Construcció d'una torre d'aigua amb grua inspirada en les del tren d'Olot.

no tens pas un pot de pressec....??? que es de mes diametre per veure com et quedaria..jo tinc tub de pvc de més diametre per si et cal!!!

salutacions

mallet73

Moltes gràcies a tots per els comentaris i respostes.

Sisu escrigué:

La teva sembla més estilitzada

Sisu escrigué:

Veient les fotos diria que l'estructura que aguanta el dipòsit és massa alta.

Està clar; és això. Comentava abans que és degut a les mides que donen les peces del kit que he adaptat, i per tant és inevitable.

L'objectiu és fer una peça que s'hi assembli. Està clar que si la volgués fer idèntica valdria més partir de zero.

Mitjans escrigué:

Potser necessitaries un dipòsit de més diàmetre

Sisu escrigué:

... Tu tens les mides i hauries de fer el dipòsit en proporció, reduint-lo o engrandint-lo, en base a la mida de la torre. És la meva opinió.

Aquesta és precisament la idea: fer un dipòsit una mica més gran, buscant una proporció adequada. Llavors hi haurà dues diferències a les mides, que són per una banda l'alçada i per l'altra les mides del dipòsit. Però si en conjunt te una proporció, pot quedar be.

TramBlau escrigué:

Si totes les cares de l'estructura tinguessin la mateixa mida potser hauria una altra aire, en ser uns costats diferents dels altres es veu com mes joguina, amb una mica de color a la part marcs, i òxid en els ferros inclòs el dipòsit?
Pere

El dipòsit original que em serveix d'inspiració te els costats de l'estructura de diferent mida, tal com pots veure en el plano que vaig posar. Precisament per això m'he trencat el cap en fer coincidir peces de diferent mida a cada costat. Hagués estat molt més fàcil fer els dos costats iguals.



Per descomptat, Pere, que hi haurà una mica de color i unes pinzellades d'òxid. Per a mi seria inconcebible que un dipòsit d'aigua no les tingui.

ostman escrigué:

...
I posats a "rizar el rizo"... Has cubicat quanta aigua cap en aquest dispòsit? I quanta aigua cap als dispòsits de les teves màquines?
Això potser et dona una pista...

No, no ho he fet. Primerament, la cabuda d'aigua de les màquines és zero, perquè normalment la caldera l'utilitzo per a posar-hi plom. La del dipòsit no sé quina és però si no acabo per a posar-hi les reserves de plom, és major de zero, per tant penso que n'hi haurà prou.

Però per altra banda, si tingués màquines amb vapor viu i em calgués omplir-les des del dipòsit, segurament més que la capacitat del dipòsit en si, caldria calcular el cabal de la font que abasteix el dipòsit. Si aquest cabal fos superior al consum de les màquines en litres/hora seria suficient. Si no, ja pot ser gran el dipòsit, ja, que si tarda molt a omplir-se...  

El tema d'abastiment d'aigua és un apartat molt interessant del ferrocarril. En aquell temps en dissenyar una nova línia calia saber a on hi havia fonts d'aigua, i tenir-ho en compte per a poder abastir les màquines. De vegades una línia s'havia hagut de desviar molts kilòmetres per anar a passar per un punt a on hi havia aigua. Altres vegades es construïa tot un complexe de canalitzacions, que podien arribar a tenir desenes de kilòmetres, per a fer arribar l'aigua a la via.

Repeteixo que és un apartat molt interessant.

jaume escrigué:

Bona feina.

Caram, Jaume, quant de temps ! celebro que t'agradi.

MALLET73 escrigué:

...
no tens pas un pot de pressec....??? que es de mes diametre per veure com et quedaria..jo tinc tub de pvc de més diametre per si et cal!!!
...

Gràcies per l'idea i per l'oferiment.

El pot de préssec el descarto perquè l'experiència m'ha ensenyat que a l'hora de fer una peça val més tenir una certa homogeneïtat de materials. És a dir que si faig el peu del dipòsit de plàstic, el millor és no fer el dipòsit metàl·lic, sinó del mateix material. Però no és mala idea per les proporcions.

Prefereixo provar-ho amb un petit tros de tub de PVC de 110 mm, a veure quin resultat dóna. D'aquí ja passaria a 125 mm, però crec que això tornaria a ser desproporcionat. El tub de PVC el trobo sense problema a la meva ferreteria habitual. I com que hi ha confiança, fins i tot potser que una mostra de 10 o 11 centímetres ni me la cobrin.

Jo et puc passar un pot de llet en pols per a nadons...

Gràcies, gràcies. Sou uns bons amics que m'oferiu tot el que cal.

