El tren d`en Pep

Moltes gracies ostman
salutacions
PEP

Felicitats

Peps, el vídeo ens dóna la idea del gran treball que has fet i que encara et queda per fer (això és interessant per que entreté mentre es construeix), de totes maneres vés amb compte amb el txakurra, que no se li veuen bones intencions i et pot preparar un descarrili, he, he, he.
Salutacions, Mak.

Hola Pep i tots els demés.

Ja he arribat al final del llistat de missatges, enhorabona Pep una gran tasca la que estas realitzant.

He vist el mètode de treball, com fas les obres de fàbrica, construccions de pont, viaductes, les bases de la caixa de la via, encara en fas servir de diferents materials segons les zones. El que no em queda clar és si subjectes les vies a la seva base d'alguna manera i el balast està senzillament col·locat o està enganxat amb alguna cola?.

Per altra banda no he vist gaire-bé res de l'instal·lació elèctrica, tant sols en un parell de fotos m'ha semblat veure un tub cuarrugat son per aquesta finalitat?. Tota la instal·lació anirà concentrada a la caseta de fusta?, les llums de les cases i ambientals van totes juntes o per sectors?, el circuit funciona en analògic o en digital?, està seccionat en alguna banda?, secciones o aïlles les vies de les estacions i apartadors?.

Amb una instal·lació tant gran deus tenir previst la sortida o drenatge d'aigües pluvials i preveure que no s'hi facin embassaments, a la plana de Vic també hi fa glaçades bastant fortes no afecta al plàstic de les casetes? el fred resseca el plàstic i aquest es trenca.

Quina mena de material és el Siporex?

Perdona per les preguntes, però és el que vull tenir clar abans de definir el que i com ho faig en el meu.

Altra vegada FELICITATS, un gran treball i molta tenacitat.javascript:emoticonp('')

Fins aviat, Ignasi.

Un video mes llarguet
https://youtu.be/0HbxKBZ-wXA
salutacions
PEP

Pep,

M'ha agradat molt d'anar tanta estona a dalt de la cabina.

Pere

Hola a tots.

Excel·lent viatge, gràcies per deixar-mi anar. Llastima que a l'entrada de l'última estació hi ha l'agulla mig oberta i provoca un descarrilament que després sembla que torna a la via tot sol, es cert? o m'ho ha semblat.

Fins aviat, Ignasi

Espectacular viatge Pep... Llàstima que la línia no continuii... Potser hi podries muntar una "pera" provisional al final de la línia...

Gracies pel video. La setmana vinent, un altre.

Fantàstic itinerari Pep, moltes felicitats.

Un vídeo genial Pep !!!

Et felicito.

Molt original aixo de posar la cámara a la cabina. un bon viatge. et felicito.

fins aviat Josep

Gracies a tots pels vostres comentaris

Ignasi,el circuit es tot digital,durant el recorregut i han

bastants punts de tomes de corrent que intento "camuflar"

tot lo que puc.Les faroles van totes seccionades per diferentes

seccions ,estacio,poble,pobles montanya,i aixi anar col-locan.

els desvios no els faig anar em digital,ja que l`idea es fer un control de

mandos per poder "jugar". El recorregut a partir d`aon arriba el tren al

video allar i col-locare un altre boster ,per lo qual el primer sector ja

el tinc cobert em potencia, que es lo que es veu al video.

les vies estan collades em tacs ,pero no molts,per les dilatacions i els

canvis de temperatura.

les cases ja que no les trec mai les tin que anar repasan en pintura

i de tan en tan tornar a encol-lar,forma part del mantaniment del tren al jardi.

el castell que es veu l`estic fen en Siporex,de moment es l`unic que he

fet em aquestes peçes.

salutacions

.PEP

Hola Pep.

Gràcies per les respostes, certament m'has ajudat molt a clarificar idees.

El siporex quina mena de material és, pel que sembla a les fotos sembla com una planxa de poliuretà com les que es fan servir en construcció com a aïllament. M'ho podries precisar?, en quin tipus de magatzem el compres?.

