mariano de Corral, Fca de Coches y Vagones Bilbao-Amurrio.

L’eix principal rebia el moviment de la caixa de canvis de velocitats per mitjà d’un joc d’engranatges cònics que era a la vegada el mecanisme de marxa endavant i endarrere.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Detall del bogie amb el seu sistema de bieles. Foto extreta del llibre Mariano de Corral, Fca de Coches y Vagones Bilbao-Amurrio.

Els bogis eren de tres eixos amb rodaments de boles, dos d’ells acoplats per bieles, i rebien la transmissió per l’eix més proper al motor.

La velocitat màxima del vehicle era de 70 Km/h

Aquests automotors ja disposaven d'instal·lació d’home mort. Els sistemes de frens eren de buit i de cargol. L’enllumenat, naturalment, era elèctric.

L’allargada total del vehicle era de 15,200 mm, l’alçada total era de 2950 mm i la distància entre eixos dels bogis era de 8840 mm. El diàmetre de les rodes era de 750 mm.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Croquis aproximat (per desgràcia amb algunes imprecisions) dels automotors del FC Astillero-Ontaneda de Gabriel Sierra, extret del llibe Automotores Españoles

El present text s’acompanya d’un esquema que és l’únic de que disposo, i que ha estat publicat en diverses edicions. Com podeu veure, aquest registra alguns errors molt grans, com ara que les bieles acoblen els tres eixos dels bogis, o que els testers són inclinats. Malauradament, dons, els modelistes només el podem tenir com a referència de mides però no pas com a patró de treball.

_____________________________________________________________________________
Bibliografia:

Llibres
EL FERROCARRIL DE ASTILLERO A ONTANEDA, de Julián Gonzélez Obregón
MARIANO DE CORRAL, FABRICA DE COCHES Y VAGONES BILBAO-AMURRIO, de Juanjo Olaizola, Mariano Corral Libano, Oskar Ramos Moreno
AUTOMOTORES ESPAÑOES, de Javier Aranguren
NARROW GAUGE RAILWAYS OF SPAIN, de Trevor Rowe
LOCOMOTIVES & RAILCARS OF THE SPANISH NARROW GAUGE, Industrial Railway Society (B Runary), de J Morley i P G Spencer

Revistes
FFCC y Tranvias Vol 15 num 171 de novembre 1948

Carles,

El tens a la cartera de pendents?.

Moltes gràcies pel reportatge.

De res.

Si que l'hi té, si...

Desconeixia totalment l existencia d aquest automotor , em semble , per la seva epoca, d una tecnologia ben original .Mai havia vist un motor central que impulses als dos bogies , i la linea de carrosseria prou avançada  . Molt be per als tallers Mariano del Corral !!!!

Els motors ACLO eren indestructibles els mateixos dels autobusos de Barna a la epoca , Bona eleccio !!!!!


Alexandre

M'ha agradat molt, bon reportatge!.

fve escrigué:

Carles,

El tens a la cartera de pendents?.

Moltes gràcies pel reportatge.

Dons si! aquest es molt peculiar, els renault o billard que he fet fins ara eres d'eixos simples o motor de 2 eixos, en aquest cas es de 3-3 eixos amb bieles..!! el motor va al mig de tot el aparatu...

m'agraden els trastos i aparatus..aquest el que no m'agrada es l'aparta vaques que porta es lleig de nasos..

Ara estic enredat en altres projectes i he d'acabar amb el soller....


salutacions

mallet73

Posets escrigué:

M'ha agradat molt, bon reportatge!.

Gràcies Jordi.

Carles, jo trobo que l’aparta-vaques el fa un vehicle curiós. Ademés penso que devia fer la funció, perquè mai li varen treure i no hi ha cap imatge on es vegi quin aspecte tindria el vehicle sense ells.  Ni tan sols quan va passar el ferrocarril del Carreño. Em fa l’efecte que si els hi haguéssim desmuntat hagués obtingut l’aspecte d’un vehicle corrent. Però insisteixo que l’aparta-vaques li donava un aire molt peculiar.