Bona feina mestre. I si,observant la feina crec que només el tub de 110 ja quedarà mes armonica de proporciò. Si que es veritat que es veia una mica estilitzada com diuen els companys, amb el tub de 90.

Amb motiu de la meva participació amb els mòduls a Bugeat el més vinent, entre altres coses he reprès els treballs d'aquesta construcció que havia quedat aturada. Val a dir que, abans d'això, vaig fer la peça del dipòsit amb tub de 110.  

I aquests dies, el primer que he fet és una base de fusta, imitant la base de ciment que correspondria com a peu per a la torre.



Per a que sigui desmuntable he encolat unes varilles de plàstic a cada canto de l'estructura, que s'encasten a dins de quatre forats fets a la base. Això permet entrar a pressió, i per a desmuntar només caldrà estirar i prou.



Aquest és l'aspecte de la torre muntada sobre la base



Al costat de les torres, costat mànega d'aigua, hi sol haver un embornal per a absorbir l'aigua que caigui de la mànega. Amb quatre peces de contraxapat he fet les quatre vessants del terra i amb planxa de plàstic de can Bertram Heyn he fet l'acabat de rajola. La claveguera del centre també és una peça de can Bertram Heyn, però originàriament és de plàstic negre fressat. Jo l'hi he donat aquest acabat de rovell.



Si mireu a dins d'una claveguera, que hi veureu normalment?



No queda malament, oi?



Finalment amb tanta humitat han començat a sortir herbes i tot!



En quant al dipòsit, vaig trobar una bigueta en I de evergreen que m'ha anat com anell al dit. Avui la he corbat fent la biga circular que hi havia a sota d'aquests dipòsits. Prèviament a això, he tallat un cercle en planxa de PVC de 2 mm i l'he encolat com a fons del dipòsit. Aquí el detall de com queda.



De més a prop



Amb algunes peces sobrants del muntatge de la meva Wasserhaus, i amb la mànega d'aigua POLA que ja vaig comprar per a tal efecte (foto posada al principi de fil)...



... he trobat la manera de construir la mànega i el tub d'alimentació que aquesta torre necessita



Un cop aclarit això, ja començo a plantejar el sistema de biguetes amb els que el dipòsit descansarà a sobre de la torre.

Aquests avenços prometen!

I dins la claveguera, una de dos, o aigua, o una rata...

La rata també hi és, però quan sent algú s'amaga.

Una rata quedaria molt bé, recordo que de vegades hi ha a les fires de Nadal

Pere

Té molt bona pinta...

Bona feina.

M'agrada molt el clavegueró i li les males herbes a les juntes.

Ostres, quedarà de cine, i hi ha feina

molt bona feina, Amadeu

Els treballs han continuat sense parar durant els darrers dies. Aquesta ha sigut la evolució:

Primer de tot fer una prova amb una cosa que tenia al cap, de com fer alguna cosa que doni l'impressió de que dins del dipòsit hi ha aigua. Res més lleig que veure el dipòsit buit, oi?
La idea que tenia al cap era posar un mirall, un filtre blau, i un plàstic amb "onades".

He tallat el tub, de manera que podré intercalar aquests elements a mitja altura.



Vet-ho aquí. El tub de PVC només és per a donar la forma. La part de sobre ha de desapareixer perquè és massa gruixuda (fa uns 3 o 4 mm i queda mot fals). Aquí plantejo el muntatge com anirà, i ja he fet el que serà el cos definitiu del dipòsit, amb PVC espumat. Sembla que "l'efecte aigua" funciona. Si més no, és bastant semblant al que havia imaginat.



Què us sembla?



Mans a l'obra! Començo a encolar el cos definitiu, fet amb planxa de PVC espumat de 1 mm. Al fons queda el tub gris de PVC, que donarà l'alçada de l'aigua. (oh, vaja, no pretenia pas fer publicitat, però be, aprofitant l'avinentesa sabreu quina cola utilitzo)



Pintat interior en color rovell. Aquesta pintura és brillant i més tard caldrà fer-hi una capa de vernís mat.



Calculat el desenvolupament del nou cos del dipòsit, he fet una peça amb PVC espumat de 0.5 mm



D'aquesta peça n'han sortit unes quantes de més petites. Serviran per a fer el forro exterior del dipòsit.



Hi he embotit els reblons amb molt poc relleu, perquè aquí no convé exagerar: aquests rebons a la realitat amb prou feines es veuen. Veurem si a l'hora de pintar es veuran o si quedaran coberts per la pintura.



Amb la mateixa bigueta que vaig posar a sota del dipòsit he fet el sistema d'apoio.



