Tot el que faig només és bassura!!!!

No, no tinc pas una crisi d’autoestima. Encara no. Ni estic disgustat per el que construeixo, no, ni tampoc penso llençar la tovallola. Només és que, en el sentit més literal: certament, tot el que estic fent és bassura.





Quan vaig ensenyar aquesta foto a alguns amics, es varen creure que estava fent neteja a casa i que llençava moltes coses, i que tota aquesta brossa era real. “Ja anem bé”, vaig pensar. Si, és una miniatura.    Se’m va acudir que podria fer brossa, escombraries (“bassura”), per a posar en un contenidor, o per fer la carrega per un vagó de la bassura. Pot semblar un tant de mal gust però és realista, perquè de residus n’hi ha per a tot arreu.

En aquest fil us mostro com he fet les escombraries, per si algú també en vol fer. No són més que idees i experiments, que espero us seran de profit. Sense necessitat de gaire esforç el que fareu no serà una merda, sinó una “bassura” de primera.

El primer que calia fer era saber com són les escombraries. Per això vaig buscar-ne alguna fotografia que em servís d'exemple. Vaig obtenir això:









Com podeu veure n'hi ha de moltes tipus i formes. És a dir que n'hi ha per a tots els gustos. Si busqueu una mica per internet en quedareu més que convençuts. El primer que tenim de fer és saber quin tipus de deixalles volem. El segon pas seria veure de que estan compostos els residus que volem imitar i com són.

En aquest cas les dues primeres fotos mostren una muntanya de residus més aviat de ferralla, a on hi podem veure restes de banyeres, bidons, bicicletes, etc, entre mig d'un munt de trossos de ferro dels que és difícil endevinar-ne la procedència. En la segona foto encara és més difícil perquè els ferros ja han sigut premsats i poca cosa es pot veure quina forma havia tingut abans. En els dos cassos, però, predominen diversos colors però sobre tot hi ha rovell.

En les tercera i quarta fotos veiem un tipus de deixalles més ordinàries, el les que hi podem veure moltes peces de les que difícilment podem deduir-ne la procedència, però sobre tot predominen molts trossets petits de plàstic de tots els colors i també bosses de plàstic.

Un cop fet aquest anàlisi de la matèria que volem reproduir, i escollit el tipus, procedim. jo vaig optar en primer lloc per les escombraries del segon tipus, amb aire d'escombraria domèstica (no orgànica!). Més tard també vaig voler incorporarnt-hi d'altres variants com veureu.

Així, dons, el primer que em calia fer eren bosses plenes d'escombraries i trossets de plàstic minúsculs de diversos colors, entre blanc, vermell, blau i verd, que era el que es trobava de forma generalitzada a totes les fotos vistes. Les bosses són el que dóna clarament la sensació de que estem veient unes escombraries.

Per fer les bosses no hi ha cap secret. Només cal agafar algunes bosses d'escombraries i tallar-ne un bocinet. Preferiblement s'han de prendre bosses de diferents colors. Recomano buscar un cantó de la bossa, perquè d'aquesta manera ja tenim mitja bossa feta i només cal grapar, cosir o encolar-ne un costat.



A demés, algunes bosses ofereixen la possibilitat de tenir una petita bossa en miniatura, si tallem a la zona a on hi ha la beta de tancament. En qualsevol cas, només caldrà girar-la (com qui gira un mitjó) i omplir-la amb cotó, paper de cuina rebregat, o trossets d'esponja... (o de tot una mica), per dir alguna cosa coma exemple. En acabat només cal lligar-la amb un fil-ferro prim, o amb el fil ferro plastificat de les bosses del pa de motllo, per exemple.

Els trossets de plàstic són una mica més laboriosos, però també són molt fàcils de fer. Es tracta de trobar alguna cosa de plàstic que tingui el color dels trossets de plàstic de les deixalles. I què millor que les pròpies coses que nosaltres enviem a les escombraries?  
Jo vaig utilitzar una sèrie de taps d'ampolles d'aigua (n'hi ha de tots els colors que necessitem), i amb un talla-cables els vaig tallar en trossets tant petits que ningú diria que havien sigut abans (tal com ens interessa).



