El teu ACCÉS als fils i funcions de TRENS.CAT és LIMITAT
Si ets un visitant ocasional, sigues benvingut. Si els temes d'aquest fòrum t'interessen et pots registrar lliurement. Amb això tindràs l'accés a TOTS els fils, i també podràs participar.
Registrar-se com a membre no comporta cap altre obligació que la de respectar el reglament i als altres membres.
Caldrà, però, que prèviament els Administradors activin la teva inscripció perquè puguis connectar-te. Mentrestant, com a visitant només veus una part dels fils que hi ha oberts a tots els membres.
Encara no ets membre i vols saber quins són els requisits per a inscriure's? que cal fer per a donar-se d'alta? És molt senzill, està tot explicat aquí:
Dissabtes i diumenges: 1era sortida a les 10 hores i 2ona sortida a les 12:30 hores.
Per visites de grups, horaris a convenir, trucant al telèfon d’alcaldia 676 052 372 o a l’ajuntament 972 720 380.
Benvolguts visitants,
mines_visites Us trobeu en un petit poble a la falda del Pirineu. Som 235 habitants que us volem fer conèixer el nostre paisatge, la nostra història i la de la revolució minera, que va tenir lloc al nostre municipi i que va marcar el nostre passat com a motor d’un moviment industrial essencial per al creixement de Catalunya.
La història d’Ogassa es perd en l’edat mitjana. Eren terres i cases que pertanyien a l’Església-L’abat Oliva, l’Abadessa Emma- i, a grans senyors-els d’Oriol, Guifré el Pelós…. Hi ha també el mite del comte Arnau, que expia les seves penes per les nostres muntanyes. Així era Ogassa fins que un pagès o un ferrer – hi ha dues versions de la història- van trobar unes pedres negres que tenien poder calòric i que es començaven a conèixer a tot arreu com a font d’energia: el carbó. Les grans companyies mineres comencen l’explotació de les mines l’any 1838 i, s’allarga fins que el 1967 es va tancar l’última mina, la Dolça ,i amb ella el ferrocarril que havia arribat a la comarca el 1880. Un tren que va donar molta empenta a la indústria catalana.
El carbó d’aquesta conca minera existeix gràcies a processos biològics, químics, físics i orogènics, que van fer possible la formació d’un mar interior a Catalunya, fa millions d’anys. La descomposició de la vegetació tropical existent, la pressió produïda per l’assentament dels materials i, el pas del temps, van crear el carbó i fins i tot una mica de petroli. Els jaciments d’Ogassa són de carbó del tipus hulla, de gran poder calòric i molta qualitat. Es troba al mig de grans falles i encavalcaments, cosa que fa molt difícil i perillosa la seva extracció.
L’ús principal del carbó de la conca minera d’Ogassa era per a la indústria manufacturera catalana, en plena expansió al començament del s. XX amb la revolució industrial com a marc del creixement del país. La forma d’extreure el carbó va ser a Pic i Pala, en galeries amb piles, capells i, enfustades, per intentar extreure les pedres de les entranyes de la muntanya. Recordem els oficis perduts de les mines: picadors, manobres, manyans, fusters, paletes, vagoners, freners (ofici difícil i arriscat) i les rentadores de carbó. Eines com punteroles, malls, pistolets, llums de carburo i, eines manuals que avui hem perdut quasi de la memoria.
El principal problema de les mines era el transport del carbó. Per solucionar els grans desnivells de les muntanyes, els enginyers van crear els plans inclinats, que consitien en dues vies paral·leles, per on baixaven les vagonetes plenes i pel seu pes, feien pujar les buides . Hi havia diferents plans que s’intuexen prop de la plaça Dolça . Del ferrocarril que havia d’arribar al port de Barcelona per a poder comercialitzar el carbó, s’en va començar a parlar l’any 1838, i el 1880, es va fer realitat l’ultim tram fins a Granollers. Diferents indústries van sortir de les mines: una acereria, un forn de vidre, fàbriques de cal, de ciment refractari, de pans de carbó….