En quan al bogi, us hi heu fixat que el centre de gir o punt de recolzament del bastidor és descentrat? En aquesta foto sembla veure’s bastant clar que es troba justament entre el primer i el segon eix:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Això em fa pensar que només tenien tracció dos eixos de cada bogi. Dedueixo això perquè si la cardan transmetia la força al primer eix que troba i aquest està acoblat amb una biela al segon eix, el tercer eix queda boig ja que no veig que pugui rebre la transmissió de cap altra manera. Seria absurd pensar que hi hagués un sistema de cadenes o d’engranarges a demés de la biela. Tampoc tindria sentit que els tres eixos fossin per a repartir pes, perquè el descentrat del centre de gir fa que el pes recaigui principalment a sobre dels dos eixos tractors, deixant gairebé lliure de pes el tercer eix.

Tot plegat se'm fa una mica estrany, i penso que aquesta característica és tan inusual com la transmissió per bieles, com el bogi de tres eixos, o com l’aparta-vaques d’aquest automotor. Perquè tres eixos, si es podria haver fet igual amb dos, amb tracció a tots els eixos? Perquè el gir del bogi descentrat? Misteris misteriosos...

No ho veig tan extrany LGB te els eixos descentrats el cas de la locomotora diesel USA 2055...fins i tot els tallers Ignasi-mallet73 en la maquina de vascongados ho van fer...

salutacions

mallet73

Ara hi pensava amb aixó del eix descentrat..també es posible que fos per que al ser un trasto llarg i rigit, servis per aconseguir fer gir en radis mes petits del que podria ser una linea amb corbes més obertes.
????

he vist que hi ha un llibre sobre aquest constructor de material ferroviari.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

salutacions

mallet73

p.d. dons segurament tens raó la forma del aparta vaques es lo que li dona el seu que?

Si, Carles, aquest llibre ja és a la bibliografia del meu petit reportatge, i a la procedència d’algunes de les fotos que hi he posat.

I francament, a tu t’el recomano especialment!  

Unes vacances d'estiu me les passaré a casa teva dins l'arxiu! però portaré un bon desfibrilador!!

salutacions

mallet73

I també un bon coixi lligat al cul, per si caus de la cadira!!

He rebut unes preguntes per MP, que jo contesto aqui públicament perquè la resposta sigui a l’abast de tothom, i sobre tot, per a mantenir el debat viu. No citaré el nom de qui m’ha fet les preguntes lògicament per a respecte a la privacitat d’aquesta/aquestes persones, a qui m’agradaria agrair-li les preguntes que trobo del tot oportunes, i que miraré de respondre dins de la limitació de les dades que he pogut recopilar:

Algu escrigué:

... El pes de l'automotor l'has trobat en algun lloc? podria explicar el perquè dels eixos extrems, que no són de tracció. Aquest automotor era tant pesant que necessitava sis eixos?

Malauradament no he pogut trobar dades sobre el pes del vehicle. Efectivament, el més probable és que la raó sigui, com dius tu, disminuir el pes per eix dels vehicle. També desconec el que estava establert en aquest ferrocarril com a límit de pes per eix, tot i que és fàcil calcular-lo amb aproximació: només caldria saber el pes de qualsevol locomotora i dividir-lo per el nombre d’eixos. Aquest seria un pes aproximat, si és una màquina amb bisells, perque el pes no recau de la mateixa manera sobre les rodes acoblades en base rígida que sobre els bisells, igual com passa amb aquest bogi, per aprofitar el màxim pes adherent, però ens en donarà una idea.

Algú escrigué:

... La capsa del sostre que ... és? El radiador no! no hi cabria.  Al croquis d'en G. Sierra no hi és; una més de les inexactituds.

No puc assegurar pas que sigui una altra imprecisió més, sense ple coneixement de causa. Normalment aquest dibuixant sol ser precis i bastant més rigurós del que se l’ha mostrat en aquest cas. A demés, a la foto que jo atribueixo com que potser és “de fabrica” sembla que no es vegi la caixa que tu dius. És l’únic document gràfic a on l’he trobada a faltar. Potser se li va muntar de seguida? És un afegit posterior o formava part del vehicle? I també La teva lògica pregunta: és alguna mena de radiador? Un filtre, potser?

