El Tren Groc - Le Train Jaune

He pasat uns dies a Puigcerdà i he visitat el tren groc a varis punts, la impresiò es bastant penosa , el manteniment es escàs i sols hi havia una circulaçiò al mati i una  a la tarda. Poques traveses  s`han canviat i els rails son molt lleugers. Si no hi ha una intervenciò energica vaticino un futur molt incert per aquesta linia . De tots modos el tram entre Font Romeu i Vilafranca del Conflent tè mes afluencia i està millor servida , poder aquest serà el seu futur.

He sabut que els automotors Stadler ( com els de montserrat) estan retirats degut a la excesiva agresivitat a les vies , que ja he dit son molt lleugeres-

Alexandre

L'hivern passat hi vaig estar i hi havia moltes travesses i vies apilonades vora el recorregut com si els volguessin canviar, però parlo del tram Vilafranca-Sallagosa. Fins a Font-Romeu hi ha molta afluència de públic, una altra cosa és el tram fins a la Tor, aquí crec que hi va molt menys gent i potser no volen invertir. Els rails nous per canviar eren de la mateixa mida que els que hi havia, no pas més grans.
I m'alegro que hagin tret els Stadler, a part de que no queden gens bé en aquesta línia de carrilet, se sap des del primer dia que per culpa del pes del convoy feia malbé els rails. Tenen material clàssic de sobres per donar servei.

Sisu escrigué:

Et vas fixar si han canviat rails i travesses?

No les van canviar, estaven igual. El tope frena vagons també hi era...

Com us vaig dir, us passo unes fotos del viatge que vaig fer al Tren Groc de la Cerdanya, Train Jaune en francès .  Es tracta d’un tren inaugurat el 1910, que amb uns 62’5km uneix Vilafranca de Conflent amb la Tour de Querol. Es tracta d’una línia d’alta muntanya amb un pendent del 4-6%, quasi sense trams plans. Pel terreny accidentat per on deriva van caler unes 650 actuacions d’enginyeria per fer-la ( ponts, túnels i murs per contencions). L’ample de via és el mètric de 1060mm i la presa d’electricitat es fa mitjançant tercer carril ( 850V).



Dels 5 viatges diaris en cada sentit, només 2 el fan complet fins la Tour de Querol. Els altres 3 fan Vilafranca de Conflent –Font Romeu. Jo vaig fer un anar i tornar de FontRomeu-Vilafranca-FontRomeu. Com es diu per aquest fil, hi havia varis cartells per pobles demanant la continuïtat del tren. Jo no sé si vaig encertar el dia, dimecres 17 d’Agost, però el tren estava a pleníssim.  La taquilla obria a les 8:30, jo vaig arribar a les 9:10 i ja no tenia bitllet pel de les 10:00, així que calia agafar el de les 11:06. De tornada no hi havia hora prescrita, podies agafar el que volies.



Com que tinc força fotos, les he dividit en tres grups, les del tren de viatge, unes d’infraestructures i finalment material mòvil de l’estació de Vilafranca del Conflent.

Acabem de la xerrameca i aquí van les primeres fotos.





Quina emoció! El tren arriba a l’estació per iniciar el trajecte!. Quan veus que el tren està relativament a prop i que el teu cap està al seu sostre, veus que això farà baixada....

Tres operaris estaven treballant en un canvi d’agulles i derivació a via morta. Espero que per millorar, no per clausurar.





El tren que m’havia de portar de baixada, vist des de darrera. Cap i cua automotor,  un vagó amb balcons als extrems, dos vagons remolc tancat, i un vagó jardinera per turistes com jo en penúltima posició. El conjunt és amb vagons sèrie Z100 que van inaugurar la línia.





Una imatge del vagó jardinera. La veritat és que vaig tenir sort i la porta va quedar davant meu i vaig poder anar. La veritat és que encara que no ho sembli, l’estació semblava el metro.





Què, hi ha lloc?. Aquí Font Romeu va quedar quasi ple, però a Mont-Louis La Cabanasse dos senyors van estar a punt d’arribar a les mans per seure.

Algunes fotos més




Tot baixant es pot veure quines corbes fèiem.  Vaig baixar m un vagó jardinera i pujar amb un de balcons on podies sortir ( el segon vagó, després de l’automotor ).




Com estava a l’extrem de la jardinera, em vaig poder girar per fotafiar els comandaments de l’automotor de cua. L’extintor era modern però la resta, té mèrit el funcionament 100 anys després. La veritat és que si es pot, el vagó jardinera val la pena.




Arribant a Vilafranca...una estació amb un bonic entramat de vies.




Arribada i canvi de torn turístic. Van ser un moment on l’andana hi va haver moviment. I això que aquí ja havia caminat des del final del tren i molts dels que baixàvem ja havien marxat cap a l’estació, a l’esquerra. En el meu trajecte unitat de cap era la 106 i la de cua la 111, però aquí ja havia invertit els llums.




Detall del boogie davanter.

Moltes gràcies per les fotos i les explicacions.

Vivament, la continuació !

Per cert, de 111 també n'hi ha als FGC

Pere

Gràcies per la crònica!!

Moltes gràcies per la cronica del viatge... quins bons records de l'ultim cop que hi vaig ser..!!

mallet73

Gràcies, jo també en tinc bons records

Gràcies per compartir el teu viatge amb nosaltres...

