Concentració de Stainz a la Festa del Tren de Molins de Rei 2020 (8/9 febrer)

Avui han arribat 17 màquines més, amb el que farien un total de 50 màquines... però no ho puc comptar així perquè finalment he vist que ni havia una que... NO ERA CAP STAINZ!!!  

Efectivament hi havia una màquina quina carrosseria era tota de construcció artesanal, metàl·lica, però malgrat s'havia construït sobre una motorització de Stainz, s'ha de reconèixer que la màquina ja no tenia res a veure amb cap Stainz. Tot i que ha estat exposada, no la puc pas comptar com a una Stainz. Per tant el nombre real de locomotores Stainz exposades ha sigut de 49 màquines, la qual cosa bat el record i és la concentració de Stainz mai feta a Catalunya.

Aquesta és la foto de les màquines que han arribat avui. (taxada en vermell la que no és Stainz)

Molt content de poder haver-hi participat !!!

Olot escrigué:

Aquesta és una foto de les 33 màquines que varen arribar ahir:   (Gràcies a tots els que hi heu col·laborat)  

Ara ja entenc el que estaves fent en aquell racò,amb el llençol blanc, tot just marxava jo el divendres vespre. El "fons de l'estudi" fotogràfic per als nostres models!!!
Molt bóna idea i el resultat,magnific. Gràcies Amadeu.

No, no, gràcies a tots els que hi heu participat. Vosaltres li heu donat sentit a la meva idea.

La meva verda deu ser la que no té nom...

Ostres, dins si que ho és. No sé pas que he fet...

Olot escrigué:

No, no, gràcies a tots els que hi heu participat. Vosaltres li heu donat sentit a la meva idea.



   

Pot ser sí..però sense la teva bona organització hauria estat una olla de stainz's...



una imatge panoramica del "tinglao" que has muntat amb les stainz, imatge pressa abans d'acabar d'omplir la taula!!

salutacions

mallet73

Potser dirant que són un mal amic per caçar als caçadors però calia renir constancia del moment..!!



curiosos i amics veien la currua de stainz..



la TV de Molins fa pendre nota de la fita!!



salutacions

mallet73

De vegades, si et pica alguna cosa t’ho has de pensar dos cops abans de gratar-te, perquè potser corres el risc de que et facin una foto!

Algunes fotos més de l'esdeveniment. Totes aquestes fotos ja les heu vist al fil de la Festa del Tren de Molins, però és bo que també siguin a aquest fil per si es llegeix independentment de l'altre fil.



Vista des de diverses perspectives...













Val a dir que l'èxit va ser rotund: moltes visites, moltes preguntes i comentaris, moltes fotografies...





Tot es va desenvolupar sota una gran pancarta de LGB

D’entre les 49 màquines que varen participar a la concentració n’hi havia algunes que eren model pràcticament únic:

La màquina de l’Alberto es comercialitzava el 2011 en un set d’inici (ref 70302-2) juntament amb dos vagons ref 23301. La màquina, de la que jo anomeno 4ªgeneració, era la ref 2020 però amb uns altres colors (vermell i negre). Té so electrònic i fumigen, i porta el número 3 serigrafiat.

Aquesta és la foto de la màquina de l’Alberto



I aquesta la foto del tren que formava el set en que s’incloia la màquina



La d’en Jordi es comercialitzava els anys 1992 i 1993, també en un set d’inici (ref 22988), que corresponia a una sèrie especial no catalogada (el tren del circ), en la que anava juntament amb dos vagons plataforma blancs i blaus. Un vagó portava una gàbia de circ i l’altre un camió UNIMOG. La màquina ref 2020, que pertany a la que jo anomeno tercera generació, te la cabina blanca, sostre vermell, caldera negra i bastidor vermell. El numero 2 i la placa LGB encara són en relleu, i les bieles metàl·liques.

Un altre set com aquest s’havia comercialitzat el 1998, però la màquina d’aquest set era diferent ja que, entre altres coses, la caldera era blanca.

Aquesta és la màquina d’en Jordi



I aquesta la foto del tren que formava el set en que s’incloia la màquina



La màquina que veurem a continuació, d’en Josep Maria, també era un model únic dins de la concentració. Es tracta d’una Stainz que també es va comercialitzar dins d’un set d’inici (ref 20535) comercialitzada el 1987, també d’una sèrie especial no catalogada (Schweiger Zug del 150 aniversari dels FFCC alemanys) en la que l’acompanyaven dos vagons de viatgers i un vagó restaurant.

La màquina era igual que la Stainz 2020 S41, és a dir que pertanyia al que jo anomeno segona generació, portant el numero 2 i la placa LGB en relleu, i encara amb bieles metàl·liques. La Caldera negra i la caixa de fums platejada, juntament amb el sostre gris, la diferencien d’altres models també amb la cabina vermella.