Em penso que això ja mai més ho podrem esbrinar.
.

Hola podem fer deduccions, segons el dibuix sense la carcasa del automotor el radiador va al mig amb el motor....!!?? llavors jo diria que la caixa del sostre son les entrades d'aire, la captació i sortiria l'aire per les ranures laterals que es veu en una imatge...per que per fer corre l'aire lateralment necesitaria ser forçat amb un motor que el fes passar per allà..així encavi amb el mateix moviment del automotor entra aire segons els sentit de la marxa..!!?? com ho veieu??

els renault duien la captació al sostre... aixi podria ser similar però made in spain...!!??

salutacions

mallet73

Es una opció.

Sobre el tema de l'pes per eix en el ferrocarril Astillero-Ontaneda, assenyalar que en el mateix van estar assignades dues Creusot dièsel hidràuliques que tenien un pes de 44 tones i quatre eixos. Segur que el pes de l'automotor seria molt inferior.

Gràcies Ignacio. És ben cert.

Tot i així això va passar en una època posterior, i podria ser que els carrils s’haguessin adaptat per a suportar mes pes. Per anar bé Caldria fer la comparació amb material de l’època.

Podria ser com dius, però m'estranya que una companyia tan modesta com aquesta realitzés cap reforç de la via. El carril original del Astillero-Ontaneda era de 30 kg / m, i, veient fotos dels seus últims anys, no sembla que mai col·loquessin carrils més pesants. De fet, les esmentades locomotores dièsel van ser poc apreciades perquè "castigaven" molt la via, és a dir, que no sembla que hi hagués una adaptació prèvia d'aquesta. Amb la resta de automotors que van circular per la línia, els Brissonneau i els Billard no sembla que hi hagués problemes.

Per tant, mes aviat apuntaries que el límit era normal i, en tot cas, que fossin els automotors els que tinguessin un pes que fos elevat?

No ho se. Aquests automotors van ser construïts a mitjans dels anys 30, per tant la tècnica en la construcció d'automotors ja estava consolidada. ¿Que justificaria que tinguessin un pes exagerat? De memòria, no recordo cap altre automotor de sis eixos en la via estreta espanyola, que gairebé mai podia presumir de tenir vies "exemplars".

Avui sorpresa! He rebut aquesta foto directament d’en Joan Carles Salmeron:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

La foto és feta a Avilés per en Carles Salmeron, l’any 1974, moment en que el FC del Carreño es va integrar a FEVE, i que aquests automotors varen ser donats de baixa. Quan al cap de 3 o 4 anys en Carles Salmeron va tornar a visitar aquella estació, segons sembla ser els dos vehicles ja havien estat desballestats.

A la foto es veu un dels vehicles en un avançat estat d'abandonament, tot i així és un bon document històric ja que a demés de la versió del color, de la que no en tenia cap constància, es veu el vehicle sense el característic aparta-vaques. Possiblement sigui la única foto en que es mostri sense, al menys coneguda.

Molt agraït a en Joan Carles per aquest detall.

gràcies Joan Carles...algú tenia la mateixa opinió que jo..l'apartavaques el fa especial i diferent..però era lleig al meu parer..massa enorme...

salutacions

mallet73

p.d. com sempre quina llastima de que es perdi tan de material

mallet73
l'apartavaques el fa especial i diferent..però era lleig al meu parer..massa enorme...   És que les vaques són molt grans i pesen molt !  

De vailet havia sentit contar que una oca va fer descarrilar el tren a l´entrada de Banyoles    

Carles, se’m fa estrany que alguna cosa lletja la trobis lletja!!

Jan, no és estrany que un tren fet amb llaunes, cassoles i barrets de capellà descarrilés al ensopegar amb una oca!

[Tienes que estar registrado y conectado para ver esa imagen]