Aquí la comprovació amb tots els elements. Observeu que ja s'hi veu el tub d'alimentació per a simular l'entrada d'aigua al dipòsit.



Comprovem l'efecte que fa el dipòsit muntat a la torre, i posat al seu lloc.



Sembla que "l'efecte aigua" funciona



Una vista per a sota.



Tot i que a la fotografia no s'aprecia aquí el dipòsit i tot el sistema de biguetes ja ha rebut una capa d'imprimació.



Ara començo un petit detall: alguns dels dipòsits del tren d'Olot tenien un pal de telègraf/electricitat adossat a les parets del dipòsit (veieu les fotos al principi del fil). Aquest també serà el cas en la meva construcció.
Per a tal fi, he construït un pal "curt" partint d'unes sobralles que tenia després d'haver modificat alguns pals Bachmann (veure el meu fil sobre els pals Bachmann: https://trenscat.forosactivos.net/t579-pals-de-telegraf-telefon-millora-dels-pals-bachmann)
Hi he afegit una pinça que serà l'encarregada de subjectar el pal al dipòsit, simulant el suport metàlic que portaven a la realitat.



Amb bonics detalls que no poden faltar



Finalment he passat a muntar la mànega d'aigua, és a dir, la part giratòria.

Com que he partit de peces sobrants, la peça que tenia per a fer l'articulació del braç era defectuosa, per tant hi he fet un petit arreglo: amb trossos de plàstic del calaix "del sastre" he fet això:



Un cop muntat facilitarà l'articulació perfectament.



També he hagut de reforçar l'eix de la mànega, que tendia a obrir-se. L'hi he posat dues o tres voltes de fil de llautó de 0.5 i l'he encolat amb cianocrilat.



I per fi tinc l'articulació muntada. He fet servir una barra roscada de llautó de 3 mm amb les corresponents femelles i contrafemelles. A demés també hi ha el suport que tiba de la mànega.
Caldrà rovellar tot aquest conjunt, però això ho faré més endavant.

Olot escrigué:

La rata també hi és, però quan sent algú s'amaga.

Una feina molt polida,i l'efecte de l'aigua, molt ben parit,si senyor!!!

Olot escrigué:

La rata també hi és, però quan sent algú s'amaga.

i una mica de formatge per treure la vergonya?


Pere

Aquesta torre està agafant un nivell de detall extraordinari!

Aquest efecte d'aigua està força bé, tot i que per a ser tiquis-miquis, hauria d'estar totalment en repòs i com un mirall, però estic segur que l'efecte buscat és que precisament s'hi vegi aigua, i què millor que una mica de moviment per apreciar-la.

Molt bona feina, segur que el resultat final cridarà l'atenció en els mòduls.

Tens raó. Res més difícil d'imitar en una maqueta, que l'aigua. Vaig provar de posar un mirall sol perquè l'aigua del dipòsit suposadament és en repòs. Però el resultat no era bo. Massa "mirall". Dona millor sensació el plàstic amb "onades". Llàstima que són estàtiques.

I si l'omples amb aigua directament?  El pots fer hermètic,tenint en compte que és una peça estàtica, segur que millor imitat ja no ho podria ser més.

L'aigua no pot imitar l'aigua. No és a escala. Els moviments, els reflexos i tot el que l'aigua fa al natural, ho va a escala 1:1. Si utilitzes aigua a escala, l'aigua no es redueix, continua sent a escala 1:1, i el resultat no seria satisfactori. Si omples el dipòsit real d'aigua, no veuràs el fons, i veuràs el cel reflectit. Serà com mirar a dins d'un pou. En canvi si omples el dipòsit en miniatura amb aigua, serà gairebé com un got ple d'aigua, i veuràs el fons i no et farà el mateix reflex. Sembla mentida, però l'aigua no pot imitar l'aigua.

Hi ha resines que he vit que fan uns efectes magnífics, per a imitar rius i llacs. No sé com hagués anat per a fer el dipòsit. En qualsevol cas, ara no tenia temps per a posar-me a fer proves, ja que la setmana que ve és quan porto els mòduls a Bugeat, i encara em queden moltes coses a fer.

Avui la torre queda ja bastant enllestida. Aquest és el seu aspecte en aquest moment, posada a lloc:



Ara només queda per a fer l'escala, l'indicador de nivell amb la seva politja i la seva cadena, les aixetes de obertura de l'aigua, i pintar. Però això vindrà més endavant. Em sembla que a Bugeat la presentaré tal com està.

Doncs tal com està, ja comença a fer goig!

Bona observació i reflexió sobre l'aigua a escala.
T'ha quedat molt maca,ja friso en el moment que ja hi posis els últims retocs.

Caldrà transportar-la amb molta cura

Pere