Els més observadors ja haureu notat que hi ha plàstics transparents i també de blancs. Hi ha moltes més coses que poden ser útils: tot allò que acabarem llençant. Jo vaig utilitzar ampolles de plàstic blanc, bastonets de les orelles, etc etc etc

Em va semblar que entre la brossa sovint també hi ha vidres, que vaig fer amb trossets d'una ampolla de 5 litres d'oli, que sempre són de color verd.



Hi ha moltes més coses a utilitzar, però ara paro per a no fer massa llarg. De moment ja he explicat tots els materials utilitzats per a fer el que veieu a la primera fotografia.

Si us interessa, el proper dia més.  

Aixo es un "master" en basures , no m ha havia pensat mai lo complicat que es fer basures a escala .
Es molt mes facil fer les al natural !

Alexandre

mallet73

alejandro sasplugas escrigué:

... no m ha havia pensat mai lo complicat que es fer basures a escala ...

Ah! no, que va! És molt fàcil. Pot ser laboriós, però no és complicat. No cal ser cap "engenheiro du carro de merda" per a poder-ho fer.  

Home, ja sabem que les coses es poden fer de qualsevol manera o bé, i que fer-les bé sempre porta més feina. Però tot i així no té cap dificultat. Jo m'he divertit força fent aquesta mini-bassura.

I no us podeu imaginar quantes coses tenim a casa que són bassura! Un cop comences a trobar-ne, llavors només trobes que bassura. Mireu tot el que es pot utilitzar:

Be, ara comencem a fer escombraries de tipus ferralla. Per començar un filament metàl·lic ben enredat enredat...



Com està fet? és un tros de fregall pintat amb colors òxid.

Això altre és una peça que tenia guardada des de fa molt de temps. Em sembla que era del col·lector d'un motor elèctric. És de cartró...



... però amb una mica de pintura de color rovell passa com un disc de ferro vell.



Aquesta reixa no sé de on va sortir. Era tota plana i bonica, però per a llençar-la la he be rebregat i ben rovellat.



Aquí els tenim en un conjunt en el que també hi trobem alguns elements nous. La manguera no és més que un tub de goma que no sé de on va sortir... i el pot de pintura... bé, aquest el veurem més tard.



I finalment he trobat aquest tros de planxa d'alumini ondulada. Qui ho havia de dir que l'alumini es podia rovellar així, oi? però el que no faci la pintura... Després es torça una mica, i ja tenim una planxa de ferro vell.



Aquí el tenim juntament amb altre gènere de escombraries que entraria ja dins de la runa: unes bigues podrides, un tub de coure, paper d'un sac de ciment, i un plat de dutxa vell.



Les bigues són trossos de llistonets de fusta que tenia abandonats per el terrat i ells tot solets han agafat aquest aspecte. El tub de coure és un fil-ferro que he pintat amb pintura color coure, el paper és un tros de sac de ciment (o potser era un paper d'embalar d'algun paquet que vaig rebre?     ), i el plat de dutxa, és fet amb un dels culs de una ouera (d'aquelles de cartró reciclat amb les que es compren els ous al super), convenientment pintat amb blanc brillant.  

I això és una planxa d'amiant. Si, d'amiant d'aquell tant contaminant. En l'època del meu tren l'amiant era un element normal, i no se sabia que és tant perillós.



Però tranquil·litzeu-vos, que només és cartró de la mateixa ouera. Aquesta part plana és la tapa superior. El cartró pla té un aspecte semblant a l'amiant. O no?  

I per acabar avui, un detall de una biga podrida com les que hem vist abans. Res més realista per a imitar la fusta podrida, que la pròpia fusta podrida.



O no?  



En la propera entrega, els neumàtics i el pot de pintura (entre altres coses).  

