Martorells dels Catalans

Hem de tenir en compte que aquests vagons van ser construïts al vols de l'any 1925 i a primers dels anys 40, després de la guerra civil hi va haver la primera gran remodelació de moltes series, fins i tot els quatre vagons AB (1ª-2ª) van ser modificats a 2ª-3ª. Les remodelacions van ser diverses al llarg dels anys i fins i tot n'hi van haver, com és el cas del de La Pobla de Lillet, que van circular el el tren d'Alacant si allà hi van posar pica o ja la portava no ho sé. En el meu record no hi havia pica renta mans, però això no vol dir que no n'hi hagués, la memòria em pot fer una mala passada, per altra banda els dibuixos d'en Salmerón no son plànols a escala, son orientatius, les proporcions amb les mides que dona a vegades falla, però per tenir una orientació van molt bé encara que reporti que hagis de fer alguna llicencia.
Per altra banda els que nomenes ja son remodelacions que en Salmerón ja no les representa en els dibuixos, així el B-102 originalment era el B-58 del que si que tens dibuix, aquests vagons eren d'un sol departament, sense mampara, amb sis finestres dobles grans i una doble mitjana a la punta del WC, la curiositat d'aquest vagó, segons en Salmerón, és que els anys de guerra va ser convertit en vagó hospital traient els seients posant llits, al acabar la guerra es van tornar a muntar els seients de 2ª, amb la numeració B-102.
El C-113 originàriament també era era de 2ª concretament el B-51 i el C-117 era el B-54, en els dos cassos era la segona remodelació que els feien i va ser el 1945, sempre segons el que ens diu en Carles Salmerón. La serie B-51-56 eren vagons curts amb sis finestres dobles petites a una banda i cinc dobles petites i dues senzilles petites a la banda del WC. Però a més i per embolicar més la troca hi van haver algunes numeracions que van estar doblades en algun moment o altra, així el BC-1 va ser modificat com a C-117 el 1958, en aquest cas és un vagó llarg
Encara hi ha un altra detall que es pot discutir o interpretar de diferents maneres segons els cassos i que a ni em podria fer una mala passada la memòria i que en aquells anys en que quan van començar a fer l'última reforma convertint-los en vagons metàl·lics jo tenia 13 0 14 anys i tot i que m'agradaven molt els trens poc em fixava entre els vagons de viatgers de fusta, si que tinc un record d'un mixt 2ª-3ª i dels 3ª, però si aquests conservaven les mampares de separació, o que l'havien perdut en alguna remodelació o que ja no n'havien tingut mai, o si tenien una numeració o una altra. En aquells anys per a mi eren vagons de viatgers de fusta o de ferro, el furgó de correus sempre va ser de fusta, els vagons pel transport de carbó tots eren de fusta de dos o quatre eixos, de mercaderies coberts ja en circulaven molt pocs,gaire-bé sempre els veies en vies mortes a les estacions, els de potassa eren planxa i després van venir les banyeres, .....
El tema és molt embolicat i hi pot haver diferents interpretacions, fins i tot en les dades que donar en Salmerón es pot debatre llargament.

Fins aviat, Ignasi.

Pels que jo construiré em vaig en els meus records de finals dels 60 i principis dels 70, quan ja van tancar la línia, anàvem a escalar pel Pedraforca, i hi havia una de les piques del lavabo, (renta mans), en una font.
Als lavabos podies trobar de tot menys el que esperaves trobar.
Jo si que pondre pica a tots els lavabos, des que vaig fer el B-57 estic recopilant els diferents materials que necessitaré per a la construcció, i aquestes dues peces ja les tinc totes



Encara no estan totes polides, però de moment no tinc pressa, encara em queda molt tramvia Blau per fer

Pere

Em sembla perfecte.
Però una observació, la línia entre Olvan i Guardiola va ser clausurada el 1971 i a mitjans dels 60 es van anar substituint els vagons de fusta per metàl·lics, això no vol dir que en trens especials com el de clausura es posessin vagons de fusta que encara en quedaven.

 Fins aviat, Ignasi.

Si és veritat, nosaltres gairebé agafàvem més la línia de bus que el tren, trigava molt i el bus ens permetia arribar més a prop, a la cruïlla de Saldes, així i tot era un viatge llarg, tren fins a Manresa, d'alli a Berga i un altre mes que anava a Castellar de N'Hug, quan podiem, perquè disposàvem de dies, feiem el camí fins a Berga tot en tren, havien dos al dia res mes que jo recordi, a ecepcion de l'últim viatge que va ser tot en fusta, no sempre van ser de fusta, no recordo si era mes fusta o ferro, vaig agafar mes bus que tren, però recordo mes els trens de fusta, seria perquè relacionava els de ferro amb els naval que ens portaven a Montserrat

Pere

Bé la memòria ens enganya a tots, a més uns ens fixem en unes coses i altres els atrau altres detalls.