Aquesta és la màquina que ens va portar en Josep Maria



I aquesta la serie completa del Schweiger Zug



Una altra màquina única a la concentració era aquesta màquina d’en Raventos, que també pertanyia a un set d’inici sèrie especial no catalogada (ref. 1981-1 Tren de l’aniversari) en commemoració dels 100 anys de Lehmann 1881-1981. El set, comercialitzat el 1981, incloia dos vagons de viatgers com els de la referencia 3007. La màquina, igual com la de ref 2010 S27, porta el numero 1 i la placa LGB en relleu i les bieles encara són metàliques, per el que la situo en la tercera generació, però porta els colors vermell a la cabina, sostre gris, i caixa de fums plata, que la fant diferenta d’altres sèries semblants, i en realitat és gairebé igual que l màquina que acabem de veure d’en Josep Maria, però aquella porta el nº2, mentre que aquesta el numero 1, a part de la serigrafia de la cabina que és diferent.
En Raventos havia personalitzat una mica aquesta màquina amb el fum, i algunes plaques, més el conductor vestit de Pare Noel, que feien la màquina encara més personal.

Aquesta és la foto de la màquina d’en Raventós



I aquesta imatge ens permet veure el set complert:



I encara una màquina més única entre les concentrades també era d’en Josep Maria. Es tracta de la màquina referencia 20213-1, que era una Stainz com la ref 2020D S39 (de quarta generació) amb bieles de plàstic, cabina verda, i que porta un serigrafiat amb el nº1 i el logo de LGB en gros. Aquesta màquina tambe pertany a una sèrie especial no catalogada, de l’any 1998, en commemoració al 30 aniversari de la primera Stainz de LGB.

Aquesta és la màquina d’en Josep Maria



(continuarà)

Les màquines que veurem a la propera fotografia ja no són exemplars únics donat que n’hi havia dues. Una era d’en Jordi, i l’altra de l’Ignasi. Les dues són idèntiques, si be una ha perdut el maquinista.

Aquestes màquines pertanyien a un set d’una sèrie especial no catalogada (el Tren Blau), comercialitzat el 1983 sota la referència 20301BZ, i es composava d’aquesta màquina més dos vagons de viatgers (com els 3007, però en blau) . La màquina correspon al model de Stainz 2020 (de tercera generació), i porta el numero 2 i la placa LGB de relleu, així com bieles encara metàl·liques. El bastidor i la caldera són negres, la caixa de fums platejada, les rodes vermelles i la cabina blava.

Aquestes són les màquines d’en Jordi i de l’Ignasi



I aquesta foto ens permet veure com era tot els set.

En quant a les tres màquines negres que hi havia eren gairebé idèntiques, formant part de diferents versions d’una mateixa referència: la 2040. Aquí us presento la foto de dues d'elles gairebé idèntiques, una d'en Francesc, i l'altre d'en Gerard. La d'en Francesc te el fanal més petit, el xiulet es negre i l'airejador del sostre de la cabina és rodó, mentre que en la màquina d'en Gérard es veu un fanal més gros, un reste del que queda del xiulet però que clarament es veu daurat i l'airejador del sostre és quadrat.

La màquina d'en Francesc és la referència 2040-3 mentre que la d'en Gerard és la 2040-4. Aquestes màquines 2040 es varen comercialitzar entre 1968 i 1975. Les dues màquines són Stainz de segona generació, que són les que la motorització s’obre per el mig i per a desmuntar-les cal treure les rodes, que van collades amb un cargol.

Ambdues màquines són idèntiques en la resta de detalls, i porten el numero 4 i la placa LGB en relleu i les cabines són negres. La d'en cases ha estat personalitzada amb una mànega d'aire a la topera del davant.



La tercera màquina, la meva, és una personalització de la referència 2040-1. Per tant originàriament era una màquina de la primera generació, és a dir cridanera (se les coneix així per el soroll caracteristic dels seus engranatges), de color negre i portant el nº 4, que vaig modificar profundament, entre altres coses, li vaig adaptar una motorització de quarta generació, li vaig posar rodes de radis, li vaig canviar els cilindres per els d'una altra màquina, i també li vaig canviar el fanal per un de més gran, a demés d'haver-li posat el ganxo a l'enganxall del davant. Una feinada que està explicada en el fil corresponent.

Aquesta és la tercera Stainz negre.



A demés de tot el que he explicat, aquestes tres màquines també tenen la peculiaritat de que són les primeres que veiem amb la xemeneia sense para-guspires, diferència remarcable amb les que havíem vist fins aquest punt.