Amb alguns dels materials que hem vist fins ara, ja podem fer això:



Si, és cert que falta el neumàtic, però de seguida us ho explico.





Veiem més materials:

Ja us he explicat que quan comences a trobar materials, els trobes per a tot arreu. I aquest si que és autèntica deixalla:



Com esta feta? dons un dia que havia treballat en alguna cosa al meu taller, a l'hora d'escombrar vaig adonar-me'n de que allò també em serviria. Ho vaig recollir, vaig treure tot allò que no em servia i vet aquí el resultat. Encara no l'he fet servir, però.

A continuació continuem amb l'apartat runa:

Restes de guix després de fer algun treball amb guix (concretament vaig canviar de lloc un interruptor de la casa), barrejat amb rajoles en miniatura.



I aquestes són rajoles de les que faig servir per als meus treballs, que havien sortit defectuoses, o que sobraven i les he trencat per a fer "efecte runa". Algunes estan brutes de ciment cola.



Aquí tenim de nou el plat de dutxa que havia explicat abans.



Això és un producte que fa un efecte de "que no se sap ben bé que és", descobert per casualitat...



... ja que estava prenent un medicament efervescent, d'aquells que van en un tub (p.e. Redoxon, Couldina, etc), i se'm va acudir d'obrir el tap per a treure el producte anti-humitat, i això és el que va sortir-ne.

Vidres transparents obtinguts per el mateix procediment que els vidres verds ja comentats:



Els neumàtics són l'únic producte no reciclat que vaig comprar expressament, a un preu mòdic, naturalment. No tenia cap vehicle que pogués treure-li les rodes sense que em sabés greu. Tal com resa el cartellet, aquests neumàtics son el recanvi d'un CHEVROLET Corvette Sting Ray del 62. Però això se'ns en fot una mica perquè donat l'ús dels neumàtics, l'únic que era important és que són a escala 1/24.



Els neumàtics nous tenen un aspecte massa nou. No fan per formar part de les escombraries, i per tant cal embrutar-los una mica. Jo vaig fer servir pols de la grava de la via, que tinc guardada dins d'un potet de vidre. També es podria haver utilitzat guix, ciment, cendra de la llar de foc, o terres de colors. Un cop el neumàtic s'ha embrutat, ja queda brut per sempre sense necessitat de fixar la brutícia amb cap vernís perquè mai més no tindrà aquell aspecte de nou.



El pot de pintura també té origen farmacèutic ja que és un dosificador de medicaments tipus com aquests:



A demés vaig trobar una etiqueta d'un ambientador de citronela (anti-nosquits), que era la mida i els colors justos. Ja només calia fer-li una nansa amb fil-ferro i pintar l'interior de blanc:



És cert que és un pelet gran per l'escala, però podem dir que és un pot extra-gran. Jo crec que tot i així pot passar. Sobre tot si encara li fem algun retoc més...



I fins aquí heu vist ja tots els materials que he utilitzat per a fer les meves escombraries. Com podeu veure és material que tothom te a casa (probablement a punt de llençar!), i molt fàcil de fer. Si feu contenidors d'escombraries, ja sabeu com omplir-los amb la millor bassura.

En la propera entrega, la base a on encolar, coles a utilitzar i algunes fotos de com pot quedar després d'una minuciosa distribució del nostre producte.

Caram, això sí que és una novetat en la decoració.

mallet73

Bones idees i quin merder que tens liat!!!

Per a posar la bassura no importa a on, cal tenir una base a on encolar-la. Aquesta base te dues funcions:

1) permetre encolar sòlidament tota la bassura

2) donar un aspecte complert, que dissimulin els possibles "forats" a la brossa que ens permetin veure el fons del recipient.

