Arqueologia ferroviària - Estany de Lanós

Aquest és un recorregut que fa uns anys que tenia ganes a fer, la pujada la llac Lanós

L'estany de Lanós (Lac de Lanoux en francès) és un estany d'origen glacial, alimentat per les neus de les muntanyes que l'envolten, situat al municipi cerdà d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la Catalunya del Nord. Se'l considera el llac més gran del vessant nord dels Pirineus.

La seva superfície (84 hm²), fondària (màxima, 53,7 m) i capacitat (17 hm³) feren que a començaments del segle xx hom es plantegés d'aprofitar-lo per proporcionar electricitat a la vall de l'Arieja. Les protestes (1916) dels regants de la Baixa Cerdanya, que temien que s'assequés el riu Querol, no s'acabaren fins a l'arbitratge del rei de Suècia el 1957: es construí una resclosa de 45 metres d'alçada i 177 d'amplada, que elevà 39 metres el nivell del llac i en feu créixer el volum fins als 70 hm³; dos rius tributaris de l'Arieja, el riu de Siscar i el de Bessines passaren a aportar aigua a l'estany, i la resclosa subministrà 50 hm³ l'any a dues centrals elèctriques de la banda d'Acs, a l'Arieja. En compensació, un canal subterrani de 5 quilòmetres passà a tornar al riu de Querol des de l'alt Arieja un cabal de 0,6 m³/s, equivalent als 20 hectòmetres cúbics que, sinó, perdrien els regants riu avall.

EDF construí una presa d'arc entre el 1957 i el 1960, i la posà en servei el 1962. L'aigua surt per una galeria subterrània en la vessant oposada a la collada de Pimorent i va a parar a l'Ospitalet on, mitjançant un salt de 700 metres, alimenta una central hidroelèctrica de 93 MW, abans de desembocar a l'Arieja.

Per construir aquest embassament format per dos llacs, es van construir dos funiculars i un tren miner, el funicular principal anava des del fons de la vall fins a la base de la presa, al refugi dels ingerieros, i el segon una prolongació fins al cim de la presa, a més estava un recorregut de vagonetes que anava fins a la sortida del conducte d'desguassa a l'Ospitales. Tot aquest circuit de vagonetes no està accessible però si una gran part

A diferència amb el Pirineu Català, aqui es dificil trobar les restes ferroviaris de la construcció, al fons de la vall tot aquesta part de l'edifici de l'aeri que anava al refugi dels enginyers i una torrete poc abans del llac Fontviva, després d'aquest llac hi ha alguna que ha estat utilitzada com a torre electrica, en l'fotos com no es poden veure no les he posat.
Els camins ferroviaris al no tenir vies desapareixen amb més rapides, però són més segurs en cas de tempestes

En rojo he marcado el itinerario que se puede seguir con comodidad, en amarillo parte del circuito de las vagonetas



Les fotografies les poso des de l'encreuament de la via de vagonetes amb el camí d'accés des de la zona de pàrquing











Els túnels no estan accessibles o estan tapats i cal seguir per camins adjacents



































restes queden pocs com he dit, alguna vagoneta ...



la base de l'aeri que anava des del refugi dels enginyers a la presa



El final dels dos aeris és actualment un refugi de muntanya a peu de la presa
I en aquesta esplanada hi havia la base de les vagonetes





El llac estava bastant baix d'aigua

Pere

Molt interessant.

Com has aconseguit informació sobre aquesta via?

Com saps ens agrada anar a donar-nos passejades pel Pirineu i ens dediquem a buscar per internet informació de llocs en què no hem estat, a l'estany de Fontviva ja fa un parell d'anys que vam ser, però amenaçava tempesta i no vam ser més enllà, aquesta vegada ja amb tota la informació d'internet i tot el que vam veure, torretes de teleferic, un camí molt sospitós que res més podia ser d'vagonetes, i buscant cartes catograficas de la Cerdanya a la biblioteca, és una mica de treball però val la pena. Ara ja a cosa passada hem trobat més informació a internet buscant per llac Lanós, principalment informacio de escurciones. Aquesta via no és com la via Nicolau, són gairebé 7 hores de recorregut anada i tornada, vam sortir a les 9 i tornavem a les 17 al cotxe, són escurciones de Pirineu

https://ca.wikiloc.com/rutes/senderisme/franca/llenguadoc-rossello/porte-puymorens?from=125&to=150

http://www.puigcerda.cat/gaudeix/turisme-actiu/guia-excursions-i-passejades-catala/4.-estany-de-lanos

Potser a Daniel li sigui més fàcil trobar informació complementària
Pere

Gràcies Pere per aquest magnìfic reportatge.
Enhorabona per la recoplació de documentació i per la excursió. Bona combinació d'arqueologia ferroviària i natura.

Salut

Xavi KTK

Genial, Pere. Gràcies per la resposta, i per compartir.

Conec bé aquesta zona ja que la vaig visitar vàries vegades en la meva època de muntanyenc. Recordo haver vist restes de ferros vells i potser alguna via prop de Lanós i a Font Vive recordo que hi ha una mena de cable que passa aprop com si fos per portar vagonetes aixecades(?). No sé si això ho vas veure, devia ser el del telefèric.

Del telefèric res més queda la construcció inferior al pàrquing, foto que sóc incapaç de saber que vaig fer amb ella, dues torre abans de llegar al llac Fontviva, i la resta de torres actualment són usades com torres elèctriques, són difícils de treure a les fotos, la meva càmera no dóna per tant
Les construccions ferroviàries del Pirineu són molt interessants i mes per la poca informació que hi ha d'elles, són com caixes de sorpreses

Pere

Ai aquest desordre de fotos en fem masses.

Gràcies pel reportatge!!

gràcies per el reportatge...!!

mallet73

Una bona excursió... i ben aprofitada...

Que per molts anys pugueu fer excursions com aquestes i anar-nos-les explicant!