vagó plataforma Vivarais

Mitjans escrigué:

Segurament,  necessitaven una plataforma per a petita maquinària i que fos el mes econòmic possible, amb possibilitat que la maquinària pugés per ella mateixa. Devien agafar un vagó vell i quatre ferros i fustes (potser també de recuperació) i llestos

La necessitat fa l'enginy, és una mica com nosaltres amb els nostres "paratus" i totes les andròmines que aprofitem per construir-los de vegades.

Mitjans escrigué:

Segurament,  necessitaven una plataforma per a petita maquinària i que fos el mes econòmic possible, amb possibilitat que la maquinària pugés per ella mateixa. Devien agafar un vagó vell i quatre ferros i fustes (potser també de recuperació) i llestos

 Segurament era així, un fet molt quotidià en empreses petites. I per no perdre el costum, això també passava a la mina, quan tenies un problema tenies que buscar la solució amb el que tenies a la mà. Una vegada al entrar a la mina em van encarregar que tenia que anar a un punt de la mina, desconnectar un automàtic de mitja tensió sense servei i enviar-lo al taller de l'exterior a on el repassarien per emplaçar-lo a un altra punt, per fer el transport i donat el seu pes i volum el tenia que carregar en un truc (era un xassís de vagó amb telers destinat al transport de fusta, a la mina de saldes en deien "mesillas") com el segon que es veu a la foto

vaig agafar cadenes, cargols i tensors per poder fixar el armari a la vagoneta, un cop dipositat el automàtic a sobre el truc no hi havia manera de poder lligar un tensor al truc, per tant la única solució que vaig tenir va ser fixar-lo amb una lligada amb fil-ferro, vam portar el vagó fins al peu del primer pla inclinat per on el teníem que pujar, lligat al cabrestant el van pujar al nivell superior, allà vam revisar les lligades i vam veure que no s'havia mogut, llavors ja al van enganxar a un tren de transport que el portaria a un altra pla inclinat que ja el faria arribar a nivell del carrer, però aquest menester ja era responsabilitat del personal de transport, aquí vam deixar la feina per acabada. El cas va ser que al dia següent al arribar a la mina em van dir que l'enginyer elèctric em volia obrir un expedient perquè aquell automàtic es va caure al pujar pel segon pla inclinat, enseguida vaig pensar que la lligada de fil-ferro no hauria aguantat i ja em veia amb uns quants dies de suspensió de feina i sou, a més, l'enginyer i jo érem força "amics" i em tenia ganes de caçar-me, així doncs em vaig dirigir al taller a veure que havia passat, ja que en el primer pla havia anat tot correctament. La primera cosa que vaig fer va ser mirar la lligada de fil-ferro i estava intacta, però el tensor no havia aguantat el impacte i estava obert, però els efectes eren devastadors, amb l'enganxada es va deformar la caixa i es va haver de llençar a la ferralla, però ja vaig quedar tranquil ja que l'enginyer ja no tenia motius per enganxar-me. El cas va ser que el transport va arribar al peu del pla general de transport on els seu responsables tenien que assegurar totes les càrregues amb un "estringuet" (tensor suplementari) perquè no es mogues la càrrega i no el van posar, el cas es que es va enganxar en algun lloc provocant el desplaçament i caiguda del armari elèctric, caient ple pla, us ho podeu imaginar. Tot va acabar amb un toc d'atenció als responsables del pla inclinat, però a mi m'haguessin obert un expedient.
Perdoneu la pallissa.

Fins aviat, Ignasi.

Son coses que dolen i queden a dins.

Olot escrigué:

Son coses que dolen i queden a dins.

Però sempre hi ha la rialla amable i de complicitat dels companys que sabedors ho celebren com una victòria.

Deu n'hi dó.

Gracies per compartir les teves anecdotes a la mina...