Fins aviat, Ignasi.

El Siporex, Ignasi, és en realitat ciment cel·lular. Siporex és simplement una marca com se'l coneix, com també ho podria ser Ytong. En alguns països se'l coneix com a Siporex, mentre que en altres com a Ytong, però el material és en realitat ciment cel·lular.

Es troba en blocs, però fins ara a Espanya no n'hi ha i pràcticament no es coneix. No obstant des de fa uns mesos BRICODEPÔT els està comercialitzant.

L'explicació d'aquest material la trobaràs en aquest fil:

https://trenscat.forosactivos.net/t480-materials-diverssos-per-a-la-construccio-del-tren-de-jardi

peps escrigué:

...els desvios no els faig anar em digital,ja que l`idea es fer un control de

mandos per poder "jugar". ...

Pep, també pots fer anar els desviaments en digital i tenir un quadre de comandament. En Fantito ha ideat un sistema.

(és el sistema que els de Molins fan servir actualment per a comandar les seves agulles)

peps escrigué:

El recorregut a partir d`aon arriba el tren al

video allar i col-locare un altre boster ,per lo qual el primer sector ja

el tinc cobert em potencia, que es lo que es veu al video.

Pel que he anat descobrint, d'aqui i d'allà, en principi no seria necessari col.locar un altre boster... La llargada de la via (almenys de les dimensions que parlem) no influeixen en la potencia del boster, de fet ni tant sols les possibles caigudes de tensió doncs ho solventes molt bé col.locant preses de corrent extres...

Només seria necessari un boster addicional si vols fer circular més locomotores addicionals... Aquí el tope serien 5A per boster... Un bloc motor gasta entre 200-250 mA... És a dir, fent números grosos, 4 motors 1A... 20 motors 5A... O el que és al mateix el sistema soportaria fins a 10 locomotores de 2 motors... Que no és poc...

Evidentment, si et pots permetre un boster addicional, pots acconseguir aquesta xifra en cada sector...



I sino recordo malament, parlo de memòria, si us plau, rectifiquem si vaig errat... Ara tens una centraleta + un boster... I suposo el corresponent transformador que ho alimenta. És així?

Per les caigudes de tensió, la corrent alterna no en té tantes com la contínua, i si no ho tinc mal entès, el digital alimenta les vies amb corrent alterna.

Olot escrigué:

Per les caigudes de tensió, la corrent alterna no en té tantes com la contínua, i si no ho tinc mal entès, el digital alimenta les vies amb corrent alterna.

Si més no, el trafo subministra corrent alterna... No estic segur que surt de la centraleta...

Hola a tots.

Ara heu tocat un tema que m'interessa molt debatre.

Primer aclarir un cosa, jo tinc la maqueta d'H0 digitalitzada amb una central Lenz de 5 amp, suposo que en LGB deu funcionar de la mateixa manera. Ara tant els trens de alterna com els de continua en digital tenen les vies en tensió alterna i els motors de les màquines en continua, tant sols varia la manera de prendre la corrent, cada manté el seu sistema anterior, jo he modificat una màquina Talgo 352 de Ibertren que pot funcionar tant en dos com en tres carrils.

En sistema digital les vies estan alimentades a 16 volts en corrent alterna, és el codificador qui regula la velocitat, la direcció i altres funcions segons les ordres que l'hi enviem des de la central. La variació de velocitat no la fa augmentant o disminuint la tensió del motor com en el analògic, sinó que ho fa per impulsos de corrent, variant els temps de connexió i des-connexió del motor, així els moments en que està connectat aquest actua amb tota la seva potència.

La reflexió que ha fet en Pau és la mateixa que vaig fer jo quan estava a la botiga de trens per buscar informació respecte al LGB, jo volia provar codificar una de les màquines del Playmobil per fer una proba fent servir el mateix digital que tinc a la maqueta d'H0 i al dependent em va assegurar que cremaria el descodificador, quan els descodificadors d'H0 tenen la sortida de motor a 1 amper, més que suficient per aguantar la càrrega del motor.