Arribem a la fàbrica de pans de carbó, conseqüència directa, juntament amb les cimenteres, de la presencia de carbó a la zona. Aquest edifici eixemple de l’arquitectura industrial de principis del s XX, serà el futur centre d’interpretació de la industria minera. Havia estat un lloc on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i a molta temperatura; s’hi feien uns pans de carbó de 40x20cm, que anaven als forns de vaixells o de fargues. Temps després als anys 40, sembla que va acollir l’edifici de la turbina. Queden restes de totes dues activitats. Cal reconeixer que abans en sabien de fer edificis, ara podem gaudir de les arcades de pedra tallada tan treballades, del que era simplement una fàbrica.
Enfilem cap a l’estació de cable aeri de ca l’Armengol. Aquest edifici es va inaugurar el 1940 com a nova solució per al gran problema del transport del carbó. Venia del tall obert de Can Camps, aquí es repartia cap a la fàbrica i als tallers, on es rentava o es preparava per a la comercialització. Als tallers hi havia també l’economat, on es venien productes de fora, tan necessaris com ara l’arros, l’oli, vi… Pujant pel torrent, arribem a la font gran, on es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria. Ogassa va ser el segon poble d’Espanya en tenir llum elèctrica, l’any 1900, aproximadament.
L’últim tram de la visita és el barri del prat de Pinter,amb l’església parroquial de Sta. Bàrbara, feta pels miners en honor a la seva patrona. En aquest indret hi havia l’ajuntament antic, les dues escoles, per a nens i per a nenes. Començant a baixar trobarem la casa dels enginyers “la torre” i les oficines. Podem veure runes del plan inclinat 5 al costat de la torre i, anirem a la plaça dolça que era on paraven les vagonetes. Poden continuar fins a St. Joan de les Abadesses tirant per la ruta de les vagonetes; passem pels tunels fets a mà, per on anaven les càrregues de carbó fins a l’estació de Toralles, camí de Barcelona.
Resta a dir que durant aquells anys la vida social era molt viva i complicada. Hi havia tres sales de ball, una cooperativa on s’intercanviaven productes de pagès, on es feien timbes i s’hi jugaven cases, fins i tot dones. Els miners tenien molts fills i, quan tenien 4 o 5 anys anaven a guardar les vaques dels pagesos a canvi de menjar. Als 14 anys baixaven de la muntanya a la mina. Cap als anys 50-60, l’educació va agafar importància, amb les monges dominiques i els capellans. Les mines van tancar, i va canviar la vida d’aquest poble miner de les faldes de Serra Cavallera al Pirineu Català.
Us estem molt agraïts per la vostra visita i ens agradaria que també visitéssiu altres espais que considerem molt especial:
Ermites romàniques del s X-XII, St .Martí de Surroca i St Martí d’Ogassa Itineraris a peu a Serra Cavallera, el Taga, St. Amand, Vidabona, Collada del Vent, Coll de Pal, refugis Montserrat i del Roser. Vistes espectaculars. Itineraris a peu i en BTT, St. Joan de les Abadesses, Ripoll i a Olot per la collada de Sentigosa. Via verda. Itineraris en cotxe de Ribes de Freser a Camprodon.
Fins a la vostra tornada! Aquí, a Ogassa us rebrem com a Casa.
Les fotos i vídeo no són de gran qualitat a l'estar fetes amb la càmera del mòbil
Aquest és part del material que tenen d'exposició
Hi ha gran quantitat de fotografies de l'epoca
La zona està molt ben comunicada
L'última empresa minera quan va tancar li va vendre els terrenys a la dona d'Arias Navarro, tot el municipi, després d'uns anys de litigis van haver de comprar els terrenys amb un préstec bancari a l'empresa, estant amb deutes de per vida, ara intenten ajudar amb aquest museu que està en els seus principis. Sense haver-me compromès mirare de fer alguna maqueta per donar la, que és l'únic que de moment necessiten i que agrairien.
