El tren de l'Ignasi

Aquests llots no són dolents.A la fí són calcaris o silícics, són estables.Es poden barrejar amb
griffi,portland blanc, com a cárrega.Inclós si es fan motlles a la mida amb silicona,com una rajola
de xocolata, es poden convertir en petites rajoles hidráuliques o tessel·les.Tot es pot aprofitar !

Hola Tog i tots els demés.

Em sembla molt interessant el que dius, però s'hauria de barrejar amb algun tipus de cola. Ja per si mateix queda molt dur i hi han alguns llocs en que las d'arrencar amb un torna-bis, per rejuntar les rajoles dels desaigües crec que aniria molt bé.

Abans d'ahir en vaig rejuntar un parell de rajoles de les mostres, ara les sotmetre a una forta pluja artificial a veure que passa.

Fins aviat, ignasi.

Quins experiments que fas...

Hola a tots.

 Ja feia dies que us volia passar els resultats  del primer treball seguint la tècnica de l'Amadeu, que per començar estic fent el portal d'entrada al taller-dipòsit de trens a la barraca. Però han sorgit certes dificultats que ho han retardat i que he anat solucionant desprès.

 He anat seguint els passos de l'Amadeu.

 Primer fer els motllos de les diferents peces amb porexpan.


 Fer els marcs i les cantonades amb rajoles encolades


 El puzle de pedres


 Xarxa de reforç


 Encimentar


 Tres dies d'espera i desemmotllar.


 Posar els dos laterals obtinguts al motllo de la façana d'entrada al dipòsit


 Fer el puzle de pedres


 Posar la malla de reforç


 Encimentar

 
 Tres dies desprès començo a desemmotllar, però és massa tendre i causa petits desperfectes


Esperar tres dies més i desprès d'un primer repàs el seu aspecte és aquest 




  Encara hi falta la porta,bigues, teulada i un repàs general de juntes i neteja.

 Fins aviat, Ignasi.

Un resultat impecable, a veure com segueix    

Pere

Molt be, Ignasi. Ets un bon alumne.

      

No hi has posat llit de sorra abans de fer el puzzle, o potser no n'has fet foto?

El llit de sorra fina va be per assentar be les pedres, i també per a evitar que el ciment passi al davant de les pedres.

El ciment seca molt ràpid a l'estiu, però ara s'ha de deixar més dies. Ja ho has vist que al tercer dia encara no estava prou sec. Mai s'ha de tenir pressa en aquest pas. Com més sec és el ciment, menys possibilitats hi ha de desperfectes. La peça però, sempre és molt fràgil fins que no es colla amb ciment a lloc.

També veig que fas el motllo amb molt poca fondària, el que dóna una paret més prima i per tant més fràgil. Si fas servir unes planxes de porex més gruixudes obtindràs unes parets més gruixudes. Però si t'aguanta, així també esta be.

Ara si agafes una mica de ciment amb els dits i embrutes les rajoles, procurant que es fiqui entre elles, i després neteges amb una esponja molla, milloraràs molt l'aspecte final.

Be, no sé quin consell més donar-te, perquè el treball esta molt be i fa molta patxoca. Ja estic impacient per a veure el final.

Ingasi Bravo, que va tenir un bon mestre i el seu començament és gran.
Segueixo amb molt d'interès i passió. Anem!

El ciment ( sol, amb sorra o amb graveta) s'adorm relativament aviat, però a les obres (sense afegir-hi cap mena de química acceleradora) no s'aconsella de desemmotllar fins al cap de 7 dies. Recordeu que la resistència nominal no l'adquireix fins al cap de 28 dies. Per tant la paciència és fonamental. Per bé que el gruix, tal com diu l'Amadeu també compta.

Entre tots plegats podrieu montar una empresa constructora!

Com sempre jo que tinc unes mans que són un desastre quedo bocabadat!

Ignasi, axó no ho havies fet mai?

Fa molta patxoca...

Hola a tots.

 Amadeu, si que hi ha sorra a sota les pedres, regada amb laca dels cabells perquè quedin més subjectes les pedres mentre fas el puzle. El motlle és prim, és cert, era la planxa que tenia a mà, però em semblava que seria suficient, un cop acabat el procés es veurà el resultat. Quin gruix hi fas.  Pensava si provar de rejuntar amb el llot de tallar marbre negre, és d'un color gris que sembla ciment i es ficaria per tots els racons, que em dius?.

 Josep Mª, el meu primer lloc de treball va ser en el laboratori de la Fabrica de Ciments Fígols, pels volts de l'any 1970, fent assajos físics, els motllos es desemmotllaven a les 24 hores i les probes de resistència es feien a 3, 7 i 28 dies. El ciment que faig servir és ciment cola és molt lent però les rajoles de proba que he fet han quedat molt fortes. Aniria molt bé esperar els set dies per tenir la garantia que ja està en un punt prou resistent. Si t'hi has fixat el motllo es munta a l'inrevés i no veus el resultat fins que es desemmotlla, llavors si hi ha alguna cosa que no ha quedat bé i el ciment encara és una mica tendre hi ets a temps a rectificar i refer petites coses, però si el ciment està completament adormit és molt difícil rectificar. Has de jugar amb l'equilibri i actuar amb molta cautela.