Entre totes les series de Martorell's se'n van construir 42 unitats, 27 d'ells es van metal·litzar, el primer el 1965 i es van destinar als automotors, en els primers anys recordo que el tren que arribava a Guardiola en portava un de metal·litzat com a 2ª, dos de fusta de 3ª i el correu, quan es van substituir tots pels metàl·lics van posar un complement de 3 pessetes al bitllet en concepte que el vagons eren encoixinats, aquest suplement era un tiquet de cartró de color groc.
Hi havia un sol tren ascendent que sortia de BCN a quarts de set del matí i arribava a Guardiola a quarts de dotze, cap el vols de la una del mig dia reemprnia el retorn cap a BCN. Quan anàvem a casa els meus avis a Sant Vicenç dels Horts l'agafàvem a Guardiola fins l'any 1963 que vam anar a viure a Fígols a on hi vaig estar fins a la clausura de la línia, a Manresa-alta s'hi afegia tres vagons al tren, els últims anys teníem que fer transbord a Martorell ja que llavors el tren era un semidirecte amb parada a Sant Boi, però no a Sant Vicenç. En el viatge de retorn al pujar al tren teníem que buscar un vagó que posés Guardiola, ja que alguns es quedaven a Manresa.
Hi havia gent que anava de BCN a Manresa amb la Renfe, en els primers anys hi havia enllaç entre les dues línies, però amb la formació dels Ferrocarrils Catalans aquest enllaç es va anar perdent i en l'època del meu record el tren arribava a Manresa-centre que la parada era un baixador molt a prop del carrer Guimerà, avui encara es veu algun vestigi. El Manresa-centre actual ja no és de la meva època.
Si quan pujava-ho cap aquestes terres i passava-ho per Berga ho feia-ho amb auto-bus, els tren no hi passava, per anar al Pedraforca el auto-bus parava just a la cruïlla de Saldes, però el tren també tenia parada molt a prop, hi havia el baixador del Collet, que el podríem situar actualment on ara hi ha el parc de bombers, però just sobre la carretera actual. Per anar cap a Castellar de N'Hug a Guardiola es tenia que agafar el carrilet de La Pobla que era de 600 mm d'ample de via, però va funcionar fins l'any 1963, després el trajecte es tenia que fer amb bus.

Fins aviat, Ignasi.

Castellar de N'Hug a Guardiola, mai ho vaig agafar, vaig començar a anar per ahi sobre els 14/15 anys, els últim anys.
El meu primer viatge va ser al juny de 1969, tinc un molt mal record per això em acord, va morir un dels meus companys d'escalada, vaig anar vastant seguit a Pedraforca després, unes vegades al tren de les 7 +/- i altres en bus

Pere

Espectacular com ha evolucionat aquest treball durant els dies que he estat fora. No et pots distreure ni un moment d'aquest fil, sense que ja hi hagi un munt de pàgines més. Esteu fent un treball formidable, nois.

ignasibaga escrigué:

Olot escrigué:

Amb quina cola enganxes les peces mata líquens a les peces de resina?

No entenc que vols dir.

Fins aviat, Ignasi.

Mala jugada del corrector de la tableta, al que encara no m'he acostumat. La pregunta era amb quina cola enganxes les peces metàl·liques amb les peces de resina.

ja deia jo... això dels mata líquens no ho tenia molt clar...

Olot escrigué:

ignasibaga escrigué:

Olot escrigué:

Amb quina cola enganxes les peces mata líquens a les peces de resina?

No entenc que vols dir.

Fins aviat, Ignasi.

Mala jugada del corrector de la tableta, al que encara no m'he acostumat. La pregunta era amb quina cola enganxes les peces metàl·liques amb les peces de resina.

Amb Loktite o similar

Gràcies

desprès d'una setmana de poca activitat per problemes familiars, els tallers han repres la producció de resina..



mallet73

Després de diferents proves de com fer les teulades, n'he fet una, primer fent una plantilla amb la forma del vagó i uns nervis perquè les fustes vagin agafant la forma que han de tenir i totes les teulades surtin iguals

la fusta és llistó de 2x5x300mm, fresant els laterals perquè quedi més ben encaixat i fort

corbant fustes per fer les capçaleres de les viseres

un cop enganxades les fustes provem com encaixa





ara s'ha de polir i altres coses que s'han de fer però que ho hem de consensuar amb en Carles com ho encarem

Fins aviat, Ignasi.

co ns!!! es brutal ara veig el que deies per email o per telefon..!! aixó es una feina "GUAPA"!!

mallet73

Buà! Estic al·lucinant amb això que has fet. ..! Amb la primera foto pensava que portaria costelles per dins però ja he vist que la feina està tan ben feta que no li calen. Quines mans, Ignasi!

Els fareu tots de fusta al sostre o els passareu a resina?

Pere

Bona feina

TramBlau escrigué:

:... .... Els fareu tots de fusta al sostre o els passareu a resina?

Pere

Ja ho hem consensuat amb en Carles, en un principi els farem de fusta,
Demà podré polir i massillar i veuré si cal posar una capa de fusta al interior, en el tram que correspon a la caixa del vagó, també s'ha de fer unes pestanyes per fixar la teulada al vagó i preparar l'enllumenat.

Fins aviat. Ignasi

ignasibaga escrigué:

TramBlau escrigué:

:...   .... Els fareu tots de fusta al sostre o els passareu a resina?