Després penjaré un petit vídeo
Pere
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Per fi ha fet un museu, ja vaig ser tres vegades alli i em va agradar molt. Abans li pregunti a Informacion quan faria un museu i em va dir no sap res perquè no té pressupost per fer, això ja fa gairebé 10 anys. Bé per ells, ja anire 1 dia a visitar.
el terrat de margarit Trenjardinaire Plus
Ubicació : Sant Boi de Llobregat,Molí-Nou Edat : 48 Data d'inscripció : 29/01/2016 Nombre de missatges : 2625
Estan fent les maquetes amb molta voluntat, materials diversos reciclats, i sense un centim de €. Com que tinc material en H0 i H0e, vaig a veure si tinc prou per intentar fer-los la estació de Torrelles, no m'he compromès amb ells, però tinc ganes de ajudar-los, val la pena que aneu i veureu amb que poc material han començat el museu Vagonetes i altres estris de les mines no els puc aportar, però una petita maqueta crec que si, a més estan acabant un poliesportiu cobert molt gran, pagat per la Generalitad, bon lloc per exposar la Momi en tota la seva grandesa
Pere
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Aquest blog dóna dades molt interessants respecte aquestes mines, i hi surten bones maquetes. Aquest museu fa temps que es va desenvolupant, però tenen pocs medis, malauradament. Esperem que mica a mica vagi reeixint.
Si algú troba informació del final de l'estació Torallas, m'aniria molt bé, el guia ens va dir que al final hi havia una rotonda on donaven la volta les màquines, en els plans no la veig, es referia als anys 60, l'època que reproduiré seran els anys 30, a l'estació de Sant Joan de les Abadesses si que tenia una per a 3 cotxeres cobertes
Pere
MALLET73 Trenjardinaire Plus
Ubicació : Viladecans, sense metro ni Tram Edat : 51 Data d'inscripció : 21/03/2011 Nombre de missatges : 19505
Assumpte: Re: Arqueologia ferroviària - Museu Miner D'Ogassa Dc Maig 22, 2019 5:18 am
a veure si per la visita que fem a l'estiu a camprodon podem fer una paradeta i visitar-lo.
gràcies
mallet73
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
En l'esquema de l'estació de Torrelles hi ha tres places giratòries al final de via, avui hem estat a veure si aconseguíem veure alguna cosa, ha estat impossible, tot i ser pla hi ha tal quantitat de vegetació que és impossible caminar per endinsar-se pel que va ser el carregador
La vegetació de sotabosc és prou espessa per no saber per on camines, i un forat pot donar-te un bon problema i més avui amb la pluja
Em pregunto com podrien ser aquestes places giratòries?
Em basaré en els plànols i en les fotos que tinc
Pere
Olot Mestre d'obres
Ubicació : La Garriga - Vallès Oriental Edat : 65 Data d'inscripció : 16/01/2009 Nombre de missatges : 33793
Gràcies Amadeu, aquestes són les que jo buscava, en el cas de l'estació de Torallas, les utilitzaven per treure les maquines, la compocición entrava amb la màquina davant, a la placa la giraven i la treien ja girada per una de les vies normalment per les tres, enganxaven la composició que portaven a Sant Joan de les Abadesses o fins i tot a Ripoll
Aquestes fotos estan al bar de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses
M'ha fet molta gràcia la màquina de via estreta que es veu a la foto, sembla que no sigui de vapor, a la ultima foto és on m'ha semblat veure la placa giratòria
En aquesta foto es pot veure un pa de carbó, ho feien amb pols de carbó i brees minerals, una barreja altament energètica per a les màquines
Aprofitaven les restes que polvoritzen, mezclavan i prensavan, eren molt valorats per a les màquines de vapor i la cimentera que hi havia a la zona
Pere
TramBlau Mestre tramviaire
Ubicació : Montesquiu i de vegades la lluna Edat : 69 Data d'inscripció : 28/01/2009 Nombre de missatges : 12351
Assumpte: Re: Arqueologia ferroviària - Museu Miner D'Ogassa Dg Set 12, 2021 12:15 am
Portal 
Índex 
Últimas imágenes 
Registrar-se 
Iniciar Sessió 
Assumpte: Arqueologia ferroviària - Museu Miner D'Ogassa 
Ds Maig 18, 2019 4:21 am
no Arias Navarro. 