Com a base jo vaig trobar a la meva terrassa un tros de fusta OSB (un tipus d'aglomerat), que per els efectes de la intempèrie (aquesta amiga que ens ajuda tant a fer brossa!) s'havia arribat a partir en dos, però de forma paral·lela a la seva superfície. És a dir, més o menys així:



No vaig pensar a fer-li foto, però com que la meva fusta no era un aglomerat de serradures, sinó d'estelles, es va partir en dues fulles d'una manera molt neta. Aquí en veiem una de les fulles, ja tallada a mida:

Anvers:



Revers:



Com podeu veure la base triada era idònia tant per l'aspecte que ofereix, i com per el revers pla que ens ofereix una bona base per al conjunt un cop acabat. Com podeu veure a la següent fotografia, aquesta base posada a lloc ja dóna per si mateixa sensació d'escombraries:



Com que aquesta base havia estat molt temps en mans de la nostra amiga la intempèrie, les estelles de sobre es desgranaven. Per a aturar aquest procés de desintegració vaig buidar un tub de cianocrilat a sobre, deixant que s'anés infiltrant entre les estelles per capil·laritat. D'aquesta manera en pocs minuts vaig tenir una base compacte.

Aquí podem comprovar que la base fa la seva funció estètica ja que es veu entre els forats (senyalats amb fletxes vermelles) de la brossa impedint que es vegi el fons del contenidor, i semblant que a sota hi ha més deixalles:



Naturalment cal adherir la brossa a aquesta base, perquè si la brossa forma part de la nostra maqueta (o potser d'un mòdul), un moment o altre estarà sotmès a transports o moviments de tota mena. Cal que llavors estigui adherida o fixada.

El problema que tenia ara era que el plàstic de les boses (polietilè o propilè) no s'enganxen amb gairebé cap cola. També he treballat bastant amb PET (tots els "vidres" o són), i el PET (Politereftalat d'etilè, polietilentereftalat, polietilè tereftalat o PET) és un tipus de polímer termoplàstic que tampoc no s'enganxa amb qualsevol cosa. Per a esbrinar quines coles em serien útils i quines no em servirien he fet algunes proves amb una certa varietat de coles del meu departament d'adhesius. Vet-ne aquí el resultat:



En aquest quadre he indicat la cola, el tipus al que pertany, i el resultat per Polietilè/prob¡pilè (bosses de plàstic i per el PET (vidres), essent "Nul" quan no serveix per a res, "Regular" quan a la més mínima pressió o amb una petita pressió es desencola, i "Acceptable" quan cal una pressió bastant forta o molt forta per a desencolar.

Així dons, les bosses d'ecombraries de plastic les he encolat amb silicona calenta, per a ser el tipus d'adhessió més forta i també per la seva comoditat i rapidesa.

En canvi totes les peces petites de plastics indefinits les he enganxat amb cianocrilato dels xinos, ja que tot i ser una adhesió regular, com que no estarà sotmesa a cap esforç segurament només s'aniran perdent de tant en tant. Llavors només caldrà reposar-los amb unes gotes més de cianocrilato i ja està. En canvi és molt fàcil i còmode utilitzar aquesta cola, sempre en un espai hiperventilat en aquest cas.

Els neumàtics també els he encolat amb cianocrilat ja que és el que millor va amb aquest material.

La ferralla segons quina la he enganxat amb silicona tèrmica, i segons quina amb cianocrilat.

Els taulons de fusta també els he encolat amb cianocrilato. Tot i que es podien enganxar amb mil coles diferents he utilitzat aquesta per comoditat i rapidesa.

La runa recomano no fer com jo, que la vaig enganxar també em cianocrilat perquè ja el tenia a mà. Per la runa recomanaria millor utilitzar cola blanca diluïda, tal com fem per la grava, perquè el cianocrilat deixa totes les rajoles amb marques brillants molt poc realistes. Després vaig haver de "netejar-les" amb vernís mate.