 Joan, si que és el primer treball que faig, fins ara totes les maquetes que he fet han estat a escala 1/87 i amb fusta de balsa, ja les coneixes. Tot això de picapedrer ha sortit d'aquí.

 Pere, Maxx, Pau, cel·lebro que us agradi, farem el que podrem.

 Fins aviat, Ignasi.

ignasibaga escrigué:

Josep Mª, el meu primer lloc de treball va ser en el laboratori de la Fabrica de Ciments Fígols, pels volts de l'any 1970, fent assajos físics, els motllos es desemmotllaven a les 24 hores

Ja n'és de curiós el món, quines coincidències.  Jo mitja dotzena d'anys abans feia de becari al laboratori de: formigons , sols i asfalts,  de la "V jefatura regional de carreteras" del Mopu.
Suposo que fèieu les probetes clàssiques de 40x40x100 mm per fer els assaigs de flexotracció i després els de compressió.
Els motllos eren d'acer i se solien untar amb un desencofrant. Imagino que del pòrex a l'acer l'adherència és molt diferent, i 4cm són 4 cm.

De tota manera l'únic que compta és que quedi bé i per les fotografies que has penjat, el resultat n'està molt de bé.

En 24 o 48 hores el morter hauria de tenir un secat suficient per desenmotllar amb compte... La corba de resistència del morter és vertical/ràpida al començament fins els 7 primers dies, assolint el 80% de la seva resistència final... Desprès la corba s'aplana molt fins els 28 dies, que pràcticament arribem al 100%... I la corba encara s'aplana més però la resistència aumenta molt poc més...

Encara que tot això depent una mica de la dosificació de les mescles, els aditius utilitzats...


Almeys aquesta ës la teoria que t'expliquen a la universitat, quan estudies arquitectura a l'assignatura de construcció... Però què us he d'explicar que no sabeu si heu treballat en una laboratori d'assaig...

Naturalment tots aquests coneixements que teniu són útils. Però a mi m'ha sigut suficient alguns dels cinc sentits per veure si anava be, o no: el tacte per a trobar si el ciment era humit o consistent, la vista per a veure possibles esquerdes o moviments, o també el grau de quallat. I sobre tot el sext sentit per a intuir si era el moment o encara no.  

ignasibaga escrigué:

...El motlle és prim, és cert, era la planxa que tenia a mà, però em semblava que seria suficient, un cop acabat el procés es veurà el resultat. Quin gruix hi fas. ... 

El gruix mínim que utilitzo és de 2 cms, si puc faig 2'5 o 3 cms. Més no cal. Ara be, això és per les boques de túnel, i parets que queden fixades a la paret, és a dir peces de dues dimensions, mentre que tu estas fent un edifici en tres dimensions. Cal trobar la conjugació entre la necessitat i la solidesa que vols. Si t'aguanta, vas be. Les peces són fràgils mentre que són a les mans, és a dir des de que surten del motllo fins que es collen al seu lloc. Després el perill és mínim i la solidesa major.

ignasibaga escrigué:

...
Pensava si provar de rejuntar amb el llot de tallar marbre negre, és d'un color gris que sembla ciment i es ficaria per tots els racons, que em dius?. ...

Jo no ho faria. Sempre utilitzo ciment cola per que te adherència encara que n'hi hagi molt poca quantitat. En canvi el llot omple, però no te cap adherència. Fins i tot potser que en diversos rentats pluvials desaparegui.
En tot cas el llot potser podria ser útil per a sobre del ciment. Però això no és necessari perquè res no te el color més semblant al ciment que el ciment.

Per cert, per el cos de les parets, el ciment que tires a sobre de les pedres... fas servir ciment cola??
Jo utilitzo Porland ben líquid.

Pregunta:
A la primera foto, poses: Fer els marcs i les cantonades amb rajoles encolades

A veure, fas el motllo amb porex, despres vas posant les rajoles on les encoles? una a l'altre, al porex ( no crec) per sobre?

Joan

Hola a tots.

 Joan, les rajoles van enganxades l'una a l'altra tant sols amb una mica de cola perquè no es moguin mentre fas el muntatge, ara si en algun punt la cola arriba al porexpan i hi queda enganxat al desemmotllar es treu l'excés de cola fàcilment. Si et fixes les rajoles son molt petites però estan posades en doble filada per donar més força a la cantonera.


