Automotors "Beardmore" del Ferrocarril del Plazaola (Pamplona-Lasarte/San Sebastian –FC del Leizaran-)

Automotors dièsel-elèctrics del Ferrocarril del Plazaola (Pamplona-Lasarte/San Sebastian –FC del Leizaran-)
 
Avui us presento un altre automotor no massa conegut entre els aficionats al tren. Per sort,  després de les poques dades trobades en l'[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo] que us vaig presentar fa uns dies, en aquest ja disposem d’alguna dada més concreta. Tot i així faltarien moltes imatges.

L’aportació d’alguna imatge nova o dades aquí seran sempre ben rebudes, dons com és habitual en els meus fils, aquí obro un debat per a tothom, i tots hi podeu participar aportant dades que tingueu, malgrat aquestes entressin en contradicció amb les que jo pugui haver publicat aquí. Això no seria mai pres com una rectificació a cap errada meva, sinó una aportació al debat. Després de tot, les meves fonts també poden estar errades.   
 
De fet, el que publico aquí no és un treball d’investigació sinó més aviat de recopilació de dades que han estat publicades en una banda o altre, tal com cito en cada cas, i de la bibliografia que poso al final del post.
 
Així dons, tenim que l’any 1928 el FC del Leizaran va adquirir tres automotors dièsel-elèctrics. Tots els autors afirmen que varen ser construïts per Beardmore, nom per el que se'ls coneix, no obstant en el llibre LOCOMOTIVES & RAILCARS OF THE SPANISH NARROW GAUGE, de J Morley i P G Spencer, i editat per Industrial Railway Society (B Runary), s’hi afirma que el constructor d’aquests automotors va ser Clayton Wagons ltd, Abbey Works, de Lincoln, Anglaterra.
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre El Ferrocarril del Plazaola-Foto de fàbrica)

La societat Beardmore va ser una empresa de construcció naval de planxa i forjats que va acabar construint vaixells, avions, armes, alguna locomotora (i per que no automotors?) i fins i tot vehicles de carretera. La seva activitat va finalitzar el 1930.
 
Clayton Wagons Ltd. de Lincoln es va formar com a filial de Clayton & Shuttleworth el 1920. La companyia va ocupar Abbey Works, Titanic Works i Clayton Forge. L’empresa va produir forjats forjats, vehicles elèctrics, vagons ferroviaris i material rodant divers.
 
Desconec la relació entre les dues empreses. No puc deduir quina informació editada és correcte, ni tampoc si cada un dels dos constructors va dur a terme la fabricació d’alguna part del vehicle, com passa de vegades que la part mecànica o la elèctrica, per exemple, poden ser construïdes per diferents constructors, en quin cas la informació de tots els autors seria parcialment correcte.
 
El cas és que els  tres automotors es varen rebre el 1929, i varen entrar en servei regular el 1930. Aquest automotors eren dièsel-elèctrics i, segons afirmava J Aranguen en el llibre Automotores Españoles, varen ser els primers automotors d’aquest tipus a d’Espanya.
 
Durant la postguerra se’ls hi va instal·lar un gasogen Imbert per a crema de llenya igual com els que portaven molts automòbils de carretera.
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre Navarra y El Tren-L'automotor Beardmore amb gasogen sobre els anys 40)

Alguns autors diuen que el rendiment obtingut amb aquests automotors era molt bo i que el manteniment era molt simple, mentre que J Aranguren al seu llibre Automotores Españoles menciona que hi va haver alguns problemes per la poca potència que desenvolupaven i la baixa velocitat obtinguda.
 
Els automotors varen estar en servei fins a la clausura de la línia el 1954 (Automotores Españoles diu 1945, però possiblement deu ser un error de tipografia). Posteriorment els bastidors, bogis i motors Varen passar al FC de San Sebastian a la Frontera (el Topo), a on rebrien una caixa de Carde y Escoriaza i formarien els vehicles nº 30, 31 i 32 (En el llibre Locomotives & Railcars es menciona que varen ser desballestat cap al 1959, però la foto que ve a continuació sembla que va ser presa el 1960).