Un aclariment sobre el cianocrilat: en aquest cas, com que l'adhessió no cal que sigui de molta qualitat, i aquesta cola és cara, he utilitzat cola a baix cost comprat en un establiment de xinesos, ja que quatre tubs em costaven 1 euro, mentre que el preu de botiga corrent aquest tubs em costen entre 2'50 i 7 euros cada un. L'estalvi és important perquè en total m'han calgut 24 tubs de cola! Total cost de cola dels xinos: 6 euros, mentre que a preu de ferreteria ja us deixo fer la multiplicació a vosaltres...!

I em penso que no em deixo res del apartat d'encolat. I com que m'he allargat una mica, les fotos de com pot quedar les deixo per la propera (i ultima) entrega.

Per acabar, les fotografies que us havia promès.

Les bassures que veieu aquí no són vulgars deixalles sinó que han estat posades minuciosament per a fer una composició com si d'un quadre es tractés. En aquesta primera imatge apareixen les deixalles en bosses de plàstic:



També veiem el llit de plastics petits i el neumàtic que ha sigut tallat en dues meitats, ens dóna l'impressió de que està mig submergit entre les deixalles.

En la següent fotografia, la ferralla es barreja amb altres deixalles com ara bigues de fusta....



La manguera, els vidres, i l'altre meitat del neumàtic...

Aquí veiem el mateix des d'una perspectiva oposada que ens permet veure en la marge superior dret una muntanyeta de granulat anti-humitat del medicament, que ha estat encolat amb unes gotes de cianocrilat.



I per últim una imatge de les deixalles de runa, amb rajoles, guix, amiant, paper de sac de ciment, alguna cosa de ferralla, i el pot de pintura, llençat amb tant mala baba que, no només s'ha tombat sinó que també ha tacat la paret del contenidor.  



I aquí s'acaba l'història. Espero que us hagi sigut útil.  

QUEEEE BOO¡¡¡ ben pensat, felicitats pel resultat, i a més has reciclat material per fer-lo, molt be

Per encolar tot això, potser hauries pogut provar amb cola blanca. Sé que el PET lo pot costar, però un cop seca, aguanta prou. Quan he fet vidres pels cotxes amb aquest material, és un molt bon recurs, perquè enganxa i no deixa tèrbol el "vidre".

Per les bosses, si la cola calenta va bé, és el més pràctic, segur.

El cianocrilat no ha deixat cap rastre en el plastics, tampoc las vidres. A demés seca en qüestió de segons. Però la cola blanca també podria haver sigut una opció, sobre tot per la runa.

Ondia. !! T has convertit en un expert en bassures , a la meva terra en diuen "brossa" poder algun ajuntament et podria fichar per desfersen .perque molts no s en surten

Alexandre.

M'estimaria més fer altres feines que no sé si em surten tant bé, però suposo que serien més gratificants.

Tot i així, millor si no em surt cap feina. Afortunadament no em fa cap falta treballar "per compte aliè".

caram quina merda ! La veritat és que es veu molt realista

Père, de merda res de res, ja ho he deixat clar des del principi:

Olot escrigué:

... necessitat de gaire esforç el que fareu no serà una merda, sinó una “bassura” de primera.
...

moltes gràcies per les explicacions..un tutorial magnific...


mallet73

Si, però no vagis pas dient que jo he fet un tutorial de com fer brossa o, ja et veig a venir, que he fet un tutorial de merda.

GENIAL

No havia vist aquest fil. Que interessant !!!
Pot ser no ho volem veure, però les deixalles formen part de la nostra vida.

Salut
Xavi KTK

Ostres Amadeu, ets un crak!!! Quina cosa mes bonica i ben realitzada!!!

Gràcies per els vostres comentaris i respostes.

Home, Joan, que vols que et digui? Ser crack fent escombraries, no sé pas...

Suposo que el Joan vol dir que fins hi tot per posar la basura tens bon gust

mikado escrigué:

Suposo que el Joan vol dir que fins hi tot per posar la basura tens bon gust
 

Exacte Mikado, exacte!!!
Ell ja ho sap prou que el que volia dir es exactament això. Ara es fa el desmenjat, però es un crack!!