Pere

 Ja ho hem consensuat amb en Carles, en un principi els farem de fusta,
 Demà podré polir i massillar i veuré si cal posar una capa de fusta al interior, en el tram que correspon a la caixa del vagó, també s'ha de fer unes pestanyes per fixar la teulada al vagó i preparar l'enllumenat.

 Fins aviat. Ignasi

Sempre es un plaer consensuar amb l'Igansi!! ja he rebut la llista del material a fer, tot i estar allunyats, tenim bona comunicació... ara a produïr, ens durà una mica de temps, però els tallers faran tots els torns que calguin per dur a terme la comanda a temps..!!

salutacions

mallet73

MALLET73 escrigué:

Sempre es un plaer consensuar amb l'Igansi!! ... ... ara a produïr, ens durà una mica de temps, però els tallers faran tots els torns que calguin per dur a terme la comanda a temps..!!

salutacions

mallet73

A més hi ha molt bona entesa...és un plaer treballar plegats, però NO HI HAN TERMINIS EN LA ENTREGA, per tant no hi han penalitzacions per endarreriments, el més important és que surti bé.

Fins aviat, Ignasi.

ignasibaga escrigué:

... NO HI HAN TERMINIS EN LA ENTREGA, per tant no hi han penalitzacions per endarreriments...

Ningú ho diria, vista la velocitat a la que treballeu!

Olot escrigué:

ignasibaga escrigué:

... NO HI HAN TERMINIS EN LA ENTREGA, per tant no hi han penalitzacions per endarreriments...

Ningú ho diria, vista la velocitat a la que treballeu!

Jo no diria que van a preu fet comparats amb el meu taller, que sembla que estigui en vaga de braços caiguts

Pere

La llista és llarga, molt llarga, perquè el projecte que tenim amb en Carles és molt ambiciós, pretenem construir 10 Martorell's, cinc per cada u, farem els mateixos modeks per a tots dos, per tant cinc versions, però el Martorell's van patir diferents reformes al llarg dels anys fins que a finals dels anys 60 els van anar desmuntant per treure la caixa de fusta per substituir-la per una nova metàl·lica construïda als tallers de Martorell.
 Aquestes reformes sempre afectava a la part interior dels vagons, per tant externament van conservar l'aspecte original amb tant sols canvi de numeració i ens hem decantat per fer-los com estaven a finals dels anys 50 primers dels 60, que és en l'època que els vaig viure jo, a més en aquesta etapa comença la substitució del vapor per el dièsel, així els podem fer arrossegar per qualsevol màquina de Catalans, exceptuant la 254 que és posterior.
 En la llista encara hi falta els bancs i portamaletes necessaris perquè encara s'ha d'elaborar.
 Una foto d'avui




 Fins aviat, Ignasi

Cinc per cadascú? Déu n'hi do! Ja fareu unes bones composicions, ja. .!

El material que has utilitzat pel recobriment és aquella mena de tela que es fa servir per a roba d'un sol ús?

I la pregunta del milió. .. si n'heu de fer deu, no us sortiria més a compte fer motlle dels sostres?

Mitjans escrigué:

Cinc per cadascú?  Déu n'hi do! Ja fareu unes bones composicions, ja. .!

El material que has utilitzat pel recobriment és aquella mena de tela que es fa servir per a roba d'un sol ús?

I la pregunta del milió. .. si n'heu de fer deu,  no us sortiria més a compte fer motlle dels sostres?

Una composició de 10 vagons seria massa i arrossegada per la Garratt encara més, ja que aquesta màquina tant sols tibava trens de viatgers en ocasions especials.

Certament has reblat el clau, anava a un restaurant que les feien servir, encara no les havia vist en altres llocs, i em va cridar la atenció la textura i resistència a l'aigua, ho vaig demanar per fer una prova que va ser amb el tendal del vagó de ciment d'en Carles.

Ho hem sospesat amb en Carles, fer deu teulades és molta feina, el poder fer motlle n'estalviaria molta, però el resultat el veiem incert. La teulada és un element de tancament del vagó, a més volem que sigui desmuntable per accedir al interior del vagó, però perquè quedi fixada a la caixa hi posem una pestanya que quedarà just al darrera de les mampares de capçalera on es collaran amb un cargol que quedarà dissimulat per la visera dels balconets. Però a més hi han dues circumstàncies a tenir molt en compte, una, que per experiència sabem que la resina té un index de reducció al endurir-se que varia segons la colada, amb una llargada de peça de 63 cm faria que la peça no ens quadrés amb la caixa, la segona, que la caixa del vagó està construïda amb moltes peces juntes que també poden tenir acumulats petits errors. per exemple la que he fet té un desviament de 3mm, muntar la teulada d'aquesta manera pot absorbir o compensar petits errors de cada cas.

Fins aviat, Ignasi.

Potser hagués estat una bona idea començar la casa per la teulada. M'explico:

Si primer feu el sostre, potser és més fàcil adaptar les parets de la caixa a la mida del sostre que no pas al revés.

(Clar que, és molt fàcil dir el que es podria haver fet quan les coses ja estan fetes)