Gràcies, a veure si divendres escric la segon part.

Molt maques les fotos. Gracies per les explicacions.

Després del viatge, una mica de infraestructura ferroviària.




L’estació de Bolquère-Eyne, la més alta del sistema ferroviari francès, a 1592’78 m d’alçada segons el seu cartell.




Parada a l’estació Fontpédrouse Saint Thomas Les Bains per fer el creuament de trens, ja que el recorregut és de via única. Foto feta quan tornava, i al fons es veu com arriba el tren de baixada.
A la dreta es pot veure un mur de contenció drenant. El conjunt del recorregut està ple de murs de tota mena.




L’estació de Vilafranca de Conflent, a  427 m d’alçada, 1.166 m per sota d’on érem  30’2 km abans....
Les quatre vies que es veuen són d’ample internacional, de la línia regional que ve de Perpinyà.

Ara veurem les dues  infraestructures principals del recorregut. Per veure bé el que són, agafeu el nom i n’hi ha centenars de fotos en perspectiva per la xarxa, o mirar a la Viquipedia d’on he tret els números.




Arribant al pont Gisclard o pont de la Cassanya (pont de Cassagne). És l’únic pont penjat del sistema ferroviari francès en actiu. És un pont metàl•lic  suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, té una altura de 80m sobre el riu. El seu enginyer, Albert Gisclard, va morir en fer proves de funcionament de la línia.
No és despreciable el mur de contenció de l’esquera, de pedres en formant doble nivell  d’arcada inclinada de contrafort.




Circulant pel pont. Si m’hagués esforçat a estirar el braç, hagués tocat els cables. La vista al precipici al mig del pont feia respecte.




Al centre de la foto es veu un tros del pont de Fontpedrosa o pont Séjourné.  És un viaducte ferroviari que passa per sobrei el riu Tet, el mateix que l’anterior pont, i la carretera nacional 116. Té longitud de 237 m.  amb una altura sobre el riu de 35 m, de  traçat rectilini i pendent del 6%.( ni aquí es pot anar en pla...) És un pont de pilastres i arcades  fet amb maçonaria de pedra, amb un arc de mig punt central impressionant ( no el veus des del tren).
N’hi ha varis com aquest en el recorregut, però aquest és el més llarg i impressionant.




Finalment, una imatge del que és gran part del recorregut, un pensar: “ que passarà abans, un despreniment que ens vindrà de dalt, o una roca que cedirà i anirem avall”. Que la roca és dura però la neu i el gel dels hiverns més. Amb neu deu fer encara més respecte.
La línia de la dreta és la carretera nacional, amb un desenvolupament més light.

Gràcies per la crònica, jo no em canso mai de fer-la aquesta línia, tot i ser un carrilet les obres de fàbrica que té son impressionants.

Sisu escrigué:

Gràcies per la crònica, jo no em canso mai de fer-la aquesta línia, tot i ser un carrilet les obres de fàbrica que té son impressionants.

+1 A aquesta i altres similars les s'haurien de declarar patrimoni de la humanitat

Pere

Totalment d'acord.

TramBlau escrigué:

Sisu escrigué:

Gràcies per la crònica, jo no em canso mai de fer-la aquesta línia, tot i ser un carrilet les obres de fàbrica que té son impressionants.

+1 A aquesta i altres similars les s'haurien de declarar patrimoni de la humanitat

Pere

Sí senyor!!!!!!, i s'haurien acabat els problemes per sempre

Us passo una mica de fotos de material mòvil que hi havia per la estació de Vilafranca del Conflent.




Entrant a l’estació vaig fer una foto ràpida on hi havia els moderns automotors de la sèrie Z150, un Stadler de format similar als del cremallera de Núria amb el motor entre els extrems, però en groc. Des de l’estació no es podien veure.



Un convoi de Tren groc de reserva aparcat.




Al fons hi havia un vagó amb un petit tractor dièsel. No hi ha foto més pròxima perquè no t’hi podies apropar.




Al costat de les andanes, més vagons. Una jardinera, un vagó de viatgers  cobert i un furgó de fusta al fons.




Una altre visió del vagó de viatgers. El vagó és VIP, amb el balcó de sortir al centre perquè no t’afecte el vent i pluja si surts a fumar.

Pel que fa a vagons de càrrega hi havia un conjunt de rescat




Visió general del conjunt, dot vagons de dos eixos.




La plataforma de treballadors amb cistella elevable per trasllat i manteniment de catenaria.




La plataforma anava seguida de quatre tolves per al manteniment de graves a vies.




Un alte vagó tolva




Després del conjunt de tolves, una plataforma plana .




Finalment dos furgons tancats tancaven el conjunt, anomenats retolats com a “wagon de secours” i amb un símbol de creu mèdica.




Una altre visió dels furgons.

Per acabar, un parell de fotos per tancar




Darrera la caseta de manteniment, es pot veure un tros de les unitats llevaneus aparcades.



Finalment, un automotor elèctric d’ample internacional feia parada a Vilafranca, fent el servei regional des de Perpinyà.

http://www.lindependant.fr/2017/08/02/greve-sur-la-ligne-du-train-jaune-la-cerdagne-excedee,3038923.php



Pere

Sempre igual.....

A veure si el fil acaba essent historia---