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre El FC del Plazaola-Automotors apartats esperant ser desballestats a les cotxeres de Andoain, sobre el 1960)

Els automotors varen ser numerats del 1 al 3. Mesuraven 15020 mm d’allargada total, 3250 mm d’alçada màxima, i  2180 mm d’amplada de caixa. El seu pes era de 33,3 Tm en buit i 35,2 Tm en servei. Tenien dos bogis, un que suportava el pes del motor amb un pes per eix de 9,5 Tm, i un altre bogi amb un pes de 7’15 Tm per eix.
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Imatge de Gabriel Sierra extreta del llibre Automotores Españoles)

La distància entre eixos era de 8.840 mm i les rodes tenien un diàmetre de 840 mm.
 
El motor era dièsel (de 4 temps) i 6 cilindres, desenvolupava 200 HP (147 kW) de potència. La tracció es feia per 4 motors elèctrics de 50 HP cadascun.
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre El FC del Plazaola-Motor dièsel d'un automotor Beardmore)

El vehicle disposava de fre de buit, i també de fre de cargol per a la seva immobilització
 
Sobre la velocitat màxima que podia desenvolupar tornem a tenir controvèrsia, ja que Juan José Martinena diu que eren 62 Km/h, metre que J Aranguren diu 70 Km/h en horitzontal, amb un consum mitja de 82 l. cada 100 km
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre El FC del Plazaola-Tren ràpid format per un automotor i dos cotxes, cap al 1930)

La distribució interior del vehicle oferia 12 places de 1ª classe i 18 de 3ª classe. També hi havia WC i un furgó d’equipatges capaç d’allotjar com a màxim 500 Kg. Segons Aranguren, els laterals de l’automotor eren asimètrics ja que a un costat hi havia les portes d’accés a tercera classe, a demés de quatre finestres amb reixa d’un costat del compartiment del motor, mentre que de l’altre només en tenia dos perquè en el seu espai hi havia el diposit de combustible.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Foto extreta del llibre El FC del Plazaola - Tren sortint de Lekumberri direcció a Sant Sebastian)

L’explotació d’aquests automotors es feia habitualment en composicions Motor+Remolc o bé Motor+Remolc+Remolc, o també Motor+Remolc+Furgó, el que representava un pes de remolc de 32 tones en el cas de dur dos remolcs o de 24’5 tones en el cas d’un remolc i un furgó.
En els dies d’aglomeracions especials, com que els automotors permetien l’acoblament en comandament múltiple, es podia arribar a fer Motor+Motor+Motor+Remolc+Remolc+Remolc+Remolc, si bé normalment no passava de doble tracció d’automotors amb dos o tres remolcs.
Els remolcs eren cotxes de fusta amb balconets, si be més tard es varen tancar els balcons d'algun vagó.
 
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
(Dibuixos en color extrets del llibre El FC del Plazaola)
 
_____________________________________________
Principals fonts de les dades que he mencionat fins aquí:
 
AUTOMOTORES ESPAÑOLES, Javier Aranguren, ISBN 978-8460447535
 
EL FC DEL PLAZAOLA, un tren casi legendario que unió Pamplona y San Sebastian (1914-1953) Juan José Martinena Ruiz, ISBN 978-84-95930-69-9
 
NAVARRA Y EL TREN, Juan José Martinena Ruiz, ISBN 84-235-1771-3
 
LOCOMOTIVES & RAILCARS OF THE SPANISH NARROW GAUGE, J Morley i P G Spencer, Industrial Railway Society (B Runary), ISBN 0 901096 88-1

Ara veig que no he aportat pas gran cosa més del que ja circula per Internet. Si ho hagués buscat m’ha guerra estalviat d’escanejar les fotos.

Per a veure’n més:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Tot això ho he trobat en buscar una foto que ens mostrés l'altra banda de l'automotor, perquè si us hi fixeu, en totes les fotos sempre es veu el mateix costat. Fins i tot n'hi ha una que en la que es veu l'altra cabina, però també és el mateix lateral. I aquesta foto que no he trobat la buscava per a corroborar el text d'en J Aranguren sobre la asimetria dels laterals. Ell diu textualment això:

"Curiosamente, sus alzados laterales no eran idénticos, pues a un lado habia puertas que en otro no habia (de acceso al departamento de Tercera clase) y en el compartimento que alojaba el motor Diésel habia cuatro ventanas de redjilla en un lado y en otro solamente dos pues el resto del espacio lo ocupaba el depósito de combustible y no tenia ventanas."

Dono per fet que està comparant la simetria entre els dos laterals de l'automotor, ja que quan parla de les finestres del compartiment motor (i furgó?) queda molt clar. En canvi, jo no entenc que en un costat hi hagi portes d'accés al departament de tercera classe i en l'altre no, però aquest canvi no afecti a la primera classe. Normalment els accessos haurien de ser els mateixos en un costat que en l'altre.