 Josep Mª, Pau, Amadeu, els motlles que fèiem servir eren aquests mateixos i en teoria la mecànica tenia que ser sempre la mateixa per poder fer comparativa de resultats, la meva tasca es reduïa tant sols a aquesta mecànica, que no sempre la podíem complir. El que si que m'ha marcat una mica en la manera de tractar el material al posar-lo al motllo.

 El ciment que faig servir és ciment cola. Tinc un conegut que és constructor i ha treballat molt per a la Diputació en la restauració de monuments, va ser ell qui em va dir que per fer el que jo volia ho fes sobre tot amb ciment cola i em va remarcar que no hi posés el senzill que porta molta sorra, em va dir que el de qualitat dona més flexibilitat. Cada sac val cinc vegades el que val un de senzill, però per ara el resultat em satisfà. L'he de posar de mica en mica mirant que penetri a tot arreu sense moure les pedres i evitant que faci bosses d'aire, la malla de reforç hi ajuda molt en aquesta tasca.

 L'edifici de l'estació voldria fer aquest.


 El seu interior el voldria fer servir de caixa de connexions a on hi coincidirien els tubs de distribució elèctrica, ja que és el centre de l'estació, i per posar-hi els transformadors i relés per a la maniobra, per tant s'hauria de desmuntar la teulada i a poder ser treure les quatre parets per manipular en la instal·lació.

 En un punt determinat de l'estació hi voldria posar una torre d'aigua que es desmunti la tapa, en el seu interior hi ha d'haver els interruptors i polsadors de les vies i uns endolls pels comandaments analògic i digital..

 Fins aviat, Ignasi.

Aquest edifici és un projecte ben noble.

Jo no he provat mai de fer el cos de les parets en ciment cola. M'ha semblat que resultaria fràgil perquè normalment el ciment cola es preveu per a collar rajoles amb el sol. No havia vist mai que es fes servir per a fer formes en volum. Però l'experiment pot resultar interessant.

L'idea d'amagar les connexions i comandaments dins dels edificis és molt enginyosa, però s'ha de tenir en conta que les peces de ciment són fràgils i no volen ser manipulades. Sóc més partidari de fixar-les i deixar-les en pau. Això de fer un sostre desmuntable (i parets!) que serà practicat regularment em fa posar una mica la pell de gallina.

Per a estalviar-se disgustos evitables, vols dir que no trobaries la manera de dissimular alguna caixa de connexions entre la vegetació o d'alguna altra manera que també podria ser elegant?

El que planejas és interessant... I l'edifici preciòs... Segur que et quedarà de fabula...

Entenc que el tema connexions és una cosa que faràs una vegada, i que si tot va bé no hauràs de tornar a tocar en molt temps... Només en cas d'averia/emergència...

L'altra cosa és pensar que faràs a l'hivern... Ho deixaràs a fora, ho desmuntaràs, ho taparàs...

Feinada!!!!!

Hola Amadeu i tots els demés.

Repassant el fil per respondre el tema del balast he vist que hi havia una pregunta per respondre, perdona Amadeu.

Per fer el contra-rall primer ho vaig provar amb una U de 3mm retallant 1,5mm d'un costat i soldant-lo a la part interior del rall, però al fer probes vaig veure que era massa petit i la pestanya aixecava la roda.



Així que volia una U de 4mm, no en vaig trobar, però si que vaig trobar tub quadrat de 4mm, tallant una paret i la meitat de l'altra ja quedava la peça que jo volia, després soldar-la al interior del rall, sense tocar res del rall, tant sols desmuntar-lo de les travesses per fer la soldadura.

 Fins aviat, Ignasi.

És exactament el que vaig fer jo:

https://trenscat.forosactivos.net/t422-construccio-d-una-rotonda-i-el-seu-pont-giratori-fc-de-la-terrassa

Efectivament, si utilitzes una U més petita de 4 x 4 la pestanya no hi cap.

El perfil en U de 4 x 4 el pots trobar aquí:

http://www.modellbauhandel-fiedler.de/

i probablement també aquí:

http://www.octantenligne.com/

Hola Amadeu i tots els demés.

Però tu a més no vas rebaixar el rall amb la fresa?

Fins aviat, Ignasi.

Això mateix, perquè sinó la U no hi cabia. Segurament a tu si que t'hi cabia per que al tallar el quadrat ja et devies menjar el tros que a mi em sobrava.

Olot escrigué:

...Rails Phoenix:





El perfil en U és de 4x4x0.5 mm

Aquestes dimensions permeten circular sense que la pestanya toqui la garganta (el perfil). Per tant, el rodament és l'habitual.
Per fer a fer cabre el perfil vaig haver de fresar una mica el cap del carril per a sota i per el cantó interior.

    

Aquest últim enllaç de la tenda Francesa, m'he baixat el pdf de tot els productes i he quedat sorprès de la quantitat de peces que venen, sembla quasi impossible.