En e tema dels Boosters hi ha diferents filosofies, la seva finalitat és la de redistribuir les carregues segons les zones i la quantitat de circulacions i elements que hi afegim, senyals agulles, ..... Ara bé, també depèn de la configuració de la mateixa central, és a dir, en el meu cas la central ja porta un equip de potència incorporat (no deixa de ser un Booster), les primeres que van sortir anaven separades en dos elements, llavors és interessant posar un Booster per portar la major part de la càrrega, així en cas de alguna incidència greu i en cas d'avaria rebrà el Booster i no la central. El Booster el podem canviar per un altra o substituir-lo pel de la central mentre ens fan la reparació, però si el que ha rebut és la central ens quedarem sense tren fins que ens l'hagin reparat. Cada u té el seu criteri.

Moltes mercès Amadeu,per la informació del Siporex

Fins aviat, Ignasi.

Ignasi, molt interessants les teves explicasions sobre les teves experiencies digitals... N'hem de seguir parlant en el fil corresponent... És un tema interessant poc tractat...

ignasibaga escrigué:

... Moltes mercès Amadeu,per la informació del Siporex...

És un plaer.

Hola Pep.

En el fil del digital comentes la incompatibilitat del sistema digital d'H0 per fer-lo servir en un tren de LGB, però no dius el perquè, ens ho podries explicar?.

Fins aviat, Ignasi.

ignasibaga escrigué:

Hola a tots.

Ara heu tocat un tema que m'interessa molt debatre.

Primer aclarir un cosa, jo tinc la maqueta d'H0 digitalitzada amb una central Lenz de 5 amp, suposo que en LGB deu funcionar de la mateixa manera. Ara tant els trens de alterna com els de continua en digital tenen les vies en tensió alterna i els motors de les màquines en continua, tant sols varia la manera de prendre la corrent, cada manté el seu sistema anterior, jo he modificat una màquina Talgo 352 de Ibertren que pot funcionar tant en dos com en tres carrils.

En sistema digital les vies estan alimentades a 16 volts en corrent alterna, és el codificador qui regula la velocitat, la direcció i altres funcions segons les ordres que l'hi enviem des de la central. La variació de velocitat no la fa augmentant o disminuint la tensió del motor com en el analògic, sinó que ho fa per impulsos de corrent, variant els temps de connexió i des-connexió del motor, així els moments en que està connectat aquest actua amb tota la seva potència.

La reflexió que ha fet en Pau és la mateixa que vaig fer jo quan estava a la botiga de trens per buscar informació respecte al LGB, jo volia provar codificar una de les màquines del Playmobil per fer una proba fent servir el mateix digital que tinc a la maqueta d'H0 i al dependent em va assegurar que cremaria el descodificador, quan els descodificadors d'H0 tenen la sortida de motor a 1 amper, més que suficient per aguantar la càrrega del motor.

En e tema dels Boosters hi ha diferents filosofies, la seva finalitat és la de redistribuir les carregues segons les zones i la quantitat de circulacions i elements que hi afegim, senyals agulles, ..... Ara bé, també depèn de la configuració de la mateixa central, és a dir, en el meu cas la central ja porta un equip de potència incorporat (no deixa de ser un Booster), les primeres que van sortir anaven separades en dos elements, llavors és interessant posar un Booster per portar la major part de la càrrega, així en cas de alguna incidència greu i en cas d'avaria rebrà el Booster i no la central. El Booster el podem canviar per un altra o substituir-lo pel de la central mentre ens fan la reparació, però si el que ha rebut és la central ens quedarem sense tren fins que ens l'hagin reparat. Cada u té el seu criteri.

Moltes mercès Amadeu,per la informació del Siporex

Fins aviat, Ignasi.

El de la botiga no en te ni idea de playmobil.
El block motor de playmobil gasta com a maxim uns 200mA.
Els alemanys ja digitalitzaven playmobil fa 10 anys, pero malauradament van tancar aquell forum.
I fa pocs dies, vaig veure un forum angles, on digitalitzen playmobil amb el lokmouse de caixa d'iniciacio de roco HO.