El dibuix d'en Gabriel Sierra sembla que és precisament del costat contrari al que es veu a les fotos, i efectivament ell ha representat les quatre finestres del compartiment motor, i les portes d'accés mostren una distribució diferent tant per la de tercera com per la de primera classe. Però no entenc que d'un costat siguin en un lloc i de l'altre en un altre lloc, perquè suposadament, davant de la porta hi deuria haver una plataforma d'accés que faria més comprensible que les portes fossin totes en una sola plataforma. Ignorem si l'esquema va ser fet partint d'alguna fotografia o és basa en alguna suposició.

En les fotografies es veu clarament que les portes d'accés als viatgers, juntament amb una finestra que les separa, possiblement el WC, formarien un separador entre les clases de primera i segona, el que va pensar que és difícil imaginar-ho diferent en l'altre costat.

A partir del lateral que veiem a la foto de fàbrica, i salvant les proporcions, jo m'imagino així l'automotor:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Està clar que es pot discutir si és més lògic que hi hagués dos WC's i no un, o com era el dipòsit  era d'una altra manera... però les finestres són les que es veuen, i a la part del motor són diferents a cada costat, per lògica. En canvi, la distribució de portes i finestres de les zones de viatgers em costa d'imaginar-les d'una altra manera, si volem respectar el nombre de places.

mallet73

Ai, Carles, que t’hauria d’haver avisat!

Poc a poc, amic, igual que quan a un nen li regalen una bossa plena de caramels, que no se’ls ha de menjar tot de cop! A veure si t’empatxaras!



Bromes a part, celebro veure que t’ha agradat.

Es clar que m'agradat.. si es cert que les imatges són que són..però aquí estan totes juntes en un sol lloc...segurament hi hagi alguna imatge més o postal..però no està digitalitzada..a més anys 30 no era com ara que hi ha cameras per tot arreu..

Gràcies per el dibuix de com deuria ser la distribució..que seria llogica..però queda el dubte de si es correcta, ja que segons hi ha l'escrit que els costats són diferents en un costat hi ha portes que en l'altre no..!!??..entenc que seria com un autobus que nomès te portes per un costat i l'altre no

salutacions

mallet73

extret d'aquesta web:

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

"Para la época en que se ensayaba con tracción diesel en el FCS, en España, el Ferrocarril de Pamplona a San Sebastián, adquiría tres automotores para el transporte de pasajeros del tipo diesel-eléctricos. Fueron los primeros automotores de combustión interna que circularon por España. Estos vehículos, al igual que el CM 201, tenían un motor diesel de 4 tiempos fabricado por Beardmore. En este caso de 6 cilindros y, con un régimen de funcionamiento, de 600/1250 rpm.
El coche poseía dos cabinas de mando y contaba con 12 plazas de 1º clase y 18 de 3º, un baño y un compartimiento para equipajes.
El automotor tenía dos bogies de dos ejes, en uno de ellos iba instalado el motor diesel, acoplado directamente al generador que proporcionaba corriente a cuatro motores eléctricos de tracción, dos en cada bogie.
Estaban preparados para remolcar dos coches de 16 tons., aunque, habitualmente, lo hacían con un solo coche y un furgón.
Puestos en servicio en mayo de 1929, comenzaron a operar regularmente a partir de febrero de 1930 hasta el año 1954, en que fue clausurada la línea.


Automotor térmico, Beardmore, de 33 tons., puesto en servicio en España en el año 1929"

un altre fotografia de google.

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

salutacions

mallet73

Molt bona Carles!

Tot i aixís fixa‘t que és el mateix costat de sempre que es veu en aquesta fotografia. En qualsevol cas moltes gràcies perquè aquesta fotografia no la coneixia.

potser es que l'altre costat es poc fotogenic o lleig!!

mallet73

Bon dia amics vaig contactar amb el que te el planell del automotor Beardmore, però no ha estat receptiu a la meva petició de tenir el planell millor fotografiat per veure les mides clares..

així que he escrit al Royal Railway museum d'Anglaterra per demanar si ells tenen més informació..

ja us diré si responen o no..

salutacions

mallet73

Genial, Carles. Et segueixo amb interès.

Ja veurem l'altre cop que vaig escriure al extranger no van contestar...

Com el museu Basc no hi ha cap!!

Salutacions

Mallet73