Carai! quanta informació, molts gràcies

Interessant tot això que expliques.

De les que jo he utilitzat per a fer construccions de les meves, n'hi havia una de color grana, semblant a la de l'Alberto, si no recordo malament...

josepmaria escrigué:

Carai! quanta informació, molts gràcies

És el menys que puc fer per agrair-vos la vostra participació. Espero que us agradi tenir una mica d'història de les vostres màquines.

Mitjans escrigué:

Interessant tot això que expliques.

De les que jo he utilitzat per a fer construccions de les meves, n'hi havia una de color grana, semblant a la de l'Alberto, si no recordo malament...

Ja hi arribarem, ja...

Olot escrigué:

Mitjans escrigué:

De les que jo he utilitzat per a fer construccions de les meves, n'hi havia una de color grana, semblant a la de l'Alberto, si no recordo malament...

Ja hi arribarem, ja...

No vull dir la Stainz reformada, vull dir que en vaig desballestar una d'aquelles per a tenir la mecànica, si no recordo malament, per la V51...

Ah, dons a aquesta no que no hi arribarem pas... perquè no era a Molins.

Des les tres màquines marrons que hi havia a la trobada pertanyen segurament a dues sèries diferents. Aquesta és la primera:

Les d’en Josep Maria i d’en Francesc eren unes màquines que s’havien comercialitzat sota la referència 2010-6 entre els anys 1969 i 1991 i també en un set d’una sèrie especial no catalogada ref 20514 de l’any 1983. Aquesta sèrie portava també un vagó de vores mitges i un vagó plataforma, i la màquina corresponia a la ref. 2010-7. En tots els cassos aquestes màquines porten el nº 1 i la placa lGB en relleu.

El fet de que les màquines són de segona generació em fa pensar que són més aviat antigues. La màquina d’en Josep Maria té una xemeneia que no és la d’origen, i la d’en Francesc ha estat personalitzada afegint-li una mànega d’aire a la topera anterior.

Aquestes són les màquines d’en Josep Maria i d’en Francesc, idèntiques en tot, salvant les personalitzacions.



I aquest és el set complert

La d’en Roger, la tercera màquina marró, era també una màquina única dins de la concentració.

Aquesta és més difícil de precisar. M’ha semblat que podria ser la ref 20301-5 o be la 20301-6. En tot cas els marcs de les finestres han sigut pintats de color platejats així com el número 2 i la placa LGB, que són en relleu. Si originalment venien sense pintar, correspondria a la primera referència, mentre que si en origen venien daurats seria de la segona referència. A diferència de les altres dues marrons, aquesta portava la chemeneia amb para-guspires d’origen. Les referències 20301 varen ser comercialitzades entre els anys 1968 i 1991, tot i que aquesta devia ser feta entre els anys 1973 i els anys vuitanta, perquè es tracta d'una màquina de segona generació.

Aquestes referències corresponen a un set d’inici en que també hi havia dos vagons de viatgers, un de verd i un de marró.

Aquesta és la màquina d’en Roger



I aquest és el set complert

Olot escrigué:

Des les tres màquines marrons que hi havia a la trobada .....
La màquina d’en Josep Maria té una xemeneia que no és la d’origen, .....

És cert, quan la vaig comprar, el venedor em va assegurar que el fumígen funcionava, però en provar-ho va resultar que no.
En aquell moment ni ell ni jo vam saber trobar el recanvi  i al final m'hi va posar aquesta

Pel que fa a l'any la meva pertany a un set d'inici LGB-20401 (que és la compra que vaig fer) i apareix al catàleg de l 1979


Plana del catàleg

Aquesta que tu dius apareix al meu llibre Kompendium amb una foto de poca qualitat i m'havia semblat que era negre. Però tens raó que és la que correspon a aquesta sèrie.

Dons moltes gràcies per la puntualització.

Be, amics, m'haureu de disculpar perquè la meva presentació de les màquines aportades s'ha quedat aturada. La veritat és que ja ni me'n en-recordava... Això del confinament ens ha destirotat a tots.

En qualsevol cas, aprofito per a donar-vos les gràcies una vegada més a tots els que vareu participar-hi.

Però no era per això que he reactivat el fil, sinó perquè ahir vaig parlar al fòrum VML de la concentració que vàrem fer, i em fan notar que... resulta que estem a



És clar! No hi vaig caure, però tots saber que la referència de la primera Stainz era la 2020, que és l'any en que vivim.

Si, si: no ho podíem haver fet millor perquè aquest era precisament l'any de fer la concentració. Llàstima que en aquell moment no hi havia caigut!!

Genialitat sobrevinguda.

Doncs visca l'any STAINZ!